×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb indignar |
Freqüència total: 709 |
CTILC1 |
matrimoni, no va complir, però, el que havia promès, i Dioneu es va | indignar | fins al roig roent i va jurar que escarmentaria de debò el gendre que | Dànae es llevés. Amb exercici, tal vegada milloraria de salut. La dida s' | indignava | davant l'assenyat suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta | purisme, i abatia la víctima d'una sola garrotada. "No s'hi val!", s' | indignava | el meu oncle Lluís Castelló. "Tots tenim dret al que aquella desgràcia | menys grolleres. Tot plegat era tan grotesc, que Tino Costa no sabia si | indignar | -se o posar-se a riure. En el fons, la vista d'aquella escena anava | i la "indignitat" de la seva víctima. Sempre és el virtuós qui s' | indigna | ; sempre és el viciós qui sofreix els cops de la indignació. La virtut, | els cops de la indignació. La virtut, justament perquè és "digna", "s' | indigna | ". Un home indignat podrà ser un malvat o un frívol: però, en la mesura | home indignat podrà ser un malvat o un frívol: però, en la mesura que s' | indigna | , s'indigna des d'una convicció virtuosa —virtuosa al seu entendre— que | podrà ser un malvat o un frívol: però, en la mesura que s'indigna, s' | indigna | des d'una convicció virtuosa —virtuosa al seu entendre— que conserva | —virtuosa al seu entendre— que conserva afermada. En realitat, tothom s' | indigna | una vegada o altra, ja que tothom té —a la seva manera— conviccions | totalment indigne, és una condició fora del nostre abast. Quan un s' | indigna | , no fa sinó reaccionar enfront de la "indignitat" d'altri: es tracta | Perquè —el fenomen és curiós—, en la pràctica, els homes s'obliden, per a | indignar | -se, de si ells mateixos podrien ser objecte d'indignació. No és | No és infreqüent que un individu depravat —diguem-ne "depravat"— s' | indigni | davant la depravació del seu veí. Allò de "qui estigui sense pecat que | joc la nostra conveniència personal, perquè hi està en joc. En canvi, ens | indignem | fins i tot quan —i de vegades "perquè"— no tenim res a veure amb "l' | a veure amb "l'indignant". El pecador més conscient dels seus pecats s' | indigna | dels pecats aliens, "i amb tota la raó del món". Amb tota raó: s'indigna | indigna dels pecats aliens, "i amb tota la raó del món". Amb tota raó: s' | indigna | en nom de la virtut. Allò que l'ofèn —a ell, pecador!— és el fet | seu compte ell ha conculcat. Certament, podria i hauria de començar per | indignar | -se amb ell mateix: però, s'hi indigni o no, "objectivament" l'altre és | podria i hauria de començar per indignar-se amb ell mateix: però, s'hi | indigni | o no, "objectivament" l'altre és indignant, i té dret a indignar-se de | s'hi indigni o no, "objectivament" l'altre és indignant, i té dret a | indignar | -se de l'altre... El que resta per esbrinar és si la virtut necessita o no | de l'altre... El que resta per esbrinar és si la virtut necessita o no | indignar | -se a fi de seguir sent virtut: vull dir, a fi d'afirmar-se com a | —Deia que no ho érem, uns fills de puta! Prop seu n'hi ha que encara s' | indignen | , d'altres esclafeixen la rialla, una rialla nerviosa i seca que li | la seva carta, es desil·lusionà de no trobar-lo moribund, en realitat s' | indignà | de la patètica carta rebuda que tants quilòmetres li havia fet fer, i | defensa dels vells drets rurals, d'inútils furs manats a retirar, per | indignar | i divertir alhora l'amic seriós i conseqüent. Reprodueixo el poema perquè | els hi treia ningú. En aquests casos es feia escàpol com podia, i sense | indignar | -se ni cridar, ni menys llançar amenaces o intentar plantar cara als | I ara, veure sa jugada que vos ha fet Na Remei és una cosa que m' | indigna | . Estava realment indignada, amb molta raó, perquè la història que acabava | de criminal i de pornogràfic alhora. Frederic es rentà sumàriament, i s' | indignà | perquè totes les tovalloles eren usades i brutes de coloret de | fallava sempre que es tractava del seu pare. Inclinat a la vida fàcil, l' | indignaven | certes misèries de don Tomàs, les negatives que se li feien als diners | hi havia prostitutes i algun inexpert matrimoni provincià, Pilar Romaní s' | indignava | , i no precisament en el to que ho hauria fet una dama del tarannà de | hagut de parlar de coses desagradables... amb una persona que... Bobby s' | indignà | profundament. La mirada morta li agafà una vida especial, com si una | Rambles i li va posar les dues potetes sobre l'abric de castor. Rosa s' | indignà | per l'atreviment i va fer un xiscle, però immediatament va reconèixer el | arbres a fumar. En la sala més petita hi havia reunió d'abdòmens una mica | indignats | per la trinxa del frac i les exigències de la camisa forta. Aquests | anys de matrimoni foren insostenibles. Amb la República, Frederic s' | indignà | tant o més que el seu pare, però en lloc d'entretenir-se amb conxorxes | li insinuava si entre la noia i ell havia passat res definitiu, Pat s' | indignava | i deia: —I ara! què t'has cregut? Els vint-i-cinc anys de Pat li donaven | ell havia pogut ésser víctima d'aquelles monstruoses al·lucinacions. S' | indignà | profundament en recordar les hores que s'havia passat de genolls damunt | els jesuïtes, Ferran estava content com un gos amb un os, perquè allò | indignava | la seva família, i de passada els jesuïtes eren els seus enemics, que | seu esforç sinó pels sortilegis de N' Estel d'Or.] [Tots els cavallers s' | indignen | i demanen al Rei que En Bernat sia condemnat a mort. N' Estel d'Or diu al | a veure amb la Laura d'un any abans. Quan la seva cosina la va a veure s' | indigna | ; és que no comprèn que la simplicitat de Laura és un alliberament | pàg. 260); però no debades era el del Punyalet, i quan s' | indigna | amb uns missatgers escriu: "nós, moguts de gran ira, gitam la mà al | de fruyta del cistell qu' aquella li havía obert á terra. Aqueix acte | indigná | á abduas donas. La Madrona, no poguent contíndres, afrontá á la criada, y | aviat com vaig tenir consciència de les coses, aquesta pietat de tothom m' | indignà | o m'humilià, i instintivament vaig fer tots els possibles per inspirar | havia qui el negava rodonament. El seu /Llibre dels poetes\ ens | indignava | . Ell ens devia compadir per ignars. Més tard li declaràvem la guerra —una | jo, molt irritat d'haver-me tingut una hora a l'amagatall fosc. En lloc d' | indignar | -se amb mi, l'escena li feia gràcia i se m'acostava tota dolça i | l'amagava. Després se l'ha menjat descaradament pel carrer. D'antuvi m'ha | indignat | . Em volia separar d'ell. He tingut la idea que em comprometia, que ens | Merde à tous!\ esclata, deixant el porter que no sap si riure o | indignar | -se. Un instant després som enmig del carrer, al centre del Lió opulent, | emportada de seguida, sense deixar-la refredar de la meva escalfor. M'he | indignat | . I llavors he romàs sol amb l'altra, que somreia, somreia malignament, | desesperades la terrible acusació que anava prenent cos, però Cosme, | indignat | per aquella estúpida confusió, va donar un cop al braç de la butaca: | que el traductor subscriu les "ingenuïtats" de l'autor. Haeckel s' | indigna | del fet i a partir d'aquest moment dedica tota la seva energia a defensar | que vaig rebre el telegrama de Zorbàs. De bell antuvi, em vaig | indignar | . Mentre milions d'homes s'envilien i queien de genolls perquè no tenien | de los Cestos". Ja d'estudiant no vaig tenir més remei que | indignar | -me quan, en lloc de rectificar passades errades, al carrer de Berenguer | Pere Màrtir d'Anghiera, l'humanista, que visita aleshores la ciutat, s' | indigna | davant aquell poble, lliurat, diu, "a una nova espècie de | Sòcrates, va fer, no t'hauré de retreure el que retrec als altres, que s' | indignen | contra mi i em maleeixen quan els invito a beure la metzina per ordre |
|