DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
inquisició F 730 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb inquisició Freqüència total:  730 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del Governador que els prohibia, les amenaces de presó i anatema de la Inquisició, "la depravada corrupció jacobina" —paraules del ban— s'estenia per la
fora de tota disciplina. Les reformes introduïdes pel Rei Catòlic —inquisició contra els judaïtzants, intervenció als grans monestirs, redreç de les
assegurar-la. També l'Edat Mitjana va conèixer heretges, també hi havia inquisicions: però l'home medieval estava situat "ab ovo" dins la fe i la compartia,
jo te besaré la mà; i si no me la dónes, una garrotà! I acaba la inquisició amb una riallada o amb un plor esgarrat, i l'infant rep el regal del Rei.
a les lluites religioses que hagué de suportar Galileu amb motiu de la inquisició. La seva amistat amb els jesuïtes i la seva enemistat papal. Seguim la
està l'ambient, quin paper juga l'església, a quina distància estem de la Inquisició. Morgan. —El temps ha canviat rodonament. Abans, encara al
i, d'aquestes, més d'una fou incumplida més endavant. El Tribunal de la Inquisició fou mantingut i amb ell la possibilitat de seguir confiscant els béns de
No obstant, els notables mallorquins foren uns grans admiradors de la Inquisició, perquè, encara que de tot d'una els béns confiscats sortien de l'illa,
a Felip V, negociaren els mallorquins la continuació del Tribunal de la Inquisició, no pot tenir altre explicació raonable. L'any 1773 alguns
dels argenters fent-li proferir els habituals crits de "Visca la Inquisició!" i "/Viva el Altar y el Trono!\". Ja mossèn Josep Tarongí
els seus pressupòsits la violència de la discusió. Tant la defensa de la Inquisició com la persecució dels xuetes no tenien més abast que el de retardar la
xuetons, com a objectiu preferent a qualsevol altre, o en el Palau de la Inquisició cada vegada que l'avalot té una inspiració lliberal. Penjant i despenjant
donacions i dels llegats, cal esmentar la importància del Tribunal de la Inquisició. Com que ja sabem que l'any 1435 s'havien convertit tots els
al cristianisme, no ens pot estranyar massa l'afirmació que la Inquisició fou un remei fàcil al qual acudí la clerecia mallorquina per a fer cara a
amb què un poble que s'havia passat mig segle bramant "Visca la Inquisició!" es convertís de prompte en servil esclau de la lliberal reina
encara que fos a costa d'un sacrifici d'aquell tipus. L'enfortiment de la Inquisició completava el pla dels reis: un sistema de policia i de sanció, ben
els senyors procuraran d'estalviar a llurs vassalls les ires de la Inquisició i les inclemències del poder reial. Alguns d'ells els protegiran a totes
impedir que es prediqués als moriscos en llur llengua. Simultàniament, la Inquisició, actuant contra els criptomusulmans, no contribuïa a apaivagar els
I l'Església valentina hi abocarà, finalment, tota la seva autoritat. La Inquisició, introduïda per Ferran el Catòlic, era des d'un principi regida
havía mirada com a fabulosa i absurda en les histories que corríen de l'Inquisició. Les víctimes de la seva tiranía no els quedava sinó triar, o bé la mort
La meva descoberta del pou havía estat endevinada pels agents de l'Inquisició —el pou, les horrors del qual havíen estat destinades per un
que mormola a l'orella dels condemnats a mort àdhuc dins els càrcers de l'Inquisició. Vaig veure que unes dèu o dotze vibracions més, posaríen l'acer en
De moment almenys era lliure. Lliure! —i dins l'urpa de l'Inquisició! Apenes havía fet un pàs des del meu llit d'horror sobre les lloses del
el braç del general Lassalle. L'host francesa havía entrat a Toledo. L'Inquisició estava en mans dels seus enemics.
cada vegada més precises i l'acorralen. A partir d'aquest moment la inquisició pesarà sobre el teatre castellà i en determinarà els avatars. /La
l'escena. 3. Ha vingut un doctor; porta a les mans, per fer l'inquisició médica, les eines d'un picapedrer: el martell i l'escapre. És acompanyat
en morir l'home surt pels nassos i es transforma en papallona. Segueix l'inquisició. "Sereno". —Oh, quantes formigues! Doctor. —No són
diaris i els llibres. "Sereno". —No som res, no som res! Finida l'inquisició han vingut una munió de dones i de infants. Ens amortallen bolcant-nos
que el món va malament des de que foren suprimits els turments de la inquisició. Davant de l'autoritat observa que fins que la gent no pagui cent vegades
reis catòlics, del Cardenal Cisneros, de Carles I, de Felip II, de la Inquisició i dels jesuïtes o la Companyia de Jesús, destinada a fer el darrer i
damunt de l'hegemonia catòlica de Castella, que, començant amb la Inquisició, coneguda per la Santa inquisició, o tribunal del sant ofici, va acabar
de Castella, que, començant amb la Inquisició, coneguda per la Santa inquisició, o tribunal del sant ofici, va acabar dirigida per la Companyia de Jesús,
de l'exèrcit, els instruments de turment i les fogueres enceses de la Inquisició, i els cants dels poetes que mentre Castella batallava pulsaven la lira
posant-se al costat de Don Carles, que representava l'absolutisme i la Inquisició, renegaven de la nostra tradició científica i política, suposant que la
Torres, la beata de can "Materile", enduts per un vent socarrimat de la Inquisició varen seguir en veu alta i amb gemec: —...el qual fou concebut per
un departament exclusivament reservat als llibres prohibits per la Inquisició. Estava tancat amb pany i clau o amb molts panys i moltes claus, però
Pare Berart, de la Companyia de Jesús, Qualificador del Tribunal de la Inquisició i Examinador sinodal del Bisbat. 2on· Aprovació de don Francisco
regent d'estudis; Qualificador del Consell Suprem i del Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona i Examinador general del seu bisbat i de molts altres. Sort
mai, en parlar de costums públics, que Espanya era el país de la Inquisició, encara dreta i puixant malgrat les sacsejades a què els Borbons la van
que circulaven de boca en boca, fou l'única gran dama espanyola que la Inquisició va haver d'enjudiciar. El Pare Coloma pondera la famosa Maria de Silva,
tempestes d'ordre ideològic i, per tant, sense greus intervencions de la Inquisició. La cosa s'explica per la pobresa d'ambient literari que ens privava de
gairebé en la mateixa època que Samaniego era denunciat a la Inquisició per la lectura de Hobbes, Spinoza, Bayle, Voltaire, Diderot, d'Alembert,
esmentat ja el fabulista Samaniego, que va ésser portat al tribunal de la Inquisició, on va presentar "una lista circunstanciada de las personas que le
Marimon i Veyán deixaren excel·lents records. Amb tot aquest enrenou la Inquisició no podia deixar d'ésser afectada. A part de l'autoritat i de les
o tenia mala llengua, era amonestat privadament pels membres de la Inquisició, i només si reincidia era empresonat. "Una vegada a l'any, afegeix, hom
molt interessat, com a home d'església que era, per les coses de la Inquisició. Era l'any 1786, i sembla que en aquells moments i com si es
sobre les coses de religió d'Espanya, especialment les relatives a la Inquisició. Sovint sonen els noms d'un parell d'inquisidors, Rodríguez Lasso i Arce,
tan volterianos como los reos". Però no ens fem il·lusions. La Inquisició espanyola, producte quintaessenciat de les paradoxes típicament racials,
es va afanyar a passar la frontera només per alguns fums que la Inquisició podia ocupar-se d'ell. L'any 1786, Townsend, que va sentir el
en el seu sermó encara excitava el zel dels devots a denunciar a la Inquisició els delictes contra la religió i l'Església ni que es tractés dels

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »