×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb infeliç |
Freqüència total: 1545 |
CTILC1 |
| . "Bé, bé", s'ajupia, poruc, el client. I sortia, disgustat i | infeliç | , a andarejar per la calma de la fosca, mentre el sacerdot i l'ajudanta, | | meus educats esternuts imperceptibles. És pesada com una pedra." "La | infeliç | ", comentava, tot baixant les escales, la senyora Magdalena Blasi. | | , és més, n'estic segur, però el cas em resulta clar: han de morir, els | infeliços | , l'una i l'altre", decidia aquell home tan important, d'experiència. | | , de debò l'estimo, a pesar de tot l'estimo, tan sols a ell, no l' | infeliç | noi caçador. Aquest ha estat un miratge, com tots efímer, com alguns | | record d'alguna malvestat —em respongué—, aquí on el veus, que sembla un | infeliç | , has de saber que va matar un home." És veritat que va matar un home? Jo | | la possibilitat de ser amant, de jugar un paper actiu —feliç o | infeliç | , això és una altra qüestió— en la seva relació amb l'home. La literatura | | inapetència tan paorosa. Però, si un dia hi arribo, em consideraré ben | infeliç | . La concupiscència —diguin els moralistes el que vulguin— és la vida. | | o excessivament orientals. També pot ésser que els Pomaré fossin uns mers | infeliços | i que la pràctica colonitzadora els embrutés completament. El darrer | | aquestes terres polinèsies és crear l'esperit d'alcavoteria en una raça | infeliç | i mansa que no mira prim. I la cosa va així: aquí ve un senyor qualsevol | | i vint vegades veieu repetit el mateix espècimen d'arquitectura | infeliç | . ¿Quina necessitat tenien els evangelitzadors d'aquestes terres de | | fantasies sobre aquests tràgics mutilats i rosegats han omplert pàgines | infelices | d'aquest gènere que vol ser agre, modern i truculent. A Tahití hi ha uns | | tu que les bèsties parlen com nosaltres? Quer. [(Picat.)] | Infeliç | ! Hi ha coses que no entens ni mai no podràs entendre... ¿Què saps tu, | | a ella tal com és... Però el pare s'enfurisma si sap que pinto. L' | infeliç | ! Diu que això són cabòries que em distreuen de la feina. | | entre megalòmans lluu la glòria. Aquí baix fins els Déus són | infeliços | ! Poeta segon Però la carn un dia ressuscita, | | La grassa és casada, no? I el seu marit? Pepe. És un | infeliç | ; fa d'infermer de la criatura. Em diverteixo molt! [(En veu alta.)] | | També jo, Víctor. M'has encomanat la teva superstició de pare. | Infeliços | de nosaltres! [(Resten aterrats. De sobte Ernestina es passa la mà pel | | aquell moment començava a trobar un gust especial, acostant-se al clima | infeliç | i acanallat de Rosa Trènor, no volgué reprimir una rialla escèptica. —Bé, | | i provocà conflictes estúpids, conseqüència del seu geni tivat, | infeliç | i cavalleresc —del seu temperament de Lloberola autèntic— Guillem, | | li feien altra cosa que fàstic. Guaitava el seu pare com un pobre senyor | infeliç | que el va posar al món per casualitat, a la tardania, quan ja estava mig | | sense dignitat; un producte de la degeneració familiar, en el fons | infeliç | , i en certs moments capaç d'un afecte i d'un sentiment pur, i capaç | | poc. No era la primera, ni la darrera: "El meu pare és un comediant, un | infeliç | , un pobre home". Frederic pensava, potser per distreure's una mica, en | | per justificar-se i per fer-se la víctima, també tenia els seus moments d' | infeliç | mea culpa, tan exagerats i tan miserables com els seus moments de | | el següent: "¿Què rediable hi deu veure aquesta dona, en aquest tros d' | infeliç | d'en Mates?" "Aquest tros d'infeliç", Baró de Falset per gràcia de la | | aquesta dona, en aquest tros d'infeliç d'en Mates?" "Aquest tros d' | infeliç | ", Baró de Falset per gràcia de la Dictadura —perquè els Mates venien de | | s'havia considerat molt superior, a la qual ell havia mirat sempre com un | infeliç | , i ara el veia inflamar-se, petitet, grassonet i amb el bigoti ros, | | ja sé el que és, el conec perfectament i no passa d'un ninot dels més | infeliços | ; la meva mare segurament deu ésser una santa, no m'he atrevit mai a | | cap mena, i ara no sé què tindria de fer per sentir-la... —Ets un perfecte | infeliç | . Amb les teves manies de l'atavisme i dels tèrbols destins de la teva | | el desig de xuclar la sang a les criatures... —Ja ho sé que sóc un | infeliç | ; però et prometo que de tant en tant faig algun treballet fi. No és que | | el pervers, havia jugat a encanallar-se i va tenir la sort de trobar un | infeliç | que es prestés al seu joc. Si Guillem hagués topat amb una altra mena | | Físicament, Josep Safont no li agradava gens, però trobava que no era tan | infeliç | i tan ordinari com suposava Rafaela, ni tan sublim com afirmava | | els vicis— sinó res més que llauna, res més que inconseqüent, res més que | infeliç | , arriba a produir la desmoralització més absoluta, que és la del | | se'n va a casa el Nas de rei a fer conxorxa. Ja planyo aquella | infeliç | , que no sap quina harpia tindrà per cunyada. Ara no recordo com | | que no hi hagi una ànima bona que gosi obrir els ulls a aquell | infeliç | de Tomàs. —Tots els hereus de cal Calçot han estat uns tranquils | | és una manca de cortesia. I ho pot ésser de dues maneres. L'una, la més | infeliç | , és l'abús de les formes externes de la cortesia convencional. Quan és de | | al cas; després va donar a entendre que no volia conversa. Però l'altre, | infeliç | , no ho va entendre, i li va tornar a parlar. A la tercera o quarta vegada, | | aires més importants, fins a dones menestrales carregades de paquets, i | infeliços | minyons estrangers deslluïts i desorientats que deuen haver arribat fent | | á casa; peró 'm demanavas una proba? Vuyt dias més ó menos, no han de fer | infelissa | á la teva mare si tu sabs trobar una bona excusa... No t' en vajis fins | | cristiana! —Una seducció; y aixó no deshonra á ningú, perque totas las | infelissas | donas hi estém subjectes. Quí ho havía d' esperar d' en Lluís...? —Y sí, | | d' intencions del seu marit y que jamay ningú podía presumir qu' aquella | infelís | mare acudís en lo precís moment del enterro pera esser víctima d' una | | només estava per les noies i pels seus estudis. Feia anar una dotzena d' | infelices | en doina, però quatre o cinc eren les de més intimitat. De vegades | | t'exciten en lloc de calmar-te. Són dolents, ignorants o senzillament | infeliços | . Qui et vulgui bé et parlarà com jo. T'ha dit mai la teva mare de venjar- | | cap dona, s'escandalitzà de la meva innocència. Em va tenir per un | infeliç | i no es va estar de dir-m'ho. D'aleshores ençà la seva idea fixa, una | | vigilant amb algun diner. Mentrestant, després d'haver-me tingut per un | infeliç | , ara em tractava amb una mena de tendresa, de pietat afectuosa. Era una | | que no esperava res més sinó això!" Acabà per convèncer-me que jo era un | infeliç | . Vaig comprendre que havia explicat el meu cas a un company seu, un | | Ella, que havia nascut per a sofrir i estimar, ¿no em jutjaria ben | infeliç | d'entretenir-me en aquelles quimeres? En llegir els meus versos, ¿no | | dotzena de fulls de diari. No la podia fer servir d'escriptori sinó un | infeliç | com jo. M'enrabiava i m'avergonyia d'haver somniat, d'haver tingut | | se m'ha girat d'esquena. Jo he reculat, el soldat ha rigut de veure'm tan | infeliç | , un carrabiner m'ha dit: ¡Cierre, maestrito, que el aire es de | | el meu ajut moral. Em trobava horrorosament sol. Ningú no s'ha sentit més | infeliç | que jo quan sofria una crisi d'aquestes. Afegiu-hi les preocupacions. | | . Ell era influent, i jo, un minyó que feia l'efecte d'un eixelebrat, d'un | infeliç | . Mentre jo em defensava davant del jutge, ell —ho vaig saber pel meu | | calmar la seva por, li parles d'amor universal, exclamarà: Què vol aquest | infeliç | ? Dintre la sala, aquella gent plorosa que aclama Beethoven no és pas |
|