Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fonamental de la teoria atòmica ha estat sempre reconèixer que la	indivisibilitat	de l'àtom no pot ésser explicada en termes mecànics i aquesta situació
situació romangué pràcticament inalterada fins i tot després que la	indivisibilitat	dels àtoms fou reemplaçada per la de les partícules elèctriques
l'esquema clàssic de conceptes per a copsar la característica peculiar d'	indivisibilitat	, o "individualitat", que caracteritza els processos elementals. La
poden ésser determinats a partir de l'espectre. Era evident que de la	indivisibilitat	dels processos de transició, o de llur aparició sota certes condicions,
experimental per a descriure els fenòmens d'una forma ben definida. La	indivisibilitat	dels fenòmens quàntics troba la seva expressió lògica en la circumstància
fer un pronòstic racional respecte a les seves projeccions futures. La	indivisibilitat	hereditària La sort de l'heretament català va estretament determinada per
nostres finalitats, solament retindrem aquestes dues: el predomini de la	indivisibilitat	hereditària en les legislacions occidentals i la constitució del
el dret català té títols més que sobrats per a considerar-se campió de la	indivisibilitat	hereditària. Recentment, tant els autors amb llurs treballs, com els
agràries d'una positiva eficàcia. El retorn del dret alemany a la	indivisibilitat	patrimonial ha estat el resultat d'una experiència convincent; la
adjudicats amb les limitades excepcions que preveu. El principi de la	indivisibilitat	hereditària que la llei acull, demostra clarament les contraposades
seus perniciosos efectes i l'article 9 s'afanya a prevenir la	indivisibilitat	de les finques que surtin de la pràctica de la concentració projectada.
fonamental en dret català, i demostra que, com campió secular de la	indivisibilitat	hereditària, el nostre dret està com mai al dia. VII El
altre punt: de sempre es considerava com a fonamental el principi de la	indivisibilitat	del cens, mantingut pel codi civil en el seu article 1618; doncs
de l'institució docent, si hem comprès bé la seva integritat, la seva	indivisibilitat	des de l'individu que crea, dins un ritme que ja no és del tot seu, fins a
l'abast de dita norma segons el Dret romà i segons el Còdic civil. Quint:	Indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació d'una herència. Dret romà: Text del
la suposada limitació de temps per al qual fou instituït. Quint principi	Indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació d'una herència. Dret romà: És
i el de la incompatibilitat de la successió testada i de la intestada, la	indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació de l'herència. Els hereus no poden
sistema successori romà havia de contindre i proclamar el principi de la	indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació de l'herència. És aquest principi
vel omnia repudientur\; quedant així demostrat el principi de la	indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació de l'herència. Còdic civil:
hem vist en els anteriors apartats; accepta, en canvi, el principi de la	indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació de l'herència, en el seu article
des de cert dia i fins a cert dia; és innegable que el principi de la	indivisibilitat	de l'acceptació romana, queda substancialment desnaturalitzat pel Còdic,
títul de la seva regulació. No és el del Còdic, doncs, el principi de la	indivisibilitat	de l'acceptació dimanant del de la universabilitat de la institució
el de la perdurabilitat del caràcter d'hereu; i, per últim, el de la	indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació d'una herència. Vegérem també de quina
També accepta expressament el Llibre de les Costums el principi de l'	indivisibilitat	de l'acceptació. Sext: L'hereu en cosa certa, quan no hi ha altre
i els preceptes també estudiats del privilegi de Pere III. Quint principi	Indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació El Dret local de Barcelona, en matèria
aplicables a la nostra ciutat; i entre elles, la que es sintetitza en la	indivisibilitat	de l'acceptació i de la repudiació; /vel omnia admittantur vel omnia
dient: /semel heres semper heres\. Quinta regla o principi	Indivisibilitat	de l'acceptació: /vel omnia admittantur vel omnia repudientur\
espanyola— l'hendecasíl·lab italià. Les seves característiques són:	indivisibilitat	del vers, i, per tant, carència de cesures; accentuació a les síl·labes
I la categoria de quantitat, com definir-la al seu torn? Primer (	indivisibilitat	del bipol) donant-se una qualitat qualsevol G. En aquesta
aquesta acceptació amb la "indissoluble unitat" de la Nació, amb la "	indivisibilitat	" de la Pàtria, si aquests termes designen tot Espanya? La paraula
i, en particular, en la institució de l'hereu com a garantia d'	indivisibilitat	del patrimoni i de continuïtat històrica. Torras, que presentava el món
la justificació a l'ús és la necessitat de mantenir la unitat i la	indivisibilitat	de la pàtria, que té l'avantatge de fer aparèixer el governant complint
d'opinar si creiem o no encertada aquella interpretació. 104.	Indivisibilitat	del ritme simple. Les dues fases d'un ritme són del tot inseparables i
com a la funció de producció agregada hi ha nombroses ruptures i	indivisibilitats	. Partint de la situació d'un camp que es va descapitalitzant
reprimeix sense contemplacions qualsevol intent de trencar "la unitat i	indivisibilitat	de França", coneguda com la "república jacobina", que practica un
del mercat. Per altra banda, l'existència d'economies d'escala i d'	indivisibilitats	fa difícil la rendibilitat dels aeroports petits. A més, l'arribada d'una
pels seus fills. Fidel, en aquest punt, a la vella tradició romana d'	indivisibilitat	de l'autoritat imperial, Andrònic s'hi negà i l'emperadriu, delerosa de
posava fi a un dels paradigmes més sòlidament establerts de l'època: la	indivisibilitat	de l'àtom. J. J. Thomson va guanyar el premi Nobel de física de l'any
subatòmiques amb càrrega negativa i va canviar, així, el paradigma de la	indivisibilitat	atòmica. Però, a pesar de ser un exemple de ciència planificada i en
la de reconèixer que probablement l'Estat hauria de renunciar a la	indivisibilitat	per evitar la divisió, ja que negant la possibilitat de celebrar un
ser corregit pel Tribuna Constitucional, que proclama sempre que pot la	indivisibilitat	de la 'nació espanyola' i la intangibilitat de la seua sobirania.
de la nació espanyola, blindada a l'article 2 de la Constitució. Aquesta	indivisibilitat	és la base del sistema polític espanyol i només a través d'una reforma
el seu article 2, en la indissoluble unitat de l'Estat i en la radical	indivisibilitat	del poble sobirà espanyol. Aquestos són principis, segons els entenen els
abans de perdre totalment qualsevol dret a seguir reivindicant la seua	indivisibilitat	. Una reivindicació que, per cert, més enllà de l'omnipresent retòrica
indivisibilidad (en relació amb el tractament de la	indivisibilitat	territorial en els ordenaments d'altres estats, com Finlàndia, França,
(in)constitucionalitat i a usos lèxics associats a territori, sobirania i	indivisibilitat	. • La desviació es pot associar a estratègies discursives diverses. En
hostilitat, rebuig, territori, sobirania, autodeterminació i	indivisibilitat	presenten un alt ús específic positiu, així com una sèrie
matriu que l'originà. Així, aquesta atenció plaent a l'instant rau en la	indivisibilitat	entre un origen més o menys concret o delimitat i la seua expansió en
una eina que va contribuir a fer efectius els principis d'unitat i d'	indivisibilitat	de la República. Perquè fornint els mitjans per a dur a terme una