Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I, nogensmenys, ara tampoc aquella llum no aconseguia treure'l de la seva	indiferència	, no: a despit de saber que era la llum de la seva llar, la llum que li
es resistí. Tiago el de Candaina no es donà mai per vençut: suportà la	indiferència	; podríem dir i tot els seus menyspreus, si Mila hagués estat capaç de
déu, en un isolament en què no se sabia si entrava més el menyspreu o la	indiferència	dels altres, o l'orgull d'ell, si era orgull. En contrast amb ell, molts
sentia consumir-se. Ell, malgrat tot, s'esforçarà a manifestar fatiga,	indiferència	; posarà un fre als seus llavis, subjectarà el seu cor, procurarà fer
acariciant de temps i en la que sempre havia fracassat a causa de la	indiferència	del poble i de la rudesa dels costums regnants. Havia posat a contribució
L'afany d'acumular "diners" és perfectament compatible amb una	indiferència	gairebé anafrodisíaca per la materialitat mateixa del "diner". En
no indueixen els seus conciutadans a l'odi, ni a la resignació, ni a la	indiferència	. 5) Aspecte tècnic: L'escèptic —i només l'escèptic— és
s'ofèn terriblement per alguna cosa que un altre resistiria amb la major	indiferència	: la capacitat d'aïrar-se davant d'un mateix motiu varia molt, segons les
cada instant. No és fàcil d'odiar, com no és fàcil d'estimar. Per això, la	indiferència	, més còmoda, és també més habitual: l'acolorirem lleument d'amor o d'odi,
habitual: l'acolorirem lleument d'amor o d'odi, però no deixarà de ser	indiferència	, llevat de moments fora de sèrie. Molts perdons, insisteixo, no eren sinó
ofensor, el nostre enemic, l'eliminem amb una rapidesa fulminant. La	indiferència	és la nostra torre de marfil. En aquestes condicions, el perdó no té ja
vergonyosa. Sembla, doncs, que més aviat hauríem d'atribuir la	indiferència	pel plagi a uns altres motius. L'escriptor medieval treballava mogut per
el discurs ni coreja la /Internacional\. Hi ha una glacial	indiferència	. A la Plaça de Catalunya he vist nombrosos pasquins de grans titulars:
carns blanes i de crani pelat que estampa la seva primera rúbrica amb una	indiferència	condescendent. —Excel·lent, excel·lent! —fa el vell mentre retorna la
pare. Va aprendre a defensar-se de la intromissió paterna amb una externa	indiferència	, molt semblant a la que usà la seva mare, però així que va ser amo dels
faltat elements per acusar el seu propi pare, el cridaire Pere Grau, d'	indiferència	i de duresa. Però per què se li havia d'acudir? La dedicació a la
indecents i renecs. Jeroni ho devia contemplar tot amb la defensiva	indiferència	infantil que garbella els horrors de la vida. La seva tristesa era d'una
per no fer soroll, perquè no es fongués aquella visió d'ella, de la seva	indiferència	, del seu repòs, només interromput quan, de tant en tant, movia les cames
de memòries, car li era literàriament necessari el refús d'ella, la	indiferència	, la crueltat d'ella, per omplir el ritme d'uns versos, per reflectir la
no sols una excessiva abundància de diner que provoca una corruptora	indiferència	pel diner, una corruptora manca de respecte, sinó, aneu a saber, un alè
no sols contra el desvergonyit criat, sinó i sobretot contra la benèvola	indiferència	de Jeroni. I quan Jeroni defensava, si més no per enfurir-lo, el dret a
declaracions de testimonis tots ells tendint a demostrar l'absoluta	indiferència	i mala voluntat de Jeroni devers la seva família, mentre Jeroni es negava
el seu fill, i la preocupació, per ells, de l'avenir. Potser per aquesta	indiferència	envers ell, potser pel to reposat i alegre en què portava les converses
a les finestres; els més atrevits penetraven fins a l'entrada, entre la	indiferència	de les dones, commogudes per l'espectacle, i treien el cap a l'escala,
Entre aquests casos, n'hi ha d'horribles, i només la resignació o la	indiferència	per part dels pacients expliquen que es pugui arribar a unes
que han canviat de governador. Badaven i s'ho miraven. I amb la mateixa	indiferència	amb què han contemplat el bigotet gris de la nova autoritat contemplaven
els sentiments. Les coses passaran dintre els límits de la correcció i la	indiferència	. Però tot això en una goleta canvia d'aspecte. Les dues-centes o
de flors vermelles. La joventut de Borabora, tocada d'escepticisme o d'	indiferència	, no acostuma a assistir a les cerimònies musicals, però la gent madura,
de fusta del balancí de la piragua i amb els ulls mig aclucats, amb una	indiferència	que fa honor, Madame Poroi treu de les butxaques una engruna de tabac del
mesurant exactament el pes d'aquesta paraula. Després de tres segles d'	indiferència	col·lectiva, la gent menuda volgué dir llur mot en els afers públics.
el fracàs i les seves conseqüències. Observava amb inquietud l'aparent	indiferència	del Poder davant d'un perill tan obvi. No volen prevenir —em deia jo;—
fills tots dos de la pau, en la discòrdia engendrats contra la	Indiferència	, absent atzur, oh Immutables!, home entre els homes jo, déu
bé com malament, a nosaltres no. [(En Víctor fa un gest d'amarga	indiferència	.)] No, si ja ho sé... La sort que jo no m'ofego pas amb poca
a Déu, home, gràcies a Déu! Desitjava veure'l. Víctor. [(Amb	indiferència	.)] A mi? Pepe. A vostè, a l'afortunat espòs de Júlia, al pare
enteniment. Però la serenitat que acompanya el seny no és ni altivesa ni	indiferència	. Al contrari, la serenitat és el desig de veure les coses amb la més gran
el risc contrari, el d'allunyar-se massa de la realitat i caure en la	indiferència	, però quan el bon tremp i la serenitat saben romandre dins de llurs
allunyat, doncs, de la serenitat provinent del seny, que la altivesa i la	indiferència	; la única cosa que la serenitat i el seny defugen és la precipitació,
i afectes. Si el seny, la serenitat i el bon tremp s'aboquessin a la	indiferència	, perdrien potser llur gran sentit: ésser manifestacions d'un profund
i consegüentment, el contrari del desdeny, de la impassibilitat i de la	indiferència	. Seny significa fermesa de l'esperit, robustesa de l'ànim, enteresa. Per
I, certament, el primer moviment de la ironia és la separació i la	indiferència	. El risc que així correm és considerable, perquè sense adonar-nos-en
odi. Amor i odi, pietat o crueltat s'esfumen en la boira vaga d'una	indiferència	on tots els objectes perden a poc a poc llurs perfils individuals. El
d'aquesta ironia, que no ha aconseguit temperar la desesperació, és la	indiferència	, i per tal motiu la ironia deformadora s'enllaça estretament amb aquella
l'existència humana a la dissolució de si mateixa. L'avorriment i la	indiferència	conviuen aleshores tan íntimament que hom no sap ja si són dues actituds
de la dissolució dels perfils individuals en la massa informe de la	indiferència	, exagera només en la mesura en què permet la comprensió de l'objecte
de vida que sembla oscil·lar entre la deformació i la còpia, entre la	indiferència	i l'exaltació, entre la desesperació i el fanatisme. La ironia és
dignes. La seva capacitat d'amor i d'odi, és a dir, la seva oposició a la	indiferència	, la fa molt apropiada per a la comprensió. Aquesta ironia ens mostra de
apreciava entre la disciplina imposada pel rimmel una mirada que no era d'	indiferència	ni d'antipatia. La pell de la seva ex-amant amb un maquillatge sever i
amb ell aquella xicota. Rosa Trènor va rebre Frederic amb un somriure d'	indiferència	, sense distreure's de les cartes, com si hagués fet mitja hora que
sentir les passes del seu germà, aixecà els ulls i se'l mirà amb una gran	indiferència	. Guillem va treure's tres bitllets de cent pessetes de la butxaca i els
d'un mateix arbre. Es dóna el cas molt corrent que dos germans es tinguin	indiferència	l'un per l'altre, es tinguin antipatia, i odi i tot. Els fratricidis són

Pàgina 1 (de 42)

50 següents