×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb inquietar |
Freqüència total: 816 |
CTILC1 |
de neguit, respecte a Mila; estat que ella notava molt bé, i se n' | inquietava | —fins i tot el retenia d'anar-la a veure amb l'assiduïtat que hauria | ? On és el meu germà? —El teu germà... —vacil·là un instant—. No t' | inquietis | , Sileta; Candiet és a la presó. —I s'apressà a afegir: —És millor per | per aquella idea fixa i torturadora. Potser en un altre moment s'hauria | inquietat | pel seu pare i per la seva mare, car sempre s'havia comportat amb ells | pare? No puc donar un pas que no la vegi. —Però, és per ella que t' | inquietes | ? Perquè si és per ella... Mila calla, potser penedida d'haver parlat. I | d'aquí", cada dia més cec. Ella la veia aquesta obstinació. Mila ja no s' | inquieta | ni per ell; ara té traçat el seu camí amb una tan segura fermesa que res | El canoneig i les bombes s'intensifiquen més i més i, francament, m' | inquieto | . Hi ha moments que el "foc de cortina" és fortíssim. Em fico al llit, en | . —No ho sabem —replica ella—. No ho sabrem fins després. Ara l'home s' | inquieta | , obre una mica la boca, s'empassa la saliva i amb la veu lleugerament | peça. No et sabria dir per què no m'agrada, no és pas l'enyorament que m' | inquieta | , com tu m'expliques en la teva llarga, estimada, meravellosa carta, | El més lleuger mareig és un símptoma prou evident i els veïns vigilen, s' | inquieten | fins que, vençut, el malalt s'ajeu al llit, llavors ja es pot avisar la | Jaume tornà en silenci. La presència allí de l'altre per ella sola l' | inquietava | . Jaume hauria volgut no veure'l més. Però sobre això, ja ho havia dit, hi | Però els poetes, incontinents, verbosos, gosen | inquietar | les zones inefables amb triades paraules al capdavall | Rosa. Però... Rosa. Deixem-ho córrer. Dintre poc ja no caldrà | inquietar | -nos. Ernestina serà la nostra providència. Ah, sí! La nostra providència! | la seva pertorbació. Entra en Pepe per la porta del passadís, | inquietant | a la Merceneta, que l'esquiva enriolada.)] Merceneta. Vaja, | [(Fent un esforç.)] Mare, mare! Júlia. No us | inquieteu | per ella. Si ho sabéssiu! Rosa. Et penses que no ho sé! Si ho | la Júlia el pren del braç un poc engelosida.)] Júlia. No l' | inquietis | . Així que la Merceneta estarà llesta de la cuina li direm que se | l'altre.)] Res, no-res! Deixa'm, deixa'm! Merceneta. M' | inquietes | , noia. Tinc por que rumiïs alguna cosa dolenta; no sé el què... | té el condemnat? Ai! l'edat de la pedra polida i no m' | inquietis | ! És ací on escapcen els reis? No, ací no és on | més excels— és sempre a Catalunya una mica menestral. El que sobretot l' | inquieta | és l'expressió, la figura concreta de l'obra, el fet que la matèria que | Marquès no se sap a on; el cas és que ni els carrabiners ni la policia l' | inquietaren | . Un cop dins de França, quan el Marquès i el seu criat estaven disposats | les pluges comencen quan ve Sant Miquel. La mar s' | inquieta | sota el dia obscur; arriben les ones fins | un art" (pàg. 227). Aquest aspecte del problema no ens ha d' | inquietar | , doncs, ni poc ni molt, ans al contrari. Però, què hem de pensar dels | bondat freda. Aquells llavis gruixuts, aquell nas com inflat de tant d' | inquietar | -se'l i els ulls com mullats m'eren extraordinàriament antipàtics aquell | Mistral no fóra un gran poeta. Petits ulls, bons, però molt penetrants. M' | inquieten | . No hi ha res més torbador que la bondat descobrint les tares amagades i | em sembla endevinar que el sexe és una cosa cruel. I aquest pensament m' | inquieta | , em produeix un desfici estrany, un malestar que no em deixa veure la | transformadors. Així jo vull complir la meva missió d'artista, sense | inquietar | -me de la glòria, de la fama ni dels monuments. Això, escriure belles i | acció, quant durarà? ¿És el pressentiment d'aquesta fugacitat que ens | inquieta | i desficia? En fi, per què raonar aquestes coses? Un altre les | per a atrevir-nos a tocar aquests temes. Tot allò em va sorprendre, | inquietar | i adolorir. La noia ha acabat de passar el platet. Ben acompanyada del | i una placeta arenats; l'arena cruixia sota els nostres peus. Això m' | inquietava | . —Té aires d'un xalet. Deu ser d'un burgès que hi ve a passar les festes | emprendre la marxa. Mentre recollíem les nostres coses un pensament em va | inquietar | . Durant l'estiu, a Provença, i fins pocs dies enrera, més amunt de | parlat. El vaig buscar amb els ulls. Havia anat al carrer? ¿Em volia | inquietar | amb la seva absència? Estava irritat amb mi? Jo no ho estava amb ell | evitar de trobar-se amb un desagraït com jo. Amb l'espera el meu cor s' | inquietava | . La temença de perdre el company em produïa un desfici creixent. Vaig | home! Malpenso d'ell, sospito que en té de reserva. Aquests pensaments m' | inquieten | , estic descontent. No els voldria tenir. Després del que ha fet avui! | cas és que ell ha tingut més atracció que jo sobre aquella dona. I això m' | inquieta | , m'entristeix. I, alhora, sento la misèria de l'acte sexual realitzat | calents, assolellats. A cada sotrac ell es mourà dins el bagul estret, | inquietaran | inútilment el seu repòs. Arribaran al cementiri, cantaran les absoltes. | no deixa de petja els seus familiars. No és temor moral allò que els | inquieta | ; en tot cas un temor que, després del primer esclat, aconseguirà | en despertar-se a l'alba, fatigat per un repòs que tot de rares imatges | inquietaven | , s'havia abocat a la finestra per assistir a la creixença del dia, al | la meva vida en un sol matí? M'odies, filla meva, però el que més m' | inquieta | és que t'assembles a mi: també jo tenia aquesta cara afinada, aquesta | També el Josepó, que fins ara havia estat tot ulls, començava a s' | inquietar | . Ja feia temps que gent de tota mena li entraven a casa, com si la casa | la manobra, que tot just acabava. Sentia pruïtja en les mans. Ja s' | inquietava | de es veure semblant als badocs de ventre tibat, ell que era tot un home. | garra i córrer esvalotats carrer avall. Allò no era natural. La gent se n' | inquietava | . Eixia a les finestres. I ara què assenyalen els galls? ¿Què voldrà dir | particular. —Desenganya't —acabo per resumir, en una simplificació que m' | inquieta | a mi mateix—, quan deixa de ser pur i simple abric, la roba és, i només | ja parla de les "persones de gran estament", que, | inquietades | per "curiositats excessives", miren d'"escudrinyar lo | la defensa del nostre argument. Apa, doncs, Cebes, parla i digue'ns què t' | inquieta | i et fa dubtar. Parlaré, féu Cebes. A mi em sembla que el nostre argument | des dels nostres orígens, dins aquest orbe lluminós; cap veí no pot | inquietar | -se del nostre esperit; en el fons, conservem les tradicions més | i enfonsats, brillants com de febre; amb els dits llargs i nerviosos, s' | inquietava | un mostatxo anacrònic: era el pedagog Joan Palau i Vera. Un altre dia, un | dia és la criatura el que emociona, l'adolescent el que sedueix, el que | inquieta | ; ja no hi ha la imatge del vell; ja no hi ha una filosofia de la vellesa, | Tots ells bona gent, si els deixeu fer, si els doneu quartos i no els | inquieteu | , soldans del jòc i escarbats de nit, que per a conservar l'honor de còs, | que se satisfà amb un coneixement de superfície, que de vegades ens | inquieta | perquè hi podem intuir perills a la pròpia comoditat, o a la pròpia | faci, amb sol i neu i vent i boira i pluja, i aquest tirar al dret ja l' | inquieta | , que no és de bon averany exposar-se temeràriament a una mala solellada o | els arbres. Fermats per sempre al sòl on han nascut, l'oreig en va els | inquieta | , en va els sotraga el torb. I, tanmateix, qui no els mira distret, sinó |
|