×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb inquiet |
Freqüència total: 1710 |
CTILC1 |
no volgué acompanyar-la ja més a l'església; es mostrà cada vegada més | inquiet | i d'humor desigual; començà a devorar els llibres de la biblioteca del | aquí sabrien alguna cosa de Sia; pensant això havia entrat una mica | inquiet | ; ara veia que el vell no en tenia notícia. —Sí: m'he cansat ja de sentir | damunt del front; estava inundat de suor, lívid; els ulls es movien | inquiets | al rostre, desorbitats; els llavis, a causa de l'intens tremolor, no | amb més justesa, "el segle de la passió o el segle del romanticisme | inquiet | ". Per a Dobrée, aquella fou "una època brutal, i com tantes d'altres | Al matí vaig a Espinelves, on oïm missa. De tant en tant la gent mirava, | inquieta | , finestra enllà. A la tarda torna en Graugés. Llegim versions meves en la | metafísiques. Jo observava que Rilke, el gran insatisfet, el gran | inquiet | , trobava, però, constantment fórmules més o menys interines per als seus | L'home, si ho és, també s'ha immobilitzat. —Hi ha algú? —pregunta, | inquiet | . —Sí —diu simplement la presència. —Perdona... perdoneu, no s'hi veu gens. | dur encara. La fosca se l'emporta de nou, l'allunya, i els homes es mouen | inquiets | , freguen els peus contra les lloses del vestíbul, més profund que no | on la vida bona continuava visible, gairebé abastable, que preguntava | inquiet | : "Quin dia som?" Car els dies s'inflaven i a penes podia dir-se que | hi havia un home penjat, i aquest home... era ell! Es passejà per l'era | inquiet | , neguitós; de tant en tant, sense voler, de reüll mirava la figuera | arbres i potser també per si algú volia penjar-se. El Narro es regirà | inquiet | . El Boni callà un instant. El Narro, però, no digué res, i l'altre | quan Jordi arribà a la masia, de retorn del poble. Havia baixat un xic | inquiet | , pensant en el gos, però la masia oferia l'aspecte de sempre. Veié la | per carrers solitaris. Es recordava de la mort de Minguet i se sentia | inquiet | . Això no obstant, cada dissabte continuà acudint a la taverna; el pitjor | a sota, per contrast, es cobria d'ombres més denses. Marina se sentia | inquieta | . Li semblava tard i sortí al portal de la masia. Mirà cap a les | [(Esverat.)] No, no! No vull pas que em vegi [(Amb mirades | inquietes | vers Adam.)] ¿Em sembla que ronca, oi? Eva. I és clar que | Brandant l'espasa.)] ¿Qui hi ha aquí? [(Apareix el Diable, tímid i | inquiet | .)] Diab· Sóc jo. No temeu. Salut, àngel de Jahvè! Salut, | d'infància. Però bevia poc, i en Vilagut se sentia | inquiet | quan era amb ella: no sabia com fer-s'ho per donar-li | jocs Viure en un barri extrem, ens indueix a passejar | inquiets | , com si volguéssim trobar un racó de certitud, algun | baixo de l'acera, un xipolleig flàccid i un tremolor d'aigua | inquieta | , per bé que un temps brevíssim, em retarda l'instant | àngels? Volves voladores Estiuegem, estiuegem. Mar | inquieta | , aquietadora, sospires com un pit. Pits com | el dolç tacte se m'esmuny frisós, i un riure, goig | inquiet | , brota profús i rebrota i em branqueja dins la boca: | Oh, Ernestina! Quin pecat hauries comès! Ernestina. [( | Inquieta | i vigilant.)] Ara l'estem cometent tots dos. Separem-nos, Víctor! | afalagant-lo.)] Deixa-ho per demà!... Víctor. [(Més | inquiet | , sempre recelant d'Ernestina.)] Júlia! Júlia. | el premi és una carícia i una llesca de pa amb mel. (Sa mare, | inquieta | , la sotja, cobejosa de tec i de cotxe.) Quan mira l'horrenda | L'han de treure de la festa perquè es troba malament. (Sa mare, | inquieta | , l'allita; no fos cas que es morís, la petita!) XVII | violència i a la desmesura. Això és encara més cert quan es pertany a l' | inquiet | eixam dels pobles europeus, els quals semblen no poder subsistir més que | de púrpura mig bada graciosament la boca pel respir | inquiet | i la calrada del sol i del rubor que la sufoca. Ella és la pau | dorm; l'altre somnia amb somrienta faç; l'altre, com | inquiet | , remuga i palpa el puny de son acer desenveinat. Diu | parlar de... —Que ja us ha passat alguna cosa? —pregunta ell, | inquiet | . —Potser la Teresa... —¿I, què creus que m'ha de passar, amb la | ? —indica l'advocat, amb aire incrèdul. —Ai!, no gosaria —rebutja Teresa, | inquieta | ; però l'esguard se li atura indecís, temerós, a la cigarrera oberta que | que duu bona sort. Un cop ell és fora queden les hores immòbils de la nit | inquieta | , per a reconstituir les escenes de la tarda; escenes retocades, | abril i no té mai acompliment. Aquella nit Laura surt al balcó del jardí, | inquieta | pels tres dies d'absència de Pere. És la mateixa hora en què Pere fuma i | vista. De bon grat pregaria de cara a l'altar major; però està massa | inquieta | , com vora un perill; les idees se li evaporen, s'encavalquen les unes a | al peu de la taula, feya ballar una pesanta bola de cristall y sos ulls | inquiets | tan prompte 's ficsavan sense expressió en los de la Madrona, com | en respiració expansiva y sossegada, aquell cap mullat de suhor freda, | inquiet | com lo péndol d' un metrónomo, reposava ab dolsa inclinació, y una sanch | hagués tingut bons mestres, no em veuria assaltat per aquests pensaments | inquiets | , no sofriria aquestes depressions. Per què no sóc ric? Perquè sóc fill | els llibres. No hi feia res, ell et venia amb uns versos terriblement | inquiets | , sentimentals, eròtics, pessimistes, retòricament exaltats o olímpics, | al meu entorn. Suposo que jo devia tenir un aire estrany, ansiós, potser | inquiet | , perquè els marins insistiren a voler saber allò que jo volia dir a | m'emportà. El vaig seguir amb recança, tímidament. Començava a sentir-me | inquiet | vora d'aquell home. Pressentia que faria un trist paper davant les dues | desconfiat que es fica a casa seva un vagabund estranger, els seus ulls | inquiets | em van dir que ell també estava content. Si en aquell instant m'haguessin | en negre i en foc que respirava i panteixava poderosament com una | inquieta | creació de l'home, contrastant amb el sobirà repòs dels paisatges de la | menjat unes quantes mossegades en el mateix planell que guaitava a Lió. | Inquiet | pel dormir, jo havia dit a Josep: —Cal remoure-ho tot, no cansar-nos | ! —Jo fa dies que he perdut el meu... A jeure, t'han dit!... Està | inquiet | aquest gos. Sembla que ensumi alguna cosa que no va a l'hora. S'asseuen | el gest... En què pensava, ara? En els senyals que els peus de Cosme, | inquiets | , feixucs, han deixat a l'estora, sota la taula, en l'indret on s'asseia. | força en descobrir Lluís al final del trajecte. Sí, Lluís l'esperava | inquiet | , impacient com ella: ho delataven els seus ulls i els seus llavis, que ni | despatx; telefonà per saber si el tren arribava o no amb retard. "Massa | inquiet | i nerviós! Si ella ho descobreix, prendrà de seguida avantatge damunt | quan precisament es veia a si mateix, temps enllà, convertit en una ombra | inquieta | i torturada a sopluig del portal d'una casa en un tombant d'aquell | gerro de cristall i el cendrer, el cigar giravoltant entre els seus dits | inquiets | mentre escoltava el silenci... Mònica el va tocar del braç; la infermera | a en Josep, potser, i pregar amb devoció per..." Per què, es preguntava | inquiet | . Per una felicitat i una pau que li feien falta, però que rebutjava. | havia acabat per irritar el seu pare. Cosme seguia passejant-se | inquiet | . "S'han confabulat per atacar-me i posar en descobert la meva |
|