×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb infondre |
Freqüència total: 565 |
CTILC1 |
un dia, per causa d'ell, provocà Manuel de Randa, una mena de valent que | infonia | temor a tothom. Era pels dies en què Tino Costa, en un d'aquells canvis | bèsties, terres, edifici, oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que | infonia | tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el | l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer llenya, que és el que li | infon | més temor: —Ai, trista de mi, mesquina! Ai, trista! com ho faré? | de donzelles. A Mila del Santo, les rialles que sonaven aquesta nit li | infonien | a l'ànima una rara tristesa, un desassossec, que es resolien en un desig | el sacerdot no alenà tres vegades sobre el rostre de l'infant per tal d' | infondre | -li fortalesa contra el Maligne, i tampoc sa mare no anà a l'església, | els caçadors. D'ençà d'aquell incident Randa havia deixat, en efecte, d' | infondre | el respecte que sempre havia infós, i molts li plantaven ja cara. Fos o | Randa havia deixat, en efecte, d'infondre el respecte que sempre havia | infós | , i molts li plantaven ja cara. Fos o no fos aquest el motiu, el fet cert | Maria Àgueda havia semblat rejovenir-se, com si una felicitat secreta | infongués | nou vigor als seus membres fatigats. En el seu fur intern ella, la mare, | Costa sentia que la seva simple companyia, el fet de veure-la només, li | infonia | a l'ànima una dolça pau. Un sentiment de pudor natural, de reserva | en les seves coses; ara no sap què li passa que tremola de tot, tot li | infon | temor. Soparen ella i la mare, totes dues soles com sempre. El record de | vegada; jove, però ja envellit, tenia no sabia què en la persona que li | infonia | un respecte rar. Tal vegada el secret radicava en la seva actitud més | tenia moments que em desagradava francament; et diré més: a vegades m' | infonia | temor i tot. —Que m'hauria agradat de conèixer-lo! —exclamà ella. I quedà | batecs. Mila tornà a pensar: "Déu m'ajudarà". Aquest pensament semblà | infondre | -li nova decisió. Era ja a la terra plana. "Déu m'ajudarà", es repetí | commovia com un núvol fuetejat per una ràfega i es canviava en forma que | infonia | terror; i de seguida després tornava a ésser ella, i novament semblava | així, blasfemava i llançava les més terribles amenaces, de tal manera que | infonia | quasi temor. És cert que més d'una vegada li havien, o li havíem, amagat | cruels, que el posaven fora de si, i a causa de les quals va arribar a | infondre | 'm temor, encara que, ho repeteixo, mai no va fer-me el mal més petit. | ocasions, hagué d'intervenir sa mare, o, millor encara, son pare, que li | infonia | terror per la seva força, per la duresa de la mà, encara que tampoc no | la paraula, amb prou feines el vàrem mirar. Hi havia només un home que | infonia | respecte a Quico: era el seu pare. Ja he dit que, a vegades, Quico, en | seu pare a intervenir. Era l'únic capaç d'imposar-se-li. Hem dit que li | infonia | respecte, diríem més aviat que li inspirava terror per la manera com el | mai un espectacle com aquell; després m'ho explicaren a mi. La visió | infonia | terror, i, segons es mirava, despertava quasi el riure. A través del | amb els seus consells, i més encara amb la seva presència, que | infonia | optimisme, confiança en la vida. Després tornava al seu lloc; ocupava de | han gemegat i el vi dolç —pretensiosament batejat vi de Samos— ha | infós | als estómacs i als llavis una lírica cordialitat, intervinguda per | demà sempre que modifiqui convenientment la seva trajectòria. La història | infon | confiança a l'europeu, de tal manera i en tal mesura que quan un país | seu, ella que no havia tingut res, avesada al caprici del pare, que li va | infondre | el gust per les belles coses inútils del món. Recorda que a quinze anys, | que hi floten, dotades de la corporeïtat que el seu esperit els ha | infós | . Cada tarda es restitueix a la imatge de Pere, de dia en dia més pura i | tot un poble, de milers de persones, de tantes com l'han coneguda, per a | infondre | en mi l'absoluta certesa que la meva mare és una de les dones més | i, sobretot, amb /La confiança en un mateix\, m'havia | infós | un cert idealisme joiós. Ell m'havia portat a les lectures filosòfiques, | transfigurada per la màgia de la poesia i tenia la sensació que el poeta | infon | una ànima immortal als homes i a la naturalesa. Aquests pensaments em van | dintre la gorja profunda, i el seu ronc era com una força estremidora que | infonia | coratge. Era com la companyia d'un gegant, d'un ésser de gran puixança la | també? Val a dir, però, que generalment la seva experiència li | infonia | coratge i que a darrera hora sabia trobar gairebé sempre un llit de fenc | de boires i de pluges i sota aquest sol que daurava les meves mans sense | infondre | 'ls una petita alenada de tebior. —¿I com eixugarem la nostra roba, Josep, | i jo la sé molt llarga en això del joc; no et puc dir res més. Em va | infondre | la seva confiança. Vaig arribar a creure que tornaria amb una pila de | I anà devers l'interior de la caseta qui sap si per treure l'arma o per | infondre | 'ns més por. Nosaltres, amb el nostre aspecte de vagabunds, l'havíem sens | és bo d'anar amb un que sap! Com estimo Josep! Sento el terror que m'ha | infós | el pagès, la confiança que Josep m'ha tornat. I els ponts! Tants ponts! | aquells guerrers antics, a punt de batre's, i els anava | infonent | , en lloc de fúria, coratge circumspecte, ferm, immòbil, | entre les jerarquies de l'empiri". Li digué el fals Arcàngel, i va | infondre | perniciós influx en la imprudència del seu company: i | covant esteses damunt la vasta quietud aquosa, van | infonent | una vital potència i vital escalfor a la massa fluida, | tu, l'Home, pols de la terra, i un alè de vida t' | infongué | en els narius; a imatge seva va fer-te; imatge, tu, de Déu, | joiós; no han de faltar-te'n: però de l'arbre amb la virtut d' | infondre | coneixement del bé i del mal, el signe d'aquesta teva | llurs noms i puc comprendre llurs natures; car Déu va | infondre | 'm una tal ciència. No trobo, tanmateix, enmig de totes, | aplegat, inclòs en ella, comprès en els seus ulls, que em van | infondre | una dolcesa al cor, no coneguda, i a tota cosa va | seva ordre et recomana més, mentre palesa el bé que | infons | , i que en tenim fretura; un bé desconegut no es té, o, | el simple alè de vida, l'esperit de l'Home, per Déu | infós | , no mori a la vegada que aquest fang corporal. ¿I si aleshores, | per tal que, des de lluny, als qui s'hi apropin | infongui | espant, i a l'Arbre de la Vida vedi l'accés; que el Paradís no | investeix els seus passos; no és terrible per a | infondre | 'm espant, i no és afable, però, com Rafael, per confiar-m'hi, | i no es desespera. Jo triomfaré amb ella!" Em semblava, i això m' | infonia | coratge, que, lluitant contra la vídua, jo obeïa un gran ritme universal. | que han estat escrites per a expansió de la febre lírica que devegades li | infon | el que En Plana en diu l'espectacle del món. I posats a regonèixer la | manifestació tangible del sentit total de la cultura que Rubió i Lluch | infonia | als seus deixebles. Documents que il·lustren la biografia d'homes de | de via lliure. Ben mirat, no podia ésser altrament, puix que quan Déu | infongué | al sensori humà la intel·ligència, no ho féu certament perquè l'home | el nostre ambient mateix; així, segons ell, amb aquesta finalitat, | infongué | en ella la certitud nativa que predisposa a creure que aquests fantasmes |
|