Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la seva ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia presa d'un	insòlit	tremolor, subjugada per la seva presència. Ell prosseguí: —Que bonica
a Santa Maria. Una tarda d'aquelles succeí amb el vell Costa un cas	insòlit	que donà molt a pensar. Ell assegurà, i molts ho asseguraren amb ell, que
sembrà la ira i la desesperació al cor de Tino Costa. El fet resultà tan	insòlit	, que els qui el presenciaren, al primer moment amb prou feines gosaren
home per qui conservo encara intacte el meu afecte. Era una confessió	insòlita	en llavis d'ell. Quim Bisa l'esguardà, i el pensament que tal vegada
el front, llis i desembarassat, i el gest... Però, què hi havia d'	insòlit	en aquella figura? Quin misteri de terror es desprenia de la seva
homes tornaven ja pels carrers; per totes bandes regnava encara una	insòlita	animació, i es sentia remor de converses portades en veu baixa. No li
si duren i si s'estableixen amb una penetrant omnipotència —cosa no	insòlita	—, arriben a esmussar-nos els "sentits": els nostres "sentits civils",
perill de trobar-se amb algú que se li ha avançat en això mateix. No és	insòlit	que un poeta adverteixi un dia, en la lectura d'un poeta anterior,
en els territoris de colonització, conten que, entre aquesta gent, no és	insòlit	que les al·lusions directes al sexe siguin acollides amb una hilaritat
com el de Tolstoi —La sonata a Kreutzer—, cosa bastant	insòlita	, llevat d'actituds professionalment ascètiques, en èpoques anteriors.
Al poble regnava aquella nit una forta excitació. Hi havia un enrenou	insòlit	, i per totes bandes es parlava del mateix: del gos rabiós. Era un fet que
del camp, fins els més remots, li arribaven com amplificats, d'una	insòlita	sonoritat. Era una d'aquestes nits que hom hauria volgut retardar, com
quan vaig encarregar-me del seu cas. Paraules que em sonaren un poc	insòlites	, francament. Però després d'anar descabdellant la seva història em
les llànties del Teatre Principal que aquella nit lluïen amb fastuositat	insòlita	: Isabel II assistia a la representació. La música de Bellini, trista i
ànima. Un toc de sirena així, a quarts de dotze de la nit, resulta tan	insòlit	i tan alarmant com vulgueu; però no passava res. Sortint de l'estret hem
¿/Die Balearen\ no compta per res? El punt de vista era tan	insòlit	que no es prengué en consideració. El president cridà el majordom: —Jo
rompre capritxosament en un minut, es rebel·lava davant aquell espectacle	insòlit	i canviava els papers, convertint la penitent en directora i el confessor
a entrada de fosc, tothom estava horroritzat. El fet, tanmateix, no era	insòlit	; i es recordava que el pare del difunt marquès també havia mort a ca una
i no es mouen d'aquí, a les primeres paraules de Guillem, davant de la	insòlita	truculència, hauria cridat un policia; Conxa Pujol, avesada a admiradors
vista amb un ull verge, amb "l'oeil sauvage", i oferta als escorços més	insòlits	i profunds. Vinguda del surrealisme L'any 1924 publica André
elèctriques i la resta d'enginys diabòlics, van omplint d'un soroll	insòlit	l'aire adormit d'aquella ciutat plana, ungida de santedat formal i
lliçó de les monges. També solia llegir el diari (com un home), vanitat	insòlita	per a quasibé totes les senyores de Comarquinal. L'empaperat de la sala
de Muntanyola havia deslliurat una noia: una pubilla! Era un cas	insòlit	, no vist des del temps de la rebesàvia, que també es va escaure ésser
costat de Laura, duta per Teresa. Parla una mica retret per la presència	insòlita	d'aquelles persones. No gosa mirar la barcelonina, apoderat d'enyorament,
