Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sempre, impossibilitades de comentar una transformació dins un silenci	infinit	. De segur que es tracta de la burla d'algun d'aquests nous déus olímpics,
ens trobarem, tu lliure i nosaltres lliures, en l'etern, immutable espai	infinit	. Cavalls "Encara que ets només un pescador, veig que t'agraden els
Déu, acte pur, "s'estima a si mateix amb un amor intel·lectual	infinit	". I una dura condició diamantina permet de davallar un a un, sense
Tres parells d'ulls de velles fadrines esguardaven amb una malvolença	infinita	el consultant i l'esparveraven. "Ah, perdonin, les senyoretes
i se'n tornà. Ella no l'havia vist. Ell, després, es sentia envaït d'una	infinita	tristesa per la seva victòria. Tino Costa, aquella nit, en els dubtes en
que semblava muntar per totes bandes des de Santa Maria, des dels camps	infinits	submergits en l'ampla nit del món, es sentia en una total desemparança.
apartava els cabells del front i la besava. Dolçament i trèmul, amb una	infinita	tendresa, a penes fregant-li la pell amb els llavis: —Com t'estimo, Mila!
una promesa de pau que no pot ja realitzar-se—. I canviant de to, amb una	infinita	amargor a la veu, afegí: —Tal vegada fóra preferible haver-se enfonsat i
hi havia latent tota la desolació de la nit sense companyia i l'ansietat	infinita	d'un cor que cerca i que tem enmig de la tenebra. Però, què espera i què
que guia el criminal al lloc on cometé el seu crim; tal vegada per la	infinita	tristesa que havia quedat en la seva ànima pel sacrifici que havia
que resplendia en el rostre eixut i demacrat alçat per damunt de la	infinita	desolació que la vista de les misèries del món, el dolor del pecat i les
portava ja la sensació anticipada del terrible enuig, de la tristesa	infinita	de la seva vida, que havia infal·liblement d'apoderar-se d'ell a penes
per la seva ànima en un tètric seguici de visions. S'ofegava; una	infinita	tristesa l'anava embargant i, a poc a poc, contra la seva voluntat,
però jo, si tu em deixes, on aniré?" El cervell li cremava; una tristesa	infinita	omplia la seva ànima: la seva ànima estava més desolada que la nit en la
a agenollar-se en terra i tornava a preparar les seves coses amb una cura	infinita	. Després tornà a resar. Li resà molt a Déu, i a la fi es sentí
i de solituds. Tino Costa, des de l'infern on havia davallat en la seva	infinita	desesperança, no pogué resistir —tampoc ara— aquella darrera crida. Un
records, només hi havia la consciència d'aquest desig inajornable i una	infinita	sensació de venciment, un anhel angoixós de pau. "La bèstia ferida torna
i silenciosa, amb la impressió de les llargues esperes, de les angoixes	infinites	, en les profundes arrugues del rostre, li causava més pena que alegria.
ell no vindrà. Tampoc ell no em perdona." Sentí pesar al seu cor una	infinita	tristesa. I la idea obsessionant d'un càstig, que ja de temps venia
un àngel". També defugia de trobar-la, però en la seva ànima sentia una	infinita	tristesa d'haver perdut el seu afecte, i havia de lluitar amb totes les
!", com si sonés enmig d'un oceà vast i tenebrós, en el buit i la solitud	infinites	... "Obre'm, Sileta!" —Sóc jo, Sileta! Obre'm! He de dir
sol en l'esgarrifosa solitud de la terra i dels mons que rodaven per l'	infinit	, en la nit i el silenci, perdut com un petit infant, i es recordà del
tímids o assalariats —com la majoria. Ni els tipus estil Rimbaud, ni els	infinits	suïcides, ni tan sols els qui es moren de gana, no hi tenen res a veure,
d'allò que, en suma, i en si, ja és inactual. ¿Qui no ha conegut	infinits	exemplars d'aqueixa mena de senyor, infal·lible en tota tertúlia, que,
d'"habitualitat" que se'ns imposen o que acceptem, i que mediatitzen	infinits	aspectes de la nostra vida quotidiana. En un pla diguem-ne privat, hi ha
a les Termòpiles, d'Euclides o Sant Pau a la Dama d'Elx, i així fins a l'	infinit	. Les possibilitats són inesgotables. Naturalment, cal fer-hi una mica de
tenia del món colonial, li venia dels Kipling, dels Tagore, dels	infinits	redactors de papers consoladors que prenien per tema el paisatge i la
Esta es la verdad, pero no debe asustarnos. El Quixot té avatars	infinits	. Realment, no cal espantar-se. En algun diari he llegit que, un cop
—deia— passa; el qui estima perdura." És un aspecte de l'aspiració	infinita	dels romàntics barrejada amb un estrany orgull; un altiu i ardent
sempre aquells homes i aquelles dones que podien acontentar-se d'una	infinita	capa d'esmalt lluent, un esmalt que amagava tota matèria noble: fusta,
si calia, el significat que ell prèviament n'esperava. Destre perceptor d'	infinits	, petitíssims detalls innecessaris, era sord i cec a la més cridanera
destinat a l'hereu. I el vell Campdepadrós devia contemplar Hermínia, amb	infinita	tristesa. Quan pensem en l'expressió desil·lusionada o entristida o
torre gòtica, la torre inútil, esvelta, bonica contra la llum d'un ponent	infinit	, sobre la carena blava de Sant Pere Màrtir. El vi lleuger de
tenir consciència de la seva situació. Es veié impotent i sentí una pena	infinita	, una amarga desesperació. Fou llavors quan volgué cridar, i s'adonà que
la terra era nit i soledat, i ell sentia emplenar-li l'ànima una amargor	infinita	. Darrera d'ell, vora el camí, es dreçava un arbre; a poc a poc anà
que s'abat, pesadament, definitivament. Les remors del camp pujaven a l'	infinit	i es multiplicaven. A dalt hi havia un ample tremolar d'estrelles. Allí
terra, i les estrelles semblaven brillar amb llum més clara. Una tendresa	infinita	li muntava al cor des de la nit profunda i misteriosa, i, recolzada a la
de tota la foscor de l'espai— ja veia jo des de la punta de proa la	infinita	llenca de la costa africana tota martiritzada de puces lluminoses. El far
d'aigua salada s'engeguen amb un luxe aclaparant. El sol té un espai	infinit	per a poder col·locar i pintar grans masses de núvols al seu gust, per a
pulmons per respirar totes les essències més descabellades d'aquest mar	infinit	i solitari, en els horitzons del qual amb prou feines si es veu, de tant
la nit. Només punxades de claror, només una constel·lació prodigiosa i	infinita	plantada verticalment damunt l'aigua. Sense forçar gens la imaginació,
port de la Pointe à Pitre. Port colonial d'una pobresa i d'una delicadesa	infinites	. Un parell de cargos, quatre velers, mitja dotzena de gànguils, feien de
de reflexos. A Le Gosier hem dinat d'una manera perfecta, entre l'esmalt	infinit	del mar i les crestes flexibles dels cocoters. Potser l'espectacle era
geometria perfecta i lluent. En aquests carrers hi ha acumulat fins a l'	infinit	el comerç simple de Panamà: pacotilla oriental regentada pels hindús i
de molses de somni i de vegetals d'èxtasi multiplicant-se fins a l'	infinit	, i reflectint-se en el cristall de les aigües verdoses d'un verd de crom,
mercants amarrades als molls, ens surten al pas, rígids i aturats amb els	infinits	ullets lluminosos, els vaixells de l'esquadra americana. El port de
la grandesa i de l'audàcia, com l'ànima calenta i voladora de les aigües	infinites	i de les tempestats autèntiques. Jo em creia que l'albatros dels mars del
certa edat. Aquest paradís de confitura, amb cabelleres, pareus, besades	infinites	, corones de flors, banys al clar de lluna, faldilletes de ràfia i pits
però qualsevol dia desapareixeran, perquè el dragó xinès, amb la seva	infinita	voracitat, se'ls haurà menjats de viu en viu. Els xinesos tenen aquelles
de sexes, des d'un punt de vista merament social, es produeix entre els	infinits	xinesos que volten per Papeete. Aquí a l'hotel en tinc dos que em porten

Pàgina 1 (de 125)

50 següents