Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

persuasiva d'una deessa que mana de debò. La de Teseu, potser no ben	injusta	però que ens sembla excessiva, destrueix Hipòlit, un punt astuciós i
Només amb això seríeu feliços. Quan et faci un retret no contestis. Si és	injust	, per ell sol se n'adonarà. Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima.
moltes coses —fets i persones— que nosaltres veiem i qualifiquem com "	injustes	", no tenen reparació possible en el curs de la nostra existència
d'encarnacions prou torbadora. Seria, tanmateix, erroni, a més d'	injust	, creure que s'hi ventila només un problema de comoditat, de salvaguarda
i el desordre, cal decantar-se per la injustícia, ja que un ordre	injust	sempre serà, malgrat tot, un ordre, i un ordre injust sempre serà millor,
ja que un ordre injust sempre serà, malgrat tot, un ordre, i un ordre	injust	sempre serà millor, infinitament millor que el caos. El raonament seria
—No tindria sentit que haguéssim vingut i que ens quedéssim. —Però és	injust	—repeteix ell. —Sí, ho és. —I vós serviu la injustícia... —La servim
habitual entre vosaltres. La llei és la mateixa per a tots —repeteix. —I	injusta	—recalca encara ell. —I injusta. —I per què fer una llei injusta? —No
és la mateixa per a tots —repeteix. —I injusta —recalca encara ell. —I	injusta	. —I per què fer una llei injusta? —No n'hi ha cap que no ho sigui
. —I injusta —recalca encara ell. —I injusta. —I per què fer una llei	injusta	? —No n'hi ha cap que no ho sigui per a algú o altre. —Però la
cap que no ho sigui per a algú o altre. —Però la injustícia té graus. És	injust	d'espoliar el veí, però és més injust de llevar-li la vida. Una veu clara
—Però la injustícia té graus. És injust d'espoliar el veí, però és més	injust	de llevar-li la vida. Una veu clara i fresca, agradable, ressona al seu
També a ells cal alliberar-los de l'odi i de la ceguesa que els fa	injustos	i ens hi fa. Tu... —T'esperen —mormola ella. —Sí, m'esperen.
el va fer absolutament incapaç de comprendre cap mena de dolor. Va ser	injust	amb Jeroni, el seu fill, i no va poder sentir ni la més petita ombra de
en gairebé totes les cartes, no va ser conscient d'haver estat	injust	amb el fill. Si la més vaga idea d'injustícia hagués pogut acudir-se-li,
penes recorda el seu amor i si en parla, més tard, és de passada i amb un	injust	menyspreu. En una de les cartes a Bonsoms, escrita a Venècia, diu: ...i
més profund menyspreu. Jo tinc sempre la impressió que em defenso per més	injust	que sigui. Contradir-la, ofendre-la, obligar-la a desprendre's del seu
agost del 1976. Unes flors Sincerament, sa sentència, més que	injusta	, fou ridícula: No solament li concediren sa separació, sinó que li
els blancs i amb la seva passió pels polinesis, arriba a consideracions	injustes	i a visions purament fantasmagòriques. Amb Gerbault he tingut alguna
Sí, però també el Cel amb les seves delícies infinites. No siguis	injust	. Caín. El Cel! Escolta, àngel —entre nosaltres, eh?— ¿val la pena
És veritat, i per això em fa por i l'odio una mica. Sóc	injust	i em dol. Encara més interior, una altra veu em diu
fugien d'agafar mai més res, de consentir a les coses	injustes	. Tu sofries molt prop de mi, de l'estrany ignorant. La cessió
"demà". L'oculta forma del temps s'enduia tot l'	injust	a la plena quietud del no-res. Oh, bellíssim, suprem
de ventres tips, sóc ara amic de les riqueses	injustes	. Cansadíssim, ja cendra, sols espero, obert a les
i a trobar que la poetessa no deia res de nou: fins a tal punt és	injusta	la naturalesa humana. És clar que encara no ho proclamaven obertament,
papà, què vol que li digui; trobo que la seva actitud és una mica...	injusta	... —Injusta! Injusta, eh? Injusta! No te'n dónes vergonya, a la teva edat
vol que li digui; trobo que la seva actitud és una mica... injusta... —	Injusta	! Injusta, eh? Injusta! No te'n dónes vergonya, a la teva edat, amb tres
li digui; trobo que la seva actitud és una mica... injusta... —Injusta!	Injusta	, eh? Injusta! No te'n dónes vergonya, a la teva edat, amb tres filles com
que la seva actitud és una mica... injusta... —Injusta! Injusta, eh?	Injusta	! No te'n dónes vergonya, a la teva edat, amb tres filles com tens, haver
parcials, constituïen la gran "convenció" total d'un món imperfecte i	injust	, però coherent. I que, a més, s'aguantava per la convicció, acceptada per
Catalunya i assetjaven Girona, mentre el país, impressionat per la	injusta	"excomunió" —política— de Pere el Gran, mig vacil·lava i mentre el rei
en tantes coses, iguals als homes que tenim per superiors, i ens sembli	injust	no ésser tinguts per tals. En potència, potser sí que som iguals que
conjugables en un judici de conjunt i que, si el volíem fer, resultaria	injust	. Aquesta manera de judicar pot ésser defensada des d'un punt de vista
era qu' aixís se 'l pogués confondre? Y altra vegada s' acusá de tonta é	injusta	de més á més; perque, certament, en Lluís no li havía dat motius pera
els esperits. Calia destruir els fanatismes, els prejudicis, les idees	injustes	i les creences falses damunt les quals es mantenia encara la injusta i
injustes i les creences falses damunt les quals es mantenia encara la	injusta	i criminal societat actual. Calia portar al món el regne de la pau, de la
jo no podia deixar d'obeir. ¿Sabeu el pare violent que dóna una bufetada	injusta	al seu fillet i que, excitat pel cop, pel plor de l'infant, pels ullets
dia la duresa amb què va tractar-me aquell jove, la vaig trobar inhumana,	injusta	, i el fet va submergir-me per algunes hores en una negra desesperança,
externes, que és com deixar-se dominar per les antipaties, va semblar-me	injust	. Àdhuc el criteri estètic aplicat a les persones, aquell "sentit de
meva vergonya. —Res d'ajudar-nos l'un a l'altre, vaig dir amb una còlera	injusta	. Cadascú que visqui del seu treball... —I quan no hi hagi treball i
Què s'havia fet de la meva rancúnia del matí? Ara veia com, sovint, era d'	injust	amb ell. Perquè jo tenia una mica de cultura, perquè havia llegit quatre
tan penosament muntada abans. I llavors ens havia ocorregut aquella cosa	injusta	, depriment, inhumana, més trista per a la meva ànima que per al meu cos
una mica o qui tractés de disputar-los un cèntim. Sens dubte, jo era	injust	, però la fúria mai no ha estat dispensadora de justícia, sinó de
de la riquesa, es un verdader contrassentit. ¿Hi ha situació mes	injusta	que la del obrer? A n' ell se deu la riquesa; perque, si no fos ell, ¿
¡Es vritat! [(ab sentiment.)] Ton. ¿Y ets tan	injusta	que de ton amor las probas solts entregas al culpable y al ignoscent res
tu y ell vetllo, no obtinch d' amor ni una proba. Julia. Soch	injusta	: es veritat. Soch criminal y traidora mes ¿cóm dominar al cor si ell de
de confusió. Pensar en la mort m'inhibeix, és com anticipar-me-la. Fóra	injust	que m'impedís d'acabar aquesta carta que em modifica tan categòricament.
? —No he gosat preguntar-li-ho; és reservat; li agrada patir sol... Seríeu	injustos	si el jutjàveu amb rigor: viu una època agitada, no pot prendre decisions
que ho fas, també puc llegir jo. Gaspar reflexiona. Humbert té raó. Fóra	injust	i covard sostreure's a la crítica. I, en el fons, experimenta una rara
pronunciar la paraula que els procuraria una amorosa vellesa. Era cruel,	injust	; Mònica el compadia i es compadia a si mateixa; i de sobte, com si

Pàgina 1 (de 35)

50 següents