Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les teulades, la resplendor de noves fogueres enceses en altres carrers	inflamava	l'atmosfera. Més lluny encara, un cor de veus infantils anava expirant en
sobre la nació; la discòrdia agitava la seva torxa sinistra; els pits s'	inflamaven	, i la guerra s'encenia, no ja entre els pobles, sinó entre les famílies;
Però, més que amb la plàstica i la literatura, la pell de Mr. Catule s'	inflama	amb la ciència. Enginyer d'ofici, l'àlgebra el fa tornar boig. Després de
peripècies d'aquest conflicte, l'anàlisi de les dues guerres socials que	inflamaren	les comarques gironines i barcelonines, la consideració dels mitjans de
el sistema pactista. Una atzagaiada del seu successor i germà Joan II	inflamà	el polvorí de les passions. A Catalunya, a començaments de 1461,
som jo, més que una miserable criatura, culpable de nombrosos pecats?	Inflama	't, ànima mia, i plora i humilia't davant la terrible justícia del teu
superior, a la qual ell havia mirat sempre com un infeliç, i ara el veia	inflamar	-se, petitet, grassonet i amb el bigoti ros, davant d'ell tan alt i tan ben
no ama la fe, la senzillesa i la ferventa pietat que	inflama	els cors humils en santa embriaguesa.— Així diu el vident,
—És Gabaó qui clama; és Gabaó ferida que amb sos udols	inflama	l'ira del cel. Caigueren Saül i Jonatàs; no basta que
el coixí ardent. I l'abisme de negror que el coixí li posa als ulls s'	inflama	d'estels sangonosos i verds, abocats cap a una carrera frenètica que
pedres de Comarquinal; clivella la terra dels camps; eixuga els rierols i	inflama	la nuesa dels turons de llicorella. Després la boira torna, a poc a poc,
per las ilusions que l' imaginació congría en los carácters apassionats,	inflamat	per las dificultats qu' ella veya en perspectiva redressarse temerarias y
Lluís, aquell xuclador de l' alegría vehina, que ja duya 'l cervell prou	inflamat	per la recient disbauxa, 's sentí ben prompte bullir las sanchs. Un
en un rumor de guerra), els grans negrosos, amb súbites lluors,	inflamen	l'aire; així esclatà, en la seva pròpia forma,
per terra com un pop." Zorbàs estava desficiós. La vídua li havia	inflamat	el cervell i ja no es podia contenir entre aquelles quatre parets. —Anem,
li diu. —Anem —va repetir Zorbàs, que, en sentir parlar de la vídua, s'	inflamava	. Els galls es posaren a cantar; la pluja minvà una mica. —Anem! —vaig dir
se sentia satisfet i la nostra ànima s'estremia de goig. Zorbàs de nou s'	inflamà	. —Menja i beu —em cridava a cada moment—, menja i beu, patró, alegra
ni de guany mercantívol, com els altres catalans) Ramon Llull, tot	inflamat	pel desig de proselitisme religiós. Em plau d'imaginar-lo a l'ombra
i les nostres extravagancies estaven al punt de dalt de tot. Furiosament	inflamat	per les cartes i l'ubriagor, m'obstinava a fer un toast d'una insòlita
immortal no s'aturi de contar l'inevitable topada de l'ideal heroic,	inflamat	pel generós desig de ben obrar, contra la dura, inflexible realitat que
s'arroenta a la boca del cau, tot just eixit de l'hivernal dormida? ¿Com	inflama	l'orgull el pit d'aquella roca, vanament assaltada per la doble fúria del
anava espessint. Ni un restaurant enlloc. Pàl·lides i fugitives clarors	inflamaven	els aires, i els trons rodolaven feixucs en la fondària del cel. Eugeni
vores del riu, entre la borinor dels trons i la fosforescència lívida que	inflamava	els aires, Eugeni va sentir la poruga estupor dels qui, anant per la
l'instant, papallona i flama viva en la mort que l'	inflama	. Amb aquestes dades —deixeu paradoxalment que les anomeni
esmenables: Dante Impaciència del futur. Vertical tija d'amor que	inflama	l'alè del món dins un respir d'amor fullat d'or i desfullat en flames.
