Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en absolut desproveït de "dignitat", i això, reconèixer-se totalment	indigne	, és una condició fora del nostre abast. Quan un s'indigna, no fa sinó
llarg. Al cantó del carrer dit de Guillem de Castro, vomitares,	indigne	. En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre. Show
que una persona sense sexe és una persona minvada i en certa manera	indigna	. Per aquells temps el Senyor ja havia parlat públicament del seu propòsit
herència. Sé que N'Obdúlia ha fet testament a favor de Na Remei. És	indigne	, indigne... Dona Maria Antònia Bearn jugava amb el ventall aparentant una
Sé que N'Obdúlia ha fet testament a favor de Na Remei. És indigne,	indigne	... Dona Maria Antònia Bearn jugava amb el ventall aparentant una gran
de pessimisme, en veure profanar una catedral meravellosa amb uns vidres	indignes	del cabaret més estrident; en presenciar les barroeres edificacions de
i, per tal motiu, una manera d'eliminar-ne tot el que és inautèntic,	indigne	de crèdit i confiança. La virtut de la ironia creix a les vores del seu
però que no era sinó una manera d'excloure de la fe les coses que en són	indignes	, al·ludíem ja a una forma permanent de la vida catalana de què sovint es
Manuel, eh? ¿No la coneixes? Doncs, l'oncle Manuel va cometre un acte	indigne	, un acte d'aquells que les persones piadoses s'abstenen de comentar, i el
tan de l'altre món, que Guillem se'n sentia com bocabadat i com	indigne	; en les seves abraçades, aquella emoció que li produïa Conxa, li
amb comèdies i farses de prostíbul de luxe. Una confessió era	indigna	d'ella, i, a més a més, Conxa posseïa aquella dignitat romàntica que
omple ma vida de tristor i em repeteix que soc	indigne	de soplujar la teva amor. Ni el front segelli la besada
i 1255) esmenta la misericòrdia entre les armes desacostumades i	indignes	de la lluita legal, i que al segle XIV Pere March afirma que és
Hom prohibeix, doncs, quatre aspectes principals: combatre amb armes	indignes	: coltell, misericòrdia, alena i agulló; combatre amb armes amb enginys
á la memoria aquella punxada d' agulla, 's trobava petita, mesquina,	indigna	d' ell y 's sentía possehida, tot ensemps que de vergonya, d' un gran
estrofes de les quals jo estava cofoi, se m'aparegueren, de sobte,	indignes	de la meva mare. Un sospir, una llàgrima d'ella, eren una realitat
vora el benestar dels meus, acabaren per considerar-me com un infeliç	indigne	de compassió. A poc a poc desaparegueren tots, jo no sabia devers on, la
de bordegassos, que 'ns atropellaban de la manera mes grossera y mes	indigne	que 's puga arribar á figurar, puig per ells res sagrat hi habia.
Per Deu! Pepet. Ay en quins ullets que meu demana la	indigna	. A la pórta estic apunt. Teresa. Creume! Pepet. Per tú
i de les teves immundícies? —Per què només em creus capaç de sentiments	indignes	? —Perquè mai no has estat noble amb mi! —T'equivoques, sempre sospites
missa, tu?"" Recordo la teva rèplica humil: ""Tractar de fer-me menys	indigna	de tu i dels meus fills!""; també recordo l'ombra de despit que passà
en el ridícul. Es tracta d'una ignorància intolerant i anticientífica,	indigna	de la nostra civilització. Els estudiants han fet vagues, protestes i
les files. Cap pensament de retirada o fuga, cap fet	indigne	, fruit de por; comptava cadascú amb ell mateix, com si d'ell,
menyspreant la fugida, i desdenyosos de qualsevulla retirada	indigna	: quan el gran Fill de Déu al seu exèrcit estès als
i tan fatals; amb tot, puix que m'acceptes de nou, per bé que	indigna	, esperançada de recobrar l'amor perdut (el sento dins
es torna esclau. Puix que tolera que regnin dintre seu poders	indignes	fins damunt la raó, Déu, en just càstig, de part de
gestos desordenats, familiaritats vulgars, tot això li semblaven febleses	indignes	d'un home. Mai, nosaltres, que tant ens estimàvem, no havíem bescanviat
perquè de sobte comprens que la vida és insípida i desgraciada,	indigna	de l'home. Adés, la tonada és dolorosa i sents que la vida passa i
construirem un monestir, són consols de malalt que la meva ànima troba	indignes	... No els accepto! No els vull! ¿Que potser som unes donetes per a voler
després els turistes i viatgers romàntics s'expressin amb una curtedat	indigna	de llur condició, com per exemple aquella famosa reina Victòria
els esdeveniments de la història, fou considerada una amor borda,	indigna	de l'home superior; hom decretà que l'únic amor permès a aquest, era
l'humor; perquè jo cercava ansiosament (no diré pas per quin	indigne	motiu) la jovençana, la joiosa, la bella esposa del vell i xaruc Di
poesia no existiria si es limitava als models rebuts; en seria, però,	indigna	si els oblidés. —Si cerquem de donar a la literatura una valor
per feblesa o per inèpcia, féssim deixament dels nostres drets, seríem	indignes	del passat que ens honora i de l'esdevenidor que ambicionem. Catalunya
nascut cansat, i sempre més ha mirat el treball de cúa d'ull com una cosa	indigne	i baixa; el que no està per raons, que tira al dret, que creu amb l'acció
que per malament que en sortís seria un sant, comparant-lo amb l'	indigne	autor dels seus dies..., i aquí un "adéu" i un "per sempre més" i
de dissociació, quan aquests dos jo no coincideixen, sembla que em trobi	indigne	de mi mateix; sento que jo hauria de ser una altra cosa, que no arribo
i pren-t'ho amb paciència, que mal buscat no és de plànyer. Prometeu	Indignes	foren de mi la paciència i la resignació. És la certesa de veure'm venjat
d'allà estant la vista per tot el que la volta, no trobant sinó éssers	indignes	i molt per sota del que acaba d'admirar, estranya que sigui capaç envers
llurs amants que hagin maltractat o bé amb lleigs o bé amb vells o bé amb	indignes	marits. El major nombre de les dones judiquen del mèrit i del bon aire
liberal. No sé si un benefici que cau sobre un ingrat, i també sobre un	indigne	, no canvia de nom, i si mereixeria més reconeixement. La liberalitat
de la cambra dins el vostre uniforme nocturn, no solament barbotejàveu un	indigne	xerroteig d'infant, sinó que fins i tot entonàveu les vostres veus
gent irreflexiva. Entre els caçadors, especialment, passava per un home	indigne	de consideració i apreci. I, no gens menys, valia més que la majoria dels
estava la mostra— havia comès una arbitrarietat de mal gust, s'havia fet	indigne	de posseir un diamant. Què seria En Felipet? Jo vaig classificar-lo així:
potser s'hi hauria casat. En el cas del professor en Melrosada li semblà	indigne	d'ella des del primer moment; però, com que Paulina s'ho havia pres d'una
es creia un ésser petit, negre del carbó de l'infern, degradat, desfet,	indigne	de presentar-se davant de ningú. Els quatre estudiants li semblava,
mar, innovà a la seva mare que era precís despedir immediatament aquella	indigna	forastera, aquella infame protegida seva, que havía pagat els beneficis
ensopidora. —Creieu-me, senyora —digué melangiosament:— el món és ben	indigne	dels nostres esforços. Qui sap si hauria sigut millor viure sempre en un
s'hauria arrossegat com una serp entremig de sangoneres i per una facècia	indigna	... per una facècia de xacal... m'hauria avergonyit davant de la meva
familiar dins nostre o l'Àngel Bo vora nostre, anem a parlar a l'ésser	indigne	o confiem al paper l'angoixa que ens consum. I quan Pau ama Teresa i no

Pàgina 1 (de 20)

50 següents