Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un dia, per causa d'ell, provocà Manuel de Randa, una mena de valent que	infonia	temor a tothom. Era pels dies en què Tino Costa, en un d'aquells canvis
bèsties, terres, edifici, oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que	infonia	tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el
l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer llenya, que és el que li	infon	més temor: —Ai, trista de mi, mesquina! Ai, trista! com ho faré?
de donzelles. A Mila del Santo, les rialles que sonaven aquesta nit li	infonien	a l'ànima una rara tristesa, un desassossec, que es resolien en un desig
el sacerdot no alenà tres vegades sobre el rostre de l'infant per tal d'	infondre	-li fortalesa contra el Maligne, i tampoc sa mare no anà a l'església,
els caçadors. D'ençà d'aquell incident Randa havia deixat, en efecte, d'	infondre	el respecte que sempre havia infós, i molts li plantaven ja cara. Fos o
Randa havia deixat, en efecte, d'infondre el respecte que sempre havia	infós	, i molts li plantaven ja cara. Fos o no fos aquest el motiu, el fet cert
Maria Àgueda havia semblat rejovenir-se, com si una felicitat secreta	infongués	nou vigor als seus membres fatigats. En el seu fur intern ella, la mare,
Costa sentia que la seva simple companyia, el fet de veure-la només, li	infonia	a l'ànima una dolça pau. Un sentiment de pudor natural, de reserva
en les seves coses; ara no sap què li passa que tremola de tot, tot li	infon	temor. Soparen ella i la mare, totes dues soles com sempre. El record de
vegada; jove, però ja envellit, tenia no sabia què en la persona que li	infonia	un respecte rar. Tal vegada el secret radicava en la seva actitud més
tenia moments que em desagradava francament; et diré més: a vegades m'	infonia	temor i tot. —Que m'hauria agradat de conèixer-lo! —exclamà ella. I quedà
batecs. Mila tornà a pensar: "Déu m'ajudarà". Aquest pensament semblà	infondre	-li nova decisió. Era ja a la terra plana. "Déu m'ajudarà", es repetí
commovia com un núvol fuetejat per una ràfega i es canviava en forma que	infonia	terror; i de seguida després tornava a ésser ella, i novament semblava
així, blasfemava i llançava les més terribles amenaces, de tal manera que	infonia	quasi temor. És cert que més d'una vegada li havien, o li havíem, amagat
cruels, que el posaven fora de si, i a causa de les quals va arribar a	infondre	'm temor, encara que, ho repeteixo, mai no va fer-me el mal més petit.
ocasions, hagué d'intervenir sa mare, o, millor encara, son pare, que li	infonia	terror per la seva força, per la duresa de la mà, encara que tampoc no
la paraula, amb prou feines el vàrem mirar. Hi havia només un home que	infonia	respecte a Quico: era el seu pare. Ja he dit que, a vegades, Quico, en
seu pare a intervenir. Era l'únic capaç d'imposar-se-li. Hem dit que li	infonia	respecte, diríem més aviat que li inspirava terror per la manera com el
mai un espectacle com aquell; després m'ho explicaren a mi. La visió	infonia	terror, i, segons es mirava, despertava quasi el riure. A través del
amb els seus consells, i més encara amb la seva presència, que	infonia	optimisme, confiança en la vida. Després tornava al seu lloc; ocupava de
han gemegat i el vi dolç —pretensiosament batejat vi de Samos— ha	infós	als estómacs i als llavis una lírica cordialitat, intervinguda per
demà sempre que modifiqui convenientment la seva trajectòria. La història	infon	confiança a l'europeu, de tal manera i en tal mesura que quan un país
seu, ella que no havia tingut res, avesada al caprici del pare, que li va	infondre	el gust per les belles coses inútils del món. Recorda que a quinze anys,
que hi floten, dotades de la corporeïtat que el seu esperit els ha	infós	. Cada tarda es restitueix a la imatge de Pere, de dia en dia més pura i
tot un poble, de milers de persones, de tantes com l'han coneguda, per a	infondre	en mi l'absoluta certesa que la meva mare és una de les dones més
i, sobretot, amb /La confiança en un mateix\, m'havia	infós	un cert idealisme joiós. Ell m'havia portat a les lectures filosòfiques,
transfigurada per la màgia de la poesia i tenia la sensació que el poeta	infon	una ànima immortal als homes i a la naturalesa. Aquests pensaments em van
dintre la gorja profunda, i el seu ronc era com una força estremidora que	infonia	coratge. Era com la companyia d'un gegant, d'un ésser de gran puixança la
també? Val a dir, però, que generalment la seva experiència li	infonia	coratge i que a darrera hora sabia trobar gairebé sempre un llit de fenc
de boires i de pluges i sota aquest sol que daurava les meves mans sense	infondre	'ls una petita alenada de tebior. —¿I com eixugarem la nostra roba, Josep,
i jo la sé molt llarga en això del joc; no et puc dir res més. Em va	infondre	la seva confiança. Vaig arribar a creure que tornaria amb una pila de
I anà devers l'interior de la caseta qui sap si per treure l'arma o per	infondre	'ns més por. Nosaltres, amb el nostre aspecte de vagabunds, l'havíem sens
és bo d'anar amb un que sap! Com estimo Josep! Sento el terror que m'ha	infós	el pagès, la confiança que Josep m'ha tornat. I els ponts! Tants ponts!
aquells guerrers antics, a punt de batre's, i els anava	infonent	, en lloc de fúria, coratge circumspecte, ferm, immòbil,
entre les jerarquies de l'empiri". Li digué el fals Arcàngel, i va	infondre	perniciós influx en la imprudència del seu company: i
covant esteses damunt la vasta quietud aquosa, van	infonent	una vital potència i vital escalfor a la massa fluida,
tu, l'Home, pols de la terra, i un alè de vida t'	infongué	en els narius; a imatge seva va fer-te; imatge, tu, de Déu,
joiós; no han de faltar-te'n: però de l'arbre amb la virtut d'	infondre	coneixement del bé i del mal, el signe d'aquesta teva
llurs noms i puc comprendre llurs natures; car Déu va	infondre	'm una tal ciència. No trobo, tanmateix, enmig de totes,
aplegat, inclòs en ella, comprès en els seus ulls, que em van	infondre	una dolcesa al cor, no coneguda, i a tota cosa va
seva ordre et recomana més, mentre palesa el bé que	infons	, i que en tenim fretura; un bé desconegut no es té, o,
el simple alè de vida, l'esperit de l'Home, per Déu	infós	, no mori a la vegada que aquest fang corporal. ¿I si aleshores,
per tal que, des de lluny, als qui s'hi apropin	infongui	espant, i a l'Arbre de la Vida vedi l'accés; que el Paradís no
investeix els seus passos; no és terrible per a	infondre	'm espant, i no és afable, però, com Rafael, per confiar-m'hi,
i no es desespera. Jo triomfaré amb ella!" Em semblava, i això m'	infonia	coratge, que, lluitant contra la vídua, jo obeïa un gran ritme universal.
que han estat escrites per a expansió de la febre lírica que devegades li	infon	el que En Plana en diu l'espectacle del món. I posats a regonèixer la
manifestació tangible del sentit total de la cultura que Rubió i Lluch	infonia	als seus deixebles. Documents que il·lustren la biografia d'homes de
de via lliure. Ben mirat, no podia ésser altrament, puix que quan Déu	infongué	al sensori humà la intel·ligència, no ho féu certament perquè l'home
el nostre ambient mateix; així, segons ell, amb aquesta finalitat,	infongué	en ella la certitud nativa que predisposa a creure que aquests fantasmes

Pàgina 1 (de 12)

50 següents