×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb indiferent |
Freqüència total: 2366 |
CTILC1 |
i en llegeixes, amb la vista tan cansada, els decrets que dicta la | indiferent | immortalitat. Afrodita Urània ens és germana, no sé per quin cantó. | passos i l'angoixa del vell. No el provocava. Estès, regalimós, brut, | indiferent | i immòbil, es limitava a calcular quins guanys trauria del provecte i | mai. Dionís No hi ha res més allunyat de nosaltres que l'entusiasme. | Indiferents | al raïm i al vi, hem pogut contemplar amb fredor l'enorme i | jactar-te'n davant un públic més o menys ingenu, cada cop més reduït i | indiferent | , et serà impossible d'envanir-te amb les teves experiències i aventures a | amb una imprecació, prou que ho he collit. Suau, benèvol, afectuós i | indiferent | alhora, com qui no hi toca, com qui parlés del temps, l'ha insinuada. | el mestre li aconsellà que anés a ciutat, que tornés o que no tornés —era | indiferent | —, però que seguís aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si | de la meva vida. Moltes coses han passat pel meu cor; unes l'han deixat | indiferent | ; d'altres —la majoria— hi han sembrat ires o amargors; d'altres encara | creure en tanta ventura, i, nogensmenys, s'estava sense moure's, gairebé | indiferent | , gaudint secretament i intensament de la seva alegria. —Bona nit, Mila... | llurs instruments, i també com ells, més envellida cada nit. Cantava | indiferent | a les mirades que es clavaven al seu cos des de l'ombra, indiferent al | indiferent a les mirades que es clavaven al seu cos des de l'ombra, | indiferent | al que deia, sense ni tristesa tan sols. Quan veuria Tino Costa li | com en la d'ella; amb la mateixa esperança de felicitat, tan cansada i | indiferent | com si es tractés d'ella mateixa. En aquesta nit freda de març Tino Costa | impertèrrits que van enganxant etiquetes amb perfecta regularitat, | indiferents | a la cortina d'aigua que limita la capacitat del para-sol. —Sempre té | i l'aigua el xopa lentament, amical i neta, la mateixa aigua que després, | indiferent | , regalima sobre els cadàvers sense rentar-los, engreixant-los, | d'emportar pas... —Però aquí... No estava numerada. —I què? —diu ell, | indiferent | —. Ningú no ho ha de saber. L'altre mou el cap, incrèdul i amoïnat. — | públic, però... —El camí, sí. Descarrega el cabàs i la pala davant l'ull | indiferent | de l'home. —Cavarem aquí —diu. —Enmig del camí? —fa la noia, | la formació —sota l'ull del guardià de la muntanya, encara assegut, | indiferent | i amb una paciència tan llarga com la vida dels roures que potser un dia | —No és perillós, amb tants papers?... —Oh, no! —contesta l'altre, | indiferent | —. Tot és assegurat. —Torna a desar la capsa, pregunta—: A veure... Quants | home més baix. —Aquí. Què són, tanta gent? L'individu dóna un cop d'ull | indiferent | a la cua. —Esperen per visitar els malalts. —Tan d'hora? —D'hora? | un homenet que fa punta curosament a un llapis ja prou punxegut i que, | indiferent | , diu: —Deixeu-los aquí. Us seran retornats en sortir, com de costum. — | a no res. Minoria absoluta en el Principat, a penes un dos per cent, | indiferent | , desvagada, no gaire rica, i amb tot, és interessant descobrir que, quan | per confeccionar-hi una imatge superposada, reiterada, emmirallada d'una | indiferent | realitat. Apassionat lector de la vida, s'encarava amb la realitat per | i tot el que aconseguiria fóra convertir-se en el llibertí apassionat i | indiferent | , en aquella espècie de llibertí de la qual ell mateix es burlava, | de l'altre cantó de tarima, uns homes, no pas ben bé homes, sinó símbols | indiferents | , encartronats, cansadíssims, perquè sabem que tots aquests gestos que | amb ells. En el majestuós i noble edifici s'havia estès una calma | indiferent | i amable, i tot i que al costat de les càtedres Tomista i Escotista, | la consciència del rancorós rei, la visió de la ciutat closa, silenciosa, | indiferent | al pas del seu legítim príncep. Jeroni Oleguer ens explicaria, amb aquell | res del món no m'hauria perdut tal espectacle. El recordo sempre distret, | indiferent | , burleta. Hauria jurat que mai no s'aturaria a pensar en el valor dels | juro que no he pogut adonar-me'n. Erasme es mostrà burleta, inquisitiu, | indiferent | als encants de Carolina i a la felicitat de Jeroni. Va fer preguntes | foc que ens barra la vostra ventura, ni per l'atzur, oh divins | indiferents | , que no pot sostenir de nosaltres sinó el que en va se us | el molesti el que li dic. Si vostè i la seva adorable família em fossin | indiferents | , jo no parlaria. Júlia. Sí, senyor, sí; es comprèn... Gràcies, | ulls! [(Ernestina mira a Víctor amb mal dissimulat interès; ell roman | indiferent | cap jup.)] Pepe. I les ganguetes que cauen! No es pensi, que | d'ella, que tracta d'eixugar-se els ulls.)] El plorar captiva al més | indiferent | . Els ulls enllagrimats, Júlia, conviden als llavis. És amb aquesta rosada | i va a seure al caire de la taula. La seva expressió és rancuniosa. | Indiferent | al mal d'Ernestina, apoia el colze en la fusta, inclina el cap en el | filles meves, el que acaba de contar-me la Merceneta? [(Tots resten | indiferents | en el seu lloc. Víctor a la vora de Júlia, d'esquena a la senyora Rosa.) | fet els possibles per a lograr-ho. Per aquest cantó has arribat a ser-me | indiferent | . Júlia. A estones. Recorda-te'n, Víctor! Sí, entesos. Jo era per | parpelles, seguint-lo amb la mirada. Després torna a adoptar el seu aire | indiferent | .)] Merceneta. [(Repassant la feina de Júlia.)] Manoi! | compassió? Rosaura [(allunyant-se)] Cor meu, allunya't | indiferent | ; amb melodies xiula el serpent. Golferic Hi ha sols tenebres a | tot un cel de sants de marbre i de roc mira | indiferent | aqueixa matada. Les dames de cort fan anar | En realitat, aquest seny no desdenya res, perquè res no pot ser-li | indiferent | . Molt menys encara el que es refereix als homes i a llurs actes, als | es passejava sota aquelles galtes, considerades com les galtes més | indiferents | i més generoses de Barcelona. Frederic digué alguna paraula que Bobby | tractat d'una altra mena d'home, Bobby hauria obrat d'una manera freda, | indiferent | i fins elegant i tot; però eren els vint-i-cinc anys de suficiència, | per una gran cosa o em prengui per un imbècil, l'opinió de vostè m'és | indiferent | ... —Aleshores, aleshores, què vol? Jo no entenc aquesta comèdia; per què | referència a la seva història passada, Leocàdia es va sentir passiva i | indiferent | davant dels mobles com davant de tot. Ja hem dit en una altra part | dins de la seva vida. Maria Lluïsa va triar una temperatura i un paisatge | indiferents | , va triar un to de veu sense clar i obscur, i fins un somriure que | poc comprensives mereixia la vídua Xuclà. A Bobby, Frederic li era | indiferent | ; els seus desastres econòmics, la vida absurda que duia a la finca no li | una hora de fisiologia mercantil, en la qual ella hi posa una ànima tan | indiferent | com la vianda a la brasa que serveix per apagar la fam del pelegrí | i de prejudicis morals encomanats a col·legi. Ferran era gairebé un noi | indiferent | i a punt de jugar-se la mica de pudor i les tres gotes de castedat que li | egoistes, i només interessats per una cosa que a ella la deixava bastant | indiferent | . Sense una certa passió, les peripècies de garçonière i de | fins davant els que odia o, allò que és pitjor, davant aquells que li són | indiferents | . Es revigorí de sobte, per una alenada d'optimisme que els seus febles | —es queixa Laura. —Això és el que a mi em sembla —reprèn Teresa, amb aire | indiferent | , tot recosint els hàbits d'una vella nina, vestida de carmelitana, que li | la veu. —No venia pas, abans de marxar a l'estranger! Però a mi m'és | indiferent | ; m'agradava que vingués perquè és un xicot divertit i et distreia. Però |
|