×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb individualitzar |
Freqüència total: 233 |
CTILC1 |
en qualsevol societat, en qualsevol temps. Tanmateix, don Joan i Sade s' | individualitzen | en el nostre repertori literari perquè la respectiva singularitat sexual | els llocs obacs eren plens de gebre. Les fulles, les tiges d'herba, s' | individualitzaven | sota aquella polsina grisa i guspirejant. Tot el Pirineu és bastant | sobretot quan aquest esforç no s'ha de veure traduït en concretes i ben | individualitzades | satisfaccions materials. I, a fi de comptes, aquesta apatia esdevé | regió un motiu més de consciència particularista. En certa manera, els | individualitzava | , els uns i els altres, en un confrontament mutu. I no era insòlit que, en | segons Kant nosaltres no som nosaltres sinó el tot que té idea del jo i s' | individualitza | , no té res d'extrany que Fitchte digui que el jo posa el jo i el jo el no | en prendre un cos social, fer-lo ressorgir, elevar-se, personificar-se, | individualitzar | -se, dintre el corrent històric, donant-li responsabilitat i estimulant-lo | to, d'un etos, si es vol, i és aquí precisament on l'escriptor s' | individualitza | clarament perquè és aquí que es compromet. Llengua i estil són les dades | en establir la diferència entre història d'una literatura ( | individualitzada | per la llengua) i història literària d'un país (individualitzada pel marc | (individualitzada per la llengua) i història literària d'un país ( | individualitzada | pel marc geogràfic). El seu Programa comprenia així les | de les persecucions contra les primeres esglésies; Lluc generalitza i | individualitza | un tema del qual Mateu subratllava l'aspecte eclesial". El text de Lluc | com els altres. També n'hi ha que no saben renunciar a la possibilitat d' | individualitzar | -se en alguna mena de competició ni, sobretot, a l'esperança d'afirmar una | amb el model, i hi ha hagut pintura d'objectes concrets que el pintor | individualitzava | a la seva manera i amb independència de la individualitat del model, però | ¿Fins on pot aconseguir la pintura no-figurativa el reeiximent que | individualitza | l'obra d'art i la fa present per sempre a la nostra percepció? ¿Fins on | en prendre un cos social, fer-lo ressorgir, elevar-se, personificar-se, | individualitzar | -se, dintre el corrent històric, donant-li responsabilitat i estimulant-lo | les nacionalitats, a mesura que la personalitat nacional s'accentuava i s' | individualitzava | , els pobles en preníen conciencia. Vaga de primer, concreta més tard, la | reise Kaiser\ (Guillem II). Però heu's aquí que l'absurd propòsit d' | individualitzar | els pobles l'ha fet créixer davant del món, i s'ha volgut vincular en ell | crítics, queda desdibuixada. Manca als personatges un caràcter que els | individualitzi | degudament i posi en el poema una nota dramàtica. En això Verdaguer es | història. D'altres, la veu dels nostres passats familiars no ha arribat a | individualitzar | -se amb fesomia personal i coneguda fins a temps ben pròxims al nostre | les possibles reaccions i repercussions a què estan exposats, els | individualitzen | ; el metge, en entrar a l'hospital, no els pot tractar a tots com si | s'ha parlat i tan alegrement ve essent explotat. El tipisme, allò que | individualitza | un lloc i una gent, és el conjunt de formes tradicionals de cultura | del sòl fa relativament pocs anys que té vida pròpia. Quan va començar d' | individualitzar | -se com a ciència independent, era coneguda amb el nom d'Agrogeologia i | A mesura, però, que el món medieval surt de la infantesa, els artistes s' | individualitzen | i els escriptors ens mostren una més personal fesomia. En els dies del | en termes ben diferents, manifesten l'esforç constant de l'escriptor per | individualitzar | -se i afermar la pròpia personalitat, que és llei de la vida en tots els | invocant la llei objectivament, amb relació al cas en general, després | individualitzaven | aquest i li aplicaven la llei tenint en compte les circumstàncies | segons un ideal de coherència, d'unitat i de decòrum es multiplica i | individualitza | en una sèrie de deures personals. Tota cosa té, en efecte, la seva pròpia | poder per a realitzar el nostre programa. (Ovació.) I ara anem a | individualitzar | el problema: anem a individualitzar el problema en allò que més | (Ovació.) I ara anem a individualitzar el problema: anem a | individualitzar | el problema en allò que més directament ens afecta; en allò que més | ¿Què vol dir caràcter? En sentit general caràcter és tot lo que | individualitza | una persona o una cosa, això és, tot allò que la distingeix de les altres | dotze mesos, afegint a la xifra de registre, les de l'any corrent per a | individualitzar | -les. Això és innecessari, ja que sense tenir d'arribar a quantitats | els llibres que tracten del mateix tema porten igual signatura, i per a | individualitzar | -los es considera agregada a la xifra indicadora la primera síl·laba del | solc indeleble en el segle XIX i en les generacions successives. | Individualitzar | les personalitats que donaven vida en aquestes penyes exigiria un espai | 1769, t. I, pàg. 858), el qual, demés, | individualitza | per la primera volta una "Barzellonischer Nuss" que | cultivades, car manca la sinonímia amb els noms usats aquí per a | individualitzar | -les. Les publicacions aparegudes a Catalunya i Espanya, de les quals | totes a la comarca de Valls i que un estudi ulterior podrà definir i | individualitzar | , però que apareixen íntimament vinculades. Entre altres, els agricultors | quan per estudis anatòmics i comprobacions fisio-patològiques, s'haurien | individualitzat | cada una d'aquestes agrupacions en òrgues i podríem allavors tenir un | En el punt anatòmic de referència s'observa una agrupació que ja s' | individualitza | del reste, i ocupa la posició exacta que en fetus de major edat han | taula que toco, en cada un de vosaltres que m'escolteu; si ella, en fi, s' | individualitza | parcialment en els objectes. Bé sabem, després de Galileu Galilei, que ni | submergit en l'individual: cal veure-l'hi i treure-l'en. Podem, doncs, | individualitzar | l'universal en un concret material, sense deturpació, ni irracionalisme, | un sistema de signes abstractes i arbitraris amb els quals sols podem | individualitzar | i concretar els objectes de les nostres intuïcions amb l'ajuda d'altres | de les nostres intuïcions amb l'ajuda d'altres signes similars. Per | individualitzar | una rosa tinc de posar-li un adjectiu en forma de paraula o frase: | forma de paraula o frase: aquesta rosa, la rosa del meu jardí; per | individualitzar | una acció tinc de modificar-la amb l'ajuda d'un adverbi: camina de | i sempre resta un residu inexpressat. I noti's que ni els noms propis | individualitzen | perfectament la meva intuïció en cada cas. Aquest riu és l'Ebre: | però, és de saber-hi llegir en aquest arxiu. Fins i tot sense arribar a | individualitzar | -se, romanent en el domini comú d'una llengua, tot nom derivat perd de | tempteig, de preferència bucals. 3. Quan l'interrogant és major, | individualitzar | al màxim les informacions diagnòstiques i esgotar les indagacions | en teoria, universalment, allò que estabilitzarà, consolidarà i | individualitzarà | l'amor, el desenvolupament de la parella, serà la seva relació personal, | Quan és situat a la part dreta és difícil, a vegades, separar i | individualitzar | el fetge del tumor. El tumor és de consistència dura, gairebé sempre de | també són força radioresistents. Per tant, creiem que cada cas s'ha d' | individualitzar | per a l'aplicació o la no-aplicació de radioteràpia. Als casos de | en general sobris i pobres. Però, posats a dictar normes dietètiques, cal | individualitzar | . Si és funest de sobrecarregar-se d'ingressos calòrics que no seran | d'una manera sensible l'estructura topogràfica de certes contrades ja ben | individualitzades | en el punt de vista topogràfic i, per consegüent, geogràfic. Aquests | Per això qualsevol discontinuïtat que trobem entre nombres racionals, | individualitzats | per la nostra designació, és una discontinuïtat superable, car |
|