DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
inquiet A 1710 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb inquiet Freqüència total:  1710 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no volgué acompanyar-la ja més a l'església; es mostrà cada vegada més inquiet i d'humor desigual; començà a devorar els llibres de la biblioteca del
aquí sabrien alguna cosa de Sia; pensant això havia entrat una mica inquiet; ara veia que el vell no en tenia notícia. —Sí: m'he cansat ja de sentir
damunt del front; estava inundat de suor, lívid; els ulls es movien inquiets al rostre, desorbitats; els llavis, a causa de l'intens tremolor, no
amb més justesa, "el segle de la passió o el segle del romanticisme inquiet". Per a Dobrée, aquella fou "una època brutal, i com tantes d'altres
Al matí vaig a Espinelves, on oïm missa. De tant en tant la gent mirava, inquieta, finestra enllà. A la tarda torna en Graugés. Llegim versions meves en la
metafísiques. Jo observava que Rilke, el gran insatisfet, el gran inquiet, trobava, però, constantment fórmules més o menys interines per als seus
L'home, si ho és, també s'ha immobilitzat. —Hi ha algú? —pregunta, inquiet. —Sí —diu simplement la presència. —Perdona... perdoneu, no s'hi veu gens.
dur encara. La fosca se l'emporta de nou, l'allunya, i els homes es mouen inquiets, freguen els peus contra les lloses del vestíbul, més profund que no
on la vida bona continuava visible, gairebé abastable, que preguntava inquiet: "Quin dia som?" Car els dies s'inflaven i a penes podia dir-se que
hi havia un home penjat, i aquest home... era ell! Es passejà per l'era inquiet, neguitós; de tant en tant, sense voler, de reüll mirava la figuera
arbres i potser també per si algú volia penjar-se. El Narro es regirà inquiet. El Boni callà un instant. El Narro, però, no digué res, i l'altre
quan Jordi arribà a la masia, de retorn del poble. Havia baixat un xic inquiet, pensant en el gos, però la masia oferia l'aspecte de sempre. Veié la
per carrers solitaris. Es recordava de la mort de Minguet i se sentia inquiet. Això no obstant, cada dissabte continuà acudint a la taverna; el pitjor
a sota, per contrast, es cobria d'ombres més denses. Marina se sentia inquieta. Li semblava tard i sortí al portal de la masia. Mirà cap a les
[(Esverat.)] No, no! No vull pas que em vegi [(Amb mirades inquietes vers Adam.)] ¿Em sembla que ronca, oi? Eva. I és clar que
Brandant l'espasa.)] ¿Qui hi ha aquí? [(Apareix el Diable, tímid i inquiet.)] Diab· Sóc jo. No temeu. Salut, àngel de Jahvè! Salut,
d'infància. Però bevia poc, i en Vilagut se sentia inquiet quan era amb ella: no sabia com fer-s'ho per donar-li
jocs Viure en un barri extrem, ens indueix a passejar inquiets, com si volguéssim trobar un racó de certitud, algun
baixo de l'acera, un xipolleig flàccid i un tremolor d'aigua inquieta, per bé que un temps brevíssim, em retarda l'instant
àngels? Volves voladores Estiuegem, estiuegem. Mar inquieta, aquietadora, sospires com un pit. Pits com
el dolç tacte se m'esmuny frisós, i un riure, goig inquiet, brota profús i rebrota i em branqueja dins la boca:
Oh, Ernestina! Quin pecat hauries comès! Ernestina. [(Inquieta i vigilant.)] Ara l'estem cometent tots dos. Separem-nos, Víctor!
afalagant-lo.)] Deixa-ho per demà!... Víctor. [(Més inquiet, sempre recelant d'Ernestina.)] Júlia! Júlia.
el premi és una carícia i una llesca de pa amb mel. (Sa mare, inquieta, la sotja, cobejosa de tec i de cotxe.) Quan mira l'horrenda
L'han de treure de la festa perquè es troba malament. (Sa mare, inquieta, l'allita; no fos cas que es morís, la petita!) XVII
violència i a la desmesura. Això és encara més cert quan es pertany a l'inquiet eixam dels pobles europeus, els quals semblen no poder subsistir més que
de púrpura mig bada graciosament la boca pel respir inquiet i la calrada del sol i del rubor que la sufoca. Ella és la pau
dorm; l'altre somnia amb somrienta faç; l'altre, com inquiet, remuga i palpa el puny de son acer desenveinat. Diu
parlar de... —Que ja us ha passat alguna cosa? —pregunta ell, inquiet. —Potser la Teresa... —¿I, què creus que m'ha de passar, amb la
? —indica l'advocat, amb aire incrèdul. —Ai!, no gosaria —rebutja Teresa, inquieta; però l'esguard se li atura indecís, temerós, a la cigarrera oberta que
que duu bona sort. Un cop ell és fora queden les hores immòbils de la nit inquieta, per a reconstituir les escenes de la tarda; escenes retocades,
abril i no té mai acompliment. Aquella nit Laura surt al balcó del jardí, inquieta pels tres dies d'absència de Pere. És la mateixa hora en què Pere fuma i
vista. De bon grat pregaria de cara a l'altar major; però està massa inquieta, com vora un perill; les idees se li evaporen, s'encavalquen les unes a
al peu de la taula, feya ballar una pesanta bola de cristall y sos ulls inquiets tan prompte 's ficsavan sense expressió en los de la Madrona, com
en respiració expansiva y sossegada, aquell cap mullat de suhor freda, inquiet com lo péndol d' un metrónomo, reposava ab dolsa inclinació, y una sanch
hagués tingut bons mestres, no em veuria assaltat per aquests pensaments inquiets, no sofriria aquestes depressions. Per què no sóc ric? Perquè sóc fill
els llibres. No hi feia res, ell et venia amb uns versos terriblement inquiets, sentimentals, eròtics, pessimistes, retòricament exaltats o olímpics,
al meu entorn. Suposo que jo devia tenir un aire estrany, ansiós, potser inquiet, perquè els marins insistiren a voler saber allò que jo volia dir a
m'emportà. El vaig seguir amb recança, tímidament. Començava a sentir-me inquiet vora d'aquell home. Pressentia que faria un trist paper davant les dues
desconfiat que es fica a casa seva un vagabund estranger, els seus ulls inquiets em van dir que ell també estava content. Si en aquell instant m'haguessin
en negre i en foc que respirava i panteixava poderosament com una inquieta creació de l'home, contrastant amb el sobirà repòs dels paisatges de la
menjat unes quantes mossegades en el mateix planell que guaitava a Lió. Inquiet pel dormir, jo havia dit a Josep: —Cal remoure-ho tot, no cansar-nos
! —Jo fa dies que he perdut el meu... A jeure, t'han dit!... Està inquiet aquest gos. Sembla que ensumi alguna cosa que no va a l'hora. S'asseuen
el gest... En què pensava, ara? En els senyals que els peus de Cosme, inquiets, feixucs, han deixat a l'estora, sota la taula, en l'indret on s'asseia.
força en descobrir Lluís al final del trajecte. Sí, Lluís l'esperava inquiet, impacient com ella: ho delataven els seus ulls i els seus llavis, que ni
despatx; telefonà per saber si el tren arribava o no amb retard. "Massa inquiet i nerviós! Si ella ho descobreix, prendrà de seguida avantatge damunt
quan precisament es veia a si mateix, temps enllà, convertit en una ombra inquieta i torturada a sopluig del portal d'una casa en un tombant d'aquell
gerro de cristall i el cendrer, el cigar giravoltant entre els seus dits inquiets mentre escoltava el silenci... Mònica el va tocar del braç; la infermera
a en Josep, potser, i pregar amb devoció per..." Per què, es preguntava inquiet. Per una felicitat i una pau que li feien falta, però que rebutjava.
havia acabat per irritar el seu pare. Cosme seguia passejant-se inquiet. "S'han confabulat per atacar-me i posar en descobert la meva

  Pàgina 1 (de 35) 50 següents »