Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
infamia F 1 oc.
infàmia F 412 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb infàmia Freqüència total:  413 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

burxava, ha posat una làpida, hi ha fet gravar la seva infàmia, i remena tot cua-dret. I que no em diguin que és
burlen de les teves qualitats i del teu amor. La nostra virtut sembla una infàmia! [(S'eixuga els ulls amb el mocador.)] Víctor.
o s'acusà com en les òperes italianes, ("Jo no havia de tolerar aquella infàmia!"). Frederic evocava el seu passat amor amb Rosa, evocava certes
d'aquesta societat el deixin en calçotets al mig del carrer, empastifat d'infàmia. Comprengui que si tinc a les mans el fer-me passar aquest gust, no seré
impotent per netejar-se els pulmons d'aquell imaginari pus d'infàmia que no el deixava respirar. A Frederic li va costar molt
, ell li cridà com un foll: "No em toquis, no em toquis, estic tacat d'infàmia, de la infàmia més vergonyosa de totes", i plorà com una criatura.
com un foll: "No em toquis, no em toquis, estic tacat d'infàmia, de la infàmia més vergonyosa de totes", i plorà com una criatura. Després li va
abraçades d'un seductor irresistible. Jo aleshores hauria considerat la infàmia més gran, faltar a aquell home. Si m'hagués trobat amb un marit sa,
siguin —molt poques, naturalment—, la seva primera Cloe. Suposarà com la infàmia més vil valorar la intensitat de la primera aventura, sobre la intensitat
amors molt més literaris. I és possible que el que ell tingui per una infàmia, sigui la veritat, aquella que els homes no volen confessar mai, perquè
indret isolat. Algun recó, només sabut d'ells dos, és testimoni de la infàmia saborosa; potser una cova de pastor; un clot entre la fullaraca del
com á la Sofía meteixa? No es mal fet aixó, no es una maldat, una infamia? que 'l demano jo, que 'l busco, que li he dit may que 'm fassi comedias,
crudel alhora. Derrera las tristas reflecsions que se li acudían sobre l' infamia d' en Lluís, venían estalonantse pensaments d' agre escepticisme contra
llosa insoportable y li semblavan més crudels cent voltas que la meteixa infamia de qu' era víctima. Á la fí la fiblor dels desenganys se soporta ab l'
paraules molt amables. La història d'aquest escrit horrible, d'aquesta infàmia, no la vaig conèixer fins alguns anys més tard. Era un imprès sense nom
avisat oportunament, encara que no prou a temps, intentà impedir la infàmia fent cremar unes saques plenes d'aquests opuscles retingudes a l'estació,
per coses semblants, com per haver traït un amic, o haver escrit infàmies contra algú que no s'ho mereixia, ja no ets un home dret i bo, ja et poden
pobresa el gust del pa del veí i m'hauré atret la calúmnia i suportat la infàmia amb el silenci indefens. Aquesta crueltat m'haurà portat al vertigen
com fem a Catalunya, de certes parts del cos, veig que és una infàmia. Em miro amb complaença, una part més que les altres, que m'ha donat
de doscents, plens de rábia, demanant lo cap del prés, per castigarne sa infámia. Pep. ¿Y l' entregarás? Timb· Ma pensa de compassió y
que fá dias vas portarne. Aixó, junt ab las noticias dels crims y novas infamias que cometen los traidors voltant nostras encontradas, ha anat aumentant
Ton. Tens pór tal volta? Julia. Aixó es ferli gran infamia. [(pel Timbaler)] Ton. Tú pots salvarlo, y per ell, per
si éll aixís salva al meu pare? Jo també avuy dech ferne á mon amor negra infamia. ¿Que no fá una bona filla per la vida del seu pare? [(Se 'n vá
una clau falsa: pots també ensorrar la porta en fí... ja ho sabs, ab la infamia no 't faltará pas cap medi per salvarlo. Julia. Calla, calla.
y sufrint mort ínfamanta front á front dels catalans que malehirán sa infamia, execrarán sa memoria, li escupirán á la cara y fins ventarán sas cendras
á sa pátria. [(Pausa)] Si m' estimas, ¿perqué vols que cometi tal infamia? Julia. ¡Oh! jo no sé lo que 'm dich. Considera ma desgracia y
¡Ay d' éll si del perdó, ingrat, n' abusa y correspont ab una negra infámia! Julia. (¿Per qué tinch d' esser la dolenta filla que al pare
hora d' abandonarte. Si aqui dins lo cor hi deixo, potser m' emporto la infamia. Si d' aquí 'n robo la pau, potsé hi deixo la venjansa. [(Ton apareix
sa purpurina fragancia, y lo que era avans bellesa, será 'l borró de sa infamia. [(Fá una rialla y desapareix per la porta del forn)] Escena
veritat. D'aleshores ençà estic convençut que en el fons vaig cometre una infàmia: la d'estimar-te, no; la de no haver tingut prou fermesa per a dir tota
tancar-se en una casa per consumar la més abjecta de totes les infàmies. Coneixien tan sols aquella dona fina, melangiosa i reservada, que sofria
les argúcies del desig, enganyar-se, creure que el temps ha convertit la infàmia en resignació, el desesper en feblesa. Mònica es desficiava. No oblidava
que a la glòria aspiri, vanaglòria, i pretengui la fama per la infàmia: sigui, doncs, condemnada a etern silenci! I ja vençuts els més
Un estrany miracle, i la meva raó es desconcerta. Totes aquestes infàmies, robatoris i matances que vam cometre nosaltres, els rebels, van portar
a fi que vingui la llibertat al món, calen tants assassinats i tantes infàmies? Perquè, si jo em posava a arrenglerar al teu davant les bretolades i
allò que anomenem Déu no existeix, o bé que Déu vol les matances i les infàmies, o bé que allò que anomenem matances i infàmies és necessari per a la
vol les matances i les infàmies, o bé que allò que anomenem matances i infàmies és necessari per a la lluita i per a l'angoixa del món... Vaig mirar de
els ossos i llavors volia menjar-se la carn pagués violentament tanta infàmia acumulada: "donemlos entendre que sabem defensar nostros drets i
avariciosos; si se n'abstenen, no és tampoc perquè temin el deshonor i la infàmia de la misèria, com fan els ambiciosos de poder i d'honors. No els
espandit fins a les més llunyes regions del globe la seva incomparable infamia? Oh, banit de tots els banits més abandonats! —és que no ets mort a la
el millor ciutadà qui no té d'home sinó la figura. Ser capaç de qualsevol infàmia, no recular davant de cap vilesa, complaure's en tota maldat, aquestes
monstre de frau, de mentida i de traïdoria! Oh! Es penedirà de la seva infàmia! Menem ara aquesta història cap a la seva fi, perquè no caldrà dir-ne
tot seguit! tot seguit! abans que no doni part al Jusgat de la infamia que acaba de fer al meu fill! —Però, senyora, si jo... si jo... —
És a dir que no podria ocultar cap culpa, ni tan sols la d'aquella infàmia antiga, tan avergonyidora, que l'havia apartat del tribunal de la
salveu l'amistat perfecta! Senyor, salveu l'amistat perfecta, de la infàmia de l'amor. XXX Shakespeare Shakespeare se'ls emporta. En el
I això el delecta. La seva sonoritat és fresca, regalimant. És una infàmia. Arribeu a estar segurs que els altres sorolls eren inofensius. Si el
així la injúria feta pels reis s'escampa més amplament, i l'odi i la infàmia llur són tramesos als segles. ¡Quant més no hauria valgut no néixer, que
doblement funesta, perquè d'una banda es fa culpable ella mateixa d'una infàmia, de l'altra fa més impudent la intemperància de la joventut. I no serà
Tots nosaltres som uns necessitats. La necessitat és capaç d'engendrar infàmies, o de cobrir-ne de ja existents; de pervertir el que hi hauria d'haver de
ell no tenia preu. Tal vegada, per salvar un amic, no hauria comès una infàmia, però s'hauria deixat tacar amb el deshonor d'altri, per tal de fer

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »