Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
infern M 2739 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb infern Freqüència total:  2739 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

algú representa amb tres caps i amb cua com de serp. És a l'entrada de l'infern, de portes sempre obertes. El qui les traspassa és festejat pel gos amb
i profunda sentència. "Tanmateix, la màgica pararia, en morir, a l'infern", va indicar, enèrgica, la senyora Magdalena Blasi. "Doncs miri, no",
moment, quan sant Antoni es veia ja arrossegat per les potències de l'Infern, quan el triomf dels sequaços del Maligne es presentava ja com a
qui li faci mal no mereix perdó de Déu, és cert, i tots els turments de l'infern serien poc per a la seva culpa... —I callà de sobte, i es digué una
¿Per què venia, Déu!, a turmentar-lo aquella visió celestial enmig de l'infern on havia caigut, enmig del fàstic i de la desesperació que ofegaven la
mai ofegada de misèries, d'angúnies i de solituds. Tino Costa, des de l'infern on havia davallat en la seva infinita desesperança, no pogué resistir
per l'única llum d'una espelma gairebé consumida, com en un nínxol de l'infern, maleint-lo, amagant la cara per no veure'l, allargant cap a ell els
de comentari. Convé reservar-lo als especialistes en la matèria. Infern En una pàgina d'Aldous Huxley llegeixo: "venjança pòstuma". Huxley s'hi
que, en el nostre vocabulari usual d'extracció catequística, anomenem "infern". "Venjança pòstuma", en efecte: ¿no és una manera clara i simple
efecte: ¿no és una manera clara i simple —exacta— de definir la idea d'"infern", tal com de fet la professen la majoria dels que hi creuen? En el fons,
a "esperar" per a ell mateix les llòbregues incomoditats d'un "infern". Perquè això també ho donem per descomptat: l'"infern" és un lloc
d'un "infern". Perquè això també ho donem per descomptat: l'"infern" és un lloc —suposant que la paraula "lloc" sigui admissible— de
de dolor permanent, el càstig per excel·lència, terminant i aspre. L'"infern", com és natural, el temem per a nosaltres. Però el "desitgem" per a
aplicada amb un criteri alhora inflexible i precís. Diguem-ne l'"infern". L'"infern" es fa necessari, si "volem" que l'univers no sigui un
amb un criteri alhora inflexible i precís. Diguem-ne l'"infern". L'"infern" es fa necessari, si "volem" que l'univers no sigui un absurd. I, en
radicarà en la congratulació davant l'espectacle dels rèprobes a l'infern. Tranquil·lament instal·lats al paradís, els ectoplasmes virtuosos no en
venjança: de la venjança pòstuma. El rancuniós florentí construeix un "infern" de decasíl·labs prodigiosos, i hi situa expressament tots els
condemnes amb la major desimboltura? Però quan el Dant inventa el seu "infern" no fa sinó donar curs a una opulenta tensió venjativa. De segur que,
ni tothom té fantasia i temps en un grau suficient per a elaborar-se un "infern" on desfogar els propis greuges. I aleshores pensem en l'altre
on desfogar els propis greuges. I aleshores pensem en l'altre "infern", en un "infern" real i no literari, amb suplicis morbosos i duració
els propis greuges. I aleshores pensem en l'altre "infern", en un "infern" real i no literari, amb suplicis morbosos i duració indefinida. És la
seus llibres els aspectes sòrdids del món, els qui treuen el sexe de l'infern de sordidesa on, des de sempre, havia estat relegat. Si les seves
devien fingir estar-ne, que la decència va unida a una sòlida por a l'infern i la idea de temptar-lo i de destruir de passada una reputació ben
vore totes les estrelles del cel, i més de les que hi ha, i els focs de l'infern, però vaig aguantar; si m'apretava molt, pensava en Cuba, i em passava
dolça que mai més no sentiria per a ningú. El seu matrimoni fou un infern. La separació, no gens difícil d'obtenir, vingué quasi immediatament.
em feia sofrir terriblement. Era condemnar-me a mi mateixa al meu propi infern. Saps, als meus companys d'amor no els estimava, em sentia atreta fins i
lentament, prendre-li foc al forn, ficar el cap al forn, aquell infern de flames que olia intensament als matins del Garbí,
una caminada de moltes hores passant tots els purgatoris i tots els inferns de l'excursionisme. I en el mar de Tahití, a més a més de les
respirar; però el color de la carn està animat pel blau de metilè, més d'infern, més d'indústria química. Sembla que en aquestes ratlles zigzaguejants
ha cercat fortuna a Nova-Caledònia. Aquesta gent parlen de Numea com de l'infern. Alguns hi han passat dos anys, altres quatre o cinc, però ja no poden
estada: una vall grandiosa, inflamada de cap a cap... Caín. L'Infern! Quer· Tu ho has dit: l'Infern que Jahvè havia fet construir
de cap a cap... Caín. L'Infern! Quer· Tu ho has dit: l'Infern que Jahvè havia fet construir sense presses sota mateix de la plana on
parla sovint... Però, si això és cert, resulta que Jahvè ha aprofitat l'Infern dels àngels rebels pels homes pecadors. És que creà la humanitat per
la mort? Més entrebancs encara! I al capdavall de tot, les portes de l'Infern on cal deixar tota esperança! Quer· Sí, però també el Cel amb
És un bon minyó! Quer· Però molt pesat! Diab· I a l'Infern, tanmateix, em tenen per un mestre d'eloqüència. I ho dic —ben cert—
no sé deixar de témer-ho, ni oblidar que de dimonis l'infern n'amaga molts, i que en les aigües del més tranquil estany de
a morir-se a una casa així... Naturalment, n'estic contenta. Fort. A l'infern pegarà potadetes. A aqueixes donotes, aqueixes bruixes, les haurien de
, ¿no vos dic que era beneit? I ja veis on s'ha anat a morir. Dins infern cremarà. tal fou l'oració fúnebre que la dama dedicà a l'il·lustre home
deix cap: el beat ha dit que no hi ha cap Montcada que se'n puga anar a l'infern. Un bon funeral, i ja basta. Es cotxo vull que davalli per sa costa de
li atribuïa la dama, que cap Montcada fes el que fes no se'n pot anar a l'infern. La Seu estava imponent, i la novetat de les hídries d'esperit de vi va
alta moralitat, especialment propi per a senyores". Un espectacle de l'infern. Aina Cohen semblava una posseïda. No recordam haver vist mai una
i en la balança pesà més el fel que la mel. I anà a l'infern, l'infern del qual fou comediògraf. N'és primer i únic
pesà més el fel que la mel. I anà a l'infern, l'infern del qual fou comediògraf. N'és primer i únic estadant, qui amb
cotxes cromats i artefactes. Salveu la Cristiandat de l'Infern amb balanç magre! Oremus... (Resarem un parevostre
i les deesses, els sants, els paradisos amb àngels, l'infern amb els dimonis; han inventat les fades i les bruixes,
més tard. Oh, ben pocs anys els va costar (abolit l'infern i el seu sofre) de fer que es piqués el vi jove i
tu estaríeu als meus peus suplicant que em quedés. En fi, de malagraïts l'infern n'és ple. Víctor. [(Fent acció de llençar-se sobre en
ran l'abís encoixinat de flames i gebre. Infern de fred dins ulls closos! Tu, amb el cap a la mà, caminaves
ens van donar els reis i els nobles d'Espanya que a l'infern deuen cremar. Tu que vius en desmesura i pots menjar
un peu i vinga córrer com si m'empaitessin tots els dimonis de l'infern. Vaig arribar a casa i a les fosques em vaig tirar al llit, al meu llit

  Pàgina 1 (de 55) 50 següents »