DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
injúria F 701 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb injúria Freqüència total:  701 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que posseeix una certa grandesa ètica, apareix sempre en funció d'una injúria important. Perdonem les ofenses; perdonem l'enemic, que, en
la palma, al final, en matèria de massacres vertiginoses, de robatoris, d'injúries a la civilització que ha creat. Ni que només sigui perquè és ell qui té
en el marquès setcentista no és una recerca del gaudi dissolut, sinó una injúria a la divinitat, i només perquè és injúria a Déu, blasfèmia, adquireix una
del gaudi dissolut, sinó una injúria a la divinitat, i només perquè és injúria a Déu, blasfèmia, adquireix una serietat inaudita. Si els desconnectàvem
immediatament. No és l'enveja allò que els Estats penen, però sí la injúria o el robatori; no la ira, però sí les lesions o l'homicidi; no la luxúria,
aquesta reacció prompta i equivalent, disparada contra qualsevol tipus d'injúria, no sol ser designada amb el nom de venjança. Un intercanvi de cops o
En la venjança, per contra, l'ofès ha estat covant el record de la injúria durant tot el temps que ha transcorregut fins a l'esbravament. El cop del
llancés al rostre grapats de fang. Cada cop d'aixada li arribava com una injúria; la paraula "covard" semblava cridar en cada cop d'aixada. Déu! Si es
vegada la Pigadeta hauria pogut sortir en defensa de sa mare, contra les injúries de Miquel. Li hauria pogut parlar de les vegades que la seva mare l'havia
Dona Obdúlia, que s'acostava als setanta, li costava ja de dissimular les injúries del temps. No es retia, tanmateix; i si no freqüentava tant els balls del
han llegit /La majorcaine\ d'Ernest Gaubert? Una vertadera injúria contra sa nostra aristocràcia. —No ho conec —digué el director d'/El
però em fa pena." I ella se't redreça, s'allunya de la injúria en què vol endurir-se el teu cos, i amb ulls encesos: "Més
Calla! Víctor. Sempre més, sempre més, Ernestina, aquesta injúria a la teva puresa recremarà la meva sang. Ernestina. Que no creus
absurda alhora que "realista", de la realitat, té tot l'abast d'una injúria infligida a la mateixa realitat. Una injúria o un sarcasme. I no és
té tot l'abast d'una injúria infligida a la mateixa realitat. Una injúria o un sarcasme. I no és solament que sembla un sarcasme: és que ho
suposar que una dona anava pintada —per molt que fos evident— era una injúria, i ni se'n podia parlar, perquè la pintura pretenia únicament —fora de
tot pera l' amor que la corsecava! Y donchs, no era una ofensa, no era una injuria suposar altre d' en Lluís?... Y al arribar aquí de sas enguniosas
Enmenat per donya Mercé, que no 'l coneixía? Y aquesta perdonava la injuria rebuda y regraciava á la Providencia per haverli proporcionat ab tant
un procés contra el seu autor, el qual, descobert, fou condemnat per injúria i per infracció de la llei d'impremta. Un exemplar dels repartits era el
el de robar era el que sempre m'havia semblat menys greu. La calúmnia, la injúria, la deslleialtat, la traïció, la hipocresia m'havien horroritzat tota ma
en vosaltres (que cap greuge mai no m'heu fet) de qui va fer-me injúria. Bé que la vostra innòcua candidesa m'inspirés pietat
i manté aquest indret inviolable, i lliures aquests dos de cap injúria." Tals mots digué el Querub; i el reny solemne, tan greu en la
anà avançant, molt llarga estona patint la befa hostil, a llurs injúries superior, i no tement llur ràbia; i, menyspreu per
menyspreats, tot just tastant-los; car ja sabem que cap mortal injúria no pot colpir la nostra forma empíria, que mai no
volent-ho, obtingui saviesa? Si l'Home així coneix, ¿on és la injúria? ¿En què el vostre saber podria ofendre'l o, si tot
