×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb injust |
Freqüència total: 1750 |
CTILC1 |
persuasiva d'una deessa que mana de debò. La de Teseu, potser no ben | injusta | però que ens sembla excessiva, destrueix Hipòlit, un punt astuciós i | Només amb això seríeu feliços. Quan et faci un retret no contestis. Si és | injust | , per ell sol se n'adonarà. Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. | moltes coses —fets i persones— que nosaltres veiem i qualifiquem com " | injustes | ", no tenen reparació possible en el curs de la nostra existència | d'encarnacions prou torbadora. Seria, tanmateix, erroni, a més d' | injust | , creure que s'hi ventila només un problema de comoditat, de salvaguarda | i el desordre, cal decantar-se per la injustícia, ja que un ordre | injust | sempre serà, malgrat tot, un ordre, i un ordre injust sempre serà millor, | ja que un ordre injust sempre serà, malgrat tot, un ordre, i un ordre | injust | sempre serà millor, infinitament millor que el caos. El raonament seria | —No tindria sentit que haguéssim vingut i que ens quedéssim. —Però és | injust | —repeteix ell. —Sí, ho és. —I vós serviu la injustícia... —La servim | habitual entre vosaltres. La llei és la mateixa per a tots —repeteix. —I | injusta | —recalca encara ell. —I injusta. —I per què fer una llei injusta? —No | és la mateixa per a tots —repeteix. —I injusta —recalca encara ell. —I | injusta | . —I per què fer una llei injusta? —No n'hi ha cap que no ho sigui | . —I injusta —recalca encara ell. —I injusta. —I per què fer una llei | injusta | ? —No n'hi ha cap que no ho sigui per a algú o altre. —Però la | cap que no ho sigui per a algú o altre. —Però la injustícia té graus. És | injust | d'espoliar el veí, però és més injust de llevar-li la vida. Una veu clara | —Però la injustícia té graus. És injust d'espoliar el veí, però és més | injust | de llevar-li la vida. Una veu clara i fresca, agradable, ressona al seu | També a ells cal alliberar-los de l'odi i de la ceguesa que els fa | injustos | i ens hi fa. Tu... —T'esperen —mormola ella. —Sí, m'esperen. | el va fer absolutament incapaç de comprendre cap mena de dolor. Va ser | injust | amb Jeroni, el seu fill, i no va poder sentir ni la més petita ombra de | en gairebé totes les cartes, no va ser conscient d'haver estat | injust | amb el fill. Si la més vaga idea d'injustícia hagués pogut acudir-se-li, | penes recorda el seu amor i si en parla, més tard, és de passada i amb un | injust | menyspreu. En una de les cartes a Bonsoms, escrita a Venècia, diu: ...i | més profund menyspreu. Jo tinc sempre la impressió que em defenso per més | injust | que sigui. Contradir-la, ofendre-la, obligar-la a desprendre's del seu | agost del 1976. Unes flors Sincerament, sa sentència, més que | injusta | , fou ridícula: No solament li concediren sa separació, sinó que li | els blancs i amb la seva passió pels polinesis, arriba a consideracions | injustes | i a visions purament fantasmagòriques. Amb Gerbault he tingut alguna | Sí, però també el Cel amb les seves delícies infinites. No siguis | injust | . Caín. El Cel! Escolta, àngel —entre nosaltres, eh?— ¿val la pena | És veritat, i per això em fa por i l'odio una mica. Sóc | injust | i em dol. Encara més interior, una altra veu em diu | fugien d'agafar mai més res, de consentir a les coses | injustes | . Tu sofries molt prop de mi, de l'estrany ignorant. La cessió | "demà". L'oculta forma del temps s'enduia tot l' | injust | a la plena quietud del no-res. Oh, bellíssim, suprem | de ventres tips, sóc ara amic de les riqueses | injustes | . Cansadíssim, ja cendra, sols espero, obert a les | i a trobar que la poetessa no deia res de nou: fins a tal punt és | injusta | la naturalesa humana. És clar que encara no ho proclamaven obertament, | papà, què vol que li digui; trobo que la seva actitud és una mica... | injusta | ... —Injusta! Injusta, eh? Injusta! No te'n dónes vergonya, a la teva edat | vol que li digui; trobo que la seva actitud és una mica... injusta... — | Injusta | ! Injusta, eh? Injusta! No te'n dónes vergonya, a la teva edat, amb tres | li digui; trobo que la seva actitud és una mica... injusta... —Injusta! | Injusta | , eh? Injusta! No te'n dónes vergonya, a la teva edat, amb tres filles com | que la seva actitud és una mica... injusta... —Injusta! Injusta, eh? | Injusta | ! No te'n dónes vergonya, a la teva edat, amb tres filles com tens, haver | parcials, constituïen la gran "convenció" total d'un món imperfecte i | injust | , però coherent. I que, a més, s'aguantava per la convicció, acceptada per | Catalunya i assetjaven Girona, mentre el país, impressionat per la | injusta | "excomunió" —política— de Pere el Gran, mig vacil·lava i mentre el rei | en tantes coses, iguals als homes que tenim per superiors, i ens sembli | injust | no ésser tinguts per tals. En potència, potser sí que som iguals que | conjugables en un judici de conjunt i que, si el volíem fer, resultaria | injust | . Aquesta manera de judicar pot ésser defensada des d'un punt de vista | era qu' aixís se 'l pogués confondre? Y altra vegada s' acusá de tonta é | injusta | de més á més; perque, certament, en Lluís no li havía dat motius pera | els esperits. Calia destruir els fanatismes, els prejudicis, les idees | injustes | i les creences falses damunt les quals es mantenia encara la injusta i | injustes i les creences falses damunt les quals es mantenia encara la | injusta | i criminal societat actual. Calia portar al món el regne de la pau, de la | jo no podia deixar d'obeir. ¿Sabeu el pare violent que dóna una bufetada | injusta | al seu fillet i que, excitat pel cop, pel plor de l'infant, pels ullets | dia la duresa amb què va tractar-me aquell jove, la vaig trobar inhumana, | injusta | , i el fet va submergir-me per algunes hores en una negra desesperança, | externes, que és com deixar-se dominar per les antipaties, va semblar-me | injust | . Àdhuc el criteri estètic aplicat a les persones, aquell "sentit de | meva vergonya. —Res d'ajudar-nos l'un a l'altre, vaig dir amb una còlera | injusta | . Cadascú que visqui del seu treball... —I quan no hi hagi treball i | Què s'havia fet de la meva rancúnia del matí? Ara veia com, sovint, era d' | injust | amb ell. Perquè jo tenia una mica de cultura, perquè havia llegit quatre | tan penosament muntada abans. I llavors ens havia ocorregut aquella cosa | injusta | , depriment, inhumana, més trista per a la meva ànima que per al meu cos | una mica o qui tractés de disputar-los un cèntim. Sens dubte, jo era | injust | , però la fúria mai no ha estat dispensadora de justícia, sinó de | de la riquesa, es un verdader contrassentit. ¿Hi ha situació mes | injusta | que la del obrer? A n' ell se deu la riquesa; perque, si no fos ell, ¿ | ¡Es vritat! [(ab sentiment.)] Ton. ¿Y ets tan | injusta | que de ton amor las probas solts entregas al culpable y al ignoscent res | tu y ell vetllo, no obtinch d' amor ni una proba. Julia. Soch | injusta | : es veritat. Soch criminal y traidora mes ¿cóm dominar al cor si ell de | de confusió. Pensar en la mort m'inhibeix, és com anticipar-me-la. Fóra | injust | que m'impedís d'acabar aquesta carta que em modifica tan categòricament. | ? —No he gosat preguntar-li-ho; és reservat; li agrada patir sol... Seríeu | injustos | si el jutjàveu amb rigor: viu una època agitada, no pot prendre decisions | que ho fas, també puc llegir jo. Gaspar reflexiona. Humbert té raó. Fóra | injust | i covard sostreure's a la crítica. I, en el fons, experimenta una rara | pronunciar la paraula que els procuraria una amorosa vellesa. Era cruel, | injust | ; Mònica el compadia i es compadia a si mateixa; i de sobte, com si |
|