DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
indiferent AI 2367 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb indiferent Freqüència total:  2367 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i en llegeixes, amb la vista tan cansada, els decrets que dicta la indiferent immortalitat. Afrodita Urània ens és germana, no sé per quin cantó.
passos i l'angoixa del vell. No el provocava. Estès, regalimós, brut, indiferent i immòbil, es limitava a calcular quins guanys trauria del provecte i
mai. Dionís No hi ha res més allunyat de nosaltres que l'entusiasme. Indiferents al raïm i al vi, hem pogut contemplar amb fredor l'enorme i
jactar-te'n davant un públic més o menys ingenu, cada cop més reduït i indiferent, et serà impossible d'envanir-te amb les teves experiències i aventures a
amb una imprecació, prou que ho he collit. Suau, benèvol, afectuós i indiferent alhora, com qui no hi toca, com qui parlés del temps, l'ha insinuada.
el mestre li aconsellà que anés a ciutat, que tornés o que no tornés —era indiferent—, però que seguís aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si
de la meva vida. Moltes coses han passat pel meu cor; unes l'han deixat indiferent; d'altres —la majoria— hi han sembrat ires o amargors; d'altres encara
creure en tanta ventura, i, nogensmenys, s'estava sense moure's, gairebé indiferent, gaudint secretament i intensament de la seva alegria. —Bona nit, Mila...
llurs instruments, i també com ells, més envellida cada nit. Cantava indiferent a les mirades que es clavaven al seu cos des de l'ombra, indiferent al
indiferent a les mirades que es clavaven al seu cos des de l'ombra, indiferent al que deia, sense ni tristesa tan sols. Quan veuria Tino Costa li
com en la d'ella; amb la mateixa esperança de felicitat, tan cansada i indiferent com si es tractés d'ella mateixa. En aquesta nit freda de març Tino Costa
impertèrrits que van enganxant etiquetes amb perfecta regularitat, indiferents a la cortina d'aigua que limita la capacitat del para-sol. —Sempre té
i l'aigua el xopa lentament, amical i neta, la mateixa aigua que després, indiferent, regalima sobre els cadàvers sense rentar-los, engreixant-los,
d'emportar pas... —Però aquí... No estava numerada. —I què? —diu ell, indiferent—. Ningú no ho ha de saber. L'altre mou el cap, incrèdul i amoïnat. —
públic, però... —El camí, sí. Descarrega el cabàs i la pala davant l'ull indiferent de l'home. —Cavarem aquí —diu. —Enmig del camí? —fa la noia,
la formació —sota l'ull del guardià de la muntanya, encara assegut, indiferent i amb una paciència tan llarga com la vida dels roures que potser un dia
—No és perillós, amb tants papers?... —Oh, no! —contesta l'altre, indiferent—. Tot és assegurat. —Torna a desar la capsa, pregunta—: A veure... Quants
home més baix. —Aquí. Què són, tanta gent? L'individu dóna un cop d'ull indiferent a la cua. —Esperen per visitar els malalts. —Tan d'hora? —D'hora?
un homenet que fa punta curosament a un llapis ja prou punxegut i que, indiferent, diu: —Deixeu-los aquí. Us seran retornats en sortir, com de costum. —
a no res. Minoria absoluta en el Principat, a penes un dos per cent, indiferent, desvagada, no gaire rica, i amb tot, és interessant descobrir que, quan
per confeccionar-hi una imatge superposada, reiterada, emmirallada d'una indiferent realitat. Apassionat lector de la vida, s'encarava amb la realitat per
i tot el que aconseguiria fóra convertir-se en el llibertí apassionat i indiferent, en aquella espècie de llibertí de la qual ell mateix es burlava,
de l'altre cantó de tarima, uns homes, no pas ben bé homes, sinó símbols indiferents, encartronats, cansadíssims, perquè sabem que tots aquests gestos que
amb ells. En el majestuós i noble edifici s'havia estès una calma indiferent i amable, i tot i que al costat de les càtedres Tomista i Escotista,
la consciència del rancorós rei, la visió de la ciutat closa, silenciosa, indiferent al pas del seu legítim príncep. Jeroni Oleguer ens explicaria, amb aquell
res del món no m'hauria perdut tal espectacle. El recordo sempre distret, indiferent, burleta. Hauria jurat que mai no s'aturaria a pensar en el valor dels
juro que no he pogut adonar-me'n. Erasme es mostrà burleta, inquisitiu, indiferent als encants de Carolina i a la felicitat de Jeroni. Va fer preguntes
foc que ens barra la vostra ventura, ni per l'atzur, oh divins indiferents, que no pot sostenir de nosaltres sinó el que en va se us
el molesti el que li dic. Si vostè i la seva adorable família em fossin indiferents, jo no parlaria. Júlia. Sí, senyor, sí; es comprèn... Gràcies,
ulls! [(Ernestina mira a Víctor amb mal dissimulat interès; ell roman indiferent cap jup.)] Pepe. I les ganguetes que cauen! No es pensi, que
d'ella, que tracta d'eixugar-se els ulls.)] El plorar captiva al més indiferent. Els ulls enllagrimats, Júlia, conviden als llavis. És amb aquesta rosada
i va a seure al caire de la taula. La seva expressió és rancuniosa. Indiferent al mal d'Ernestina, apoia el colze en la fusta, inclina el cap en el
filles meves, el que acaba de contar-me la Merceneta? [(Tots resten indiferents en el seu lloc. Víctor a la vora de Júlia, d'esquena a la senyora Rosa.)
fet els possibles per a lograr-ho. Per aquest cantó has arribat a ser-me indiferent. Júlia. A estones. Recorda-te'n, Víctor! Sí, entesos. Jo era per
parpelles, seguint-lo amb la mirada. Després torna a adoptar el seu aire indiferent.)] Merceneta. [(Repassant la feina de Júlia.)] Manoi!
compassió? Rosaura [(allunyant-se)] Cor meu, allunya't indiferent; amb melodies xiula el serpent. Golferic Hi ha sols tenebres a
tot un cel de sants de marbre i de roc mira indiferent aqueixa matada. Les dames de cort fan anar
En realitat, aquest seny no desdenya res, perquè res no pot ser-li indiferent. Molt menys encara el que es refereix als homes i a llurs actes, als
es passejava sota aquelles galtes, considerades com les galtes més indiferents i més generoses de Barcelona. Frederic digué alguna paraula que Bobby
tractat d'una altra mena d'home, Bobby hauria obrat d'una manera freda, indiferent i fins elegant i tot; però eren els vint-i-cinc anys de suficiència,
per una gran cosa o em prengui per un imbècil, l'opinió de vostè m'és indiferent... —Aleshores, aleshores, què vol? Jo no entenc aquesta comèdia; per què
referència a la seva història passada, Leocàdia es va sentir passiva i indiferent davant dels mobles com davant de tot. Ja hem dit en una altra part
dins de la seva vida. Maria Lluïsa va triar una temperatura i un paisatge indiferents, va triar un to de veu sense clar i obscur, i fins un somriure que
poc comprensives mereixia la vídua Xuclà. A Bobby, Frederic li era indiferent; els seus desastres econòmics, la vida absurda que duia a la finca no li
una hora de fisiologia mercantil, en la qual ella hi posa una ànima tan indiferent com la vianda a la brasa que serveix per apagar la fam del pelegrí
i de prejudicis morals encomanats a col·legi. Ferran era gairebé un noi indiferent i a punt de jugar-se la mica de pudor i les tres gotes de castedat que li
egoistes, i només interessats per una cosa que a ella la deixava bastant indiferent. Sense una certa passió, les peripècies de garçonière i de
fins davant els que odia o, allò que és pitjor, davant aquells que li són indiferents. Es revigorí de sobte, per una alenada d'optimisme que els seus febles
—es queixa Laura. —Això és el que a mi em sembla —reprèn Teresa, amb aire indiferent, tot recosint els hàbits d'una vella nina, vestida de carmelitana, que li
la veu. —No venia pas, abans de marxar a l'estranger! Però a mi m'és indiferent; m'agradava que vingués perquè és un xicot divertit i et distreia. Però

  Pàgina 1 (de 48) 50 següents »