DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
inquirir V 271 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb inquirir Freqüència total:  271 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

M'ho acaben de dir de part certa. Les dones anaren envoltant-la, inquirint detalls. Els murmuris creixien. Mila aniria amb el seu pare a les terres
i tornaven tots dos parlant, agafats de la mà. Marina no es cansava d'inquirir, interessada sempre pels progressos de l'infant. Marçal li parlava del
I té un quarto de bany. —¿Vol dir que coneixes fins es quarto de bany? —inquirí, maliciosa, Dona Ramona. Na Remei Huguet s'havia acostat en silenci i
mena de carnet ideal per figurar en el primer rengle del gran món, sense inquirir ni els antecedents morals ni l'estat de la camisa dels subjectes, eren la
sala l' Angeleta tenía adormidet á la falda al tendre nen. Mare y fillas inquirían ab la vista atribulada lo parer del metje qu' acabava d' inspeccionar á
i em ficava al llit, simulant que estava cansat de l'excursió. Ningú no inquiria el meu veritable estat. Altres vegades la festa acabava més malament. Si
la novella Creació i l'Home, que hi ha estat posat per Déu, inquireix el lloc on sojorna, i hi és adreçat: davalla primerament damunt
damunt la Terra, companyó de servei i, molt joiosos, inquirim els camins de Déu amb l'Home, car Déu veiem que t'honorà i que
de llurs condicions físiques. El naturalista que no està impulsat a inquirir quin és aquest lligam, deu sentir molt poca curiositat. Segons la meva
objectes gairebé totèmics que són emprats a la festa. Hermann Bonnín inquireix detalls de cada un dels estris a fi d'encarregar-ne reproduccions fidels
grup d'al·lots davant "sa capellana", tot pessigant-li la cavalcadura. Inquireixo si en aquesta ciutat tranquil·la i episcopal hi ha hagut algun brot de
nou el canó i la frase reivindicativa ha quedat com una dita popular. Inquireixo per la figura del "general", que acompanya el canó. —El personatge del
seus amors i en els seus odis, congeminats per una voluntat imperiosa d'inquirir les veritats que dormen sota el nivell de la conciència i que cada vegada
d'esbrinar les condicions a les quals respon aquest coneixement, i també inquirir aquelles a les quals responen tots aquells que no són valorats amb la
passats ni les decepcions que els esperen els mouen a reflexionar, inquirint la causa del malestar que pateixen; si fessin això, girarien els ulls
es trobava en destret i aflicció. I eres jove, forta i bella, i ningú no inquirí si ja havies donat tota la flor i tota la fruita, i fores arrabassada del
casa la cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba; inquiria per entre els matalassos i en tots els recons que poguessin servir
veïns s'esmeraren en proporcionar consols i auxilis, com aiximateix en inquirir les causes del suicidi. Mes de nou sols va saber-se que la morta havía
topa amb l'impossible: tan impossible m'és, en efecte, d'aturar-me a inquirir passat el darrer sol què hi ha, com abans del primer o després del darrer
davant nostre aquells païsatges de velada esplendidesa. És en va voler inquirir l'etnografía d'aquelles prades callades, d'aquelles selves adormides...
espanyola del temps de Carles IV, poso per exemple, és inútil inquirir-lo per les pintures de l'època, a no ésser les de Goya, l'artista
—I tu preguntes?... Aclarí: —Fa anys que ell el tocà. Mossèn Gaspar inquiria: —Ell? Qui era, ell? Un nom. El rector es sobtà: Chopin? Chopin
D'aquest mal prové aquell vici detestable que és el de tafanejar i inquirir les noves públiques i secretes i el coneixement de moltes coses que ni
va adreçar-se a en Bonosi, parlant-li en català; i, després d'haver inquirit, pel nom, que era l'home que li havien recomanat, va proposar-li
i estigués reclamant socors, mig esbalaïda, quasi sense alè? Era precís inquirir-ho. Va deixar la bombeta sobre un moble i redavallà ràpidament, procurant
Després baixà als pobles de les valls i per tot arreu preguntà, demanà, inquirí... Ningú, però, no li va saber donar raó de la Marianneta. Era ja al
tot el poble, casa per casa; he voltat pels afores, he preguntat, he inquirit, i ningú no me n'ha sabut donar raó. —Això és que ha tornat a emprendre el
els més de les províncies d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca. Vaig inquirir on se reunien i els vaig trobar en dues cases que més s'han de pendre com
fins que tingués el cul ben ple de butllofes. —I tu, Detering? —segueix inquirint Müller. Quin mestretites que en sortiria, d'aquest preguntaire! Detering
jo, no solament amb la inquietud d'examinar el dolor físic, sinó per inquirir la causa que privava aquells éssers de llibertat. (En escriure el mot
muntanyenca. S'inclina devers el pilot, agafa un pa, demana el preu, inquireix la data d'elaboració, la qualitat de la farina... D'un pessic li lleva
Servia de pinzell una ampla paleta de pintor. No ens ha estat possible d'inquirir els ingredients usats per a produir els colors, que estaven posats dins
galants, els dels calendaris polítics... En temps de Lluís XIV va inquirir celebritat com a /nouvelliste\ el comte Joachim de Lionne, que
clara la situació, la plàstica; i els polítics tendeixen a parlar, inquirir, criticar: tot coses negatives. S'entén la política d'una manera diferent
© © © © © © © © Tot això és el que ens ha estat possible d'inquirir referent a la Sardana en el segle XVIIIè· i que, almenys, si més
que és costum al Continent: tenia la impressió que no en feien cabal. He inquirit sobre el criteri a seguir: "No té importància", m'han respost algunes
Acabàvem justament de dinar quan ha comparegut un policia. Venia a inquirir com era que encara no ens havíem presentat a la comissaria de Birkenhead
no hi havia encara res que fes referència a la nostra terra. En inquirir si no tenien alguna cosa de la nostra producció, em fou respost molt
que, amb les calces extremament sumàries, produeix un efecte semblant. He inquirit si feia temps que el vestit de punt s'havia generalitzat d'una manera tan
ja saps que... I Zeni no gosà preguntar més a la seva tia Silda ni Silda inquirir els motius que havien dut el seu nebot a aquella pregunta. A can
ara. Però, ben segur que cauríem en error si cedíssim a la curiositat d'inquirir detalls i més detalls fins a convertir aquest relat en un tractat
enormes i un llac. No hi havia res més, en el cartell. Aleshores inquirí, es documentà: aquell indret estava situat cap al sud de Xile. I es
Em ve a la punta de la llengua una pregunta, però la brido. Anava a inquirir si els catorze fills els ha tingut amb una sola de les Ciempozuelos o amb
dels fanals un nom de rei: Eduard II. —I si l'Albí fos fill d'Eduard II? —inquireix el comunicant. —Eduard II, d'on? —li pregunto—. Sé d'un Eduard II del
interposant mentides entre un i altre... —Però... no li diries... —inquirí, amb vistent angoixa. —El teu nom?... Sí, també. ¿Com callar-lo
Ah!... per això! si no, no hauríeu dinat de gust, avui! I la mamà inquiria de seguida, molt seriosament: —Què duia? En matèria d'indumentària, solia
Ninona, quan estaven sols). No t'impacientis... Ja tornarem aviat, no?", inquirí, girant-se als de la colla. "Sí, sí; no frisi, senyora",
que roben criatures i després les venen als que no en tenen. —Vols dir? —inquirí la mestressa, escruixida. —Que no ho veus, que no es retira, de res, a
seccionades totes les entranyes... —I... és veritat que...? —tornà a inquirir el Jutge. Per tota contesta, el metge féu un gest expressiu. El
el fill del qual era un conegut columbòfil. —Què tal el seu fill? —vaig inquirir. —Què li diré?... —em contestà—. A part de quatre copetes, quatre cartetes

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »