Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

burxava, ha posat una làpida, hi ha fet gravar la seva	infàmia	, i remena tot cua-dret. I que no em diguin que és
burlen de les teves qualitats i del teu amor. La nostra virtut sembla una	infàmia	! [(S'eixuga els ulls amb el mocador.)] Víctor.
o s'acusà com en les òperes italianes, ("Jo no havia de tolerar aquella	infàmia	!"). Frederic evocava el seu passat amor amb Rosa, evocava certes
d'aquesta societat el deixin en calçotets al mig del carrer, empastifat d'	infàmia	. Comprengui que si tinc a les mans el fer-me passar aquest gust, no seré
impotent per netejar-se els pulmons d'aquell imaginari pus d'	infàmia	que no el deixava respirar. A Frederic li va costar molt
, ell li cridà com un foll: "No em toquis, no em toquis, estic tacat d'	infàmia	, de la infàmia més vergonyosa de totes", i plorà com una criatura.
com un foll: "No em toquis, no em toquis, estic tacat d'infàmia, de la	infàmia	més vergonyosa de totes", i plorà com una criatura. Després li va
abraçades d'un seductor irresistible. Jo aleshores hauria considerat la	infàmia	més gran, faltar a aquell home. Si m'hagués trobat amb un marit sa,
siguin —molt poques, naturalment—, la seva primera Cloe. Suposarà com la	infàmia	més vil valorar la intensitat de la primera aventura, sobre la intensitat
amors molt més literaris. I és possible que el que ell tingui per una	infàmia	, sigui la veritat, aquella que els homes no volen confessar mai, perquè
indret isolat. Algun recó, només sabut d'ells dos, és testimoni de la	infàmia	saborosa; potser una cova de pastor; un clot entre la fullaraca del
com á la Sofía meteixa? No es mal fet aixó, no es una maldat, una	infamia	? que 'l demano jo, que 'l busco, que li he dit may que 'm fassi comedias,
crudel alhora. Derrera las tristas reflecsions que se li acudían sobre l'	infamia	d' en Lluís, venían estalonantse pensaments d' agre escepticisme contra
llosa insoportable y li semblavan més crudels cent voltas que la meteixa	infamia	de qu' era víctima. Á la fí la fiblor dels desenganys se soporta ab l'
paraules molt amables. La història d'aquest escrit horrible, d'aquesta	infàmia	, no la vaig conèixer fins alguns anys més tard. Era un imprès sense nom
avisat oportunament, encara que no prou a temps, intentà impedir la	infàmia	fent cremar unes saques plenes d'aquests opuscles retingudes a l'estació,
per coses semblants, com per haver traït un amic, o haver escrit	infàmies	contra algú que no s'ho mereixia, ja no ets un home dret i bo, ja et poden
pobresa el gust del pa del veí i m'hauré atret la calúmnia i suportat la	infàmia	amb el silenci indefens. Aquesta crueltat m'haurà portat al vertigen
com fem a Catalunya, de certes parts del cos, veig que és una	infàmia	. Em miro amb complaença, una part més que les altres, que m'ha donat
de doscents, plens de rábia, demanant lo cap del prés, per castigarne sa	infámia	. Pep. ¿Y l' entregarás? Timb· Ma pensa de compassió y
que fá dias vas portarne. Aixó, junt ab las noticias dels crims y novas	infamias	que cometen los traidors voltant nostras encontradas, ha anat aumentant
Ton. Tens pór tal volta? Julia. Aixó es ferli gran	infamia	. [(pel Timbaler)] Ton. Tú pots salvarlo, y per ell, per
si éll aixís salva al meu pare? Jo també avuy dech ferne á mon amor negra	infamia	. ¿Que no fá una bona filla per la vida del seu pare? [(Se 'n vá
una clau falsa: pots també ensorrar la porta en fí... ja ho sabs, ab la	infamia	no 't faltará pas cap medi per salvarlo. Julia. Calla, calla.
y sufrint mort ínfamanta front á front dels catalans que malehirán sa	infamia	, execrarán sa memoria, li escupirán á la cara y fins ventarán sas cendras
á sa pátria. [(Pausa)] Si m' estimas, ¿perqué vols que cometi tal	infamia	? Julia. ¡Oh! jo no sé lo que 'm dich. Considera ma desgracia y
¡Ay d' éll si del perdó, ingrat, n' abusa y correspont ab una negra	infámia	! Julia. (¿Per qué tinch d' esser la dolenta filla que al pare
hora d' abandonarte. Si aqui dins lo cor hi deixo, potser m' emporto la	infamia	. Si d' aquí 'n robo la pau, potsé hi deixo la venjansa. [(Ton apareix
sa purpurina fragancia, y lo que era avans bellesa, será 'l borró de sa	infamia	. [(Fá una rialla y desapareix per la porta del forn)] Escena
veritat. D'aleshores ençà estic convençut que en el fons vaig cometre una	infàmia	: la d'estimar-te, no; la de no haver tingut prou fermesa per a dir tota
tancar-se en una casa per consumar la més abjecta de totes les	infàmies	. Coneixien tan sols aquella dona fina, melangiosa i reservada, que sofria
les argúcies del desig, enganyar-se, creure que el temps ha convertit la	infàmia	en resignació, el desesper en feblesa. Mònica es desficiava. No oblidava
que a la glòria aspiri, vanaglòria, i pretengui la fama per la	infàmia	: sigui, doncs, condemnada a etern silenci! I ja vençuts els més
Un estrany miracle, i la meva raó es desconcerta. Totes aquestes	infàmies	, robatoris i matances que vam cometre nosaltres, els rebels, van portar
a fi que vingui la llibertat al món, calen tants assassinats i tantes	infàmies	? Perquè, si jo em posava a arrenglerar al teu davant les bretolades i
allò que anomenem Déu no existeix, o bé que Déu vol les matances i les	infàmies	, o bé que allò que anomenem matances i infàmies és necessari per a la
vol les matances i les infàmies, o bé que allò que anomenem matances i	infàmies	és necessari per a la lluita i per a l'angoixa del món... Vaig mirar de
els ossos i llavors volia menjar-se la carn pagués violentament tanta	infàmia	acumulada: "donemlos entendre que sabem defensar nostros drets i
avariciosos; si se n'abstenen, no és tampoc perquè temin el deshonor i la	infàmia	de la misèria, com fan els ambiciosos de poder i d'honors. No els
espandit fins a les més llunyes regions del globe la seva incomparable	infamia	? Oh, banit de tots els banits més abandonats! —és que no ets mort a la
el millor ciutadà qui no té d'home sinó la figura. Ser capaç de qualsevol	infàmia	, no recular davant de cap vilesa, complaure's en tota maldat, aquestes
monstre de frau, de mentida i de traïdoria! Oh! Es penedirà de la seva	infàmia	! Menem ara aquesta història cap a la seva fi, perquè no caldrà dir-ne
tot seguit! tot seguit! abans que no doni part al Jusgat de la	infamia	que acaba de fer al meu fill! —Però, senyora, si jo... si jo... —
És a dir que no podria ocultar cap culpa, ni tan sols la d'aquella	infàmia	antiga, tan avergonyidora, que l'havia apartat del tribunal de la
salveu l'amistat perfecta! Senyor, salveu l'amistat perfecta, de la	infàmia	de l'amor. XXX Shakespeare Shakespeare se'ls emporta. En el
I això el delecta. La seva sonoritat és fresca, regalimant. És una	infàmia	. Arribeu a estar segurs que els altres sorolls eren inofensius. Si el
així la injúria feta pels reis s'escampa més amplament, i l'odi i la	infàmia	llur són tramesos als segles. ¡Quant més no hauria valgut no néixer, que
doblement funesta, perquè d'una banda es fa culpable ella mateixa d'una	infàmia	, de l'altra fa més impudent la intemperància de la joventut. I no serà
Tots nosaltres som uns necessitats. La necessitat és capaç d'engendrar	infàmies	, o de cobrir-ne de ja existents; de pervertir el que hi hauria d'haver de
ell no tenia preu. Tal vegada, per salvar un amic, no hauria comès una	infàmia	, però s'hauria deixat tacar amb el deshonor d'altri, per tal de fer

Pàgina 1 (de 10)

50 següents