DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
inquietud F 2442 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb inquietud Freqüència total:  2442 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

seves, l'heretà Mila en el brodar, i tal vegada heretà també un xic la inquietud romàntica de l'ànima sensitiva i somniadora de la jove mongeta, que anava
a la vida. Durant molt de temps es sentí turmentada per una certa inquietud, inquietud que creixia en ella, segons s'endinsava per aquell camí, però
vida. Durant molt de temps es sentí turmentada per una certa inquietud, inquietud que creixia en ella, segons s'endinsava per aquell camí, però mai no
s'endinsava per aquell camí, però mai no havia sabut on anava la seva inquietud ni d'on procedia. De petita, Mila del Santo s'havia il·lusionat amb la
paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia
davant aquella força, sentia que tot ell vacil·lava, presa d'una profunda inquietud. Tenia por per ell i, sobretot, temia per ella, i es sentia com un
mare, amb un pare abúlic i indolent, la seva ànima, tempestejada d'altes inquietuds, l'havia empès a fugir del poble quan a penes comptava quinze anys, per a
quals, com l'ombra d'un núvol en un llac tranquil, travessava llavors una inquietud. Els abaixà de seguida i no contestà cap paraula. D'ençà d'aquell dia
Costa el recordava de després, d'una nit en què ell li parlà de les seves inquietuds, d'una nit en què la seva ànima naufragava com aquesta nit en una mar
-te'n, doncs; submergeix-te en el corrent del món i calma en ell la teva inquietud. Quan l'enuig farà presa en tu, quan et sentiràs fatigat de tot, torna
gaudir d'aquesta felicitat fins a la mort i passar una vellesa lliure d'inquietuds. Amb mi, Déu no ho ha volgut. Faci's la seva voluntat. Ara, com el
començada, incapaç de portar-la a terme, turmentat per un altre ordre d'inquietuds i s'estava després mesos i mesos sense daler de recomençar? I si no era
ni tan sols el d'escapar-se de la petita presó que era Santa Maria. La inquietud a què l'ancià volia al·ludir li era totalment desconeguda. Era possible,
tancant darrera els seus passos. Mila no experimentava ja ni desig ni inquietud; menys, encara, la tristesa experimentada les altres nits de sant Joan.
d'infant quedaren oblidats per sempre, i noves i més transcendentals inquietuds començaren a turmentar la seva ànima. Un dia Maria Àgueda el veié tornar
cançó. Tino Costa li parlà també de la seva vida; li parlà de les seves inquietuds, i ho féu en un to que deixà en l'ànima de Mila una por misteriosa, un
per la noia, sinó que, a la vegada, sentí que creixia també la seva inquietud. El padrí se n'havia assabentat per casualitat: —És una d'aquelles coses,
en ella, sentia una sensació de remordiment anticipat. I tota la seva inquietud, aquesta nit, es resolia en un desig creixent, abassegador de veure la
que li oferia la vida. També el seu amor per Mila estava envoltat d'inquietuds. L'amor d'ells dos s'havia fet més turmentat de dia en dia; de dia en dia
reposar una mica en la seva companyia, assossegar a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la finestra i baixà al carrer. El seu desig de
les freqüents esgarrapades al rebost del seu germanastre vivia lliure d'inquietuds i de maldecaps. Tenia poques necessitats, i si demanava quelcom al seu
deia pel poble. Feia dies que no veia Tino Costa, i sentia a l'ànima una inquietud torturadora. El padrí interrompé el silenci; parlava com per a si mateix:
de Mila (en aquest record es barrejava sempre per a ell una misteriosa inquietud); el de Sileta, el de l'amic mort, el de sa mare... En el fons
de la vida, en què l'oblit ve a cercar un hom al fons de les seves inquietuds, i en què en cada gota de la nostra sang es sent cantar la nostra
ell, malalt d'impossibles nostàlgies, perseguit sense treva per una atroç inquietud, fastiguejat de la vida i d'ell mateix, amb una infància ombriva darrera
hagués llegit en els llibres. Al cor de Mila s'ha clavat l'espina d'una inquietud, i ella, tan forta i tan segura sempre de si i tan serena, s'ha tornat com
obscur. La tramuntana va portar amb ella els primers freds i portà noves inquietuds al cor de Mila, i ella sentí que no podia més. Cap a mitjan novembre
amb aquesta esperança, se li feia planer i lluminós. Un altre motiu d'inquietud s'havia afegit per a Mila a l'absència d'ell: la presència de Tiago de
si l'anés a veure? Fa dies que em ronda pel cap. No puc viure amb aquesta inquietud. Tia Càndia de moment va romandre muda davant les paraules d'ella i el to
el consol que li proporcionava, no estava tampoc per a ella exempta d'inquietuds. Maria Àgueda nodria, en efecte, el convenciment que ell, en un replec
encara una nena, entre la doble preocupació de curar del pare i de la inquietud pel seu germà, no li quedava esma d'ocupar-se de res més. En realitat, d'
sinó acréixer les seves temors. Ara l'horror del succés, les seves noves inquietuds: tot semblava fondre's en l'ànima d'ella en un sentiment de sinistres
—li havia dit—, poder parlar amb tu una vegada —una vegada almenys— sense inquietud, sense aquesta angúnia contínua de pensar que ens poden veure, de la por
que fos per una sola vegada, estrènyer-te contra el meu pit, lliure d'inquietuds. Com m'agradaria, Mila!" Li ho havia demanat tan naturalment, amb
per a la nit, Mila va passar-lo en un creixent desassossec, i la seva inquietud anà creixent a mesura que passaven les hores. Abans Mila era decidida en
poc a poc la indignació dels primers dies, i en lloc seu havia nascut una inquietud cada volta més gran per la seva filla. La mare es passava ara les hores
Ell guarda silenci. També ell està preocupat; també ell la mira amb inquietud. Però l'actitud de la seva filla l'irrita. No vol cedir. —Provarem una
satisfacció es troba. Només en aquella harmonia l'home pot viure lliure d'inquietuds, però que pocs que són els qui l'assoleixen! Jo mateix sóc feliç perquè
resolució. Ara està tranquil·la. Han passat llargs mesos de sobresalts, d'inquietuds, de febre, però, per fi, ha guanyat la serenitat i ja no dubta més. Ara
del seu ésser dolces advertències, que anava sembrant a la seva ànima inquietuds. I Mila les escolta, mentre està preparant-se. "Tu ets una nena
El padrí no deixà de notar-ho, i sentí que en la seva ànima renaixia la inquietud per Mila. —No, no, padrí. Tu no m'estimes. Tu no pots voler que
Malgrat tot, Tino Costa no podia rebutjar del seu si una estranya inquietud pensant en ella; un obscur pressentiment semblava advertir-lo que no la
—una por inconcreta— creixia en ell, i a la mirada li brillava ara una inquietud malsana, alguna cosa d'angoixes instintives i animals, com una mena de
Tino Costa porfidiejava en l'intent: s'hi obstinava. Fugia de la seva inquietud i del seu terror, que sentia allí mateix, vora seu, com una presència
Però allà al fons, entre aquells fragments, ara es desperta l'esfereïdora inquietud de les seves hores solitàries; i la nocturna solitud, sobre les escenes
sense temor, tal vegada una mica commoguda. I, davant d'això, quina inquietud la podia torbar? També Santa Maria ho sentí així. Per això el seu
o d'un privat —en els seus matrimonis, en els seus adulteris—, en la inquietud d'una facció, en els odis patriòtics: són raons d'un altre tipus les que
creada és totalment nova, i aquesta "novetat" desconcerta i desvetlla inquietuds que acaben convertint-se en desconfiança: desconfiança envers el
que hi ha hagut algú —ell— en qui reconeixem la imatge de les nostres inquietuds i les nostres desorientacions, suportades per una vegada amb tanta
sentiren reverdir en els seus tendríssims cors les més estupendes inquietuds misticoides. Una bona part de la literatura moderna, justament la que es

  Pàgina 1 (de 49) 50 següents »