DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
injuriar V 114 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb injuriar Freqüència total:  114 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i cabells en desordre. Es va mirar amb fixesa, sense moure les parpelles, injuriant-se. Acotà el cap humiliat, desfet. Es va asseure a l'espona del llit, el
"xop!" de l'aigua en engolir-lo. Despitat, es mossegà la mà i va injuriar-se. Maleïa les dones. Es deturà uns moments amb el Duc, que li sortí
els monjos em miren i riuen; tots diuen que tinc els set dimonis i m'injurien. Però jo em dic: "No és possible; a Déu, li agraden les rialles. Entra
a bèsties salvatges, s'hi reuniren per delectar-se en la horrible escena, injuriant les víctimes, cridant /¡Mueran los traidores!\, aplaudint el
una misericòrdia excessiva. Lloen llurs virtuts, no s'escolten, s'injurien. Poc a poc, el cercle es va desfent. Se'n tornen, molt aqueferades, a
les injúries; si negues que rebi cap injúria, ço és, que ningú intenti d'injuriar-lo, ho deixo córrer tot, i em faig estoic." Jo no m'he proposat pas
Dubto jo del que devia entendre, car se m'ocorren molts sentits. ¿Volgué injuriar a Calígula, mostrant-li com era gran la seva crueltat, puix sota ella la
davant aquella vibra, cloent els punys i amb forta veu, cridà: —Vostè injuria la seva germana! Vol veure com l'encaro amb el jutge? Luz no s'espantà...
associar, calumniar, canviar, conciliar, copiar, estudiar, iniciar, injuriar, irradiar, odiar, oficiar, refugiar, viciar, amb llurs composts i
i afuament de pintura clàssica de les quals amb prou feines començaven a injuriar les asprors de l'escarràs domèstic— quietes sobre la falda, amb
ordre de coses, tres grans flagells pesen damunt de la humanitat i la injurien amb la vilesa de la seva agressió. Tres grans flagells, contra els quals
què obliga primordialment el dret a la vida? A no matar, ferir, mutilar, injuriar de fet ni de propòsit o amenaça a ningú per cap motiu ni causa. ¿De què
terra. És a Déu a qui s'ofèn amb la blasfèmia, és a la Pàtria a qui s'injuria, són els homes els envilits i són les dones les denigrades; són els fills
la bellesa de la gracia de la conversió; i aixís a María Magdalena, sense injuriar-la, estant gloriosa en lo cel, li diem encare la Santa Pecadora. I al cap
en procediments industrials. Hem d'ésser dignes de nosaltres mateixos! S'injuriaria a l'opinió si no se la cregués capaç de comprendre la necessitat
—©— contra Déu o els sants, i mal pot parlar bé, qui comença injuriant ço més sant i sagrat. I són blasfèmies també, segons els autors de moral,
de punxa. Homes, dones y criatures, prempsats, barrejats, se burxavan y s'injuriavan mutuament a gola closa, procurant ferse lloch y respirar. Y com la
d'irreligió rau en que tots ells són una injúria a Déu en persona. O se l'injuria a Ell, o a coses consagrades a Ell, que ve a ésser injuriar-lo a Ell.
persona. O se l'injuria a Ell, o a coses consagrades a Ell, que ve a ésser injuriar-lo a Ell. Ací rau l'enorme gravetat dels pecats d'irreligió. XVI
Marsies s'inclina, vermell de ràbia, i ferit en el seu orgull, injuria el desconegut que li ha arrabassat la victòria. Apol·ló no pot contenir
la sobiranía del Papa, qui no pot ésser súbdit de una nació, sens injuriar a les altres; de les quals la independencia espiritual, queda compromesa,
es sortida de les mans de Deu, feta a la seva semblança; i per lo tant, injuriar a la criatura es injuriar al Creador qui la formá. Aixó no obstant, per a
Deu, feta a la seva semblança; i per lo tant, injuriar a la criatura es injuriar al Creador qui la formá. Aixó no obstant, per a la mellor perfecció i
blasfemador! ¡I ai que tot sovint la meva llengua incorretgible us ha injuriat i ofès amb ses paraules injustes o lleugeres, tal vegada tant com les de
el menyspreu o abús de les seves gracies, l'escupiren en el rostre, i l'injuriaren amb l'ultratge més greu! ¡Com la meva vanitat i frivolitat, les meves
nostre Salvador damunt la Creu, entre dos lladres, un dels quals l'injuría, mentres l'altre el defensa i parla a favor d'ell. I. Considereu
d'ell no es perdi en el buit, i no evita sempre la inconseqüència d'injuriar la nit i d'insultar el silenci. La comèdia de l'actitud aleshores humilia
pròxim i nostra: prohibeix per això de matar, de se matar, de ferir, de injuriar, de desfamar los altros, i de dar escàndols (o ocasió als altros de caure
les invectives. Quin millor exemple de malentès que dues persones que s'injurien, al carrer o a la carretera. El diàleg agressiu és molt ben il·lustrat
humors diferents, preferien satisfer els soldats, i no els importà gens d'injuriar el poble. Els era necessari prendre aquest partit perquè, no podent
sotmetre els venecians, judicà que no podia negar-li la seva gent sense injuriar-lo manifestament. Juli, doncs, amb la seva jugada impetuosa aconseguí
de supèrflues, com es vol donar a entendre. Amb això no crec injuriar la memòria de Cézanne. I si se'm repliqués que, en compensació al que he
com a causes d'indignitat haver maltractat el consort sobrevivent o injuriat greument el difunt, haver estat condemnat per adulteri, i, tocant a la
d'Àsia Menor, i, cosa més important, d'haver apaivagat Babilònia, injuriada pel seu pare, Esarhaddon reprengué la inacabada conquista. Egipte,
m'havia d'haver, lògicament, donat suport —els companys, els partits— m'injurià perquè no vaig patir martiri estoicament. Es dóna la paradoxa que alguns
"Si veuen un estranger, per exemple un francès, l'empaiten, i l'injurien, i es burlen d'ell..." Procedència dels immigrants. Indicació de la
és anotada la paraula gavatx (gabaig), emprada per a injuriar els francesos, que sembla haver-se estès per la Península durant el segle
humana, y la gloria divina y la honestedat humana resultan ofeses é injuriades per la blasfemia, Nos desitjant que'ls bons cristians, qualsevol que sía
que mereix tota la reverencia y respecte de part de l'home racional, sía injuriat y malehit. Aquell qui sent insensiblement injuries y malediccions contra
lluyta; y aquelles fileres de monges tretes de ses cases per l'incendi é injuriades per la turba, son la gracia perseguida per la concupiscencia. La nostra
la gracia divina, y'l tornar bé per mal, lo fer bé á aquells qui'ns injurían y perseguexen, es lo distintiu del cristiá, y principi fonamental de la
diuen que era un home extraordinari y res més, y n'hi ha qui'l befan é injurían per mal home. Tots contra Ell y Ell contra tots. Ell será propiament
la més petita injuria y 'l fill de Deu es sadollat d' oprobis, vilment injuriat, escupit son diví rostre, coronat d' espines son cap sacratíssim,
Nieremberg Més val una injuria que no pas una adulació. ¿Quí més te pot injuriar que qui t' enganya ó 't priva de judici? Tanca igualment els ohídos tant
/jefecito\. Aviat farà fred. Estupefacte, el coronel anava a injuriar-la, però reflexionà: "Després de tot, per a un /encuerado\
que mereix tota la reverencia y respecte de part de l' home racional, sía injuriat y malehit. Aquell que sent insensiblement injuries y malediccions contra
á pretext de defensar la formació del apéndix al Códich Civil se pogués injuriar á aquesta terra desgraciadíssima assegurant que es /un hecho
de bestias diversas, públicament embestintse ab fal·lera impúdica ó injuriantse, passejavan lo phallus (estaca de Caldea) en mitg de balls y
no son satisfactòries, doncs encara que digui dít setmanari que no vol injuriar a cap membre de l'Ajuntament, el cert és que publica després un escrit
religió. Férentse servir contra 'ls cristians tota mena d' armas; se 'ls injuriava en totas las formas, y no escassas preocupacións absurdas, referents al

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »