Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de fet, dóna per suposada la "dignitat" dels qui l'experimenten, i la "	indignitat	" de la seva víctima. Sempre és el virtuós qui s'indigna; sempre és el
nostre abast. Quan un s'indigna, no fa sinó reaccionar enfront de la "	indignitat	" d'altri: es tracta d'un arravatament irreprimible, nodrit de sòlides i
a la fàbrica en condicions econòmiques, socials i humanes d'extrema	indignitat	. No cal refer un quadre de la servitud en què caigueren llavors els homes
allò que l'home es proposa que sigui. Tu, abans et revoltaves contra les	indignitats	que es cometen en aquests recons provincians; i ara tornes per fer allò
justícia a sou. Acuses els actes d'en Tomàs per justificar una	indignitat	teva. —Ho mereix; és un monstre d'inconsciència. —I és per això que et
—Casar-se? —bramula Tomàs, encès com si l'oncle hagués proferit una	indignitat	enorme. —Més li valdria morir-se! Si no m'hagués casat, jo no em veuria
té celos de vos... —Potser si... —¿Y 'm creu á mi capas de consentir una	indignitat	á casa meva? —¡Ja ho veyeu!... —Bé, no hi fa rés: ja
i per sojorn, la Terra, proclamant-l'en senyor, i, oh	indignitat	!, amb ales d'Àngels i flamejants custodis perquè el vetllin
el temps "sense fer res productiu, 1) per un sentit de la	indignitat	del treball productiu, i 2) com a demostració d'una capacitat
et guaita com una trista tortuga, aclaparada per la closca de la seva	indignitat	i la seva timidesa! En Melrosada sentia un goig a patir, a torturar-se
, no havia de fer-ho: el seu amor l'en guardaria! ¿Ell, cometre semblant	indignitat	? Ni que fos a fi de bé. En Melrosada sentí unes esgarrifances de fred
mentida i l'astucia, i pels diners, ara, com abans, se fan les mateixes	indignitats	. En quant a la acció colectiva, ja veiéu quant el poble desborda, fa lo
en canvi, errar, ignorar i ésser enganyat, ho creiem un mal i una	indignitat	. En aquesta mena de desig natural i honest, dos vicis cal evitar: l'un,
fama de les virtuts i de les grans accions; deshonrar-la és un crim i una	indignitat	. XXXIV Com que no són els mateixos els deures que s'assignen a
discussions amb els nostres pitjors enemics és bo, encara que ens diguin	indignitats	, de servar la gravetat i allunyar de nosaltres la iracúndia. Car les
Tàrrec s'aguantava el ventre de tant de riure, Saumell estava afligit, la	indignitat	de llur comportament el colpia amb un martelleig insistent als polsos. De
mai de cultivar-me la memòria per aplicar-la a la demostració de la	indignitat	humana. En aquest punt crec que els més desmemoriats són els qui
basarda de dir-me traïdor a l'amistat de la qual em servia per a una	indignitat	amb la seua germana? Ell seguia bevent i fumant; jo, callat a la voreta
en el sentit de lloances a la bondat de Déu, i protestes de llur	indignitat	i de llur humil agraïment. Des d'aquest punt de vista, l'actitud de Maria
el que li semblés, salvant l'escàndol. La cosa va prendre un tal grau d'	indignitat	que els patrons es varen veure obligats a marcar el preu de cada
fetes durant mig segle i sense miraments arribaren a la mateixa	indignitat	inicial, però a l'inrevés: el 1880, l'obrer no comptava res; el
nacionalista. I això ha d'acabar. Tal com han arribat les coses fóra una	indignitat	que l'actual subversió de poders i d'institucions de l'Estat portés com a
que En Cambó s'avingui a un negoci d'aquesta natura, després de les mil	indignitats	que el Directori ha comès, i comet encara, contra la nostra estimada
en què la serenitat sembla indiferència; altres, insensibilitat; altres,	indignitat	. La serenitat no eludeix el gest heroic. Pel contrari, el justifica.
