×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb infàmia |
Freqüència total: 496 |
CTILC1 |
burxava, ha posat una làpida, hi ha fet gravar la seva | infàmia | , i remena tot cua-dret. I que no em diguin que és | burlen de les teves qualitats i del teu amor. La nostra virtut sembla una | infàmia | ! [(S'eixuga els ulls amb el mocador.)] Víctor. | o s'acusà com en les òperes italianes, ("Jo no havia de tolerar aquella | infàmia | !"). Frederic evocava el seu passat amor amb Rosa, evocava certes | d'aquesta societat el deixin en calçotets al mig del carrer, empastifat d' | infàmia | . Comprengui que si tinc a les mans el fer-me passar aquest gust, no seré | impotent per netejar-se els pulmons d'aquell imaginari pus d' | infàmia | que no el deixava respirar. A Frederic li va costar molt | , ell li cridà com un foll: "No em toquis, no em toquis, estic tacat d' | infàmia | , de la infàmia més vergonyosa de totes", i plorà com una criatura. | com un foll: "No em toquis, no em toquis, estic tacat d'infàmia, de la | infàmia | més vergonyosa de totes", i plorà com una criatura. Després li va | abraçades d'un seductor irresistible. Jo aleshores hauria considerat la | infàmia | més gran, faltar a aquell home. Si m'hagués trobat amb un marit sa, | siguin —molt poques, naturalment—, la seva primera Cloe. Suposarà com la | infàmia | més vil valorar la intensitat de la primera aventura, sobre la intensitat | amors molt més literaris. I és possible que el que ell tingui per una | infàmia | , sigui la veritat, aquella que els homes no volen confessar mai, perquè | indret isolat. Algun recó, només sabut d'ells dos, és testimoni de la | infàmia | saborosa; potser una cova de pastor; un clot entre la fullaraca del | com á la Sofía meteixa? No es mal fet aixó, no es una maldat, una | infamia | ? que 'l demano jo, que 'l busco, que li he dit may que 'm fassi comedias, | crudel alhora. Derrera las tristas reflecsions que se li acudían sobre l' | infamia | d' en Lluís, venían estalonantse pensaments d' agre escepticisme contra | llosa insoportable y li semblavan més crudels cent voltas que la meteixa | infamia | de qu' era víctima. Á la fí la fiblor dels desenganys se soporta ab l' | paraules molt amables. La història d'aquest escrit horrible, d'aquesta | infàmia | , no la vaig conèixer fins alguns anys més tard. Era un imprès sense nom | avisat oportunament, encara que no prou a temps, intentà impedir la | infàmia | fent cremar unes saques plenes d'aquests opuscles retingudes a l'estació, | per coses semblants, com per haver traït un amic, o haver escrit | infàmies | contra algú que no s'ho mereixia, ja no ets un home dret i bo, ja et poden | pobresa el gust del pa del veí i m'hauré atret la calúmnia i suportat la | infàmia | amb el silenci indefens. Aquesta crueltat m'haurà portat al vertigen | com fem a Catalunya, de certes parts del cos, veig que és una | infàmia | . Em miro amb complaença, una part més que les altres, que m'ha donat | de doscents, plens de rábia, demanant lo cap del prés, per castigarne sa | infámia | . Pep. ¿Y l' entregarás? Timb· Ma pensa de compassió y | que fá dias vas portarne. Aixó, junt ab las noticias dels crims y novas | infamias | que cometen los traidors voltant nostras encontradas, ha anat aumentant | Ton. Tens pór tal volta? Julia. Aixó es ferli gran | infamia | . [(pel Timbaler)] Ton. Tú pots salvarlo, y per ell, per | si éll aixís salva al meu pare? Jo també avuy dech ferne á mon amor negra | infamia | . ¿Que no fá una bona filla per la vida del seu pare? [(Se 'n vá | una clau falsa: pots també ensorrar la porta en fí... ja ho sabs, ab la | infamia | no 't faltará pas cap medi per salvarlo. Julia. Calla, calla. | y sufrint mort ínfamanta front á front dels catalans que malehirán sa | infamia | , execrarán sa memoria, li escupirán á la cara y fins ventarán