Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

grandesa, de les pústules d'Europa. Però no vull ser excessiu; no vull	infamar	Tahití, que només m'ha ofert la seva delicadesa i la seva elegància. Si
atendre el seu personal interès i el seu egoisme, pugui ser públicament	infamat	en tant que desertor i traïdor? —Sí, sí! —¿Accepteu completament, sense
escaient muller d'estirp reial? Oh! quant de deshonor per un tal connubi	infamarà	tan alta prosàpia! Oh! que detestable que un fill tan devot de l'Església
és ridícula. No vull fer de víctima. La gent m'ha bescantat, m'ha	infamat	; quan vaig arribar a Olivel encinta de l'Enriquet, fins van... —Ho sé.
les hisendes, destrueix la salut, lleva les forces, deshonra la vida,	infama	els fills, deixa estèrils les famílies, sembra discòrdies, pertorba els
ordenar, i pecat en el mal endreçar o en vanament parlar. No dir cosa d'	infamar	o murmurar; perquè, si descobreixo pecat mortal que no sigui públic, peco
persona amada, supressió de passions com l'enveja, la malícia, el desig d'	infamar	i el desig d'ultrapassar, són eloqüentment i seriosament recomanats.
i malicia dels homes. ¡Oh! ¿quí es voldrà plànyer d'ésser acusat i	infamat	davant els homes, quan veu son amat Salvador públicament açotat a la
si no res d'això, tu, no en dubtis, t'hauràs millorat. El tal ha parlat	infamant	-te, està greument enutjat contra teu. Què tu aleshores? No ho crec. Si
es feia més per a donar càstig al reu i exemple als altres, i més per a	infamar	-lo que per a donar-li sentiment corporal. Amb tot, per dona que fos, no
el pujaren als porxes, condemnat a l'oblit i a la pols que el seu acte	infamant	havia merescut. Tampoc no sé per què m'hauria agradat infiltrar-me en la
judici de mossèn Cinto, eren acusats de difamadors, de tractar de boig, d'	infamar	un home i un nom gloriosos. L'oscil·lació, el dubte entre ambdues
Gelmir, Guil·larà i Gondemar. Miró Geribert volgué anul·lar la prova	infamant	els testimonis: el sacerdot Gelmir —digué— es féu monjo, fou beneït i
fos cavalcada amb les espatlles nues i lleugerament verberada, més per a	infamar	-la que per a donar-li sentiment corporal. El saig, a cada sessió d'assots,
que 's veu pres y malalt, y el que 's veu pobre y vell, y el que es	infamat	allí ahont fou honrat, y el que 's veu desterrat sense esperansa de
es servil, ocupació no més d' esclaus y lliberts marcada ab segell	infamant	per la vanitat dels pagans; en los segles mitjos se distingeix per son
Pontífices y apareixent senyalats ab aquells tres estigmas que tant	infaman	lo nostre present estat social: la blasfemia repugnant, la escandalosa
renuncien. Tráurels sense causa justificadíssima es una ignominia que	infama	públicament al cavaler ó cavalera qui ho fá. Renunciarlos es una bojería,
la barbaritat del cástich, expressiu resquici de l'horrible tortura que	infamá	fins pochs anys antes á reos y tribunals. Una dona en igual cas, no
diners. Fou objecte d'una sentència vergonyosa i passà la seva vellesa	infamat	, odiat i cobert de vituperi pel poble. Perquè si al moment mateix dels
per totas las ilegalitats. En lo Congrés calumnian. En la prempsa	infaman	y envenenan. Si aneu á las redaccions sempre 'ls veureu de xispa;
envers ella. Tot açò és doble i fal·laciosa mentida. Aquest delicte li	infama	Beatriu Vallés, la de Girona, la qui té una botiga cantonera de draps al
panxudet? Perquè ací els ossos de la mare de Joan Lluís havien sigut	infamats	, segons llei trets de la tomba —que no van inventar res els desgraciats
que propugnen l'anarquía ab crims y horrors la Patria han	infamat	. A la memoria d'en Rosend Serra y Pagès
de un fals testimoni, s' aduheixi en judici y 's probi lo que aquest pot	infamar	lo, y que en altre ocasió lo dirho sería castigat ab gravíssima pena. Per
presa de la sua superbia. Y per la sua blasfemia y horrenda mentida serán	infamats	en lo dia de la desolació serán enviats á la perdició, per la ira
allí 'l pendó de mort y d' extermini alsarém contra 'ls nobles que 'ns	infaman	. [(A Joana.)] En vida y mort só teu, ma dolsa aymía! [
Catalunya, no se ocupaban sino en fer burla dels misteris de la fè, y en	infamar	Bisbes y Sacerdots per ferlos decaurer del concepte del poble; en pintar
de justicia, y tribunals. Y no contents del saquetj y destrucció,	infamaren	aquéll Sant Tribunal ab mil calumnias. Aquest triunfo los facilitá la
posarnos Bisbes cismátichs, los diaristas se posaren a fer de canonistas,	infamant	y calumniant la autoritat del Papa com habia fet Lutero. Quant en
prou llevat. Aquells despres de haber prou insultat al Rey, y haberlo	infamat	ab mil calumnias lo tragueren de Rey; los nostres féren lo mateix en
de directors imbécils, "d'inteligents", de guardarroba; gents qu'havien	infamat	á aquells puríssims genis, per grosería innata, per incultura salvatje,
Cleóbulo: peró dígas-me, ¿qu'es lo qu'èll critíca? Cleóbulo. Èll	infáma	tothóm. Critíca decrêts, llèis, dítxos y acciòns, y es repúta per autòr
Corren als convens cremar, Y matar los religiosos:	Infamàn	lo nom Cristì Ab accio tan inhumana; Fou la maldat
mortal es la ferida... No ho volíes saber? Aquest es l'home que va	imfamar	-me, i ara es mort per sempre! [(Abocant-se sobre'l cadavre.)
emplear ma influéncia per una vil Presidéncia que 'm	infáme	eternament. Jo vull que 'l nom de Orellut, per sa integritat
que ara s' educa, en mi no veja una ruca que puga	infamar	mòn nom; que de mi diga tothom: fou honrat fins á
Rusticucci, i és ben cert que és causa ma muller del que m'	infama	." Si del foc jo m'hagués vist a cobert, llançat m'hauria on
coincidint en no semblar-ho. Els corcs havien treballat de valent pera	infamar	la puresa de la sana finalitat que amb ella'l Cantor cercava. Aquesta
trama l'engany; t'asseus a malparlar del teu germà,	infames	el fill de la teva mare. Tot això has fet, i jo haig de callar?
els enemics de l'ordre; sobretot els libel·listes, ja que els escrits	infamaven	persones il·lustres, l'administració i les institucions, i podien tenir
que «malgasta els béns del rector i de l'església [...] i vilipendia i	infama	els parroquians amb fets i paraules», si que era causa de reprovació
molts dalt de tot mereixent-ho, i així tot plegat es tracta de rebentar,	infamar	, ara l'un ara l'altre: «vaig veure en Jimmy en una festa...» en fi
perdé la seva dignitat de gran heteriarca i fou empresonat, mentre, per	infamar	-lo, afaitaven el cap i la barba del secretari traïdor. En l'arenga
catòlics publicant Les amours secrètes de Pie IX, tot	infamant	un Papa aleshores ja difunt. El mateix any, el pontífex regnant Lleó XIII
conflicte bèl·lic. Infamant, per la repercussió que se'n derivava, i	infamant	també, per la presumpció. Què vaig fer jo, perquè pressuposessen que sóc
com s'enfonsaria Verdaguer quan s'imaginés amb quines paraules l'	infamarien	tant l'una com l'altra. No va poder acomiadar-se de qui va marxar primer
abominar, escarnir, blasfemar, ofendre, ultratjar, escopir, invectivar,	infamar	, maldir, menysprear, vilipendiar, burlar-se, trepitjar, denigrar, maleir,
havia tingut fills i els havia perdut. Ella respongué que mai no havia	infamat	. Les dones miraren cap on era en Balau, parella de la Memé, intrigades.
Absolutament fals! Pflugfelder:	Infame	! Schreimann: Vostè hi era?

Pàgina 1 (de 2)

50 següents