Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ventre, i la manera d'esquivar els cops, la malícia a ajupir-se, fent una	inflexió	"completament humana", i la resistència física del gall esqueixat,
els dos fills i es queixava de la pròpia sort, sense adoptar per això cap	inflexió	patètica; al cap i a la fi, tot el que li passava era tan natural i tan
cadascú. Ara en les ganyotes o en els somriures dels passatgers hi ha una	inflexió	àcida; els braços es deixen anar sense coqueteria, esmolats pel
callant, o dient un oportuníssim "sí papà" o un "perdó papà" amb una	inflexió	vellutada i femenina, evità molts conflictes i tapà certa mena de coses,
en altres aspectes més importants, i que tot d'una aquesta veu canvia d'	inflexió	en dirigir-se als aspectes més importants que acaba d'endevinar com per
passa tan bé la vetlla, sentint-te contar malifetes! —I la veu pren unes	inflexions	entendrides, com dolguda de les malifetes de l'amic, tot i saber que no
del Muntanyola; van repugnar-li els posats bovins del marit de Laura; les	inflexions	de la seva veu quan explicava una anècdota picant, quan reia; odià les
endolcida, que no és pas aquella veu d'abans, aspra, cantelluda, sense	inflexions	. —No ho diguis més, criatura! —fa Laura deseixint-se de l'abstracció. —
—Ha passejat avui, Laura? —torna Pere; i articula aquest nom amb una	inflexió	mig aguda, mig greu, que no és altra cosa sinó una carícia prodigada
plena. Escoltava, recullía totas las paraulas, se fixava en totas las	infleccions	de veu, en lo curs de totas las miradas, cassava al vol la mentida y la
vol més tècnica i més especialització l'adaptació de la moneda, amb	inflexions	, crèdits, interessos, capitalitzacions, canvis, totes les quals coses
vista no diferien gaire entre elles, sinó per la inclinació del bust o la	inflexió	del gest. Conversava amb elles, no pas amb la paraula, sinó amb ses mans
segons Owen, que distingeix absolutament els peixos dels rèptils; la	inflexió	de l'angle de les mandíbules dels marsupials; la manera com estan
No ens preocupa pas com és d'insignificant un caràcter —sigui la mera	inflexió	de l'angle de la mandíbula, la manera com l'ala d'un insecte està
del sentiment, cap coherència, cap univers separat, sinó solament la	inflexió	d'una tècnica verbal, la d'"expressar-se" segons unes regles més
és desproveïda de la seva finalitat, esdevé prosòdia; no és més que una	inflexió	que dura el temps de presentar la Paraula. Per dir-ho amb exactitud, les
petit Mefist. I sa veu era, el mateix que sa actitud, amoixadora, plena d'	inflexions	gatunes... Deia, poc a poquet, amb parla encara sacsada i treballosa
a l'entrescada al companyó temptador. Se veia que, aquesta volta, les	inflexions	gatunes anaven a fer blanc, a topar amb l'escletxa d'una feblesa, d'una
on es fan. /Ell\. —Això? [(amb posat impertorbable i creixent	inflexió	).] /Jo\. —Això. Podeu dir-me de quína contrada vénen? /
de quína contrada vénen? /Ell\. —Això (blanament, amb creixent	inflexió	). /Jo\. —[(Descoratjat).] —Són molt boniques. /Ell
cos ben proporcionat; té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes	inflexions	molt dolces que a ella li escauen bé. La seva animeta no es manifesta
de mà i ja podia anar-se'n sense temor. Els engargussaments de l'oca, les	inflexions	de veu amb què remerciava les ofrenes, aquell comediment insospitat en la
ni contorns, sinó una gama de matisos argentats i blavencs, que amb	inflexions	de clar-obscur cobreixen deliciosament els espais d'aquella tela
anotant, amb sa gran mestría de dibuixant expert i inèdit, les més tenues	inflexions	, les més imperceptibles variants d'aquesta comunió de carn i de sang, de
tradicional. La corejaven amb entusiasme i donaven a les veus enronquides	inflexions	de ferocitat falsa. Ningú no sabia el que volien dir aquestes paraules.
vell que era!... Els cridà i no reconegué la seva veu. Volgué donar-hi	inflexions	de tendresa i sonà bronca, forta, colèrica. Els petits arrencaren a
la mateixa? Callà. Una pausa. —Tu, no. Preguntava. La veu es tenyia d'	inflexions	de tendresa, com si acaronés: —Què tens? L'home empal·lidí: —Jo?... Negava
a objecte de reflexió. Tanmateix, ens sembla important de remarcar les	inflexions	de l'onomàstica a partir de l'època daurada de l'artesania europea, i
En la publicitat radiofònica unes notes característiques, una	inflexió	en la veu del locutor, ens situen ràpidament quant al producte anunciat,
barroca. En el barroc hi ha un intent de desenvolupar la forma per	inflexió	; avui la forma, empesa pels nous condicionants socials, tècnics i
una vessant dreta i alta mor a una altra plana, que amb una segona	inflexió	porta al Prat també vorejat de salzereda. La riera Noia, quan va
recolzava la palma de la mà sobre el genoll de la cama dolenta i feia una	inflexió	de tot el cos sobre la punta del peu, amb una arruga de dolor. L'arruga
un gest de desesperació. La senyora Raquel, després d'haver saludat amb l'	inflexió	i rialla que hem dit a Maria, havia tornat a passejar ininterrompudament
escrita, perquè el llenguatge parlat tenia un acompanyament de gestos,	inflexions	de veu i fins canviants en la mirada que li augmentaven la força
carnós; aquella mica de barballera; aquella veu plena, cantadora, rica d'	inflexions	; aquella parla concisa i brillant, d'una expressió terral saturada de
contrast. Els costums, el regust de la vianda, el sabor de l'aigua, la	inflexió	de les veus, la pintura del terreny, els conreus, la configuració de les
del pit, l'amoixava tendrament barbotant unes coses esveradores amb una	inflexió	desmaiada, esbalaïda, morent... Per fi, en un revolt, passat el pont del
clàssics de la retòrica? Déu immortal!, quin gesticular, quines	inflexions	de veu, quin cantussejar, quin moure's, quin canviar sovint de fesomia,
amb una culleradeta...". Acompanya l'emissió d'aquests diminutius amb	inflexions	de veu dolces, persuasives, absolutament acaronadores. Per desgràcia, la
fills, semblava complaure's vivament a parlar amb Concepció Pujades. Les	inflexions	de tendresa que posava en les seves frases tenien un mínimum d'afectació.
-s'hi i cridà. Hi hagué un silenci. Després tornà cridar-la i ara amb una	inflecció	d'angoixes en la veu. Cridà de cara a les jonqueres, de cara al camp
gairebé amb el somriure, però el noi plorava i va cridar-lo baix amb una	inflexió	de desconhort en la veu... —Pare... —Va agafar-se-li a les robes.
S'escoltaren com se digueren, sinó que al fons, aquella veu que venia amb	inflexions	de germanor, o més bé de paternitat, va deixar-li a l'ànima una vaga
sempre desperta al cridar de la mare, que ja li venia sempre amb una	inflexió	de ràbia continguda. Un dia va enviar-la a comprar. Li donà una pesseta.
el seu desig de parlar-los. No s'ha pas enfadat i la seva veu té una	inflexió	afectuosa. Es fa un silenci absolut, i el comandant parla: —Camarades: en
unitats psíquiques intencionals, expressant-ne la diferenciació amb una	inflexió	final descendent de l'entonació, la qual cadència denota que ha deixat
En les oracions exclamatives hi ha un ampli descendiment en la	inflexió	final de l'entonació, i per tal de manifestar que es parla d'una manera
li calia per a fer una declaració, i es caracteritzen fonèticament per la	inflexió	final ascendent de llur entonació; són dubitatives quan falten tots els
una sola oració psíquica, i són ascendents o almenys semicadents les	inflexions	finals de llurs grups fònics, per tal com l'atenció del qui parla s'hi
els deutes dels passats. Un tractat didàctic, però també d'èpiques	inflexions	en llaor dels seus protagonistes. Ja es comprèn que, amb un esperit

Pàgina 1 (de 12)

50 següents