sas cendras | á sa pátria. [(Pausa)] Si m' estimas, ¿perqué vols que cometi tal | infamia | ? Julia. ¡Oh! jo no sé lo que 'm dich. Considera ma desgracia y | ¡Ay d' éll si del perdó, ingrat, n' abusa y correspont ab una negra | infámia | ! Julia. (¿Per qué tinch d' esser la dolenta filla que al pare | hora d' abandonarte. Si aqui dins lo cor hi deixo, potser m' emporto la | infamia | . Si d' aquí 'n robo la pau, potsé hi deixo la venjansa. [(Ton apareix | sa purpurina fragancia, y lo que era avans bellesa, será 'l borró de sa | infamia | . [(Fá una rialla y desapareix per la porta del forn)] Escena | veritat. D'aleshores ençà estic convençut que en el fons vaig cometre una | infàmia | : la d'estimar-te, no; la de no haver tingut prou fermesa per a dir tota | tancar-se en una casa per consumar la més abjecta de totes les | infàmies | . Coneixien tan sols aquella dona fina, melangiosa i reservada, que sofria | les argúcies del desig, enganyar-se, creure que el temps ha convertit la | infàmia | en resignació, el desesper en feblesa. Mònica es desficiava. No oblidava | que a la glòria aspiri, vanaglòria, i pretengui la fama per la | infàmia | : sigui, doncs, condemnada a etern silenci! I ja vençuts els més | Un estrany miracle, i la meva raó es desconcerta. Totes aquestes | infàmies | , robatoris i matances que vam cometre nosaltres, els rebels, van portar | a fi que vingui la llibertat al món, calen tants assassinats i tantes | infàmies | ? Perquè, si jo em posava a arrenglerar al teu davant les bretolades i | allò que anomenem Déu no existeix, o bé que Déu vol les matances i les | infàmies | , o bé que allò que anomenem matances i infàmies és necessari per a la | vol les matances i les infàmies, o bé que allò que anomenem matances i | infàmies | és necessari per a la lluita i per a l'angoixa del món... Vaig mirar de | els ossos i llavors volia menjar-se la carn pagués violentament tanta | infàmia | acumulada: "donemlos entendre que sabem defensar nostros drets i | avariciosos; si se n'abstenen, no és tampoc perquè temin el deshonor i la | infàmia | de la misèria, com fan els ambiciosos de poder i d'honors. No els | espandit fins a les més llunyes regions del globe la seva incomparable | infamia | ? Oh, banit de tots els banits més abandonats! —és que no ets mort a la | el millor ciutadà qui no té d'home sinó la figura. Ser capaç de qualsevol | infàmia | , no recular davant de cap vilesa, complaure's en tota maldat, aquestes | monstre de frau, de mentida i de traïdoria! Oh! Es penedirà de la seva | infàmia | ! Menem ara aquesta història cap a la seva fi, perquè no caldrà dir-ne | tot seguit! tot seguit! abans que no doni part al Jusgat de la | infamia | que acaba de fer al meu fill! —Però, senyora, si jo... si jo... — | És a dir que no podria ocultar cap culpa, ni tan sols la d'aquella | infàmia | antiga, tan avergonyidora, que l'havia apartat del tribunal de la | salveu l'amistat perfecta! Senyor, salveu l'amistat perfecta, de la | infàmia | de l'amor. XXX Shakespeare Shakespeare se'ls emporta. En el | I això el delecta. La seva sonoritat és fresca, regalimant. És una | infàmia | . Arribeu a estar segurs que els altres sorolls eren inofensius. Si el | així la injúria feta pels reis s'escampa més amplament, i l'odi i la | infàmia | llur són tramesos als segles. ¡Quant més no hauria valgut no néixer, que | doblement funesta, perquè d'una banda es fa culpable ella mateixa d'una | infàmia | , de l'altra fa més impudent la intemperància de la joventut. I no serà | Tots nosaltres som uns necessitats. La necessitat és capaç d'engendrar | infàmies | , o de cobrir-ne de ja existents; de pervertir el que hi hauria d'haver de | ell no tenia preu. Tal vegada, per salvar un amic, no hauria comès una | infàmia | , però s'hauria deixat tacar amb el deshonor d'altri, per tal de fer |
|