×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb indiferència |
Freqüència total: 2082 |
CTILC1 |
I, nogensmenys, ara tampoc aquella llum no aconseguia treure'l de la seva | indiferència | , no: a despit de saber que era la llum de la seva llar, la llum que li | es resistí. Tiago el de Candaina no es donà mai per vençut: suportà la | indiferència | ; podríem dir i tot els seus menyspreus, si Mila hagués estat capaç de | déu, en un isolament en què no se sabia si entrava més el menyspreu o la | indiferència | dels altres, o l'orgull d'ell, si era orgull. En contrast amb ell, molts | sentia consumir-se. Ell, malgrat tot, s'esforçarà a manifestar fatiga, | indiferència | ; posarà un fre als seus llavis, subjectarà el seu cor, procurarà fer | acariciant de temps i en la que sempre havia fracassat a causa de la | indiferència | del poble i de la rudesa dels costums regnants. Havia posat a contribució | L'afany d'acumular "diners" és perfectament compatible amb una | indiferència | gairebé anafrodisíaca per la materialitat mateixa del "diner". En | no indueixen els seus conciutadans a l'odi, ni a la resignació, ni a la | indiferència | . 5) Aspecte tècnic: L'escèptic —i només l'escèptic— és | s'ofèn terriblement per alguna cosa que un altre resistiria amb la major | indiferència | : la capacitat d'aïrar-se davant d'un mateix motiu varia molt, segons les | cada instant. No és fàcil d'odiar, com no és fàcil d'estimar. Per això, la | indiferència | , més còmoda, és també més habitual: l'acolorirem lleument d'amor o d'odi, | habitual: l'acolorirem lleument d'amor o d'odi, però no deixarà de ser | indiferència | , llevat de moments fora de sèrie. Molts perdons, insisteixo, no eren sinó | ofensor, el nostre enemic, l'eliminem amb una rapidesa fulminant. La | indiferència | és la nostra torre de marfil. En aquestes condicions, el perdó no té ja | vergonyosa. Sembla, doncs, que més aviat hauríem d'atribuir la | indiferència | pel plagi a uns altres motius. L'escriptor medieval treballava mogut per | el discurs ni coreja la /Internacional\. Hi ha una glacial | indiferència | . A la Plaça de Catalunya he vist nombrosos pasquins de grans titulars: | carns blanes i de crani pelat que estampa la seva primera rúbrica amb una | indiferència | condescendent. —Excel·lent, excel·lent! —fa el vell mentre retorna la | pare. Va aprendre a defensar-se de la intromissió paterna amb una externa | indiferència | , molt semblant a la que usà la seva mare, però així que va ser amo dels | faltat elements per acusar el seu propi pare, el cridaire Pere Grau, d' | indiferència | i de duresa. Però per què se li havia d'acudir? La dedicació a la | indecents i renecs. Jeroni ho devia contemplar tot amb la defensiva | indiferència | infantil que garbella els horrors de la vida. La seva tristesa era d'una | per no fer soroll, perquè no es fongués aquella visió d'ella, de la seva | indiferència | , del seu repòs, només interromput quan, de tant en tant, movia les cames | de memòries, car li era literàriament necessari el refús d'ella, la | indiferència | , la crueltat d'ella, per omplir el ritme d'uns versos, per reflectir la | no sols una excessiva abundància de diner que provoca una corruptora | indiferència | pel diner, una corruptora manca de respecte, sinó, aneu a saber, un alè | no sols contra el desvergonyit criat, sinó i sobretot contra la benèvola | indiferència | de Jeroni. I quan Jeroni defensava, si més no per enfurir-lo, el dret a | declaracions de testimonis tots ells tendint a demostrar l'absoluta | indiferència | i mala voluntat de Jeroni devers la seva família, mentre Jeroni es negava | el seu fill, i la preocupació, per ells, de l'avenir. Potser per aquesta | indiferència | envers ell, potser pel to reposat i alegre en què portava les converses | a les finestres; els més atrevits penetraven fins a l'entrada, entre la | indiferència | de les dones, commogudes per l'espectacle, i treien el cap a l'escala, | Entre aquests casos, n'hi ha d'horribles, i només la resignació o la | indiferència | per part dels pacients expliquen que es pugui arribar a unes | que han canviat de governador. Badaven i s'ho miraven. I amb la mateixa | indiferència | amb què han contemplat el bigotet gris de la nova autoritat contemplaven | els sentiments. Les coses passaran dintre els límits de la correcció i la | indiferència | . Però tot això en una goleta canvia d'aspecte. Les dues-centes o | de flors vermelles. La joventut de Borabora, tocada d'escepticisme o d' | indiferència | , no acostuma a assistir a les cerimònies musicals, però la gent madura, | de fusta del balancí de la piragua i amb els ulls mig aclucats, amb una | indiferència | que fa honor, Madame Poroi treu de les butxaques una engruna de tabac del | mesurant exactament el pes d'aquesta paraula. Després de tres segles d' | indiferència | col·lectiva, la gent menuda volgué dir llur mot en els afers públics. | el fracàs i les seves conseqüències. Observava amb inquietud l'aparent | indiferència | del Poder davant d'un perill tan obvi. No volen prevenir —em deia jo;— | fills tots dos de la pau, en la discòrdia engendrats contra la | Indiferència | , absent atzur, oh Immutables!, home entre els homes jo, déu | bé com malament, a nosaltres no. [(En Víctor fa un gest d'amarga | indiferència | .)] No, si ja ho sé... La sort que jo no m'ofego pas amb poca | a Déu, home, gràcies a Déu! Desitjava veure'l. Víctor. [(Amb | indiferència | .)] A mi? Pepe. A vostè, a l'afortunat espòs de Júlia, al pare | enteniment. Però la serenitat que acompanya el seny no és ni altivesa ni | indiferència | . Al contrari, la serenitat és el desig de veure les coses amb la més gran | el risc contrari, el d'allunyar-se massa de la realitat i caure en la | indiferència | , però quan el bon tremp i la serenitat saben romandre dins de llurs | allunyat, doncs, de la serenitat provinent del seny, que la altivesa i la | indiferència | ; la única cosa que la serenitat i el seny defugen és la precipitació, | i afectes. Si el seny, la serenitat i el bon tremp s'aboquessin a la | indiferència | , perdrien potser llur gran sentit: ésser manifestacions d'un profund | i consegüentment, el contrari del desdeny, de la impassibilitat i de la | indiferència | . Seny significa fermesa de l'esperit, robustesa de l'ànim, enteresa. Per | I, certament, el primer moviment de la ironia és la separació i la | indiferència | . El risc que així correm és considerable, perquè sense adonar-nos-en | odi. Amor i odi, pietat o crueltat s'esfumen en la boira vaga d'una | indiferència | on tots els objectes perden a poc a poc llurs perfils individuals. El | d'aquesta ironia, que no ha aconseguit temperar la desesperació, és la | indiferència | , i per tal motiu la ironia deformadora s'enllaça estretament amb aquella | l'existència humana a la dissolució de si mateixa. L'avorriment i la | indiferència | conviuen aleshores tan íntimament que hom no sap ja si són dues actituds | de la dissolució dels perfils individuals en la massa informe de la | indiferència | , exagera només en la mesura en què permet la comprensió de l'objecte | de vida que sembla oscil·lar entre la deformació i la còpia, entre la | indiferència | i l'exaltació, entre la desesperació i el fanatisme. La ironia és | dignes. La seva capacitat d'amor i d'odi, és a dir, la seva oposició a la | indiferència | , la fa molt apropiada per a la comprensió. Aquesta ironia ens mostra de | apreciava entre la disciplina imposada pel rimmel una mirada que no era d' | indiferència | ni d'antipatia. La pell de la seva ex-amant amb un maquillatge sever i | amb ell aquella xicota. Rosa Trènor va rebre Frederic amb un somriure d' | indiferència | , sense distreure's de les cartes, com si hagués fet mitja hora que | sentir les passes del seu germà, aixecà els ulls i se'l mirà amb una gran | indiferència | . Guillem va treure's tres bitllets de cent pessetes de la butxaca i els | d'un mateix arbre. Es dóna el cas molt corrent que dos germans es tinguin | indiferència | l'un per l'altre, es tinguin antipatia, i odi i tot. Els fratricidis són |
|