encara que mólt breument, els en tinc de parlar un xic d'algunes	indignitats	que, a pesar de tenir lloc davant dels nostres ulls, no les veiem;
que, a pesar de tenir lloc davant dels nostres ulls, no les veiem;	indignitats	que, com la cosa més natural i justa, les cometen, en primer terme, les
campions de la llibertat i que trencarien la ploma abans que escriure una	indignitat	. És tan punyent el contrast entre els uns i els altres, entre els
encare que se tingui la capacitat genérica, existeix una causa de	indignitat	que impideix la conservació del dret y la adquisició de la lliberalitat.
capacitat pot esser privada de la lliberalitat, en virtut de una causa de	indignitat	que casi totes les llegislacions senyalen. Com que tota lliberalitat
tractantse de successions en general, aixampla la teoria y dona lloc a la	indignitat	que produeix el mateix efecte que la incapacitat. Pro se diferencia
mentres que la incapacitat opera sempre de ple dret; com se distingeix la	indignitat	de la desheredació, ademés de referirse aquesta a un cercle molt mes
es un acte voluntari de exclusió per part del causant, mentres que la	indignitat	es una previsió de la lley que anula la lliberalitat quan enten que
d'alló a que ve cridat. No crec oportú desenrotllar la teoría de la	indignitat	per manca de temps y ser materia comú a la successió intestada y a la
qu' els descendents del excluit ne poden sortir perjudicats per la	indignitat	de son ascendent y per lo tant si aquest es llegitimari del causant
de aquest benefici; aixís ho exigeix el carácter personalissim de la	indignitat	. Correspon are dir quelcom sobre l'objecte o contingut del testament,
és la raó en virtut de la qual un home enamorat sofreix sentiments d'	indignitat	. Ha perdut una part del seu amor propi, el seu Jo és més pobre en líbido.
gran era el nombre de cops que rebia el cirurgià. La pràctica d'aquesta	indignitat	afortunadament ha caigut en desús, però si el món ho ha pogut oblidar, en
a imperialista. Rudolf J. Slaby vingué a Barcelona, i contra tota la	indignitat	anticatalana que solen oposar els catalans als estrangers que volen
d'hàbit la lluita que en el seu interior lluitaren la humilitat (la	indignitat	, devia dir-ne ell) i l'obediència. /Duello conflixere mirando\.
poeta: No ens hem guanyat ni aquest excés d'honor ni aquesta	indignitat	. I ara, som-hi. Contem. Capítol I El caos Abans de la
la furia d'una xurma sense pietat, que subjecta la sagrada Persona a tota	indignitat	i ultratge que pogués complir llur selvatgía sense aturador. En aquesta i
que es feia a Jesús en la terra. I nosaltres, per qui Ell se someté a la	indignitat	, per l'encoratjament dels quals gustà de sofrir un retret de tanta
del cabell i la barba i escupit en son rostre santíssim. Aquestes són	indignitats	que, si les vèiem comeses contra el més vil dels criminals, ens feriríen
vergonya que marquem damunt aquells que us tractaren amb semblant	indignitat	; i feu per manera que compensem nostre delicte amb la gratitut envers
simpatitzi amb aquests sofriments que passeu; feu que senti tota la llur	indignitat	, tot el llur turment, i mai no sigui un d'aquells que senten, davant la
no solament l'adoració escarnidora sobre la qual meditàrem, sinó les	indignitats	i els torts dolorosos aquí descrits. ¡Ah! el més mesquí de nosaltres no
ell el Messíes. ¿Hauríem pogut pensar que ells permetessin que aital	indignitat	fos comesa contra la seva familia reial, de la qual exclusivament havíen
amb Vós? ¡Ah, jo veig pel somriure celestial que resplandeix entre les	indignitats	acaramullades en vostre sant posat, com us és volguda aquesta sentencia
de la seva santa mare, coneix ben bé com ella no trobarà sinó completa	indignitat	en tota cosa de la terra un cop Ell en sigui retirat. Quin nou sofriment
l'altre el defensa i parla a favor d'ell. I. Considereu la	indignitat	que es volgué afegir al santíssim Jesús quan el crucificaren entre dos

Pàgina 1 (de 3)

50 següents