Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

matrimoni, no va complir, però, el que havia promès, i Dioneu es va	indignar	fins al roig roent i va jurar que escarmentaria de debò el gendre que
Dànae es llevés. Amb exercici, tal vegada milloraria de salut. La dida s'	indignava	davant l'assenyat suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta
purisme, i abatia la víctima d'una sola garrotada. "No s'hi val!", s'	indignava	el meu oncle Lluís Castelló. "Tots tenim dret al que aquella desgràcia
menys grolleres. Tot plegat era tan grotesc, que Tino Costa no sabia si	indignar	-se o posar-se a riure. En el fons, la vista d'aquella escena anava
i la "indignitat" de la seva víctima. Sempre és el virtuós qui s'	indigna	; sempre és el viciós qui sofreix els cops de la indignació. La virtut,
els cops de la indignació. La virtut, justament perquè és "digna", "s'	indigna	". Un home indignat podrà ser un malvat o un frívol: però, en la mesura
home indignat podrà ser un malvat o un frívol: però, en la mesura que s'	indigna	, s'indigna des d'una convicció virtuosa —virtuosa al seu entendre— que
podrà ser un malvat o un frívol: però, en la mesura que s'indigna, s'	indigna	des d'una convicció virtuosa —virtuosa al seu entendre— que conserva
—virtuosa al seu entendre— que conserva afermada. En realitat, tothom s'	indigna	una vegada o altra, ja que tothom té —a la seva manera— conviccions
totalment indigne, és una condició fora del nostre abast. Quan un s'	indigna	, no fa sinó reaccionar enfront de la "indignitat" d'altri: es tracta
Perquè —el fenomen és curiós—, en la pràctica, els homes s'obliden, per a	indignar	-se, de si ells mateixos podrien ser objecte d'indignació. No és
No és infreqüent que un individu depravat —diguem-ne "depravat"— s'	indigni	davant la depravació del seu veí. Allò de "qui estigui sense pecat que
joc la nostra conveniència personal, perquè hi està en joc. En canvi, ens	indignem	fins i tot quan —i de vegades "perquè"— no tenim res a veure amb "l'
a veure amb "l'indignant". El pecador més conscient dels seus pecats s'	indigna	dels pecats aliens, "i amb tota la raó del món". Amb tota raó: s'indigna
indigna dels pecats aliens, "i amb tota la raó del món". Amb tota raó: s'	indigna	en nom de la virtut. Allò que l'ofèn —a ell, pecador!— és el fet
seu compte ell ha conculcat. Certament, podria i hauria de començar per	indignar	-se amb ell mateix: però, s'hi indigni o no, "objectivament" l'altre és
podria i hauria de començar per indignar-se amb ell mateix: però, s'hi	indigni	o no, "objectivament" l'altre és indignant, i té dret a indignar-se de
s'hi indigni o no, "objectivament" l'altre és indignant, i té dret a	indignar	-se de l'altre... El que resta per esbrinar és si la virtut necessita o no
de l'altre... El que resta per esbrinar és si la virtut necessita o no	indignar	-se a fi de seguir sent virtut: vull dir, a fi d'afirmar-se com a
—Deia que no ho érem, uns fills de puta! Prop seu n'hi ha que encara s'	indignen	, d'altres esclafeixen la rialla, una rialla nerviosa i seca que li
la seva carta, es desil·lusionà de no trobar-lo moribund, en realitat s'	indignà	de la patètica carta rebuda que tants quilòmetres li havia fet fer, i
defensa dels vells drets rurals, d'inútils furs manats a retirar, per	indignar	i divertir alhora l'amic seriós i conseqüent. Reprodueixo el poema perquè
els hi treia ningú. En aquests casos es feia escàpol com podia, i sense	indignar	-se ni cridar, ni menys llançar amenaces o intentar plantar cara als
I ara, veure sa jugada que vos ha fet Na Remei és una cosa que m'	indigna	. Estava realment indignada, amb molta raó, perquè la història que acabava
de criminal i de pornogràfic alhora. Frederic es rentà sumàriament, i s'	indignà	perquè totes les tovalloles eren usades i brutes de coloret de
fallava sempre que es tractava del seu pare. Inclinat a la vida fàcil, l'	indignaven	certes misèries de don Tomàs, les negatives que se li feien als diners
hi havia prostitutes i algun inexpert matrimoni provincià, Pilar Romaní s'	indignava	, i no precisament en el to que ho hauria fet una dama del tarannà de
hagut de parlar de coses desagradables... amb una persona que... Bobby s'	indignà	profundament. La mirada morta li agafà una vida especial, com si una
Rambles i li va posar les dues potetes sobre l'abric de castor. Rosa s'	indignà	per l'atreviment i va fer un xiscle, però immediatament va reconèixer el
arbres a fumar. En la sala més petita hi havia reunió d'abdòmens una mica	indignats	per la trinxa del frac i les exigències de la camisa forta. Aquests
anys de matrimoni foren insostenibles. Amb la República, Frederic s'	indignà	tant o més que el seu pare, però en lloc d'entretenir-se amb conxorxes
li insinuava si entre la noia i ell havia passat res definitiu, Pat s'	indignava	i deia: —I ara! què t'has cregut? Els vint-i-cinc anys de Pat li donaven
ell havia pogut ésser víctima d'aquelles monstruoses al·lucinacions. S'	indignà	profundament en recordar les hores que s'havia passat de genolls damunt
els jesuïtes, Ferran estava content com un gos amb un os, perquè allò	indignava	la seva família, i de passada els jesuïtes eren els seus enemics, que
seu esforç sinó pels sortilegis de N' Estel d'Or.] [Tots els cavallers s'	indignen	i demanen al Rei que En Bernat sia condemnat a mort. N' Estel d'Or diu al
a veure amb la Laura d'un any abans. Quan la seva cosina la va a veure s'	indigna	; és que no comprèn que la simplicitat de Laura és un alliberament
pàg. 260); però no debades era el del Punyalet, i quan s'	indigna	amb uns missatgers escriu: "nós, moguts de gran ira, gitam la mà al
de fruyta del cistell qu' aquella li havía obert á terra. Aqueix acte	indigná	á abduas donas. La Madrona, no poguent contíndres, afrontá á la criada, y
aviat com vaig tenir consciència de les coses, aquesta pietat de tothom m'	indignà	o m'humilià, i instintivament vaig fer tots els possibles per inspirar
havia qui el negava rodonament. El seu /Llibre dels poetes\ ens	indignava	. Ell ens devia compadir per ignars. Més tard li declaràvem la guerra —una
jo, molt irritat d'haver-me tingut una hora a l'amagatall fosc. En lloc d'	indignar	-se amb mi, l'escena li feia gràcia i se m'acostava tota dolça i
l'amagava. Després se l'ha menjat descaradament pel carrer. D'antuvi m'ha	indignat	. Em volia separar d'ell. He tingut la idea que em comprometia, que ens
Merde à tous!\ esclata, deixant el porter que no sap si riure o	indignar	-se. Un instant després som enmig del carrer, al centre del Lió opulent,
emportada de seguida, sense deixar-la refredar de la meva escalfor. M'he	indignat	. I llavors he romàs sol amb l'altra, que somreia, somreia malignament,
desesperades la terrible acusació que anava prenent cos, però Cosme,	indignat	per aquella estúpida confusió, va donar un cop al braç de la butaca:
que el traductor subscriu les "ingenuïtats" de l'autor. Haeckel s'	indigna	del fet i a partir d'aquest moment dedica tota la seva energia a defensar
que vaig rebre el telegrama de Zorbàs. De bell antuvi, em vaig	indignar	. Mentre milions d'homes s'envilien i queien de genolls perquè no tenien
de los Cestos". Ja d'estudiant no vaig tenir més remei que	indignar	-me quan, en lloc de rectificar passades errades, al carrer de Berenguer
Pere Màrtir d'Anghiera, l'humanista, que visita aleshores la ciutat, s'	indigna	davant aquell poble, lliurat, diu, "a una nova espècie de
Sòcrates, va fer, no t'hauré de retreure el que retrec als altres, que s'	indignen	contra mi i em maleeixen quan els invito a beure la metzina per ordre

Pàgina 1 (de 15)

50 següents