×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb inflamar |
Freqüència total: 386 |
CTILC1 |
les teulades, la resplendor de noves fogueres enceses en altres carrers | inflamava | l'atmosfera. Més lluny encara, un cor de veus infantils anava expirant en | sobre la nació; la discòrdia agitava la seva torxa sinistra; els pits s' | inflamaven | , i la guerra s'encenia, no ja entre els pobles, sinó entre les famílies; | Però, més que amb la plàstica i la literatura, la pell de Mr. Catule s' | inflama | amb la ciència. Enginyer d'ofici, l'àlgebra el fa tornar boig. Després de | peripècies d'aquest conflicte, l'anàlisi de les dues guerres socials que | inflamaren | les comarques gironines i barcelonines, la consideració dels mitjans de | el sistema pactista. Una atzagaiada del seu successor i germà Joan II | inflamà | el polvorí de les passions. A Catalunya, a començaments de 1461, | som jo, més que una miserable criatura, culpable de nombrosos pecats? | Inflama | 't, ànima mia, i plora i humilia't davant la terrible justícia del teu | superior, a la qual ell havia mirat sempre com un infeliç, i ara el veia | inflamar | -se, petitet, grassonet i amb el bigoti ros, davant d'ell tan alt i tan ben | no ama la fe, la senzillesa i la ferventa pietat que | inflama | els cors humils en santa embriaguesa.— Així diu el vident, | —És Gabaó qui clama; és Gabaó ferida que amb sos udols | inflama | l'ira del cel. Caigueren Saül i Jonatàs; no basta que | el coixí ardent. I l'abisme de negror que el coixí li posa als ulls s' | inflama | d'estels sangonosos i verds, abocats cap a una carrera frenètica que | pedres de Comarquinal; clivella la terra dels camps; eixuga els rierols i | inflama | la nuesa dels turons de llicorella. Després la boira torna, a poc a poc, | per las ilusions que l' imaginació congría en los carácters apassionats, | inflamat | per las dificultats qu' ella veya en perspectiva redressarse temerarias y | Lluís, aquell xuclador de l' alegría vehina, que ja duya 'l cervell prou | inflamat | per la recient disbauxa, 's sentí ben prompte bullir las sanchs. Un | en un rumor de guerra), els grans negrosos, amb súbites lluors, | inflamen | l'aire; així esclatà, en la seva pròpia forma, | per terra com un pop." Zorbàs estava desficiós. La vídua li havia | inflamat | el cervell i ja no es podia contenir entre aquelles quatre parets. —Anem, | li diu. —Anem —va repetir Zorbàs, que, en sentir parlar de la vídua, s' | inflamava | . Els galls es posaren a cantar; la pluja minvà una mica. —Anem! —vaig dir | se sentia satisfet i la nostra ànima s'estremia de goig. Zorbàs de nou s' | inflamà | . —Menja i beu —em cridava a cada moment—, menja i beu, patró, alegra | ni de guany mercantívol, com els altres catalans) Ramon Llull, tot | inflamat | pel desig de proselitisme religiós. Em plau d'imaginar-lo a l'ombra | i les nostres extravagancies estaven al punt de dalt de tot. Furiosament | inflamat | per les cartes i l'ubriagor, m'obstinava a fer un toast d'una insòlita | immortal no s'aturi de contar l'inevitable topada de l'ideal heroic, | inflamat | pel generós desig de ben obrar, contra la dura, inflexible realitat que | s'arroenta a la boca del cau, tot just eixit de l'hivernal dormida? ¿Com | inflama | l'orgull el pit d'aquella roca, vanament assaltada per la doble fúria del | anava espessint. Ni un restaurant enlloc. Pàl·lides i fugitives clarors | inflamaven | els aires, i els trons rodolaven feixucs en la fondària del cel. Eugeni | vores del riu, entre la borinor dels trons i la fosforescència lívida que | inflamava | els aires, Eugeni va sentir la poruga estupor dels qui, anant per la | l'instant, papallona i flama viva en la mort que l' | inflama | . Amb aquestes dades —deixeu paradoxalment que les anomeni | esmenables: Dante Impaciència del futur. Vertical tija d'amor que | inflama | l'alè del món dins un respir d'amor fullat d'or i desfullat en flames. | les portadores amb les mans degotantes de l'exuberància del fruit s' | inflamen | en promeses d'amor. ¡Ai el vi ranci de Llançà i de Roses! En la copa és | irreductibles són la sal de l'amistat. Els divuit anys d'ella s' | inflamaven | amb una pruïja pueril de superació i de primacia, bon punt eixien de | en rengles hi fa molt. Fer voleiar l'estendard de la societat, també | inflama | . Un glop d'aiguardent i una petita proclama enèrgica us acaben d'entonar. | com fan els goços, per un tall de carn o un òs; aqueixos homes mateixos, | inflamats | per l'ideal de pátria o de religió, poso pel càs, olvidant llur egoisme i | com coberts de neu; ara negrencs, com xops de pluja; ara enrogits, com | inflamats | pel sol... Confesso ingenuament que, en la passada Exposició Universal de | de lladre (net i clar, com ell deia!) i els seus ullets de garrí s' | inflamarien | amb una de les seves ràbies sordes. Precisament aquell matí mateix Arnau | es feien manifestes a la seva consciència. La gota amarga del seu crim va | inflamar | -se de sobte i, en sentir la cremor, el cor d'Arnau va sofrir un | per ella, un esguard sostingut o una riallada d'aparent complicitat— no | inflamessin | de bell nou la seva feroç gelosia. Eugènia, nerviosa, ofesa, | brancatges la molsa dels quals, blanquinosa com el pelatge d'un vell, s' | inflamaven | mateix que cotó pòlvora. Instintivament Innocenci, arborat de malícia, | intencions, la nacionalitat i la grandesa dels sentiments que us animen i | inflamen | en escometre una empresa tan àrdua, digne d'un poble tan laboriós i | no veu, en comparança amb el que és el món. Els ulls de Boi Delit es van | inflamar | d'admiració, i un fort desig de veure terres noves inflà el seu pit i | confessà que no sabia enlloc del món. I aquesta vaga explicació l'havia | inflamat | de desig de veure terres noves. Però, en el mateix moment d'emprendre el | agafar-se a l'esca, i al cap d'un curt moment, el feix de llenya s' | inflamava | alegrement i omplia la cova de dolça escalfor i benestar. —Que Déu sia | —Diu que hi ha catorze caixes de joies! Els ulls del capità pirata es van | inflamar | . —I a on són? —preguntà, impacient, fent un moviment com si ja es disposés | de topazi que li enraonava d'una branca estant. Però els vint anys se li | inflamaren | dins la boca i exclamà: —I tu què n'has de fer, bestiola minúscula i | portes cenyit, per a ornar-me'n el meu coll nu. Però els vint anys se li | inflamaren | al rei dins la boca i fa un clam arravatat: —Oh marxanda abominable! I li | del meu cos on encara no havia estat mai besada. Però els vint anys se li | inflamen | al rei dins la boca i fa una rialla arborada d'ira: —Oh escarransida | barba, es féu brau i fort, i aquí, sota aquest sol flaó i bullent, se li | inflamà | el cor amb un desig de grandesa i d'imperi. Cada terra cova llur destí. I | un cicló. Quan és més impetuós que de costum i està més temps rodolant, s' | inflama | i dóna naixença a allò que els grecs anomenen /prester\, és a | la terra. [2] Car un aire passant per una obertura estreta pot | inflamar | damunt d'ell una atmosfera plena de substàncies combustibles, després | i després encara tornar-se a aixecar l'endemà i els dies següents i | inflamar | el mateix lloc. Veiem, en efecte, els vents durant molts dies tornar com | d'aire en cicló; llavors la violència del moviment giratori del vent | inflama | i eleva amb el seu mateix moviment tot allò que enclou dintre d'ell, i | [3] Admetem que un cicló, giravoltant sobre ell mateix, s' | inflami | i que, llançat fins al cel, presenti una forma que ens el faci prendre | car llavors l'espai que les separa és il·luminat per totes dues i s' | inflama | i produeix un foc allargat. [2] A aquests respondrem que el | les ditades del Creador eren semblants al nostre i que els pobles que | inflamava | d'amor santa eren tan inclinats com el nostre a les amors vergonyoses. |
|