×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb innocent |
Freqüència total: 2856 |
CTILC1 |
Els Curetes, obedients per essència, el varen eliminar, amb aquella | innocent | irresponsabilitat d'eines a punt esmolades que en el fons tan sols eren. | els sembrats. No hi haurà sembrats. Cada cosa té el seu preu, que els | innocents | tothora han de pagar. Ho lamento fins al plor, però l'edat em pesa, | del seu nom, en rosalbacavà. Érem aleshores joves i ens hi vàrem, | innocents | i inexperts, divertir una mica. Una pitonissa La dona, de cara grossa i | es vessés a dolls, sota l'impassible somriure dels déus, la sang de molts | innocents | . Però no he de contar la història que tothom sap o ha de saber. Sols | no, finalista i gràcies. Que no repares en els ulls? De badaire o d' | innocent | , el meu fill", se'n compadia, en contradicció amb el seu caràcter, la | fadrina?", s'enfuriava al seu torn, a la defensiva, en adonar-se de la | innocent | relliscada. "Uix, ara amb què em surts", va replicar la meva àvia. Però | Destral o espasa? Sota l'una o l'altra perdo la vida, jo, el més íntegre i | innocent | de tots els homes. Tots els meus actes, sense excepció, fins els que els | astuta, el crim enllestit, la noia, el cap maquinant paranys a l' | innocent | futur. "Per avui, prou. Demà, a les set", va dir l'Estengre. | de misser ni amb citacions de codi. Ho resoldrem, i el declararan | innocent | , n'estic cert. En confiança, jo mateix, anys enrera, em vaig trobar | en davallar a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva | innocent | i alta noblesa." Hipòlit "Ben mirat, què m'importa Fedra?", es | Sileta... Endevina qui ha vingut! Sileta fixà en ella els seus ulls | innocents | , potser amb una sospita. —No ho endevines? Ha vingut Tino Costa! —Tino | commogut fins al més pregon de la seva ànima. ¿Què tenia la veu d'aquella | innocent | , que tan profundament el commovia? Després d'haver rodat pel món d'un | l'espatlla. El front quedava llis, desembarassat i pur, i els ulls blaus, | innocents | , brillaven en el seu rostre amb reflexos de cel tranquil. Tanmateix, no | el fill contra el pare, el germà contra el germà; s'escoltaven clams d' | innocents | atropellats que fugien en la nit com ovelles sense pastor davant la | i fill elevaven llurs precs a Déu. Tal vegada des del fons del seu cor | innocent | l'infant li demanava que el defensés de tots aquells perills que | la seva manca absoluta de fe i el seu volterianisme burleta, en el fons | innocent | i desgraciat, però que, amb tot, no podia deixar de tenir conseqüències | si no tingués dret a fer-ho, com si jo no tingués res a veure amb aquell | innocent | , que era jo, que no sabia res de la vida i que atropellaven quan no podia | crim, l'egoisme monstruós, la terrible impietat; de l'altre, la víctima | innocent | que ha d'ésser-los immolada i que ho és més sovint que no voldríem. Així | ai també aleshores del qui es trobi amb ells a la selva, sia culpable o | innocent | ! El pretext serà la pàtria, serà la idea, la llibertat —noms magnífics—; | costat, la brutalitat, l'odi, la venjança, el crim; de l'altre, la víctima | innocent | , com lligada de peus i mans i portada al sacrifici. —En això que tu dius | crim i la malvestat amb res no es poden justificar, que una llàgrima d'un | innocent | desfà la més bella harmonia, ensutza l'home, i fins el propi Déu en | innocència castigada no pot tenir justificació. Perquè en el càstig d'un | innocent | , quina justificació hi pot haver? Quina recompensa se'ls pot donar?" | gràcia única, amb el rull de cabell ros caient-li sobre el front —una | innocent | coqueteria—, i cantar, cantar en veu baixa per l'alegria que vessava del | desassossec. Quin trastorn hagué de produir-se en el misteri de l'ànima | innocent | i sensitiva de l'infant, i quins efectes degué tenir en el futur aquella | En va Tino Costa voldria veure-la ara com aquells dies en què, infant | innocent | , es llançava corrents cap a ell, a penes el veia i es trobés on es | en les rodones infantils, que, referits per ella, amb aquella seva gràcia | innocent | , li despertaven una tan pregona emoció. Tino Costa podria recordar d'ella | Sileta l'esguardà després als ulls. —Què tens, mano? —amb la mirada | innocent | posada en ell, impregnada d'un pesar sincer—. Què tens? —No tinc res, | Per què havia d'ésser tan trista la vida, i quina culpa tenien aquells | innocents | per a sucumbir amb mort tan horrorosa enmig de la pura alegria de llurs | a la part del darrera de la casa, a la seva cambreta, amb el son dels | innocents | . Una capa l'oculta allà al fons, però la capa que la cobreix tremola | breu i trist recinte, a la part del darrera del cementiri on dormien els | innocents | morts sense bateig i els culpables morts sense confessió. Era una peça | sense flors, sense creus, quasi sense records, amb els malvats i amb els | innocents | . El seu padrí i el seu pare, els dos germans, anaven un al costat de | pipa de la boca, el besaven. A vegades, llurs somriures, llurs preguntes | innocents | , les seves besades enfilats damunt dels seus genolls aconseguien inclús | i tot. Un panorama estentori i virolat s'obre davant dels seus sentits | innocents | de bàrbars. Al cap de pocs dies de conviure-hi, l'estranger | cohonestar-ho amb un judici de valor. Les "persones d'ordre", ignares o | innocents | , solen tenir la consciència tranquil·la, quant a aquest punt. És ben | assumeix el llegat dels qui l'han antecedit i, amb una modèstia alegre i | innocent | , es limita a afegir-hi allò que bonament pot: la seva aportació de | decorosa. En realitat, la nostàlgia d'una societat —o d'una no-societat— | innocent | , d'una desimboltura pristina i verge, d'un contacte immediat amb la | moralment, s'hagin alliberat d'una herència que els corrompia. L'home | innocent | , l'home pur de Rousseau, és al fons llunyà —i a l'inici— de la doctrina | els cims eren daurats de posta. Després, quin cel pur! Una estrella | innocent | sobre el Montseny i uns núvols com pols de nacre. 4 | suposa. De primer cal tenir idea dels fets. Expliqueu-vos, acusat. —Sóc | innocent | —fa ell. —Això ho diuen tots. No té cap interès. —Consta? —pregunta | per demostrar que gairebé tot era pecat. Qualsevol acte de voluntat, per | innocent | que sembli porta en ell una certa quantitat de plaer, en la mesura que és | rasa; mai no van arribar a la seva consciència estímuls nets, | innocents | , purs, per confeccionar-hi una imatge superposada, reiterada, emmirallada | d'aquells ulls plens de febre i tristesa de mort una noia ignorant o | innocent | , tant se val, immensament rica de joventut, de passió, de vida. Durant | sobretot en els primers moments, semblava perillós. A mi, encara que | innocent | , després em feia molta pena, i esperava el moment de veure'l desarrugar | i amb quina raó! Ell sol, amb la raó, contra tots nosaltres, bàrbars o | innocents | , entestats que el meu cosí sortís a fer riure el poble en aquella festa | o aquells moments amb el fulgor dels homicidis, i una sang | innocent | entre unes cuixes llargues... Tots els amors, l'amor; l'amor, | Un sentiment, no obstant, redimí la vilesa que vàrem perpetrar, | innocents | i cruels, plens ja de cap a peus d'obscenitat i fang. | guerra com si fos d'una cova, amb les mans agafades, fins i tot | innocents | . Fou després de la guerra quan ens vàrem conéixer. | oh ciutat dels dies humiliats, de la rosa rompuda en la boca | innocent | ! Oh dies sense objecte i vida sense objecte, hores | barri dels Josepets de la nostra Barcelona. L'arquitectura d'Alger és tan | innocent | i tan poca cosa com l'arquitectura que feien els mestres d'obres a finals | per les musculatures intactes i per la salut física dels pobles diguem-ne | innocents | són una mena de rescalfat de Nietzsche, dels més pobres i dels més |
|