Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
infondre V 503 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb infondre Freqüència total:  503 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un dia, per causa d'ell, provocà Manuel de Randa, una mena de valent que infonia temor a tothom. Era pels dies en què Tino Costa, en un d'aquells canvis
bèsties, terres, edifici, oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que infonia tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el
l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer llenya, que és el que li infon més temor: —Ai, trista de mi, mesquina! Ai, trista! com ho faré?
de donzelles. A Mila del Santo, les rialles que sonaven aquesta nit li infonien a l'ànima una rara tristesa, un desassossec, que es resolien en un desig
el sacerdot no alenà tres vegades sobre el rostre de l'infant per tal d'infondre-li fortalesa contra el Maligne, i tampoc sa mare no anà a l'església,
els caçadors. D'ençà d'aquell incident Randa havia deixat, en efecte, d'infondre el respecte que sempre havia infós, i molts li plantaven ja cara. Fos o
Randa havia deixat, en efecte, d'infondre el respecte que sempre havia infós, i molts li plantaven ja cara. Fos o no fos aquest el motiu, el fet cert
Maria Àgueda havia semblat rejovenir-se, com si una felicitat secreta infongués nou vigor als seus membres fatigats. En el seu fur intern ella, la mare,
Costa sentia que la seva simple companyia, el fet de veure-la només, li infonia a l'ànima una dolça pau. Un sentiment de pudor natural, de reserva
en les seves coses; ara no sap què li passa que tremola de tot, tot li infon temor. Soparen ella i la mare, totes dues soles com sempre. El record de
vegada; jove, però ja envellit, tenia no sabia què en la persona que li infonia un respecte rar. Tal vegada el secret radicava en la seva actitud més
tenia moments que em desagradava francament; et diré més: a vegades m'infonia temor i tot. —Que m'hauria agradat de conèixer-lo! —exclamà ella. I quedà
batecs. Mila tornà a pensar: "Déu m'ajudarà". Aquest pensament semblà infondre-li nova decisió. Era ja a la terra plana. "Déu m'ajudarà", es repetí
commovia com un núvol fuetejat per una ràfega i es canviava en forma que infonia terror; i de seguida després tornava a ésser ella, i novament semblava
així, blasfemava i llançava les més terribles amenaces, de tal manera que infonia quasi temor. És cert que més d'una vegada li havien, o li havíem, amagat
cruels, que el posaven fora de si, i a causa de les quals va arribar a infondre'm temor, encara que, ho repeteixo, mai no va fer-me el mal més petit.
ocasions, hagué d'intervenir sa mare, o, millor encara, son pare, que li infonia terror per la seva força, per la duresa de la mà, encara que tampoc no
la paraula, amb prou feines el vàrem mirar. Hi havia només un home que infonia respecte a Quico: era el seu pare. Ja he dit que, a vegades, Quico, en
seu pare a intervenir. Era l'únic capaç d'imposar-se-li. Hem dit que li infonia respecte, diríem més aviat que li inspirava terror per la manera com el
mai un espectacle com aquell; després m'ho explicaren a mi. La visió infonia terror, i, segons es mirava, despertava quasi el riure. A través del
amb els seus consells, i més encara amb la seva presència, que infonia optimisme, confiança en la vida. Després tornava al seu lloc; ocupava de
han gemegat i el vi dolç —pretensiosament batejat vi de Samos— ha infós als estómacs i als llavis una lírica cordialitat, intervinguda per
demà sempre que modifiqui convenientment la seva trajectòria. La història infon confiança a l'europeu, de tal manera i en tal mesura que quan un país
seu, ella que no havia tingut res, avesada al caprici del pare, que li va infondre el gust per les belles coses inútils del món. Recorda que a quinze anys,
que hi floten, dotades de la corporeïtat que el seu esperit els ha infós. Cada tarda es restitueix a la imatge de Pere, de dia en dia més pura i
tot un poble, de milers de persones, de tantes com l'han coneguda, per a infondre en mi l'absoluta certesa que la meva mare és una de les dones més
i, sobretot, amb /La confiança en un mateix\, m'havia infós un cert idealisme joiós. Ell m'havia portat a les lectures filosòfiques,
transfigurada per la màgia de la poesia i tenia la sensació que el poeta infon una ànima immortal als homes i a la naturalesa. Aquests pensaments em van
dintre la gorja profunda, i el seu ronc era com una força estremidora que infonia coratge. Era com la companyia d'un gegant, d'un ésser de gran puixança la
també? Val a dir, però, que generalment la seva experiència li infonia coratge i que a darrera hora sabia trobar gairebé sempre un llit de fenc
de boires i de pluges i sota aquest sol que daurava les meves mans sense infondre'ls una petita alenada de tebior. —¿I com eixugarem la nostra roba, Josep,
i jo la sé molt llarga en això del joc; no et puc dir res més. Em va infondre la seva confiança. Vaig arribar a creure que tornaria amb una pila de
I anà devers l'interior de la caseta qui sap si per treure l'arma o per infondre'ns més por. Nosaltres, amb el nostre aspecte de vagabunds, l'havíem sens
és bo d'anar amb un que sap! Com estimo Josep! Sento el terror que m'ha infós el pagès, la confiança que Josep m'ha tornat. I els ponts! Tants ponts!
aquells guerrers antics, a punt de batre's, i els anava infonent, en lloc de fúria, coratge circumspecte, ferm, immòbil,
entre les jerarquies de l'empiri". Li digué el fals Arcàngel, i va infondre perniciós influx en la imprudència del seu company: i
covant esteses damunt la vasta quietud aquosa, van infonent una vital potència i vital escalfor a la massa fluida,
tu, l'Home, pols de la terra, i un alè de vida t'infongué en els narius; a imatge seva va fer-te; imatge, tu, de Déu,
joiós; no han de faltar-te'n: però de l'arbre amb la virtut d'infondre coneixement del bé i del mal, el signe d'aquesta teva
llurs noms i puc comprendre llurs natures; car Déu va infondre'm una tal ciència. No trobo, tanmateix, enmig de totes,
aplegat, inclòs en ella, comprès en els seus ulls, que em van infondre una dolcesa al cor, no coneguda, i a tota cosa va
seva ordre et recomana més, mentre palesa el bé que infons, i que en tenim fretura; un bé desconegut no es té, o,
el simple alè de vida, l'esperit de l'Home, per Déu infós, no mori a la vegada que aquest fang corporal. ¿I si aleshores,
per tal que, des de lluny, als qui s'hi apropin infongui espant, i a l'Arbre de la Vida vedi l'accés; que el Paradís no
investeix els seus passos; no és terrible per a infondre'm espant, i no és afable, però, com Rafael, per confiar-m'hi,
i no es desespera. Jo triomfaré amb ella!" Em semblava, i això m'infonia coratge, que, lluitant contra la vídua, jo obeïa un gran ritme universal.
que han estat escrites per a expansió de la febre lírica que devegades li infon el que En Plana en diu l'espectacle del món. I posats a regonèixer la
manifestació tangible del sentit total de la cultura que Rubió i Lluch infonia als seus deixebles. Documents que il·lustren la biografia d'homes de
de via lliure. Ben mirat, no podia ésser altrament, puix que quan Déu infongué al sensori humà la intel·ligència, no ho féu certament perquè l'home
el nostre ambient mateix; així, segons ell, amb aquesta finalitat, infongué en ella la certitud nativa que predisposa a creure que aquests fantasmes

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »