Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Mila maldava per acostar-se-li, però ell se l'allunyava com un fantasma	inoportú	, com el record d'un món que no podia ressuscitar. "No, no —es deia—
i tota la resta. La noblesa dels propòsits podia pecar, alguna vegada, d'	inoportuna	: en el fons, els quixots acostumen a ser uns anarcoides mal educats, com
Reia com una nena, molt sovint, i de vegades era	inoportuna	. No ballava sinó en algunes festes privades, poques,
com Aina Cohen, entropessaven amb dificultats. El marquès havia estat	inoportú	morint-se a la posada de Can Valent. Era l'única estridència que havia
d'anys de glòria local ja tenia taules: —Senyora baronessa, sentiria ser	inoportuna	, però Dona Obdúlia desperta en mi tants de records... Es poetes som com
pròpia dels teòlegs. Al senyor canonge en realitat, aquella	inoportuna	visita de Frederic li havia fet la guitza; ell era un home metòdic i
discretament i amb una certa seguretat els conflictes de l'amor	inoportú	. El col·laborador de la dama, era un xicot d'uns trenta anys, doctor en
—¿I et creus que et deixaré quedar perquè, en la teva puresa	inoportuna	, et puguis erigir en jutge intimidant i mut dels meus actes? Per què
és posar-se a explicar punts de física. La paraula força és improcedent,	inoportuna	i ha tingut la virtut de deformar molts vitalistes que l'han manejada com
doncs és això el que aquí m'ha dut, encara que	inoportú	potser, per tal de veure't i retre't culte, a tu que, per
de l'ànima amb un simple somriure. Jo, esquerp, esclafint una riallada	inoportuna	i salvatge. Jo també vaig provar de dissimular la meva torbació amb una
de riure. Va sacsejar bruscament la mà com si s'espantés una mosca	inoportuna	. —En fi —digué enutjat—. El que et volia dir és això: quan arribà la
exemple, hom dóna resposta a les preguntes oportunes però no respon les	inoportunes	. Afegim, a més a més, que les situacions on hom cal que estigui en
moguts pel desig d'escoltar-te. Però tampoc no voldríem ésser	inoportuns	ni amoïnar-te en aquestes tristes circumstàncies. Ell, en sentir-ho,
homes, que no se'l volien ni escoltar i se l treien del davant com un	inoportú	que els anava a parlar de coses que ni Déu les entenia i que va ésser tan
sense cap treva. Miserable! —a Roma, amb quina obsequiositat tant	inoportuna	, tant espectrívola se interposà entre mi i la meva ambició! A Viena,
quietud de la terra, tan divina quan no la torben sorolls discordants ni	inoportunes	presències, perquè és de vagar el dia, el dring que porta el vent de la
esperança li són fugits i per a cada incomprensió, per a cada paraula	inoportuna	d'aquells que el volten, solament té un mig-riure bondadós, un tant se
sota els plecs s'amaga un sorgit, una taca rebel; potser un tornasol	inoportú	juga en el negre. Però qui negaria certa gràcia, cert enginy per a
/anexionista\, puix d'altra-manera encara vindria menys a tom la	inoportuna	referència al centralisme francès damunt del Roselló. Resulta d'un còmic
se'ls presentés, per tal de no esquivar els elefants amb una escopetada	inoportuna	. Ara el caçador guanya uns quants quilòmetres els elefants, ara són
fons de la vall bo i fent el sord, que no pas acudir obedients al conjur	inoportú	del bruixot. Però aquest bruixot, coronat de falgueres i abillat amb
Maurras. La qüestió religiosa que volen presentar-nos alguns jaumins, és	inoportuna	i mal plantejada. Ço que indigna, dels procediments de guerra, no és pas
El cas era que la imatge excitant de Maria Rosa es filtrava,	inoportuna	i traïdora, entre l'emmallat dels pensaments dedicats a l'amada. Diria's
el primer cop que aqueix mal germà venia a destorbar-lo com un testimoni	inoportú	, descarat i cínic. Naturalment, això el cohibia. Una estranya aprensió
semblat un crim. ¿Com ho podrien fer, doncs, per alliberar-se d'aquell	inoportú	que, tot rient rient, podia fer devenir tràgica la seva situació? D'un
rogenca de la capella, porta comprometedora que sempre feia un grinyol	inoportú	, miràvem dintre i tots contents dèiem entre nosaltres murmurant: "Sí que
a empentes i rodolons pels viaranys perdedors d'una tan llarga i	inoportuna	intercalació. Si algú arriba a llegir aquest paperot que escric, jo li
escena. La tofa de l'arbre, ben tupida, el mantenia ocult de qualsevol	inoportú	. El silenci voltant semblava augmentar el relleu de la imatge. La llum
colèric. El nen no digué res perquè res no entenia. Cap oposició	inoportuna	, doncs, sortí a l'encontre del comentari de l'oncle. L'ocell seguí
aferrats als seus talons uns esperons invisibles, amb un joiós dringar	inoportú	. Per no ésser suspecte, s'assegué a l'espona del llit, les mans als ulls.
complimentaren escandalosament, que no se sap si eren més ofensives llurs	inoportunes	carícies o la seva sola presència, ulleroses, i escorregudes de galtes,
amb forçada naturalitat: —Té raó!... I sempre ens trobem en moments	inoportuns	! —Perdoni! —va contestar-li ell, un xic enutjat i irònic.— no em
—va contestar-li ell, un xic enutjat i irònic.— no em pensava pas que fos	inoportú	. —No dic això! —replicà Fe, encorreguda.— Vull dir que ara porto un xic
infantil de la vida dura una pila d'anys. Aquesta ha estat una campana	inoportuna	. A la Universitat hi ha hagut Marsellesa i Segadors.
Us acompanyaré fins al carrer d'Avinyó i allà ens acomiadarem. Aquesta	inoportuna	subscripció per comprar el quadre de Sunyer m'obliga a fer unes
de sobte, trucaren a la porta. Vaig obrir, tot rondinant contra la gent	inoportuna	, disposada a engegar a tot aquell que volgués molestar el meu son. Un
un xic de gatzara... I la Quietud del Bosc, respon: —Vent, no siguis	inoportú	i no enfadis els arbres; deixa que tranquils els ocells cantin i que les
tots, tots l'havien de celebrar igual. —A més —afegí,— aquella lectura és	inoportuna	i fora de lloc. Però com més protestaven pare i fill, més curiositat
també, com Aina Cohen, tropeçaven amb dificultats. El marquès havia estat	inoportú	en morir-se a la posada de Ca'n Valent. Era l'única estridència que havia
les musculoses espatlles com si tractés d'expulsar-se un insecte	inoportú	. Els dos mil moros i la rumia del públic imitaven, amb menys discreció,
vergonya indefinible. —¿Què diran aquestes senyores de la meva presència	inoportuna	? —pregunto al company. —No us hi amoïneu. Són bones noies. En aquest
agra, aguda, inesperada, es barrejà amb la melodia. De moment ens semblà	inoportuna	, però aviat canviàrem de parer. Sortia de la gola d'un d'aquells
ella no posseeix prou atractiu personal per a guarir aquesta depressió	inoportuna	de l'amic? Potser el domina algun pensament ocult que no diu; potser és
produïa en ella una reacció singular. Trobava la proposició de Lluís	inoportuna	, intempestiva, àdhuc barroera. Però, i per què? ¿Per què, ara que veia
moment oportú: Haveu arribat a hora. a deshora en un moment	inoportú	: Haveu vingut a deshora. a última hora en el darrer moment
es limita aquesta preparació a la solució d'un problema estètic; el gest	inoportú	d'un familiar, la toixarrudesa d'una amiga o la cursileria d'un vestit
es necessitin fruits, tubèrculs o arrels simplement, l'excés de nitrat és	inoportú	i perjudicial, tant com el defecte. Això s'esdevindrà en els arbres
Això ensenya com cal estar alerta contra la sirena d'un bell pensament	inoportú	. L'ordre d'inducció és el govern de l'obra i per res del món no s'ha de
vulgui dirigir-se al Papa perquè faci desistir aquest Abat de les seves	inoportunes	exigències. I li recorda que Santes Creus és el lloc de la sepultura

Pàgina 1 (de 9)

50 següents