teva veu, i m'he amagat." El Jutge pietós va respondre sense injúria: "Molt sovint has sentit sense temença la meva veu, i encara
acusava la Mort per massa lenta, ja anunciava el dia de la injúria. "¿Per què no ve la Mort —digué—, i no em porta amb
que hi hagi pau entre nosaltres; units, com ho estiguérem en la injúria, estiguem-ho davant de l'adversari que ens ha estat
per una puta. El punt d'honor, veges. Igual com entre vosaltres, grecs! Injúries, cops de maça, caps trencats. De nit les dones van córrer i em
burgesia a punt de granar. I ningú no gosava aixecar-se contra aquelles injúries a l'esperit mallorquí. Només cinquanta anys després faria veure Quadrado
que ferien llurs interessos immediats: ofenses a les dones, espolis, injúries irritants. Els "burgesos" hi veien això, i també la presa de poder que
furgar. Els burgesos palermitans han sofert ja tota llei de vexacions i d'injúries; aquesta, però, no la comporten: fins els pobles més masells ve una hora
nature spiritualis seu intelectualis" o sia que seria fer una injúria a la Naturalesa espiritual o intelectual "quia natura corporalis
intermitjans entre el vegetal i l'animal, i malgrat ço que diu de l'injúria a la naturalesa espiritual, la força de l'argumentació realista no
El temps, en una forma ben dolorosa per a mi, prengué venjança de llurs injúries: llurs fills, aquells que foren els vostres avis, feren amb ells el
manera. És igualment difícil d'ofegar en els començos el sentiment de les injúries i de conservar-lo després d'un cert nombre d'anys. És per feblesa que hom
punyents i amargs, llur estil és mesclat de fel i d'absinti; la burla, la injúria, l'insult s'escolen de llurs llavis com llur saliva. Els fóra útil
que, folla d'espant y encesa d'ira, vomità contra ell tot un devassall d'injuries. Injuries inútils, car don Santiago no es pas dels que tan fàcilment
d'espant y encesa d'ira, vomità contra ell tot un devassall d'injuries. Injuries inútils, car don Santiago no es pas dels que tan fàcilment trenquin de
serena no oscil·là mai. Sempre deia: —Que tirin endavant amb llurs injúries: riu millor qui riu a la fi. La meva admiració per ell anà convertint-se
l'un dintre l'altre i de l'un a l'altre anaven i venien, com injuries punyents, els reflexos de les pròpies misèries i culpes; i com més se
culpes; i com més se miraven més s'ofenien i, més irritats, esforçaven l'injúria. Fou una lluita espiritual i silenciosa més terrible que la de les
contra el trespol. I l'ànima rudimentària de Quelot recordà la vella injúria de la infància: —Serp, serp! El cos de la dona cuejava per terra. Serp,
cega, esquelètica, mig beneita. Compartiren infelicitats, persecucions, injúries. La dona era manyaga. Sabia cançons i les gemegava en els portals i en
es venien; referent a Cató, et deia que estiguessis tranquil, car cap injúria ni deshonorança no pot recaure en el savi, i és ben cert que en Cató els
ni la llibertat després de Cató. ¿Penses que el poble pogué fer injúria a aquest home despullant-lo de la pretura o de la toga, arruixant el seu
arruixant el seu cap sagrat de salivades? En segur és el savi, i cap injúria ni menyspreu no pot atènyer-lo. L'ofensa ataca, però no ateny el savi
bell i magnífic a primer antuvi, ço és, que el savi no pot rebre ni injúria ni deshonorança. Molt importa, però, de saber si eximeixes el savi
Molt importa, però, de saber si eximeixes el savi d'indignació o d'injúria. Perquè si dius que la suportarà amb esperit serè, en això no té cap
la paciència, que hom aconsegueix res més que amb la freqüència de les injúries; si negues que rebi cap injúria, ço és, que ningú intenti d'injuriar-lo,

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »