DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
indolència F 172 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb indolència Freqüència total:  172 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

qui creen i solucionen els veritables problemes de la vida sota aquesta indolència i sota aquesta delicada tebior oceànica. El comerciant francès que fa la
canten amb el coll suat i la gorra blanca a la deriva, ni la desmenjada indolència dels marmitons, i els negres de bord, que pelen patates com si amollessin
hores i potser dies esperant un ajut, que en aquestes mars, i amb la indolència de la gent del país, de vegades és molt problemàtic. El vi de la boda amb
llit menja molt. [(Víctor recomença a escriure a màquina. Júlia, amb indolència, molt mudada, però sense res al cap, s'atansa a l'espill de
Pobre Adolfet de les meves entranyes! [(S'eixuga els ulls amb indolència i gràcia.)] Rosa. No hi pensem més, filla! Ell rai! És al cel
lloc de ton germà. La vida reposada se corromp en el llot de la indolència. Així, en l'aigua embassada, la quietud engendra
hipòcrita amb mi mateix. M'acusava de no treballar, i em complaïa en la indolència; invocava l'energia, i feia un plaer del meu acovardiment; pensava en
al bordell, recalcats l'un amb l'altre, llurs cossos amuntegats amb una indolència viciosa i una terrible soledat als ulls. Vora d'aquests jo em sentia
Ell endevina quelcom del que passa en mi. Es tomba a l'herba amb una gran indolència, tot llarg. Em fa pensar en un ós que s'estira. I torna a la seva cara
als ulls, un acontentament general que es tradueix en una més gran indolència de moviments. Un lleuger tint rosat a la cara i als llavis, perfectes, un
la meva memòria. Fèiem petites jornades platxerioses amb una calma i una indolència de desenfeinats. Josep estava content de mi, i jo d'ell. Érem els dos
el riu s'estenia com una mena de força calmosa i segura, amb una indolència de pare gegantàs que estira els braços, que reposa i somriu. Aleshores
però, obeint tan sols al que semblava racional i just, preguntà amb indolència: —Què esperes? Ella no va respondre ni es va moure. Era evident que
obstacles que s'oposen al seu credo materialista. Serà aquesta mateixa indolència la qui en 1838 durà a suprimir la "/Academia de literatura,
satisfaccions materials. I, a fi de comptes, aquesta apatia esdevé indolència i narcissisme. A Mallorca, les úniques coses notables es fan "tira,
econòmicament privilegiades. En l'anàlisi de Veblen, l'oci no "implica indolència o quietud". Significa passar el temps "sense fer res productiu,
en mica, cada cop més marcat, després de les Corts del 1626. Una indolència irreparable insensibilitza els valencians per als afers públics. No falta
per un altre exemple. Potser, però, no hauríem de concedir a la "indolència" burgesa cap responsabilitat singular. Sense un ímpetu tibant, per part
el sol i els altres astres, cregués que el mar era el cel. Per la seva indolència i la seva feblesa, mai no hauria pervingut a la superfície de la mar ni
També hi ha una altra analogia: per la nostra feblesa i la nostra indolència, no som capaços de transcendir l'aire fins al seu límit darrer. Amb tot,
posa en el seu tracte, en les seves obres i fins i tot en la seva indolència. Claredat que té certament les arrels en la tradició de la nostra vida i
homes per a llur divertiment nous capítols i un títol nou; que semblant indolència havia omplert les botigues i poblat el món des d'aquesta tongada, de
era més dolç i més bell de tots dos. Seia ella tota sola, amb graciosa indolència en una cambra ricament parada que era evidentment la saleta de confiança
de color, enèrgic, però al mateix temps tot ell amarat per una voluptuosa indolència; de tant en tant, ses parpelles s'aclucaven sota la llum de la sala,
i llençar petits nuvolets de fum, la seva figura prenia un gest de bella indolència que segurament li varen ensenyar alhora l'aire, la mar i el sol. Heu's
les espatlles al Sol; que mirem al Nord, car ell és pensament. El Sud és indolència i doloria. La musa popular andalusa és plena de dolor i esclata en
A l'hora que de l'oci et fas mirall, feliç i benestant de la indolència, l'ombra d'un núvol juga amb ta presència a replegà i
dels arbres impacients de parloteig, vigilat pels núvols missatgers d'indolències i amenaçat per les ruixades, que són l'alegria de la primavera amb
riera amunt, els "teixidors" la seguien, tot deixant-se arrossegar amb indolència, i, en un recó, fins llavors invisible, els "polls d'anguila",
molt allunyades dels seus pares, els quals les seguien amb una certa indolència, molt junts, tot bescanviant frases insignificants i algun que altre
que els apetits obeeixin la raó, i no se li avancin ni per peresa o indolència l'abandonin, i que siguin tranquils i nets de tota mena de passió; cosa
Hi ha una mena de dolçor, una sedosa suavitat i una voluptuosa indolència en l'aire, en la llum i en els posats i estàries de les coses i de la gent
vestit amb un gust horrible. És jove, maurista, chico bien, d'una indolència dissimulada, indescriptible, i un gran fons de paràsit. Només li
afermava a cada passa els unglots amb una força i al mateix temps una indolència, com si la terra fos seva i tant se li'n donés. Aixecava, és clar, un
seva campanya. I se sumergia en la fosca. Volava muda i flonja, amb una indolència de pedàs blanc. Voltava tota la rodalia parroquial que era la seva
d'apendre'ls, i queden gravats profundament en la memòria... Amb la indolència d'una herba dèbil i dòcil jo deixava passar damunt mi, com una aigua
d'aquests arbres en la terra plana. La seva manera de gronxar-se, la seva indolència de moviments, el seu desmaiament, són d'una lògica perfecta, res no
(molt poques, gràcies a Déu) en estat de perfecta serenitat d'esperit i d'indolència fisiològica, ja que no de salut completa. Convalescent d'una malaltia, ja
podien proporcionar goig de bellesa quan se'ns donaven en estat d'indolència. Ara el tornem a aduir per declarar també que aquella al·lucinació ens
gasos. Si s'esdevé, serà culpa nostra. Germans: Si encara sentiu que la indolència dels vostres amics recomana la inacció contra els gasos perquè "no hi ha
donava la lliçó de català, i Urània, lassa i felina, se l'escoltava, amb indolència vaga, sense coratge per a moure's, amb les espatlles i els genolls
de la ciutat, i a entrada de fosc es deixaven caure, cada vegada amb indolència més accentuada, gairebé amb desencís, en algun saló de te. La foguera
la costa, en arribar a Cadaqués observen en la gent del país una certa indolència i en la seva manera de viure una notòria misèria. A Cadaqués el nombre de
Jo sospito, doncs, que quan els turistes observen a Cadaqués una certa indolència i una tendència de la població masculina a prendre el sol a l'hivern i a
encara, un altre punt a considerar. Hi ha a Cadaqués una base ancestral d'indolència pel fet d'ésser la població, no un país de pescadors, sinó un poble de
vida era que a les hores de repòs, malgrat tanta contemplació i tanta indolència, el ranxo apareixia d'una manera segura i indefectible. A Cadaqués, una
viu com si navegués —i hi navega només que en terra ferma, amb la mateixa indolència de la navegació antiga. El vaixell, doncs, no es mou, però donat que la
la dreta. De primer ja vam sospitar alguna cosa estranya, a través de la indolència dels milicians que guarnien la línia. Després, amb preguntes isolades, ho
fou visible durant moltes hores i sempre en un estat de passivitat i d'indolència. Finalment, desaparegué en les ombres del crepuscle. Si s'hagués
letargia, de desossament, que produeix. És un aire que us projecta en una indolència profunda: "El vent de garbí, caragolí, m'aviva el son; i m'adorm la

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »