Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de neguit, respecte a Mila; estat que ella notava molt bé, i se n'	inquietava	—fins i tot el retenia d'anar-la a veure amb l'assiduïtat que hauria
? On és el meu germà? —El teu germà... —vacil·là un instant—. No t'	inquietis	, Sileta; Candiet és a la presó. —I s'apressà a afegir: —És millor per
per aquella idea fixa i torturadora. Potser en un altre moment s'hauria	inquietat	pel seu pare i per la seva mare, car sempre s'havia comportat amb ells
pare? No puc donar un pas que no la vegi. —Però, és per ella que t'	inquietes	? Perquè si és per ella... Mila calla, potser penedida d'haver parlat. I
d'aquí", cada dia més cec. Ella la veia aquesta obstinació. Mila ja no s'	inquieta	ni per ell; ara té traçat el seu camí amb una tan segura fermesa que res
El canoneig i les bombes s'intensifiquen més i més i, francament, m'	inquieto	. Hi ha moments que el "foc de cortina" és fortíssim. Em fico al llit, en
. —No ho sabem —replica ella—. No ho sabrem fins després. Ara l'home s'	inquieta	, obre una mica la boca, s'empassa la saliva i amb la veu lleugerament
peça. No et sabria dir per què no m'agrada, no és pas l'enyorament que m'	inquieta	, com tu m'expliques en la teva llarga, estimada, meravellosa carta,
El més lleuger mareig és un símptoma prou evident i els veïns vigilen, s'	inquieten	fins que, vençut, el malalt s'ajeu al llit, llavors ja es pot avisar la
Jaume tornà en silenci. La presència allí de l'altre per ella sola l'	inquietava	. Jaume hauria volgut no veure'l més. Però sobre això, ja ho havia dit, hi
Però els poetes, incontinents, verbosos, gosen	inquietar	les zones inefables amb triades paraules al capdavall
Rosa. Però... Rosa. Deixem-ho córrer. Dintre poc ja no caldrà	inquietar	-nos. Ernestina serà la nostra providència. Ah, sí! La nostra providència!
la seva pertorbació. Entra en Pepe per la porta del passadís,	inquietant	a la Merceneta, que l'esquiva enriolada.)] Merceneta. Vaja,
[(Fent un esforç.)] Mare, mare! Júlia. No us	inquieteu	per ella. Si ho sabéssiu! Rosa. Et penses que no ho sé! Si ho
la Júlia el pren del braç un poc engelosida.)] Júlia. No l'	inquietis	. Així que la Merceneta estarà llesta de la cuina li direm que se
l'altre.)] Res, no-res! Deixa'm, deixa'm! Merceneta. M'	inquietes	, noia. Tinc por que rumiïs alguna cosa dolenta; no sé el què...
té el condemnat? Ai! l'edat de la pedra polida i no m'	inquietis	! És ací on escapcen els reis? No, ací no és on
més excels— és sempre a Catalunya una mica menestral. El que sobretot l'	inquieta	és l'expressió, la figura concreta de l'obra, el fet que la matèria que
Marquès no se sap a on; el cas és que ni els carrabiners ni la policia l'	inquietaren	. Un cop dins de França, quan el Marquès i el seu criat estaven disposats
les pluges comencen quan ve Sant Miquel. La mar s'	inquieta	sota el dia obscur; arriben les ones fins
un art" (pàg. 227). Aquest aspecte del problema no ens ha d'	inquietar	, doncs, ni poc ni molt, ans al contrari. Però, què hem de pensar dels
bondat freda. Aquells llavis gruixuts, aquell nas com inflat de tant d'	inquietar	-se'l i els ulls com mullats m'eren extraordinàriament antipàtics aquell
Mistral no fóra un gran poeta. Petits ulls, bons, però molt penetrants. M'	inquieten	. No hi ha res més torbador que la bondat descobrint les tares amagades i
em sembla endevinar que el sexe és una cosa cruel. I aquest pensament m'	inquieta	, em produeix un desfici estrany, un malestar que no em deixa veure la
transformadors. Així jo vull complir la meva missió d'artista, sense	inquietar	-me de la glòria, de la fama ni dels monuments. Això, escriure belles i
acció, quant durarà? ¿És el pressentiment d'aquesta fugacitat que ens	inquieta	i desficia? En fi, per què raonar aquestes coses? Un altre les
per a atrevir-nos a tocar aquests temes. Tot allò em va sorprendre,	inquietar	i adolorir. La noia ha acabat de passar el platet. Ben acompanyada del
i una placeta arenats; l'arena cruixia sota els nostres peus. Això m'	inquietava	. —Té aires d'un xalet. Deu ser d'un burgès que hi ve a passar les festes
emprendre la marxa. Mentre recollíem les nostres coses un pensament em va	inquietar	. Durant l'estiu, a Provença, i fins pocs dies enrera, més amunt de
parlat. El vaig buscar amb els ulls. Havia anat al carrer? ¿Em volia	inquietar	amb la seva absència? Estava irritat amb mi? Jo no ho estava amb ell
evitar de trobar-se amb un desagraït com jo. Amb l'espera el meu cor s'	inquietava	. La temença de perdre el company em produïa un desfici creixent. Vaig
home! Malpenso d'ell, sospito que en té de reserva. Aquests pensaments m'	inquieten	, estic descontent. No els voldria tenir. Després del que ha fet avui!
cas és que ell ha tingut més atracció que jo sobre aquella dona. I això m'	inquieta	, m'entristeix. I, alhora, sento la misèria de l'acte sexual realitzat
calents, assolellats. A cada sotrac ell es mourà dins el bagul estret,	inquietaran	inútilment el seu repòs. Arribaran al cementiri, cantaran les absoltes.
no deixa de petja els seus familiars. No és temor moral allò que els	inquieta	; en tot cas un temor que, després del primer esclat, aconseguirà
en despertar-se a l'alba, fatigat per un repòs que tot de rares imatges	inquietaven	, s'havia abocat a la finestra per assistir a la creixença del dia, al
la meva vida en un sol matí? M'odies, filla meva, però el que més m'	inquieta	és que t'assembles a mi: també jo tenia aquesta cara afinada, aquesta
També el Josepó, que fins ara havia estat tot ulls, començava a s'	inquietar	. Ja feia temps que gent de tota mena li entraven a casa, com si la casa
la manobra, que tot just acabava. Sentia pruïtja en les mans. Ja s'	inquietava	de es veure semblant als badocs de ventre tibat, ell que era tot un home.
garra i córrer esvalotats carrer avall. Allò no era natural. La gent se n'	inquietava	. Eixia a les finestres. I ara què assenyalen els galls? ¿Què voldrà dir
particular. —Desenganya't —acabo per resumir, en una simplificació que m'	inquieta	a mi mateix—, quan deixa de ser pur i simple abric, la roba és, i només
ja parla de les "persones de gran estament", que,	inquietades	per "curiositats excessives", miren d'"escudrinyar lo
la defensa del nostre argument. Apa, doncs, Cebes, parla i digue'ns què t'	inquieta	i et fa dubtar. Parlaré, féu Cebes. A mi em sembla que el nostre argument
des dels nostres orígens, dins aquest orbe lluminós; cap veí no pot	inquietar	-se del nostre esperit; en el fons, conservem les tradicions més
i enfonsats, brillants com de febre; amb els dits llargs i nerviosos, s'	inquietava	un mostatxo anacrònic: era el pedagog Joan Palau i Vera. Un altre dia, un
dia és la criatura el que emociona, l'adolescent el que sedueix, el que	inquieta	; ja no hi ha la imatge del vell; ja no hi ha una filosofia de la vellesa,
Tots ells bona gent, si els deixeu fer, si els doneu quartos i no els	inquieteu	, soldans del jòc i escarbats de nit, que per a conservar l'honor de còs,
que se satisfà amb un coneixement de superfície, que de vegades ens	inquieta	perquè hi podem intuir perills a la pròpia comoditat, o a la pròpia
faci, amb sol i neu i vent i boira i pluja, i aquest tirar al dret ja l'	inquieta	, que no és de bon averany exposar-se temeràriament a una mala solellada o
els arbres. Fermats per sempre al sòl on han nascut, l'oreig en va els	inquieta	, en va els sotraga el torb. I, tanmateix, qui no els mira distret, sinó

Pàgina 1 (de 17)

50 següents