Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

impuls, el que nosaltres havem desitjat que succeís en presència d'una	injustícia	o d'una impietat declarada: és una aspiració de la part més noble que hi
l'autonomia, a augmentar-la, erigint-se així davant els poders, les	injustícies	i les intimidacions. L'aspiració ha resultat a la llarga potser una mica
es revela en la conducta de l'Estat: una incongruència esdevinguda	injustícia	pel fet de recaure sobre la vida i la llibertat d'uns homes.
defecte de consciència. O Ordre El dilema "desordre-	injustícia	" ha fet córrer molta tinta, d'ençà que, segons conten, va plantejar-lo
terminant. El monstre de Weimar afirmava: "És preferible la	injustícia	al desordre". I de segur que tenia arguments impecables per a justificar
tant que dilema —o disjuntiva, o com vulgueu dir-ne—, el binomi "desordre-	injustícia	" resulta d'una fal·làcia monumental. Per poc que hi pensem, de seguida
una primera objecció inapel·lable: la de preguntar, ingènuament, si la	injustícia	, qualsevol injustícia, no és ja, en si, un desordre. I, de fet,
inapel·lable: la de preguntar, ingènuament, si la injustícia, qualsevol	injustícia	, no és ja, en si, un desordre. I, de fet, potser la injustícia és
injustícia, no és ja, en si, un desordre. I, de fet, potser la	injustícia	és el pitjor dels desordres, perquè corca i corromp el fonament mateix de
Però els Goethes saben què vol dir: saben distingir entre justícia i	injustícia	, ni que sigui eventualment. I admeten la possibilitat que l'ordre, el
estar en contradicció amb la justícia. La seva tesi és senzilla; entre la	injustícia	i el desordre, cal decantar-se per la injustícia, ja que un ordre injust
és senzilla; entre la injustícia i el desordre, cal decantar-se per la	injustícia	, ja que un ordre injust sempre serà, malgrat tot, un ordre, i un ordre
és la reacció dels Goethes. Els quals, en efecte, si passen per alt la	injustícia	i s'aferren a l'ordre, i així ho proclamen explícitament, vénen a
ben fet —al Cèsar el que és del Cèsar— de proclamar els avantatges de la	injustícia	sobre el desordre: ell era, al capdavall, un professional de l'ordre —del
, per demostrar-ho. No hi tinc res a dir. Però si allò de "prefereixo la	injustícia	al desordre" no és una frase apòcrifa —jo no puc garantir-ne
L'alçament d'un poble o d'una classe que ha sofert opressió o	injustícia	és venjança. Direm que és innoble? Vici No hi ha res com
. —Però és injust —repeteix ell. —Sí, ho és. —I vós serviu la	injustícia	... —La servim tots. —Us adoneu que la vostra actitud moral és
alçant els ulls. —Sabeu perfectament que no —diu ell—. Us consta la	injustícia	... L'home aixeca el braç, l'atura amb la mirada. —No tornem a caure en
? —No n'hi ha cap que no ho sigui per a algú o altre. —Però la	injustícia	té graus. És injust d'espoliar el veí, però és més injust de llevar-li la
—Típic, potser no —la rectifica ell—. Al capdavall reconeix que es fa una	injustícia	, tot i que no sembli disposat a rectificar en nom d'una mena
espatlles. Ell empeny la caixa cap dins, va avançant. —Ho considereu una	injustícia	de la sort, ja ho veig. Però vós ja hi esteu acostumat, a les
injustícia de la sort, ja ho veig. Però vós ja hi esteu acostumat, a les	injustícies	. —Es concedeix una pausa—. A fer-les, és clar. —Fer-les
—I mentre s'enfila al seient, darrera la guia—: No hi ha cap raó perquè la	injustícia	ens destrueixi primer. Vós partiu d'unes premisses falses perquè no teniu
va ser conscient d'haver estat injust amb el fill. Si la més vaga idea d'	injustícia	hagués pogut acudir-se-li, no li haurien faltat elements per acusar el
on crepita l'enorme retrat de Godoy, on crema tota la iniquitat, tota la	injustícia	, tota la humiliació, tota la mentida de la terra, i els sembla que una
i tocaràs mare en el salm. Contra el dol, contra la	injustícia	, contra la brutedat i la tristesa, i contra la
no ha experimentat en la pròpia carn la ferida de la violència o de la	injustícia	repetida. Això és el que s'esdevingué durant la primera generació del
Poder és la pau i la guerra, la revolució i la reforma, la justícia i la	injustícia	, el mal i el bé comú. Abstracte en teoria, és una realitat quotidiana que
una realitat precisa, gairebé lineal, sense fer trontollar la terra amb	injustícies	ni travar la vida amb obstacles. És sentir-se responsable de tot el que
el meu déu parcial, que m'ha elegit per orgull fins a la	injustícia	! Em donarà per als altres l'aire d'un mendicant que és pacient
vull només parar-me en el camí, ja decantat amic de l'última	injustícia	, i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, damunt
Gràcies, Pepe, gràcies. Pepe. Jo m'exalto davant les	injustícies	socials. Els més dignes de llàstima són els del seu braç, Víctor, els
interès permanent pels homes i per tot el que pugui deslliurar-los de la	injustícia	i de la mentida. Si es vol donar un altre nom a aquest quixotisme
la por dels pecats que no has de cometre. Ho volia perquè has sofert	injustícies	; i jo creia que sofrir les penes que no s'han merescut millorava la gent.
subratllar, perquè realment, si moria sense ésser degà, seria una gran	injustícia	; pocs advocats, en tots els temps, ho han tingut tan ben guanyat i, a més,
actitud d'humilitat —i és tan fàcil d'exhibir-la!— l'afany de definir la	injustícia	pot arribar molt lluny... El qui fa de víctima creu que, pel sol fet que
cop, pel plor de l'infant, pels ullets ofesos que li reprotxen aquella	injustícia	, pel sentiment de la pròpia brutalitat, se li augmenta la violència i
sinó quan rep a la pròpia carn o al propi esperit la fuetada de la	injustícia	— ell el sent pels altres, per tothom, com un sacerdoci, i aquest
meus sentiments més íntims. Per exemple, em deia: qui més víctima de la	injustícia	social que jo? Si ells senten odi contra el capitalista que no coneixen,
l'afalac de l'èxit, estàvem disposats a suportar l'oblit, la vexació, la	injustícia	i la pobresa. El triomf nostre havia de venir honradament o no vindria
nosaltres els homes patim de fam o de set, o per causa del desamor o la	injustícia	. Vull dir, també, que començaven d'esvair-se en mi les influències
si em sent cridar més. I tanca la finestra. Jo em sento víctima d'una	injustícia	. És curiós. En aquell moment em penso tenir tota la raó. Estic "segur"
amb Baroni i la seva dona m'era molt agradable i considerava una	injustícia	rompre-la. A més, no sabia com fer-ho. L'endemà vaig trobar els companys
Hauria estat decidit a acceptar aquesta part, si no hagués vist la	injustícia	que es cometia amb Baroni. I preveia també, per les condicions especials
em deixa veure la ciutat tranquil·lament, com si fos jo qui patís d'una	injustícia	. No és ben bé això. Com si les coses no haguessin sortit ben fetes de la
del ánima mia vas arrencant ton arrel si al destrossar mon anhel d'	injusticia	'm donas probas y apartant te, fins me robas tota la gloria del cel?
tots junts, compactes, feliços!" No es prestava a conxorxes ni a servir	injustícies	. Desdibuixades darrera les cortines s'insinuaven imatges acoblades per un
va escopir a terra i abandonà el saló. Cosme s'increpava per la seva	injustícia	. L'home brutal abusava una vegada més del seu poder. Sortí al pati.
repetiria ara. No m'entendràs, ja ho sé: en tot cas, perdona'm per la meva	injustícia	." "Se'm fa difícil acabar. Em sembla veure damunt la taula el
erraràs sempre més, lluny de la ruta que duu a la veritat. Amb	injustícia	, fent ús del nom de servitud, depraves servir qui Déu

Pàgina 1 (de 39)

50 següents