×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb infligir |
Freqüència total: 374 |
CTILC1 |
mal. Si li "perdonem" la ximpleria —l'ofensa que amb la ximpleria ens | infligeix | —, ja no resulta tan senzill, en canvi, reprimir el nostre desdeny. I | obres, tirans, usurers, hipòcrites, assassins, insolents, disbauxats, ens | infligeixen | un ultratge, molts ultratges: en concret, a qualsevol de nosaltres, i en | no és capaç ni de mesurar la violència de les mutilacions que li | infligeixen | en la seva dignitat; el segon, confiat en les presumptes garanties | de què som responsables els titulars de la civilització, que els hi hem | infligits | . D'altra banda, el salvatge, fins i tot el pitjor salvatge, ha vingut | la? Fins al final, sense reserves? —Sí —diu l'home. —Però vós la | infligiu | . Teniu una parada al mercat del rovell sense coneixement dels vostres | castigat, demana ser defensada de l'insult que el seu fillastre li ha | infligit | , però el murri Campdepadrós procura fer-li creure que no ha entès bé les | d'anar-se'n al purgatori, de sofrir totes les vexacions que varen poder | infligir | -li els cunyats, els nebots, els amics i fins el servei d'aquella casa | ofert uns quants dies abans. —Tingui —diu cuitosa, pàl·lida i dura com si | infligís | un càstig. —No estranyi que l'hi torni; agraeixo la bona intenció, però | abstreta o distreta, indiferent a les ingènues mortificacions que li | infligia | Teresa. Tot era en va; Laura li lliscava dels dits febrosos; els esforços | aliments; la floridura dels bassals; les puerils mortificacions que li | infligia | Teresa; ¿què li eren, si per damunt totes aquelles insignificàncies | en l'organització en confraries religioses, cadascuna de les quals pot | infligir | un càstig sota forma de malaltia particular: inflor abdominal, mals | el fred i la fam, com així mateix les humiliacions que m'han estat | infligides | , amb el menyspreu persistent al meu entorn i la renúncia íntima a les més | la sensació més forta era la de la humiliació i la vexació que jo m'havia | infligit | a mi mateix en deixar-me dominar per aquell tipus d'home. El bar era mig | el vent a la cara, més fort i més fred que al matí, com vergassades | infligides | per una mà cruel. Recordo que tot sovint deixava caure la maceta, em | ell, trobava gust en la meva duresa i en aquella mena de càstig que li | infligia | amb la meva actitud. Concentrada la voluntat, tivant tot jo d'energia per | planyia. El corrent dels rius no pot retrocedir; l'afront que li havien | infligit | no es podria esborrar ni que visqués mil anys. Cosme Aguilera va trucar | va esclatar en sanglots. Cosme paladejava com una recompensa el dolor que | infligia | a la seva dona. ¿No sofria, ell? ¿No havia sofert en silenci durant | totes les alegries que els vau negar, tots els turments que els vau | infligir | , pesen com el plom en les vostres petites ànimes rancunioses i desolades. | armes i el mal que el Vencedor en la seva fúria pugui | infligir | -me, jo no em penedeixo, jo no canvio pas, amb tot i el canvi | de por, culpable, que la seva còlera tot d'una un dany no li | infligís | . A l'últim, allò passat, tornà de nit, i, espia —al | la seva testa fóra venjança tanmateix, perduda si ens | infligim | la mort, o s'escolessin, no aconseguint cap fill, els nostres | que els aissaua, adeptes a una confraria de Meknes, al Marroc, s' | infligeixen | en llurs mesquides. Si us tempten, però, els sadismes neronians, aquells | a parlar del no-res), reconeixerem un tema adolescent: "La vida em fou | infligida | . Què faig en el món?"; per aquest sentiment profundament existencial (i | insignificant; la diferència és que la déréliction existencial és | infligida | a l'home d'una manera metafísica, enllà de les edats; Chateaubriand hi | els seguís de la vora, posaria fi al dumping deslleial que avui s' | infligeix | a Catalunya, en ésser l'Estat inexorable vers ella, en exigir-hi el | matar. Per damunt llur pròpia tragèdia, per damunt la mort que es poden | infligir | els uns als altres, els personatges del teatre del Gran Segle francès | l'aire del taller, quelcom, en fi, de la deformació inevitable que | infligeix | a les ànimes i als còssos l'ofici manual quotidià. Per marcar el compàs | "—Esbandirem totes les injúries que la turpitud dels homes t'ha | infligit | i, per damunt de les impureses del vici, establirem la nova veritat del | el pas essencial... Els colors van prescindint de les variacions que els | infligeix | la llum i es van acostant paulatinament al "standard", al veritable | de la veritable forma de les coses, tot i prescindint dels canvis que els | infligeix | la llum. En arquitectura, lloava el funcionalisme de Le Corbusier que | La dama respongué amb la veu tremolosa per l'emoció que aquell record | infligia | al seu esperit, i respongué: —¿Com puc haver-ho oblidat? Recordo una per | bèsties descuidades és un ardit freqüent de la cuinera Quima, quan vol | infligir | algun càstig especial i merescut. Perquè, això sí, la Quima té un esperit | És gairebé segur que, més que la possessió de les dones, li interessa d' | infligir | una molèstia als marits. Un dia que al cafè es parlava de la seva gran | Si en Lari no hagués descobert el que hi havia, ell podia safar-se d' | infligir | el càstig al seu enemic irreconciliable, però ara davant del poble, el | els amenacen els pares; i aquests han de saber prou bé que sóc incapaç d' | infligir | cap mal als petits amics. He sentit de vegades a les mares dir al menut | fer els preparatius per extreure-li la bala, l'indi sospités que anaven a | infligir | -li alguna tortura refinada i horrenda. Tanmateix no va parpellejar quan | sabés que mai no podria suportar de parlar-li d'ella, ni de sentir-li | infligir | el cruiximent de les seves botes, ni de veure com es rentava les mans, en | l'acció que els articula. El fet culminant d'aquesta és el càstig que Déu | infligeix | a l'Atlàntida per l'amor incestuós dels atlants envers la reina Hesperis, | i llurs tribulacións i treballs per la derrota que'ls | infligiren | els Celtici, aquells estaven situats al fons de la Mar | saludable del mal de pena es veu més clar en el mal medicinal, que ens és | infligit | no ja, o no solament, com a expiació del pecat, sinó per promoure un bé | càstig de la introducció en el món del pecat original, mal hauria pogut | infligir | -la la que n'hagués estat sollada. A més, l'àngel li diu plena de | i no podien vestir roba llarga o talar, com els togats. Entre els càstigs | infligits | a Barcelona per la fúria venjativa de Felip V, un dels més greus fou el | Col·legis de les Ordres Religioses. Catalunya, sota el pes de la derrota | infligida | per les armes, hagué de conformar-se. Aquesta conformació, però, no | i una mica més (1714-1936) de l'insult que el borbó Felip V ens | infligia | , Catalunya recobrava totalment la seva Universitat. La conquista —millor | fou funest per als francesos, sobretot per la derrota posterior que els | infligí | poc després (a les Formigues) Roger de Llúria, vingut de Sicília. (V. | per la paciència malgastada, per les mortificacions que se li havien | infligit | a raig fet en aquella casa, ¿seria capaç, aquell conco estrafet, | Cabrinety i li valgué el marquesat; per la presa d'Olot i la derrota que | infligí | al general Nouvilas; per l'acció de Castelló d'Empúries, en la qual | els temporals, els tràmpols de vent i la naturalesa desfermada els havien | infligit | . La noció del fenomen astronòmic —tot i ésser-ne la causa— desapareixia | com a mitjà de defensa social, estima que la pena és un mal que ha d' | infligir | -se a la persona culpable, mal que comporta el doble pes de la sanció | donar per descomptat que aconseguirà fer-lo enretirar desprès d'haver-li | infligit | serioses pèrdues. D'aquí be que ara i adés, tenint, amb tot, en conta el |
|