Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i inexperts, divertir una mica. Una pitonissa La dona, de cara grossa i	inexpressiva	, va avançar la cama dreta i va proferir: "A zer illargi gaua! Ondo
meitat de cadàvers destinats a la fossa comuna la incineren. Ell el mira,	inexpressiu	; no ho entén. L'home, que se n'adona, s'arronsa d'espatlles. —Hi
vainés, amb aquests ulls de bou que gasten —grans, negres, magnífics i	inexpressius	—, guaitaven, amb una punta de tristesa, les cuixes i els braços d'uns
tot dient: "Oh, yes!" amb uns ulls blau clar, fats,	inexpressius	i nets, com les turqueses. Aquestes dues parelles pertanyen a la família
amb el joc de gomes vermelles que penjaven de les parets i amb les corbes	inexpressives	dels aparells sanitaris, tenia un no sé què de criminal i de pornogràfic
treballs, i es deia Leocàdia... Leocàdia!, aquella grassa flor romàntica,	inexpressiva	, però plena de totes les virtuts com una retafia antiga, que ell va
Aurèlia tenia cara de peix, feia pensar en aquell perfil rígid,	inexpressiu	i platejat de les saupes. Havia complert setanta-vuit anys, i li acabaven
pàl·lida i sense cap sentit de rebel·lió; una cosa tan glacial, tan	inexpressiva	com la copulació dels insectes. L'espectacle comportava cert silenci. A
Maria Lluïsa retirà el seu braç, i Ferran es quedà amb la mà morta,	inexpressiva	, incongruent, penjant en mig de l'aire de l'habitació com l'ala d'un
estant de les ulleres, que li engrandeixen enormement el terror dels ulls	inexpressius	, i s'emporta en Pere a la cuina. La campaneta ressona en la buidor de
perquè vol i que no es faci il·lusions. Després torna a mirar endavant,	inexpressiu	i poderós, i arrossega el carro sense cap esforç, però caminant una mica
i transparent sobre el fons somort dels edificis industrials, mullats i	inexpressius	, i d'un segon terme de turonets coberts d'arbres i de casetes molt
com un actor. Jo, que, agafat en fred, més aviat sóc gauche,	inexpressiu	, quan m'arboro amb una d'aquestes improvisacions em transformo totalment
li dèiem, no li semblaven suficients. Allí, darrera el taulell, immòbil,	inexpressiu	, amb la seva cara de lluna vermella, semblava una autoritat, un jutge. Jo
la figura encaixonada dins el bagul: enterca, de grogor repugnant,	inexpressiva	... La mort ha convertit el seu pare en un perfil torturat: tot magresa i
amb persuasiva dolcesa una mateixa cosa: contestava amb esguards	inexpressius	o aconseguia indesxifrables murmuris, si no un arronsament d'espatlles.
qu'on le touche il résonne. De Beranger Durant tot un dia fuliginós,	inexpressiu	i mut de la tardor de l'any, que els núvols pesaven feixucs i baixos al
la moneda que ha perdut la marca de córrer de mà en mà, s'havien fet	inexpressives	de tant passar de l'una a l'altra pena. Feia dos anys que no sabia res
sang li surt al llavi inferior, però prompte s'esborra amb un mig-riure	inexpressiu	. Allavors exclama: —Quines pensades de boja. La vesprada s'esmuny
temps antic i millor. La evocació en sos llavis s'ha tornat monòtona,	inexpressiva	, com la melodia que descapdella una capsa de música. Hi ha moments que
paret, amb la cua moixa, l'aire sonso i sa cara de perdiguer estúpidament	inexpressiva	, algú es quedava sense dinar. La Pepa, per exemple, tenia l'escudella a
pa, giravoltant el cerrat edifici, pleret a pleret, la faç serena, un poc	inexpressiva	, però somrient, mirant amb els seus ulls negres i entendrits d'escolar
al llindar de la porta embadocat, els ulls fits a l'horitzó, les fesomies	inexpressives	, el mateix que una esfinx. Cada dia eren més curts i vacil·lants els
el cor pesant com un plom es ficà al llit. Un silenci tossut, un esguard	inexpressiu	foren l'única resposta a les preguntes de la Catarina. Des d'aleshores la
gaudien evidentment llur solitud, i només han estrafet una immobilitat	inexpressiva	en sentir que jo m'acostava. Qui entraria en aquests portals envidriats i
però res no deixava transparentar aquest desig. Una indiferència	inexpressiva	, un posat de tant se me'n dóna, era el que mostraven. Però no hi ha cap
sovintejaren, s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més	inexpressives	i curtes. És clar que això era degut als negocis, als mals de cap...
de pou emblanquinat i la seva teulada roja s'albirava de flanc, amb dues	inexpressives	obertures com dues espitlleres. I darrera mateix de la casa d'Innocenci
aspre i xiulador, i, per fi, un mestre jove, però malaltís, tristíssim,	inexpressiu	, que es passava l'hora de la lliçó reprimint badalls i algunes
de veure la seva mare amb la boca guerxa, els ulls estràbics, la cara	inexpressiva	d'idiota i fent anar un braç com si cerqués quelcom, però amb un ritme i
admirablement amb el seu estat d'esperit. Vivia en l'indefinible i	inexpressiu	barri del Mercadal, en el primer pis d'una casa nova. El senyor Marcel·lí
guarnia el llavi superior. En aquest rostre de ninot de cera, dur,	inexpressiu	, encartonat, brillaven amb extraordinària intensitat uns ulls minúsculs,
de llum de les seves pupil·les dins l'enterboliment dels ulls, petits,	inexpressius	darrera les ulleres. —No; pensava una altra cosa... —respongué Saumell
una noia poc construïda, esprimatxada, la pell d'un rosa passat, els ulls	inexpressius	, una dent posada graciosament sobre el llavi, amb un nas que la
per la nevada i la mort. En Vadoret romangué parat amb la mirada callada,	inexpressiva	. Els seus ulls buidaven llurs mirades dins dels seus pensaments. No veia
de l'un a l'altre carbasses amb suc de pinya fermentat i bevien amb la	inexpressiva	i continguda manera de fer dels indis. El general es protegia dels
l'acció de la humitat giravoltant en el remolí del desguàs, amb els ulls	inexpressius	i les dents serrades amb una rara persistència. Al voltant seu, el
o emmarcats pels xals de les índies, i dotzenes d'ulls negres, brillants,	inexpressius	, que el miraven amb una fixesa angoixosa. Era, realment, el públic amb
que es feia palesa en els seus moviments més aviat que en llurs rostres	inexpressius	i pintats. Per a correspondre a aquests obsequis els "peixerés"
els varen guaitar una estona amb llurs mirades extàtiques i	inexpressives	i varen seguir rosegant l'herba amb una tranquil·la indiferència. En Lau
i mirar d'àliga. Sols el jove Soldà, pàl·lid i esvelt, mostra la finor	inexpressiva	d'una cara afaitada i el gest absent del que repeteix per mil·lèsima
suant. La perfumista l'esguardava en actitud d'espera i amb un somriure	inexpressiu	als llavis. —Ah! —féu Elvira,— i que bé que es respira aquí dins!
de molt bregar-hi que el poden fer posar dret i els guaita tots amb ulls	inexpressius	: de menyspreu. —Anem —diu Aloma, un cop veu que no ha passat res als
elegantment i guarnits de dolles, va interessar-lo. Que petita, vulgar i	inexpressiva	li resultava, tanmateix, l'obra de l'arquitecte, a desgrat de les seves
la sensació que el seu estat és pitjor del que realment és. Amb una cara	inexpressiva	i les mans penjant, els seus ulls vaguen per damunt de les persones i els
buscar l'amic perdut? S'obre una finestra i treu el cap un home de mirada	inexpressiva	—un home que sembla ara el guardià d'un món reservat, el secretari dels
per veure passar el foraster. El miren des de cada porta amb una fixesa	inexpressiva	, i no es pot saber què pensen ni si pensen en realitat alguna cosa. El
els ambients bilingüistes, per molt colpidores que siguin, queden sempre	inexpressives	. I viceversa, posseint les dades de la pèrdua normal, aquesta recerca ens
la pell; el cap li pesava com una bola de glaç. La Marta ja sabia que era	inexpressiva	, sense gràcia, però tot i saber-s'ho, fa de mal acostumar-se a no
envoltades amb els rebozos, doloroses de llavis bestials i mirada	inexpressiva	. Un home llegeix, prop d'un ciri, un llibret minúscul i l'aplec contesta

Pàgina 1 (de 5)

50 següents