DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
infant AI 33 oc.
infant F 24 oc.
infant M 14091 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb infant Freqüència total:  14148 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la plaça, que quedava invisible, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava, Mila del Santo
dels camps, les flors i les cançons camperoles; li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es compadia davant
fill. "Tinet, fill meu —es repetí, dient-li el nom que li donava d'infant—. Fill meu, Tinet." Tino Costa la mirà, i veié que el rostre de la seva
havia estat el centre de totes les facècies i plagasitats dels infants del poble. El noi tenia encara un dit de la mà dreta inutilitzat, trist
trist record d'una de les facècies més salvatges de què, ja d'infant, l'havien fet objecte. La cosa succeí com segueix: Candi baixava un dia
s'obria la ferreria, i al davant de la porta es trobaven tres o quatre infants de la seva edat. Un d'ells era el fill de l'amo —un infant ros,
tres o quatre infants de la seva edat. Un d'ells era el fill de l'amo —un infant ros, esprimatxat, entremaliat, amb ulls de malícia—, i ajudava el seu
en aquell instant veié el seu pare, que havia sortit, atret pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més gran, Tino Costa el protegí moltes vegades
i les fatigues, venia com una dolça apel·lació als seus sentiments d'infant, com per damunt d'una vall de mort, un joiós toc de campanes que en
espines. Ah, si ella l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo tractar, era un infant. Manuel l'advertí: —Per què no et domines, Mundeta? Ell és bo i t'estima
allunyat de Santa Maria. Fill de camperols, amb tot, afeccionat d'infant a la terra, Joan del Santo sentia la nostàlgia del camp i dels seus
En tot cas, el contacte havia estat molt breu i fugaç. Tino Costa, d'infant, baixava molt poques vegades, i, més grandet, deixà de fer-ho per
i, més grandet, deixà de fer-ho per complet: la causa estava en els infants, que el turmentaven tant com podien, i en les mares, que moltes vegades
penombra, pujaven i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i llançant crits amb forta gatzara. Mila no sentia res. El cel
cançons: la de la bona dida del Rei, que s'asseu a la vora del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia dormir sinó a la falda de la seva
del Rei, que s'asseu a la vora del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia dormir sinó a la falda de la seva dida. La dida s'adorm, i
no volia dormir sinó a la falda de la seva dida. La dida s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les flames. La dida féu un gran crit:
als ulls de Mila: quan, a l'arribada dels Reis, en preguntar per l'infant, es sent de sobte el plor del nen al bressol. Entre les que més la
fent llunyana en el seu esperit, s'anava perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A penes ella n'és fora,
les flames ascendien alegrement en la nit clara; es sentia el cantar dels infants, que amb les mans enllaçades giraven entorn de les fogueres. D'uns
Tot el poble per tots els carrers, la nit sencera, ressonava d'alegria d'infants i de cançons, de rialles clares sota els porxos, de misterioses i íntimes
que l'hauria de trobar. Travessaren la plaça per entre l'alegria dels infants, que cantaven encara i giraven a l'entorn de les flames ja debilitades.
Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen encara els cants dels infants, que s'anaven apagant lentament amb la resplendor de les últimes
a la seva mare la vergonya d'aquell infantament. Poc abans de néixer l'infant havia mort l'avi. No es celebrà la cerimònia del bateig: l'aigua beneïda
exorcismes, ni el sacerdot no alenà tres vegades sobre el rostre de l'infant per tal d'infondre-li fortalesa contra el Maligne, i tampoc sa mare no
d'horror i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors d'infants; hi hagué persecucions, crims i venjances i atrocitats, i la Bèstia
en desordre, el rostre contret i les forces esgotades. Però el plor de l'infant es deixà sentir per fi, sonà alegrement. Callaren els crits, i els cors
crits o passos d'homes que travessaven corrents. Rentat i faixat l'infant, adormida la mare, i tot en repòs, les dones es posaren a resar. Tot això,
Dostoiewski /(La pobra gent).\ Tino Costa —així s'anomenà l'infant— i sa mare continuaren habitant la casa paterna. La casa, amb la masia a
l'insultaven a causa de la seva naixença. Aleshores Tino Costa era un infant esprimatxat, ja inclinat a somniar damunt dels llibres de contes que la
davant l'altar d'una de les naus laterals, apartats de l'altra gent —l'infant no comprenia encara per què s'apartaven—, i mare i fill elevaven llurs
llurs precs a Déu. Tal vegada des del fons del seu cor innocent l'infant li demanava que el defensés de tots aquells perills que l'envoltaven, de
però que, amb tot, no podia deixar de tenir conseqüències per a l'infant, d'imaginació desperta, l'ànima del qual estava oberta a totes les
en la seva ànima portava ja la llavor del seu desolador escepticisme. L'infant aleshores, amb gran disgust de la seva mare, no volgué acompanyar-la ja
i sostinguts, que arribà a l'extrem d'emmalaltir. Els seus contes d'infant quedaren oblidats per sempre, i noves i més transcendentals inquietuds
un tros d'argila a les mans i tancar-se a la seva habitació. L'endemà l'infant —era encara un infant— li mostrà una figureta treballada per les seves
mans i tancar-se a la seva habitació. L'endemà l'infant —era encara un infant— li mostrà una figureta treballada per les seves mans en aquell tros
el seu significat, davant d'ella s'aferraren en la idea que aquell infant havia nascut sota un signe advers i que allò eren arts del diable;
ingènua amb què havia estat executada, tenint en compte l'edat de l'infant. El bon rector de Santa Maria es sentí temptat i tot d'elogiar-la, però
d'aleshores tingué sempre prop del capçal. Fou per aquell temps quan l'infant anà a la mar per primera vegada. Fou una petita aventura, però en la qual
relacions nasqué un fill. Tot el poble n'anà ple. Quan va néixer l'infant, el pare havia desaparegut. Aquí a Santa Maria l'havien turmentada
vegada animada amb això i amb la intenció de procurar alguna diversió a l'infant, car vivien sense comunicar-se ni parlar amb ningú, Rita d'Albo aquella
es col·locà al darrera, però no trigà a adonar-se que des d'allí l'infant no podia veure els balladors. No s'atrevia a demanar que la deixessin
amb instint segur. Era un minyó sense cap experiència del món; era com un infant; no s'havia mogut del recer de casa seva, de l'ombra del seu pare i, menys
crueltat, de la brutalitat dels homes, que es manifesta ja en els infants i de la qual tants exemples havia presenciat i havia patit en la pròpia
romàs per a Tino Costa com marcats al foc en la seva tendra ànima d'infant per una impressió de terror que ressuscitava sempre a través dels anys;
, vaig topar contra ell. No podia fer-li mal, car jo no era més que un infant; estic cert que me'n vaig fer més jo que no poguí fer-li'n a ell;
altra persona s'hauria sentit desarmada, i més, tractant-se d'un infant. Em donà una forta empenta que em llançà contra la paret, on vaig caure,
d'on els antics poetes populars, els que encantaven la imaginació dels infants i dels homes; no creieu que és d'ací —repeteixo— d'on varen treure la
que aquests éssers són els monstres que l'habiten i que nosaltres som els infants perduts que vaguem per ella? Ells, en llurs tendres llegendes, en llur

  Pàgina 1 (de 283) 50 següents »