Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seves, l'heretà Mila en el brodar, i tal vegada heretà també un xic la	inquietud	romàntica de l'ànima sensitiva i somniadora de la jove mongeta, que anava
a la vida. Durant molt de temps es sentí turmentada per una certa	inquietud	, inquietud que creixia en ella, segons s'endinsava per aquell camí, però
vida. Durant molt de temps es sentí turmentada per una certa inquietud,	inquietud	que creixia en ella, segons s'endinsava per aquell camí, però mai no
s'endinsava per aquell camí, però mai no havia sabut on anava la seva	inquietud	ni d'on procedia. De petita, Mila del Santo s'havia il·lusionat amb la
paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada d'	inquietud	, creixia en la seva ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia
davant aquella força, sentia que tot ell vacil·lava, presa d'una profunda	inquietud	. Tenia por per ell i, sobretot, temia per ella, i es sentia com un
mare, amb un pare abúlic i indolent, la seva ànima, tempestejada d'altes	inquietuds	, l'havia empès a fugir del poble quan a penes comptava quinze anys, per a
quals, com l'ombra d'un núvol en un llac tranquil, travessava llavors una	inquietud	. Els abaixà de seguida i no contestà cap paraula. D'ençà d'aquell dia
Costa el recordava de després, d'una nit en què ell li parlà de les seves	inquietuds	, d'una nit en què la seva ànima naufragava com aquesta nit en una mar
-te'n, doncs; submergeix-te en el corrent del món i calma en ell la teva	inquietud	. Quan l'enuig farà presa en tu, quan et sentiràs fatigat de tot, torna
gaudir d'aquesta felicitat fins a la mort i passar una vellesa lliure d'	inquietuds	. Amb mi, Déu no ho ha volgut. Faci's la seva voluntat. Ara, com el
començada, incapaç de portar-la a terme, turmentat per un altre ordre d'	inquietuds	i s'estava després mesos i mesos sense daler de recomençar? I si no era
ni tan sols el d'escapar-se de la petita presó que era Santa Maria. La	inquietud	a què l'ancià volia al·ludir li era totalment desconeguda. Era possible,
tancant darrera els seus passos. Mila no experimentava ja ni desig ni	inquietud	; menys, encara, la tristesa experimentada les altres nits de sant Joan.
d'infant quedaren oblidats per sempre, i noves i més transcendentals	inquietuds	començaren a turmentar la seva ànima. Un dia Maria Àgueda el veié tornar
cançó. Tino Costa li parlà també de la seva vida; li parlà de les seves	inquietuds	, i ho féu en un to que deixà en l'ànima de Mila una por misteriosa, un
per la noia, sinó que, a la vegada, sentí que creixia també la seva	inquietud	. El padrí se n'havia assabentat per casualitat: —És una d'aquelles coses,
en ella, sentia una sensació de remordiment anticipat. I tota la seva	inquietud	, aquesta nit, es resolia en un desig creixent, abassegador de veure la
que li oferia la vida. També el seu amor per Mila estava envoltat d'	inquietuds	. L'amor d'ells dos s'havia fet més turmentat de dia en dia; de dia en dia
reposar una mica en la seva companyia, assossegar a la seva ombra aquesta	inquietud	!" Tino Costa tancà la finestra i baixà al carrer. El seu desig de
les freqüents esgarrapades al rebost del seu germanastre vivia lliure d'	inquietuds	i de maldecaps. Tenia poques necessitats, i si demanava quelcom al seu
deia pel poble. Feia dies que no veia Tino Costa, i sentia a l'ànima una	inquietud	torturadora. El padrí interrompé el silenci; parlava com per a si mateix:
de Mila (en aquest record es barrejava sempre per a ell una misteriosa	inquietud	); el de Sileta, el de l'amic mort, el de sa mare... En el fons
de la vida, en què l'oblit ve a cercar un hom al fons de les seves	inquietuds	, i en què en cada gota de la nostra sang es sent cantar la nostra
ell, malalt d'impossibles nostàlgies, perseguit sense treva per una atroç	inquietud	, fastiguejat de la vida i d'ell mateix, amb una infància ombriva darrera
hagués llegit en els llibres. Al cor de Mila s'ha clavat l'espina d'una	inquietud	, i ella, tan forta i tan segura sempre de si i tan serena, s'ha tornat com
obscur. La tramuntana va portar amb ella els primers freds i portà noves	inquietuds	al cor de Mila, i ella sentí que no podia més. Cap a mitjan novembre
amb aquesta esperança, se li feia planer i lluminós. Un altre motiu d'	inquietud	s'havia afegit per a Mila a l'absència d'ell: la presència de Tiago de
si l'anés a veure? Fa dies que em ronda pel cap. No puc viure amb aquesta	inquietud	. Tia Càndia de moment va romandre muda davant les paraules d'ella i el to
el consol que li proporcionava, no estava tampoc per a ella exempta d'	inquietuds	. Maria Àgueda nodria, en efecte, el convenciment que ell, en un replec
encara una nena, entre la doble preocupació de curar del pare i de la	inquietud	pel seu germà, no li quedava esma d'ocupar-se de res més. En realitat, d'
sinó acréixer les seves temors. Ara l'horror del succés, les seves noves	inquietuds	: tot semblava fondre's en l'ànima d'ella en un sentiment de sinistres
—li havia dit—, poder parlar amb tu una vegada —una vegada almenys— sense	inquietud	, sense aquesta angúnia contínua de pensar que ens poden veure, de la por
que fos per una sola vegada, estrènyer-te contra el meu pit, lliure d'	inquietuds	. Com m'agradaria, Mila!" Li ho havia demanat tan naturalment, amb
per a la nit, Mila va passar-lo en un creixent desassossec, i la seva	inquietud	anà creixent a mesura que passaven les hores. Abans Mila era decidida en
poc a poc la indignació dels primers dies, i en lloc seu havia nascut una	inquietud	cada volta més gran per la seva filla. La mare es passava ara les hores
Ell guarda silenci. També ell està preocupat; també ell la mira amb	inquietud	. Però l'actitud de la seva filla l'irrita. No vol cedir. —Provarem una
satisfacció es troba. Només en aquella harmonia l'home pot viure lliure d'	inquietuds	, però que pocs que són els qui l'assoleixen! Jo mateix sóc feliç perquè
resolució. Ara està tranquil·la. Han passat llargs mesos de sobresalts, d'	inquietuds	, de febre, però, per fi, ha guanyat la serenitat i ja no dubta més. Ara
del seu ésser dolces advertències, que anava sembrant a la seva ànima	inquietuds	. I Mila les escolta, mentre està preparant-se. "Tu ets una nena
El padrí no deixà de notar-ho, i sentí que en la seva ànima renaixia la	inquietud	per Mila. —No, no, padrí. Tu no m'estimes. Tu no pots voler que
Malgrat tot, Tino Costa no podia rebutjar del seu si una estranya	inquietud	pensant en ella; un obscur pressentiment semblava advertir-lo que no la
—una por inconcreta— creixia en ell, i a la mirada li brillava ara una	inquietud	malsana, alguna cosa d'angoixes instintives i animals, com una mena de
Tino Costa porfidiejava en l'intent: s'hi obstinava. Fugia de la seva	inquietud	i del seu terror, que sentia allí mateix, vora seu, com una presència
Però allà al fons, entre aquells fragments, ara es desperta l'esfereïdora	inquietud	de les seves hores solitàries; i la nocturna solitud, sobre les escenes
sense temor, tal vegada una mica commoguda. I, davant d'això, quina	inquietud	la podia torbar? També Santa Maria ho sentí així. Per això el seu
o d'un privat —en els seus matrimonis, en els seus adulteris—, en la	inquietud	d'una facció, en els odis patriòtics: són raons d'un altre tipus les que
creada és totalment nova, i aquesta "novetat" desconcerta i desvetlla	inquietuds	que acaben convertint-se en desconfiança: desconfiança envers el
que hi ha hagut algú —ell— en qui reconeixem la imatge de les nostres	inquietuds	i les nostres desorientacions, suportades per una vegada amb tanta
sentiren reverdir en els seus tendríssims cors les més estupendes	inquietuds	misticoides. Una bona part de la literatura moderna, justament la que es

Pàgina 1 (de 51)

50 següents