Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el greu Tumult es va sotmetre a normes, la vasta	Infinitud	ja tingué límits; al segon mot, la Fosca es féu escàpola,
terra. L'abisme no té límits, car jo empleno tota la	infinitud	; l'espai no és vacu. Bé que jo, incircumscrit, de mi em retiro,
i suportable, és estimable per a aquell que té l'esperit obert a la	infinitud	de Déu. Augusta est omnis creatura, petita, no profana. El
obert i li cal cercar refugi; escapar del mareig de la immensitat, de la	infinitud	, és un afer urgent; cal que cada cosa sigui al seu lloc i que l'univers
grans espais lluminosos, en els ocells que movien llurs ales negres en la	infinitud	... Aquesta enyorança es manifestava també clarament en les quaranta-cinc
ja puc lleugerament aturar-me a definir. Adelaida: Era una fràgil	infinitud	, esforçada a resignar-se a la limitació de cada instant. La seua paraula
a considerar la Divina potestat, que és infinita, i per raó de la seva	infinitud	pot produir una cosa d'altra; i també pot produir una cosa del no-res, de
que uneixen el món físic amb el món metafísic, creant i descobrint una	infinitud	de contactes, correspondències, unions i oscil·lacions rítmiques, que jo
l'hem vist i que el veurem, nosaltres que el sobreviurem, servarem en la	infinitud	de l'esperit la clau de les eternitats, la presència indeleble de la llum
i apropiar-nos les llunyanies del cosmos i els temps que flueixen en l'	infinitud	del passat i de l'avenir. La vida és una festa si es viu plenament. I
El cel és pur i esbatanat, d'una pàl·lida, rosada, verda, blavosa	infinitud	. El sol té una lluïssor rígida i enganyadora; l'aire queda com rentat;
I la immensitat del nostre desig... ¿com explicar-se aquest misteri? La	infinitud	del nostre desig és exactament proporcional al no-res de la seva
Ara observem que, dins els nostres límits humans, no podem comprendre la	infinitud	de la causa primera sinó per remoció dels límits, és a dir, negativament,
l'expressió, la discreció és l'homenatge que la persona rendeix a la seva	infinitud	interior. Mai no pot comunicar enterament a través de la comunicació
humana, per gran que sigui com ho fou la de Jesús, pot exhaurir la	infinitud	de Déu ni el seu designi de salvació. La transmissió Un cop arribats aquí
una realitat tan a la vora, el jo que palpita aquí mateix, i aquesta	infinitud	d'espais tan lluny. Potser la inseguretat i la manca de precisió fan que
els resultats escolars, professionals, etc.. Com hem dit, existeix una	infinitud	de tests que poden classificar-se de diverses formes: segons el seu mode
falsifica fonamentalment la relació entre creador i criatura, entre la	Infinitud	que s'obre graciosament, i l'abisme de pecat? ¿No hi amenaça ja l'actitud
finitistes que creuen que el finiment de la forma els protegeix de la	infinitud	, la ignoren virginalment. I això procedeix d'un tret bastant general de
infinita. No obstant, el físic no es priva, a despit d'aquesta	infinitud	, d'enunciar la llei d'Arquimedes. I l'experiència li dóna la raó. Ara,
gairebé agressiu de tan obert i lluminós. Això ens dóna una idea d'	infinitud	, perquè, a més, va acompanyat de la presència contínua de la imatge i de
de Déu ho comprèn tot, perquè endevina Déu. Cert que mai no entendrem la	infinitud	de Déu perquè no som infinits; tampoc no podrem entendre la seva
de vista; amb tants carrers com demanen un tancament a la seva desoladora	infinitud	! La millor solució d'emplaçament d'una església a dins un pla quadricular
esdevé la categoria bàsica: l'home és il·limitat en la voluntat. Aquesta	infinitud	només és possible si el Jo és a la vegada acció i producte, si l'objecte
quan la revelació de la naturalesa viva es convertí en revelació de la	infinitud	divina i tot el seu sistema de filosofia es convertí en una forma
moral. L'única moral encara possible és acabar d'una vegada amb la mala	infinitud	, el bescanvi atroç de represàlies. Fins aleshores l'individu no pot
sistema simbòlic és que fa possible condensar en fórmules generals una	infinitud	de relacions o resultats particulars. D'aquesta característica se
volent-ho tot Infinit, ve per força l'ofegament de l'art. En l'esfera de l'	infinitud	, art i ciència desapareixen, són incompatibles, car l'Infinit és la
de la prova, en el mètode de proves i refutacions, portava a una	infinitud	viciosa. Llavors començà una contrarevolució ""intuïcionista"": la
y divina per arribar al fruyt de tota consumació. En ell tot ideal d'	infinitut	, encarnat y fet sensible en formes humanes, s'adequa perfectament a les
l'animació del món, la qualificació d'eternitat unida a la qualificació d'	infinitut	. Aquí van, doncs, les dues advocacions matrius de l'idea de divinitat.
Però dins aquest poetisar lentíssim i secular de les nacions ¡quina	infinitut	diversíssima de poetisacions particulars qui divinisen les petites coses!
organitzada no deixa de mostrar, en virtut de la seva existència, una	infinitud	de relacions amb totes les altres parts de l'univers". Aquestes
en combinació, ell entendria aquesta idea; ho sostindria en una	infinitud	de fets que se li presentarien a la memòria; seria una història fidel de
clàssic i romàntic, que ara es van difonent pel món, i que provoquen una	infinitud	de discussions, els iniciàrem Schiller i jo. Jo, en la meva poesia, vaig
veia agotzonada part davall la línia on el cel i la mar es repartien una	infinitud	de blaus, mullada la pedra viva, amb la iridescència que li treien els
d'enorme grandària. D'aquesta manera, el transcórrer hi tenia la mateixa	infinitud	que l'espai i, entre un i altre, oferien el camp més propici per dur-hi
que hagués passat res més que la majestat del temps, la Natura en la seva	infinitud	. Em trobava molt cansat, com si m'haguessin atupat els ossos. I havia
de cap manera no podia contenir. Llavors, tot l'afectava i agitava, la	infinitud	d'observacions sobre el món i ell mateix exercien un efecte sobre la seva
que es frega de dia, que de nit se grata l'aguait de la	infinitud	que desconfia de qualsevol evidència... Mentre hi
els rojos. (Pausa.) Amb els anys tornà un groller. S'inventava una	infinitud	d'acudits de mal gust sabent que no m'agradaven.
se separen molt prest d'ell: la idea del jo absolut, la idea de la	infinitud	de la reflexió i el concepte d'intuïció intel·lectual no podien ser
a la suprema claredat de l'absolut. Però, com es figura Schlegel la plena	infinitud	de l'absolut? Diu: «No és pas evident que siguem absoluts, però a la
un fragment de nosaltres mateixos. Si no poguéssim negar la nostra	infinitud	, això ens portaria a la creença en un tu idèntic al jo, a la creença d'un
a través del qual la limitació de l'obra particular es relaciona amb la	infinitud	de l'art, ja que l'art, en la mesura que és suport de la reflexió és,
un ésser infinit si l'home no tingués la facultat d'abstreure, d'entre la	infinitud	d'elements i relacions, aquells particulars que ell vol conèixer. Aquesta
d'abstracció, la facultat del nostre pensament d'aïllar un objecte de la	infinitud	de les seves relacions per a poder-lo conèixer tal com és, en estat pur,
aquest procés d'abstracció i de selecció d'un objecte entre aquella	infinitud	d'objectes de perfils incerts i d'obscura naturalesa, i que ara, gràcies
una qualitat, un aspecte de la natura en relació amb el tot, ignora una	infinitud	de relacions. (Zibaldone, 4 d'octubre de 1821.) Aquest i
organitzada no deixa de mostrar, en virtut de la seva existència, una	infinitud	de relacions amb totes les parts de l'univers». És com en la teoria de

Pàgina 1 (de 4)

50 següents