en el capgirament de mobles, de costums; recorda els primers sorolls	insòlits	: martells de fusters i paletes; esgarips de piano; munts de vaixella a la
a l'aire, sense guants, els braços caiguts com els miserables. És tan	insòlita	la seva actitud, que obliga a sortir de la botiga una de les
i els qui, de tan avançats que volen ésser, hi troben a faltar coses	insòlites	, "plans" forçats i unes inèdites "audàcies", i no s'acontenten amb la
aquesta llum, l'estil dels aquarel·listes aranda semblarà potser menys	insòlit	. I res, en la nostra civilització, no s'assembla més als pelegrinatges
m'oprimia la respiració. Cada dia i cada hora del dia esperava el fet	insòlit	. Quin havia d'ésser? Com havia de venir? Em portaria la riquesa, l'amor o
Allí a la vora, gats i gossos furgaven en un munt d'escombraries, en	insòlita	companyonia. No varen intentar de fugir amb la nostra presència. De terra
fora. Tornava prop de la dona i els infants. La seva alegria era una cosa	insòlita	. Anant pel món és rar de trobar un home, un desconegut que us aboqui
augmentar la meva irritació contra França. L'endemà va produir-se un fet	insòlit	i fastuós. Anàvem per la Cannebière quan, tot de sobte, vàrem
ventall i fuig per les puntes de les ungles. Però m'ha deixat un benestar	insòlit	, durador. Una extenuació dolça. ¿Què és això, aquesta voluptat que, una
alguns amb llàgrimes als ulls. Per uns moments se li acudeix la idea	insòlita	d'invitar-los a tots a la lectura de la carta. Resultaria un magnífic
mirada. Com et devies afanyar a advertir-lo, a prevenir-lo de la meva	insòlita	invitació! Penso en les hores que vas viure. En els projectes que devíeu
tingut temps de parlar a soles. Gaspar es va asseure desorientat per la	insòlita	loquacitat del seu pare. —Has dit que no en volies... —I tu, tampoc...
el que haurien pogut ser si la història s'hagués esvaït en aquella hora	insòlita	, però la història no és com el fum, i quan cessà la música i tothom
llur reputació i llur personalitat al servei de la doctrina. Un cas	insòlit	. Una teoria nova que no trobava obstacles, que venia al so de timbal i de
s'estableix el lliure canvi i així poden sobreviure contra els atacs	insòlits	de les grans potències. Malthus. —Prou, prou. No vull saber més
les ales, i alça el vol dins l'aire ombrívol, que sent un pes	insòlit	; fins que, a l'últim, davalla a un terra eixut (si es pot dir
Àngels, i amb tartari sofre embolcallar el seu tron, i amb foc	insòlit	, turments que ell inventà. Però, tal volta, el camí
d'escorpins, si trigues gaire, et faré anar més llest, o horror	insòlit	t'amollarà aquest dard, per tal que sentis angoixes
prenys de tu, ja massa gros, el ventre sentí dolors i moviments	insòlits	. Per fi el tany odiós que ara pots veure, per tu
passat, quan caigué l'home molt poc després, oh mudament	insòlit	! el Pecat i la Mort, seguint-li els passos (fou
Musa al fosc davallament i a remuntar-me, bé que	insòlit	i dur. Ara et visito, i sento al meu damunt la teva ardència
n'impedeixen l'accés; damunt s'enfilen, fins a una	insòlita	altitud, obagues majestuoses, pins i avets i cedres i
desig, si és que l'aproves, d'oir tot el que en saps, ho estimo	insòlit	, digne de ser escoltat amb un silenci religiós. Molt
i forma i color i mida prenen, com més els plau, ínfims o	insòlits	. Mentrestant, altres gestes memorables s'acompliren pels llocs
en reflexió profunda, sentint uns fets tan grans i tan	insòlits	—tan insòlits i grans que els fou difícil d'imaginar—
sentint uns fets tan grans i tan insòlits —tan	insòlits	i grans que els fou difícil d'imaginar— com odi al Cel i guerra

Pàgina 1 (de 29)

50 següents