Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els seus moviments harmoniosos tot i tractar-se d'un treball dur i	inelegant	, la línia de les anques que sembla augmentar-li de volum cada cop que
en el qual la dèria antiromanista sembla imposar una mariofòbia	inelegant	, ens arriben a voltes veus simpàtiques de franca mariofília, que fan
persones i coses altes i baixes, agradables o desagradables, elegants o	inelegants	, blanques o verdes o blaves... I existeixen vides que transcorren
que una actitud eròtica, demés de sana, optimista, justa, elegant o	inelegant	, útil o perjudicial, religiosa o impia és moralment bona? Jo diria, en
la mateixa instintiva estranyesa que una nierada de pollets mira un ànec	inelegant	i xaparro que ha nascut entre ells gràcies a la fosca maniobra de la
de quedar absolutament vençuts, pren un caràcter de combat personal, d'	inelegant	i cruel desafiament. D'aquesta manera s'infiltren en l'exercici del
servia de morralet. Hi havia, fins i tot, el dir de la gent, i la posició	inelegant	del qui ha estudiat una carrera i ha seguit els cursos especials, per
no aprofita sinó per a ésser assenyalat, qui la parla, com a pobre, com a	inelegant	, com a analfabet. Qui més, qui menys, tracta d'aparentar el que no és, i
redueixen la teologia a la forma lògica del sil·logisme escolàstic i a l'	inelegant	llatí medieval. Amb aquests elements, és clar —almenys ho sembla
Però arribat fins al torejador, l'omple de pólvors, substitutius d'	inelegant	regal líquid. Es barallen? No: ballen "La raspa". Però la
públic de llengua grossera, de sentiments adormits, mancat de voluntat,	inelegant	; un públic format per fragments de petites ànimes de ramat; un aplec de
eficaçment, sense arribar mai, però, als terrenys de la sensibleria	inelegant	i matussera. Vegem unes quantes mostres de la dialèctica verdagueriana.
valdria la pena de veure quin sentit pot tenir, al marge de la seva	inelegant	cacofonia, aquesta tètrica reduplicació de la idea de la mort. Per aquest
temps la memoria de ses antigues empreses militars. Encongida, premiosa,	inelegant	en la llengua forastera que vol apropiar-se, barbosseja tan sols
casa era la més singular i despòtica de totes les gabelles per gratuïta i	inelegant	; consistia en l'obligació de lliurar al senyor en morir el pagès la
les frases més infelices, de forma que es veia tot seguit en una situació	inelegant	si no del tot ridícula. I, decebut i descontent d'ell mateix, optava per
trobaven clarament d'una raça distinta: forta, molt forta potser, però	inelegant	, rústega... inferior, en una paraula. I fins el seu parlar, poc
perquè ja se sap que la moda i la virtut estan renyides, i la segona fa	inelegant	la primera, i la senyora Perella es veu obligada a
el nostre món veu tot això. Per començar, el nostre món elegant ja troba	inelegant	que el compadeixin. Pobres i pecadors són un altre món. La misericòrdia
d'aquesta misericòrdia. L'home elegant, que deia abans que troba	inelegant	que el compadeixin, potser més aviat, en un moment d'exaltació estètica,