Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

qui creen i solucionen els veritables problemes de la vida sota aquesta	indolència	i sota aquesta delicada tebior oceànica. El comerciant francès que fa la
canten amb el coll suat i la gorra blanca a la deriva, ni la desmenjada	indolència	dels marmitons, i els negres de bord, que pelen patates com si amollessin
hores i potser dies esperant un ajut, que en aquestes mars, i amb la	indolència	de la gent del país, de vegades és molt problemàtic. El vi de la boda amb
llit menja molt. [(Víctor recomença a escriure a màquina. Júlia, amb	indolència	, molt mudada, però sense res al cap, s'atansa a l'espill de
Pobre Adolfet de les meves entranyes! [(S'eixuga els ulls amb	indolència	i gràcia.)] Rosa. No hi pensem més, filla! Ell rai! És al cel
lloc de ton germà. La vida reposada se corromp en el llot de la	indolència	. Així, en l'aigua embassada, la quietud engendra
hipòcrita amb mi mateix. M'acusava de no treballar, i em complaïa en la	indolència	; invocava l'energia, i feia un plaer del meu acovardiment; pensava en
al bordell, recalcats l'un amb l'altre, llurs cossos amuntegats amb una	indolència	viciosa i una terrible soledat als ulls. Vora d'aquests jo em sentia
Ell endevina quelcom del que passa en mi. Es tomba a l'herba amb una gran	indolència	, tot llarg. Em fa pensar en un ós que s'estira. I torna a la seva cara
als ulls, un acontentament general que es tradueix en una més gran	indolència	de moviments. Un lleuger tint rosat a la cara i als llavis, perfectes, un
la meva memòria. Fèiem petites jornades platxerioses amb una calma i una	indolència	de desenfeinats. Josep estava content de mi, i jo d'ell. Érem els dos
el riu s'estenia com una mena de força calmosa i segura, amb una	indolència	de pare gegantàs que estira els braços, que reposa i somriu. Aleshores
però, obeint tan sols al que semblava racional i just, preguntà amb	indolència	: —Què esperes? Ella no va respondre ni es va moure. Era evident que
obstacles que s'oposen al seu credo materialista. Serà aquesta mateixa	indolència	la qui en 1838 durà a suprimir la "/Academia de literatura,
satisfaccions materials. I, a fi de comptes, aquesta apatia esdevé	indolència	i narcissisme. A Mallorca, les úniques coses notables es fan "tira,
econòmicament privilegiades. En l'anàlisi de Veblen, l'oci no "implica	indolència	o quietud". Significa passar el temps "sense fer res productiu,
en mica, cada cop més marcat, després de les Corts del 1626. Una	indolència	irreparable insensibilitza els valencians per als afers públics. No falta
per un altre exemple. Potser, però, no hauríem de concedir a la "	indolència	" burgesa cap responsabilitat singular. Sense un ímpetu tibant, per part
el sol i els altres astres, cregués que el mar era el cel. Per la seva	indolència	i la seva feblesa, mai no hauria pervingut a la superfície de la mar ni
També hi ha una altra analogia: per la nostra feblesa i la nostra	indolència	, no som capaços de transcendir l'aire fins al seu límit darrer. Amb tot,
posa en el seu tracte, en les seves obres i fins i tot en la seva	indolència	. Claredat que té certament les arrels en la tradició de la nostra vida i
homes per a llur divertiment nous capítols i un títol nou; que semblant	indolència	havia omplert les botigues i poblat el món des d'aquesta tongada, de
era més dolç i més bell de tots dos. Seia ella tota sola, amb graciosa	indolència	en una cambra ricament parada que era evidentment la saleta de confiança
de color, enèrgic, però al mateix temps tot ell amarat per una voluptuosa	indolència	; de tant en tant, ses parpelles s'aclucaven sota la llum de la sala,
i llençar petits nuvolets de fum, la seva figura prenia un gest de bella	indolència	que segurament li varen ensenyar alhora l'aire, la mar i el sol. Heu's
les espatlles al Sol; que mirem al Nord, car ell és pensament. El Sud és	indolència	i doloria. La musa popular andalusa és plena de dolor i esclata en
A l'hora que de l'oci et fas mirall, feliç i benestant de la	indolència	, l'ombra d'un núvol juga amb ta presència a replegà i
dels arbres impacients de parloteig, vigilat pels núvols missatgers d'	indolències	i amenaçat per les ruixades, que són l'alegria de la primavera amb
riera amunt, els "teixidors" la seguien, tot deixant-se arrossegar amb	indolència	, i, en un recó, fins llavors invisible, els "polls d'anguila",
molt allunyades dels seus pares, els quals les seguien amb una certa	indolència	, molt junts, tot bescanviant frases insignificants i algun que altre
que els apetits obeeixin la raó, i no se li avancin ni per peresa o	indolència	l'abandonin, i que siguin tranquils i nets de tota mena de passió; cosa
Hi ha una mena de dolçor, una sedosa suavitat i una voluptuosa	indolència	en l'aire, en la llum i en els posats i estàries de les coses i de la gent
vestit amb un gust horrible. És jove, maurista, chico bien, d'una	indolència	dissimulada, indescriptible, i un gran fons de paràsit. Només li
afermava a cada passa els unglots amb una força i al mateix temps una	indolència	, com si la terra fos seva i tant se li'n donés. Aixecava, és clar, un
seva campanya. I se sumergia en la fosca. Volava muda i flonja, amb una	indolència	de pedàs blanc. Voltava tota la rodalia parroquial que era la seva
d'apendre'ls, i queden gravats profundament en la memòria... Amb la	indolència	d'una herba dèbil i dòcil jo deixava passar damunt mi, com una aigua
d'aquests arbres en la terra plana. La seva manera de gronxar-se, la seva	indolència	de moviments, el seu desmaiament, són d'una lògica perfecta, res no
(molt poques, gràcies a Déu) en estat de perfecta serenitat d'esperit i d'	indolència	fisiològica, ja que no de salut completa. Convalescent d'una malaltia, ja
podien proporcionar goig de bellesa quan se'ns donaven en estat d'	indolència	. Ara el tornem a aduir per declarar també que aquella al·lucinació ens
gasos. Si s'esdevé, serà culpa nostra. Germans: Si encara sentiu que la	indolència	dels vostres amics recomana la inacció contra els gasos perquè "no hi ha
donava la lliçó de català, i Urània, lassa i felina, se l'escoltava, amb	indolència	vaga, sense coratge per a moure's, amb les espatlles i els genolls
de la ciutat, i a entrada de fosc es deixaven caure, cada vegada amb	indolència	més accentuada, gairebé amb desencís, en algun saló de te. La foguera
la costa, en arribar a Cadaqués observen en la gent del país una certa	indolència	i en la seva manera de viure una notòria misèria. A Cadaqués el nombre de
Jo sospito, doncs, que quan els turistes observen a Cadaqués una certa	indolència	i una tendència de la població masculina a prendre el sol a l'hivern i a
encara, un altre punt a considerar. Hi ha a Cadaqués una base ancestral d'	indolència	pel fet d'ésser la població, no un país de pescadors, sinó un poble de
vida era que a les hores de repòs, malgrat tanta contemplació i tanta	indolència	, el ranxo apareixia d'una manera segura i indefectible. A Cadaqués, una
viu com si navegués —i hi navega només que en terra ferma, amb la mateixa	indolència	de la navegació antiga. El vaixell, doncs, no es mou, però donat que la
la dreta. De primer ja vam sospitar alguna cosa estranya, a través de la	indolència	dels milicians que guarnien la línia. Després, amb preguntes isolades, ho
fou visible durant moltes hores i sempre en un estat de passivitat i d'	indolència	. Finalment, desaparegué en les ombres del crepuscle. Si s'hagués
letargia, de desossament, que produeix. És un aire que us projecta en una	indolència	profunda: "El vent de garbí, caragolí, m'aviva el son; i m'adorm la

Pàgina 1 (de 4)

50 següents