Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

M'ho acaben de dir de part certa. Les dones anaren envoltant-la,	inquirint	detalls. Els murmuris creixien. Mila aniria amb el seu pare a les terres
i tornaven tots dos parlant, agafats de la mà. Marina no es cansava d'	inquirir	, interessada sempre pels progressos de l'infant. Marçal li parlava del
I té un quarto de bany. —¿Vol dir que coneixes fins es quarto de bany? —	inquirí	, maliciosa, Dona Ramona. Na Remei Huguet s'havia acostat en silenci i
mena de carnet ideal per figurar en el primer rengle del gran món, sense	inquirir	ni els antecedents morals ni l'estat de la camisa dels subjectes, eren la
sala l' Angeleta tenía adormidet á la falda al tendre nen. Mare y fillas	inquirían	ab la vista atribulada lo parer del metje qu' acabava d' inspeccionar á
i em ficava al llit, simulant que estava cansat de l'excursió. Ningú no	inquiria	el meu veritable estat. Altres vegades la festa acabava més malament. Si
la novella Creació i l'Home, que hi ha estat posat per Déu,	inquireix	el lloc on sojorna, i hi és adreçat: davalla primerament damunt
damunt la Terra, companyó de servei i, molt joiosos,	inquirim	els camins de Déu amb l'Home, car Déu veiem que t'honorà i que
de llurs condicions físiques. El naturalista que no està impulsat a	inquirir	quin és aquest lligam, deu sentir molt poca curiositat. Segons la meva
objectes gairebé totèmics que són emprats a la festa. Hermann Bonnín	inquireix	detalls de cada un dels estris a fi d'encarregar-ne reproduccions fidels
grup d'al·lots davant "sa capellana", tot pessigant-li la cavalcadura.	Inquireixo	si en aquesta ciutat tranquil·la i episcopal hi ha hagut algun brot de
nou el canó i la frase reivindicativa ha quedat com una dita popular.	Inquireixo	per la figura del "general", que acompanya el canó. —El personatge del
seus amors i en els seus odis, congeminats per una voluntat imperiosa d'	inquirir	les veritats que dormen sota el nivell de la conciència i que cada vegada
d'esbrinar les condicions a les quals respon aquest coneixement, i també	inquirir	aquelles a les quals responen tots aquells que no són valorats amb la
passats ni les decepcions que els esperen els mouen a reflexionar,	inquirint	la causa del malestar que pateixen; si fessin això, girarien els ulls
es trobava en destret i aflicció. I eres jove, forta i bella, i ningú no	inquirí	si ja havies donat tota la flor i tota la fruita, i fores arrabassada del
casa la cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba;	inquiria	per entre els matalassos i en tots els recons que poguessin servir
veïns s'esmeraren en proporcionar consols i auxilis, com aiximateix en	inquirir	les causes del suicidi. Mes de nou sols va saber-se que la morta havía
topa amb l'impossible: tan impossible m'és, en efecte, d'aturar-me a	inquirir	passat el darrer sol què hi ha, com abans del primer o després del darrer
davant nostre aquells païsatges de velada esplendidesa. És en va voler	inquirir	l'etnografía d'aquelles prades callades, d'aquelles selves adormides...
espanyola del temps de Carles IV, poso per exemple, és inútil	inquirir	-lo per les pintures de l'època, a no ésser les de Goya, l'artista
—I tu preguntes?... Aclarí: —Fa anys que ell el tocà. Mossèn Gaspar	inquiria	: —Ell? Qui era, ell? Un nom. El rector es sobtà: Chopin? Chopin
D'aquest mal prové aquell vici detestable que és el de tafanejar i	inquirir	les noves públiques i secretes i el coneixement de moltes coses que ni
va adreçar-se a en Bonosi, parlant-li en català; i, després d'haver	inquirit	, pel nom, que era l'home que li havien recomanat, va proposar-li
i estigués reclamant socors, mig esbalaïda, quasi sense alè? Era precís	inquirir	-ho. Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà ràpidament, procurant
Després baixà als pobles de les valls i per tot arreu preguntà, demanà,	inquirí	... Ningú, però, no li va saber donar raó de la Marianneta. Era ja al
tot el poble, casa per casa; he voltat pels afores, he preguntat, he	inquirit	, i ningú no me n'ha sabut donar raó. —Això és que ha tornat a emprendre el
els més de les províncies d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca. Vaig	inquirir	on se reunien i els vaig trobar en dues cases que més s'han de pendre com
fins que tingués el cul ben ple de butllofes. —I tu, Detering? —segueix	inquirint	Müller. Quin mestretites que en sortiria, d'aquest preguntaire! Detering
jo, no solament amb la inquietud d'examinar el dolor físic, sinó per	inquirir	la causa que privava aquells éssers de llibertat. (En escriure el mot
muntanyenca. S'inclina devers el pilot, agafa un pa, demana el preu,	inquireix	la data d'elaboració, la qualitat de la farina... D'un pessic li lleva
Servia de pinzell una ampla paleta de pintor. No ens ha estat possible d'	inquirir	els ingredients usats per a produir els colors, que estaven posats dins
galants, els dels calendaris polítics... En temps de Lluís XIV va	inquirir	celebritat com a nouvelliste el comte Joachim de Lionne,
clara la situació, la plàstica; i els polítics tendeixen a parlar,	inquirir	, criticar: tot coses negatives. S'entén la política d'una manera diferent
© © © © © © © © Tot això és el que ens ha estat possible d'	inquirir	referent a la Sardana en el segle XVIIIè· i que, almenys, si més
que és costum al Continent: tenia la impressió que no en feien cabal. He	inquirit	sobre el criteri a seguir: "No té importància", m'han respost algunes
Acabàvem justament de dinar quan ha comparegut un policia. Venia a	inquirir	com era que encara no ens havíem presentat a la comissaria de Birkenhead
no hi havia encara res que fes referència a la nostra terra. En	inquirir	si no tenien alguna cosa de la nostra producció, em fou respost molt
que, amb les calces extremament sumàries, produeix un efecte semblant. He	inquirit	si feia temps que el vestit de punt s'havia generalitzat d'una manera tan
ja saps que... I Zeni no gosà preguntar més a la seva tia Silda ni Silda	inquirir	els motius que havien dut el seu nebot a aquella pregunta. A can
ara. Però, ben segur que cauríem en error si cedíssim a la curiositat d'	inquirir	detalls i més detalls fins a convertir aquest relat en un tractat
enormes i un llac. No hi havia res més, en el cartell. Aleshores	inquirí	, es documentà: aquell indret estava situat cap al sud de Xile. I es
Em ve a la punta de la llengua una pregunta, però la brido. Anava a	inquirir	si els catorze fills els ha tingut amb una sola de les Ciempozuelos o amb
dels fanals un nom de rei: Eduard II. —I si l'Albí fos fill d'Eduard II? —	inquireix	el comunicant. —Eduard II, d'on? —li pregunto—. Sé d'un Eduard II del
interposant mentides entre un i altre... —Però... no li diries... —	inquirí	, amb vistent angoixa. —El teu nom?... Sí, també. ¿Com callar-lo
Ah!... per això! si no, no hauríeu dinat de gust, avui! I la mamà	inquiria	de seguida, molt seriosament: —Què duia? En matèria d'indumentària, solia
Ninona, quan estaven sols). No t'impacientis... Ja tornarem aviat, no?",	inquirí	, girant-se als de la colla. "Sí, sí; no frisi, senyora",
que roben criatures i després les venen als que no en tenen. —Vols dir? —	inquirí	la mestressa, escruixida. —Que no ho veus, que no es retira, de res, a
seccionades totes les entranyes... —I... és veritat que...? —tornà a	inquirir	el Jutge. Per tota contesta, el metge féu un gest expressiu. El
el fill del qual era un conegut columbòfil. —Què tal el seu fill? —vaig	inquirir	. —Què li diré?... —em contestà—. A part de quatre copetes, quatre cartetes

Pàgina 1 (de 6)

50 següents