DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
inflexió F 499 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb inflexió Freqüència total:  499 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ventre, i la manera d'esquivar els cops, la malícia a ajupir-se, fent una inflexió "completament humana", i la resistència física del gall esqueixat,
els dos fills i es queixava de la pròpia sort, sense adoptar per això cap inflexió patètica; al cap i a la fi, tot el que li passava era tan natural i tan
cadascú. Ara en les ganyotes o en els somriures dels passatgers hi ha una inflexió àcida; els braços es deixen anar sense coqueteria, esmolats pel
callant, o dient un oportuníssim "sí papà" o un "perdó papà" amb una inflexió vellutada i femenina, evità molts conflictes i tapà certa mena de coses,
en altres aspectes més importants, i que tot d'una aquesta veu canvia d'inflexió en dirigir-se als aspectes més importants que acaba d'endevinar com per
passa tan bé la vetlla, sentint-te contar malifetes! —I la veu pren unes inflexions entendrides, com dolguda de les malifetes de l'amic, tot i saber que no
del Muntanyola; van repugnar-li els posats bovins del marit de Laura; les inflexions de la seva veu quan explicava una anècdota picant, quan reia; odià les
endolcida, que no és pas aquella veu d'abans, aspra, cantelluda, sense inflexions. —No ho diguis més, criatura! —fa Laura deseixint-se de l'abstracció. —
—Ha passejat avui, Laura? —torna Pere; i articula aquest nom amb una inflexió mig aguda, mig greu, que no és altra cosa sinó una carícia prodigada
plena. Escoltava, recullía totas las paraulas, se fixava en totas las infleccions de veu, en lo curs de totas las miradas, cassava al vol la mentida y la
vol més tècnica i més especialització l'adaptació de la moneda, amb inflexions, crèdits, interessos, capitalitzacions, canvis, totes les quals coses
vista no diferien gaire entre elles, sinó per la inclinació del bust o la inflexió del gest. Conversava amb elles, no pas amb la paraula, sinó amb ses mans
segons Owen, que distingeix absolutament els peixos dels rèptils; la inflexió de l'angle de les mandíbules dels marsupials; la manera com estan
No ens preocupa pas com és d'insignificant un caràcter —sigui la mera inflexió de l'angle de la mandíbula, la manera com l'ala d'un insecte està
del sentiment, cap coherència, cap univers separat, sinó solament la inflexió d'una tècnica verbal, la d'"expressar-se" segons unes regles més
és desproveïda de la seva finalitat, esdevé prosòdia; no és més que una inflexió que dura el temps de presentar la Paraula. Per dir-ho amb exactitud, les
petit Mefist. I sa veu era, el mateix que sa actitud, amoixadora, plena d'inflexions gatunes... Deia, poc a poquet, amb parla encara sacsada i treballosa
a l'entrescada al companyó temptador. Se veia que, aquesta volta, les inflexions gatunes anaven a fer blanc, a topar amb l'escletxa d'una feblesa, d'una
on es fan. /Ell\. —Això? [(amb posat impertorbable i creixent inflexió).] /Jo\. —Això. Podeu dir-me de quína contrada vénen? /
de quína contrada vénen? /Ell\. —Això (blanament, amb creixent inflexió). /Jo\. —[(Descoratjat).] —Són molt boniques. /Ell
cos ben proporcionat; té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt dolces que a ella li escauen bé. La seva animeta no es manifesta
de mà i ja podia anar-se'n sense temor. Els engargussaments de l'oca, les inflexions de veu amb què remerciava les ofrenes, aquell comediment insospitat en la
ni contorns, sinó una gama de matisos argentats i blavencs, que amb inflexions de clar-obscur cobreixen deliciosament els espais d'aquella tela
anotant, amb sa gran mestría de dibuixant expert i inèdit, les més tenues inflexions, les més imperceptibles variants d'aquesta comunió de carn i de sang, de
tradicional. La corejaven amb entusiasme i donaven a les veus enronquides inflexions de ferocitat falsa. Ningú no sabia el que volien dir aquestes paraules.
vell que era!... Els cridà i no reconegué la seva veu. Volgué donar-hi inflexions de tendresa i sonà bronca, forta, colèrica. Els petits arrencaren a
la mateixa? Callà. Una pausa. —Tu, no. Preguntava. La veu es tenyia d'inflexions de tendresa, com si acaronés: —Què tens? L'home empal·lidí: —Jo?... Negava
a objecte de reflexió. Tanmateix, ens sembla important de remarcar les inflexions de l'onomàstica a partir de l'època daurada de l'artesania europea, i
En la publicitat radiofònica unes notes característiques, una inflexió en la veu del locutor, ens situen ràpidament quant al producte anunciat,
barroca. En el barroc hi ha un intent de desenvolupar la forma per inflexió; avui la forma, empesa pels nous condicionants socials, tècnics i
una vessant dreta i alta mor a una altra plana, que amb una segona inflexió porta al Prat també vorejat de salzereda. La riera Noia, quan va
recolzava la palma de la mà sobre el genoll de la cama dolenta i feia una inflexió de tot el cos sobre la punta del peu, amb una arruga de dolor. L'arruga
un gest de desesperació. La senyora Raquel, després d'haver saludat amb l'inflexió i rialla que hem dit a Maria, havia tornat a passejar ininterrompudament
escrita, perquè el llenguatge parlat tenia un acompanyament de gestos, inflexions de veu i fins canviants en la mirada que li augmentaven la força
carnós; aquella mica de barballera; aquella veu plena, cantadora, rica d'inflexions; aquella parla concisa i brillant, d'una expressió terral saturada de
contrast. Els costums, el regust de la vianda, el sabor de l'aigua, la inflexió de les veus, la pintura del terreny, els conreus, la configuració de les
del pit, l'amoixava tendrament barbotant unes coses esveradores amb una inflexió desmaiada, esbalaïda, morent... Per fi, en un revolt, passat el pont del
clàssics de la retòrica? Déu immortal!, quin gesticular, quines inflexions de veu, quin cantussejar, quin moure's, quin canviar sovint de fesomia,
amb una culleradeta...". Acompanya l'emissió d'aquests diminutius amb inflexions de veu dolces, persuasives, absolutament acaronadores. Per desgràcia, la
fills, semblava complaure's vivament a parlar amb Concepció Pujades. Les inflexions de tendresa que posava en les seves frases tenien un mínimum d'afectació.
-s'hi i cridà. Hi hagué un silenci. Després tornà cridar-la i ara amb una inflecció d'angoixes en la veu. Cridà de cara a les jonqueres, de cara al camp
gairebé amb el somriure, però el noi plorava i va cridar-lo baix amb una inflexió de desconhort en la veu... —Pare... —Va agafar-se-li a les robes.
S'escoltaren com se digueren, sinó que al fons, aquella veu que venia amb inflexions de germanor, o més bé de paternitat, va deixar-li a l'ànima una vaga
sempre desperta al cridar de la mare, que ja li venia sempre amb una inflexió de ràbia continguda. Un dia va enviar-la a comprar. Li donà una pesseta.
el seu desig de parlar-los. No s'ha pas enfadat i la seva veu té una inflexió afectuosa. Es fa un silenci absolut, i el comandant parla: —Camarades: en
unitats psíquiques intencionals, expressant-ne la diferenciació amb una inflexió final descendent de l'entonació, la qual cadència denota que ha deixat
En les oracions exclamatives hi ha un ampli descendiment en la inflexió final de l'entonació, i per tal de manifestar que es parla d'una manera
li calia per a fer una declaració, i es caracteritzen fonèticament per la inflexió final ascendent de llur entonació; són dubitatives quan falten tots els
una sola oració psíquica, i són ascendents o almenys semicadents les inflexions finals de llurs grups fònics, per tal com l'atenció del qui parla s'hi
els deutes dels passats. Un tractat didàctic, però també d'èpiques inflexions en llaor dels seus protagonistes. Ja es comprèn que, amb un esperit

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »