Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ningú; després fou sa mare; fou un amic, amb qui tingué, potser, una	ingratitud	. L'aire, a l'entorn, se li anava espessint. Mancaments insignificants,
la missió qu' un vé á cumplir en la terra." "Parlar de desenganys y d'	ingratituts	, vé á esser com dir: —no só superior, dech figurar entre 'l vulgo qu' es
a l' home, pera la dona que val com vosté, no hi há desenganys, ni l'	ingratitut	pot víndrelshi de nou; més hauría de sorpéndrels trobar pla y aixut
parléssim de condecoracions..." Madam Hortènsia estava ressentida de la	ingratitud	dels homes. Donà un cop a la taula amb el seu punyet bla i arrugat. I
una major naixença del nostre poble. Una ventada d'oblit, una epidèmia d'	ingratitud	envers aquells que ens tornaren a la vida col·lectiva, que ens
eventuals de l'opinió pública convulsa. Accepta el risc i la	ingratitud	momentànies. Renuncia per delicadesa. I res no substitueix l'home, la
bastés a justificar certs oblits, podríem encara passar per alt aquesta	ingratitud	exterior; però el cas és més greu, perquè, el què ha passat, és que
tan poc d'alleujament en llurs misèries? Val més exposar-se a la	ingratitud	que fer mancament als miseriosos. L'experiència confirma que la mollesa o
oques en lloc de quatre. No s'hi encaparrà mica pensant que seria una	ingratitud	refusar el que Déu porta a casa. Concebí el projecte d'estabornir l'oca
cobria rentada per la calç de l'emblanquinador urbà; i per si un jorn la	ingratitud	dels homes arribés a cometre una semblant profanació amb el nostre mur,
oques en lloc de quatre. No s'hi encaparrà mica pensant que seria una	ingratitud	refusar el que Déu porta a casa. Concebí el projecte d'estabornir l'oca
descuidat. Innocenci sofria molt. Li semblava cometre una vil i enorme	ingratitud	en lliurar a persones estranyes les terres i els masos de Sant Martí de
—va dir al pirata—. Cal agrair el teu bon desig de salvar-nos i seria una	ingratitud	refusar aquesta salvació i comprometre't als ulls de l'arraix. I
del senyor baró... Si fes això que dieu, si us abandonés seria una	ingratitud	i una crueltat. —Així, desistiu del vostre projecte de córrer pels pobles
els afalacs quan no tenen qui els elogiï. Sovint, però, em sorprèn la	ingratitud	o, més ben dit, la indiferència dels mortals car, malgrat que tots ells
li han aixecat cap temple." És veritat: m'estranya, ja ho he dit, una tal	ingratitud	. Tanmateix, bondadosa com sóc, no em preocupa; àdhuc potser ni
Mare de Déu, beat Sant Josep, xamós Nen Jesuset: penedida de la meva	ingratitud	d'aquell dia, us ofereixo els meus serveis i aquesta robeta tota neta del
m'han dit que en lloc de nosaltres tens ocells de tots colors!... Quina	ingratitud	, la teva!... d'ençà que has transformat la Masia en Palau, que sóc un
seva vida. Quantes de maldats que li havien semblat divertiments! Quina	ingratitud	en paga de tants de serveis constants, humils, obscurs, dels quals ara
els diumenges, dies consagrats a Mahoma, a Jehovà o a Jesucrist. La meva	ingratitud	d'infidel no em va permetre mai d'aprofitar-les. Només una vegada vaig
malaventurada que us avergonyiu de casa vostra. Pot haver-hi en això una	ingratitud	ben negra, i tal vegada el càstig serà retributiu i ben merescut; però
d'haver plorat que no pas abans, més apenat, més despert a la meva	ingratitud	, més suau. Si hagués plorat abans, Joe hauria estat aleshores al costat
si us plau. Mai no m'havia colpit d'una manera tan punyent la meva	ingratitud	envers Joe com darrera la impostura descarada de Pumblechook. Com més
Mireu-me enfuriat, Joe. Bateu-me, Joe. Feu-me retret de la meva	ingratitud	. no em sigueu tan bo! Perquè Joe, talment, havia recolzat el cap damunt
va veure clarament com pintava aquest escrit, Josep. Recompensa de la	ingratitud	envers un primer benfactor i fundador de fortuna. Però aquest home
greu, que sabem que ens tocarà sofrir, o bé d'ordre espiritual, v. g., la	ingratitud	d'una persona, a la que hem prodigat els nostres favors. Segons aquesta
de sentir-ne, així a l'ànima de Jesucrist li causava pena la visió de les	ingratituds	i pecats dels homes; però la mateixa pena percebuda com a redemptora i
i deesses i de jardins d'amor i plantejar qüestions intricades sobre la	ingratitud	o la correspondència. Cada època ha tingut la seva carte du
tribut a Déu emprant llavors una llengua estranya, deixant negligida amb	ingratitud	la que Ell mateix expressament ens donava de la nostra naixença ençà?
Església, ha acumulat i continua acumulant incessantment Manfred. La seva	ingratitud	envers el papa Innocent IV, el qual li permetia d'entrar al regne de
els dibuixos com un favor especial, "per acreditar una firma". Però la	ingratitud	humana disposava que en lloc d'agraïment topés amb exigències. ¡Els
de cant gregorià. Presó, d'altra banda, voluntària, car ell considera una	ingratitud	conèixer i admirar altres terres, abans d'haver conegut i admirat
sent a menjar la carn dels animals." "2a· Al menjar carn hi ha	ingratitut	, barbarie i sensualitat desordenada." "3a· L'home no té la
al favorescut, quan aquesta afecció presunta se sustitueix per una	ingratitut	efectiva, el llegislador qu'en les donacions entre vius autorisa la
i si no els hi fa, resta marcat per sempre més amb l'estigma de la	ingratitud	, de la hipocresia i de la falsedat. És impossible relacionar-se amb
de cada instant, han trobat en el Jammes la germanor, que amoroseix la	ingratitud	de la tasca rebel; la normalitat cristiana, que és la salut i la vida.
de mediocritat oratòria, el fer exclamacions sobre la suposada o real	ingratitud	dels monarques i dels pobles. De paradoxes com aquestes, de fineses
a l'illa de Naxos, on va trobar Ariana, que es dolia de l'abandó i de la	ingratitud	de Teseu; Bacus va consolar-la. Ariana esdevingué la seva sacerdotessa i
damunt dels seus sentiments filials, ¿per ventura no volen punir la	ingratitud	i la infidelitat del guerrer vencedor? IV. Fedra i Hipòlit Egeu
de fer un sacrifici en honor de Venus, la qual, enutjada per llur	ingratitud	, els transforma allí mateix en un lleó i una lleona. Capítol XXX
I Siguem devots del Santíssim Sagrament i procurem reparar les	ingratituds	, fredor i desprecis amb què és tractat per molts cristians. El bon Jesús
los son amor; i, en retorn, Jo no rebo, de la major part, més que	ingratituds	, per ses irreverències i sacrilegis i per la fredor i els desprecis que
amb l'immens martiri del Calvari. Veié les nostres misèries, les nostres	ingratituds	; es féu ben bé càrrec de tots els deures, greus i duríssims, que li
l'ensenyament. Amb això s'ha consumat una obra de deplorable	ingratitud	i manifesta injustícia. Perquè ¿quin motiu hi ha de denegar la llibertat,
el relligaven a la seva obediència? Els enemics del sant sols hi veuen	ingratitud	. D'altres, més benignes, hi veuen el triomf de l'esperit pacificador per
tants sacrificis, se trobava en el segle XIII apenat per la	ingratitut	dels mortals a qui tan estimava, i molt particularment dels heretges
que projecten les Corts d'Espanya serà, si més no, un acte de baixa	ingratitud	i d'injustícia inqualificable. Recordant la història del passat i tenint
l'Església catòlica: són fills d'una mateixa mare que paguen amb odi i	ingratitud	l'amor que ella els professava. Acabaven tot just de tancar-se les portes
per a desagraviar a Déu Nostre Senyor de tantes i tantes infidelitats i	ingratituts	com tan continuament se'l ofen, lliurant aixís per son medi o al menys
i a tot lo qual corresponen els homes amb les més negres i abominables	ingratituts	, amb horrendes blasfemies, amb els més incalificables desprecis, o millor

Pàgina 1 (de 6)

50 següents