×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb injúria |
Freqüència total: 701 |
CTILC1 |
que posseeix una certa grandesa ètica, apareix sempre en funció d'una | injúria | important. Perdonem les ofenses; perdonem l'enemic, que, en | la palma, al final, en matèria de massacres vertiginoses, de robatoris, d' | injúries | a la civilització que ha creat. Ni que només sigui perquè és ell qui té | en el marquès setcentista no és una recerca del gaudi dissolut, sinó una | injúria | a la divinitat, i només perquè és injúria a Déu, blasfèmia, adquireix una | del gaudi dissolut, sinó una injúria a la divinitat, i només perquè és | injúria | a Déu, blasfèmia, adquireix una serietat inaudita. Si els desconnectàvem | immediatament. No és l'enveja allò que els Estats penen, però sí la | injúria | o el robatori; no la ira, però sí les lesions o l'homicidi; no la luxúria, | aquesta reacció prompta i equivalent, disparada contra qualsevol tipus d' | injúria | , no sol ser designada amb el nom de venjança. Un intercanvi de cops o | En la venjança, per contra, l'ofès ha estat covant el record de la | injúria | durant tot el temps que ha transcorregut fins a l'esbravament. El cop del | llancés al rostre grapats de fang. Cada cop d'aixada li arribava com una | injúria | ; la paraula "covard" semblava cridar en cada cop d'aixada. Déu! Si es | vegada la Pigadeta hauria pogut sortir en defensa de sa mare, contra les | injúries | de Miquel. Li hauria pogut parlar de les vegades que la seva mare l'havia | Dona Obdúlia, que s'acostava als setanta, li costava ja de dissimular les | injúries | del temps. No es retia, tanmateix; i si no freqüentava tant els balls del | han llegit /La majorcaine\ d'Ernest Gaubert? Una vertadera | injúria | contra sa nostra aristocràcia. —No ho conec —digué el director d'/El | però em fa pena." I ella se't redreça, s'allunya de la | injúria | en què vol endurir-se el teu cos, i amb ulls encesos: "Més | Calla! Víctor. Sempre més, sempre més, Ernestina, aquesta | injúria | a la teva puresa recremarà la meva sang. Ernestina. Que no creus | absurda alhora que "realista", de la realitat, té tot l'abast d'una | injúria | infligida a la mateixa realitat. Una injúria o un sarcasme. I no és | té tot l'abast d'una injúria infligida a la mateixa realitat. Una | injúria | o un sarcasme. I no és solament que sembla un sarcasme: és que ho | suposar que una dona anava pintada —per molt que fos evident— era una | injúria | , i ni se'n podia parlar, perquè la pintura pretenia únicament —fora de | tot pera l' amor que la corsecava! Y donchs, no era una ofensa, no era una | injuria | suposar altre d' en Lluís?... Y al arribar aquí de sas enguniosas | Enmenat per donya Mercé, que no 'l coneixía? Y aquesta perdonava la | injuria | rebuda y regraciava á la Providencia per haverli proporcionat ab tant | un procés contra el seu autor, el qual, descobert, fou condemnat per | injúria | i per infracció de la llei d'impremta. Un exemplar dels repartits era el | el de robar era el que sempre m'havia semblat menys greu. La calúmnia, la | injúria | , la deslleialtat, la traïció, la hipocresia m'havien horroritzat tota ma | en vosaltres (que cap greuge mai no m'heu fet) de qui va fer-me | injúria | . Bé que la vostra innòcua candidesa m'inspirés pietat | i manté aquest indret inviolable, i lliures aquests dos de cap | injúria | ." Tals mots digué el Querub; i el reny solemne, tan greu en la | anà avançant, molt llarga estona patint la befa hostil, a llurs | injúries | superior, i no tement llur ràbia; i, menyspreu per | menyspreats, tot just tastant-los; car ja sabem que cap mortal | injúria | no pot colpir la nostra forma empíria, que mai no | volent-ho, obtingui saviesa? Si l'Home així coneix, ¿on és la | injúria | ? ¿En què el vostre saber podria ofendre'l o, si tot | teva veu, i m'he amagat." El Jutge pietós va respondre sense | injúria | : "Molt sovint has sentit sense temença la meva veu, i encara | acusava la Mort per massa lenta, ja anunciava el dia de la | injúria | . "¿Per què no ve la Mort —digué—, i no em porta amb | que hi hagi pau entre nosaltres; units, com ho estiguérem en la | injúria | , estiguem-ho davant de l'adversari que ens ha estat | per una puta. El punt d'honor, veges. Igual com entre vosaltres, grecs! | Injúries | , cops de maça, caps trencats. De nit les dones van córrer i em | burgesia a punt de granar. I ningú no gosava aixecar-se contra aquelles | injúries | a l'esperit mallorquí. Només cinquanta anys després faria veure Quadrado | que ferien llurs interessos immediats: ofenses a les dones, espolis, | injúries | irritants. Els "burgesos" hi veien això, i també la presa de poder que | furgar. Els burgesos palermitans han sofert ja tota llei de vexacions i d' | injúries | ; aquesta, però, no la comporten: fins els pobles més masells ve una hora | nature spiritualis seu intelectualis" o sia que seria fer una | injúria | a la Naturalesa espiritual o intelectual "quia natura corporalis | intermitjans entre el vegetal i l'animal, i malgrat ço que diu de l' | injúria | a la naturalesa espiritual, la força de l'argumentació realista no | El temps, en una forma ben dolorosa per a mi, prengué venjança de llurs | injúries | : llurs fills, aquells que foren els vostres avis, feren amb ells el | manera. És igualment difícil d'ofegar en els començos el sentiment de les | injúries | i de conservar-lo després d'un cert nombre d'anys. És per feblesa que hom | punyents i amargs, llur estil és mesclat de fel i d'absinti; la burla, la | injúria | , l'insult s'escolen de llurs llavis com llur saliva. Els fóra útil | que, folla d'espant y encesa d'ira, vomità contra ell tot un devassall d' | injuries | . Injuries inútils, car don Santiago no es pas dels que tan fàcilment | d'espant y encesa d'ira, vomità contra ell tot un devassall d'injuries. | Injuries | inútils, car don Santiago no es pas dels que tan fàcilment trenquin de | serena no oscil·là mai. Sempre deia: —Que tirin endavant amb llurs | injúries | : riu millor qui riu a la fi. La meva admiració per ell anà convertint-se | l'un dintre l'altre i de l'un a l'altre anaven i venien, com | injuries | punyents, els reflexos de les pròpies misèries i culpes; i com més se | culpes; i com més se miraven més s'ofenien i, més irritats, esforçaven l' | injúria | . Fou una lluita espiritual i silenciosa més terrible que la de les | contra el trespol. I l'ànima rudimentària de Quelot recordà la vella | injúria | de la infància: —Serp, serp! El cos de la dona cuejava per terra. Serp, | cega, esquelètica, mig beneita. Compartiren infelicitats, persecucions, | injúries | . La dona era manyaga. Sabia cançons i les gemegava en els portals i en | es venien; referent a Cató, et deia que estiguessis tranquil, car cap | injúria | ni deshonorança no pot recaure en el savi, i és ben cert que en Cató els | ni la llibertat després de Cató. ¿Penses que el poble pogué fer | injúria | a aquest home despullant-lo de la pretura o de la toga, arruixant el seu | arruixant el seu cap sagrat de salivades? En segur és el savi, i cap | injúria | ni menyspreu no pot atènyer-lo. L'ofensa ataca, però no ateny el savi | bell i magnífic a primer antuvi, ço és, que el savi no pot rebre ni | injúria | ni deshonorança. Molt importa, però, de saber si eximeixes el savi | Molt importa, però, de saber si eximeixes el savi d'indignació o d' | injúria | . Perquè si dius que la suportarà amb esperit serè, en això no té cap | la paciència, que hom aconsegueix res més que amb la freqüència de les | injúries | ; si negues que rebi cap injúria, ço és, que ningú intenti d'injuriar-lo, |
|