les portadores amb les mans degotantes de l'exuberància del fruit s'	inflamen	en promeses d'amor. ¡Ai el vi ranci de Llançà i de Roses! En la copa és
irreductibles són la sal de l'amistat. Els divuit anys d'ella s'	inflamaven	amb una pruïja pueril de superació i de primacia, bon punt eixien de
en rengles hi fa molt. Fer voleiar l'estendard de la societat, també	inflama	. Un glop d'aiguardent i una petita proclama enèrgica us acaben d'entonar.
com fan els goços, per un tall de carn o un òs; aqueixos homes mateixos,	inflamats	per l'ideal de pátria o de religió, poso pel càs, olvidant llur egoisme i
com coberts de neu; ara negrencs, com xops de pluja; ara enrogits, com	inflamats	pel sol... Confesso ingenuament que, en la passada Exposició Universal de
de lladre (net i clar, com ell deia!) i els seus ullets de garrí s'	inflamarien	amb una de les seves ràbies sordes. Precisament aquell matí mateix Arnau
es feien manifestes a la seva consciència. La gota amarga del seu crim va	inflamar	-se de sobte i, en sentir la cremor, el cor d'Arnau va sofrir un
per ella, un esguard sostingut o una riallada d'aparent complicitat— no	inflamessin	de bell nou la seva feroç gelosia. Eugènia, nerviosa, ofesa,
brancatges la molsa dels quals, blanquinosa com el pelatge d'un vell, s'	inflamaven	mateix que cotó pòlvora. Instintivament Innocenci, arborat de malícia,
intencions, la nacionalitat i la grandesa dels sentiments que us animen i	inflamen	en escometre una empresa tan àrdua, digne d'un poble tan laboriós i
no veu, en comparança amb el que és el món. Els ulls de Boi Delit es van	inflamar	d'admiració, i un fort desig de veure terres noves inflà el seu pit i
confessà que no sabia enlloc del món. I aquesta vaga explicació l'havia	inflamat	de desig de veure terres noves. Però, en el mateix moment d'emprendre el
agafar-se a l'esca, i al cap d'un curt moment, el feix de llenya s'	inflamava	alegrement i omplia la cova de dolça escalfor i benestar. —Que Déu sia
—Diu que hi ha catorze caixes de joies! Els ulls del capità pirata es van	inflamar	. —I a on són? —preguntà, impacient, fent un moviment com si ja es disposés
de topazi que li enraonava d'una branca estant. Però els vint anys se li	inflamaren	dins la boca i exclamà: —I tu què n'has de fer, bestiola minúscula i
portes cenyit, per a ornar-me'n el meu coll nu. Però els vint anys se li	inflamaren	al rei dins la boca i fa un clam arravatat: —Oh marxanda abominable! I li
del meu cos on encara no havia estat mai besada. Però els vint anys se li	inflamen	al rei dins la boca i fa una rialla arborada d'ira: —Oh escarransida
barba, es féu brau i fort, i aquí, sota aquest sol flaó i bullent, se li	inflamà	el cor amb un desig de grandesa i d'imperi. Cada terra cova llur destí. I
un cicló. Quan és més impetuós que de costum i està més temps rodolant, s'	inflama	i dóna naixença a allò que els grecs anomenen /prester\, és a
la terra. [2] Car un aire passant per una obertura estreta pot	inflamar	damunt d'ell una atmosfera plena de substàncies combustibles, després
i després encara tornar-se a aixecar l'endemà i els dies següents i	inflamar	el mateix lloc. Veiem, en efecte, els vents durant molts dies tornar com
d'aire en cicló; llavors la violència del moviment giratori del vent	inflama	i eleva amb el seu mateix moviment tot allò que enclou dintre d'ell, i
[3] Admetem que un cicló, giravoltant sobre ell mateix, s'	inflami	i que, llançat fins al cel, presenti una forma que ens el faci prendre
car llavors l'espai que les separa és il·luminat per totes dues i s'	inflama	i produeix un foc allargat. [2] A aquests respondrem que el
les ditades del Creador eren semblants al nostre i que els pobles que	inflamava	d'amor santa eren tan inclinats com el nostre a les amors vergonyoses.

Pàgina 1 (de 8)

50 següents