DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
inhumà A 577 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb inhumà Freqüència total:  577 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un crit quasi inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida. Restà un moment en silenci,
socarrat la imatge del seu fill. Fou un crit únic, esfereïdor i gairebé inhumà; fou com l'udol d'un animal ferit de mort ressonant en la nit espessa i
mort la poesia damunt d'aquestes tristes pells vestides amb samarretes inhumanes, però la Venus maori, xata, d'anques potents, de pòmul expansiu i de
fum d'un tabac pestilencial, Madame Poroi, aquesta vella asexual, gairebé inhumana, us ensenya, com un llampec, tot el secret inabordable de les mars del
abrupte del somni, veu i món acabant junts sobre el buit inhumà! Torna a tenir-me el vell parc; al llarg dels meus versos les
del seu perfil i la mirada dels ulls clars tenien, a estones, quelcom d'inhumà. I, després, les seves maneres irreprotxables acabaven per avorrir o per
feta t'agermana amb la gent del ferro, infame, fidel, inhumana si no m'erro. XVI "/Quae cum exisset, dixit matri
en el sentit estricte del vocable és sempre una mica bàrbara i una mica inhumana al costat d'aquesta saviesa del món i dels homes que fan possible el seny
canonge dintre el taxi. El doctor Claramunt, li feia l'efecte d'un ésser inhumà, d'un personatge mal cosit; aquestes galtes del senyor canonge, per les
per ajudar-se mútuament. Hem conegut famílies, que després de les més inhumanes renyines, a l'hora d'una mort, d'una operació difícil, d'un desastre
per tornar a l'esquerpia i a l'humor retràctil, per ensenyar-li la més inhumana dentadura de dona fatal, i amb l'esperança sempre que Guillem anés a
covardia moral de la seva mare, sentia per a Frederic un menyspreu inhumà; volia ésser ella, una Maria Lluïsa del moment del seu cor, que es deia
mot aplicable en aquell cas; i ella trobava aquell mot tan estúpid, tan inhumà, que primer es moriria abans de tolerar-lo. La idea de fugir de casa, de
surto per un altre camí, ben diferent. Em sembla que una de les coses més inhumanes —menys proporcionades a la vida humana— que els homes han inventat, és el
un "món fictici" de lògica pura, un món on només val la raó. I això és inhumà. No és la ficció d'un món humà, sinó la ficció d'un món impossible. Doncs
"humans metafòrics" i els gossos "humans metonímics", el bestiar és "inhumà metonímic" i els cavalls de cursa són "inhumans metafòrics": el
el bestiar és "inhumà metonímic" i els cavalls de cursa són "inhumans metafòrics": el bestiar no és contigu més que per falta de semblança,
La diferència prové del fet que el bestiar està col·locat a la part inhumana de la societat humana, mentre que els cavalls de cursa —que provenen
els sistemes de denominació, el que se'ls aplica és el més francament inhumà, com també és la més bàrbara la tècnica de demolició lingüística
es nodreix de la crueltat envers un mateix. Aquesta crueltat, estranya i inhumana, s'ha presentat sempre en els moments més desesperats de la meva vida.
i torbava, i se'n reia. I encara semblava dir-me en un llenguatge inhumà, bestial: —Hipòcrita! És pitjor que jo! Vaig estar temptat d'arrencar
aquell dia la duresa amb què va tractar-me aquell jove, la vaig trobar inhumana, injusta, i el fet va submergir-me per algunes hores en una negra
que és un refinament, una superioritat, va semblar-me condemnable per inhumà. Com a artista, com a home, jo havia odiat aquest xicot, jo que no em
abans. I llavors ens havia ocorregut aquella cosa injusta, depriment, inhumana, més trista per a la meva ànima que per al meu cos el fred de la nit.
i /Egalité?\ Això és una merda! ¡El francès és el més inhumà i cruel dels homes! ¡L'obrer francès és un gos de la seva burgesia! Els
pàl·lid, l'angoixa et dilata els ulls. Confies viure? Et rosega un mal inhumà, estrany a la meva natura, estrany a tu mateix. Torna: jo sóc l'oblit, sóc
amb sofriments terribles a la vista i amb turments inhumans? ¿I per què l'Home, que guarda, en part, similitud divina,
ho sentís millor: ""la Crustal·lo!"" Cosa ferotge és la joventut, inhumana, perquè no comprèn. I la meva iaia alçà els braços descarnats cap al cel
per assalt! El xicot sacsejà el cap; llançà un crit, belant, inhumà, com un marrà engelosit: —Toca, Fanúrios! —cridà—. Toca, i que mori
vaig apagar la llanterna i vaig començar de nou, seguint el meu trist i inhumà costum, a desplaçar la realitat, a treure-li la sang, la carn, els ossos,
indignació s'havia calmat, i m'adonava amb horror que a aquella crida inhumana de Zorbàs responia en mi una altra crida inhumana. Un ocell salvatge,
que a aquella crida inhumana de Zorbàs responia en mi una altra crida inhumana. Un ocell salvatge, dintre meu, estenia les ales per emprendre el vol i
afirmen, la por s'adreça, no tant a la tècnica, com a la hipertròfia "inhumana" de la tècnica. Tècnica, sí; ma non troppo. La màquina dominarà
contrari a la humanitat, el germanisme, sense exagerar gens, és el més inhumà, fins al punt de què, com diem i repetim, si és presentés nu de pél a pél
designant la meva màscara amb el dit. Tant si es tracta de l'experiència inhumana del poeta, assumint la més greu de les ruptures, la del llenguatge
a tota la Poesia moderna, fa de la paraula poètica una paraula terrible i inhumana. Institueix un discurs ple d'ombres i de clarors, ple d'absències i de
l'home no en vinculació amb els altres homes, sinó amb les imatges més inhumanes de la Natura: el cel, l'infern, el sagrat, la follia, la matèria pura,
passat de moda, anàrquic o imitat, de totes maneres convencional i inhumà, funciona justament al moment que la Literatura, abolint cada vegada més
l'objecte ha estat dotat d'una opacitat malaurada; assimilat a un estat inhumà de la natura, no es pot pensar en la seva proliferació sense un sentiment
esgarrifadors format per la Natura a Antrim, a Escòcia; aquest paisatge inhumà és, si es pot dir, farcit d'humanitat; senyors amb tricorni, belles
i grandesa de l'home i creure exemplars les accions més vils i més inhumanes? Quin espectacle reconfortant, tot un poble de delators i d'espies! Quin
els seus estralls. És per clemència, que cal ser sanguinari. Res més inhumà que la pietat mal entesa i a deshora. Altres temps, altres necessitats i
van a parar. Només hi ha una excepció notòria: el joc dels escacs, el més inhumà de tots, en tant que és el que menys semblança enclou amb qualsevol
resignació al capital financier el qual sotmet a una explotació bàrbara i inhumana, que no es distingeix gaire de la dels temps de l'esclavatge, a les
típic: a Xina hi ha una situació aguda crònica creada per l'explotació inhumana i l'opressió de què són víctimes centenars de milions d'obrers i pagesos
el deure, aquesta cosa dramàtica i excitant —llegiu Sant Pau— amb un tedi inhumà. Una vegada em van presentar un lliurepensador de Reus que, en les breus
les campanes tallen el temps, amiden la durada de l'emoció, trossegen amb inhumana justesa la nostra vida, ens retreuen que tot això que passa per la nostra
pels mals d'altri és inacabable malaurança, alegrar-se'n és un plaer inhumà, com també és una compassió inútil plorar i fer la cara trista perquè
tingudes la bondat i la justícia, i els enemics són tractats amb crueltat inhumana, i els mateixos ciutadans ho són com enemics? També fugirà d'aquesta. Si
les línies generals, tan humanes, d'un cap de buldog, amb uns ullets inhumans de garrí. Tanmateix, aquell dia, els ullets semblaven inofensius almenys;

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »