Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'aquella casa caminava amb pas vacil·lant, i els peus se li assentaven	insegurs	sobre el sòl. Arribat a casa, cridà la seva filla. Una calma greu, una
el seu viatge no s'acabés mai. S'escaigué que un dia el temps es presentà	insegur	; el cel estava encapotat, i la mar, embravida, es debatia amb sorda fúria
no l'hagués sentit; agafà el barret i començà a caminar. Ho feia a passos	insegurs	, gairebé balandrejant, i un moment hagué fins i tot de recalcar-se a la
la taula i pel trespol. Després surt: ara camina a poc a poc, temorós i	insegur	, com un malfactor. S'endinsa per l'obscur passadís, i ho fa de puntetes
la respiració. Empeny suaument la porta: és tancada. Roman un moment	insegur	; un rictus de contrarietat, quasi d'irritació, li estrafà el rostre.
debilitada, tocava gairebé la serra, quan una figura endolada, a passos	insegurs	, però pressosa, pujava la costa del barranc en direcció a les altures.
de l'home. —Cavarem aquí —diu. —Enmig del camí? —fa la noia,	insegura	. —No ens queda més remei. I encara hi guanyarem, el terra és molt estovat
torna l'esguard cap a la noia: —Potser alguna cosa eròtica... —proposa,	insegur	i irònic. —Tenim uns quants títols recents —comenta la tercera xicota,
correspon a aquesta secció, ho trobarem —assegura després. Tots el miren,	insegurs	, una mica desconfiats davant el seu silenci, fins que se sent obligat a
reposar un breu instant abans de dir—: Toqueu... Ell abandona la cadira,	insegur	, mirant els dits que ara descorden els primers botons de la brusa amb
botons encara descordats i que ara introdueix als traus amb dits una mica	insegurs	. Aleshores es toca el cap on semblen vibrar tot d'ales de falcó, el coll
transparència, la llum del nou dia estén pal·lidíssims blaus i roses,	insegurs	, canviants. Res no té el seu propi color, sinó el de la llum que es vessa,
perdut en la immensitat dels camps, com fora d'ell, i caminava amb passes	insegures	; tornava cap a la masia, una mica cap al refugi, cap a la protecció de la
Ara, pel panissar, regat de poc, no podien córrer; els peus s'assentaven	insegurs	, lliscaven, clapotejaven en els tolls deixats per la regada; queien i
marge de separació, començà a caminar de cara al riu. Avançava amb passa	insegura	i ple de temors, sense saber què fer. Cercava la manera d'estroncar la
d'un salze, i amb l'altra començà a rentar-se la ferida, amb moviments	insegurs	, tremolant. La frescor de l'aigua li produí una impressió momentània de
Sembla que et busca encara en l'aire o la ceguesa,	insegur	sense tu, amb les mans imprecises. Les mans, aquelles mans, les
i recordes que et van parlar d'un pou, no de camins. Un pas	insegur	Quan baixo de l'acera, un xipolleig flàccid i un
dominar una pell esmunyedissa, el dolor que sentia per la seva situació	insegura	, l'amor propi retrobat, les secretes llàgrimes, la densitat sensorial
possible dona legítima. Maria Lluïsa, per a ell, era una noia absurda,	insegura	, depravada moralment. Ell havia contribuït a la seva suposada depravació,
i de la prostitució. Entre les roses vermelles, caminava, una mica	insegur	, un home gris, de galtes indefinides, d'edat indefinida, amb l'estómac
mena de vanitat en la manera de parlar i tota aquella pedanteria dels	insegurs	—que en part és, potser, humilitat— i, davant dels qui no som de l'ofici
La vaig sentir al meu costat desconfiada, presa d'esporuguiment. Caminava	insegura	, ensopegava, topava constantment contra el meu cos. Això m'irrità, i li
havia manifestat altres vegades, en ocasions semblants, en què el seu pas	insegur	feia topar el seu cos contra el meu. Ella no protestà, però em mirà tan
vegada el passat va intentar deturar-lo servint-se de la tímida veu	insegura	de la seva mare: —Cosme, t'hi has pensat bé?—. El vell no li
primera vegada Mònica redreça el cap. "On sóc?", es pregunta. Amb gest	insegur	es toca la cara. Considera inexplicable que segui entre els seus fills...
al seu costat com unes febles canyes) estantola les passes	insegures	per la greda cremant, i molt distintes d'aquelles per
es bressa damunt de les onades més calmoses a la	insegura	resplendor, i arriba, com una nau batuda pel temperi,
girem. El temps mai no s'atura. L'hora que segueix l'hora és	insegura	. Entrem dins una cova molt obscura, mullats pel plor
doncs, que molts ulls espurnegin, que les passes dels vianants es tornin	insegures	i les veus magníficament sonores. Ignoro els hectolitres de gin que
Miquel, hi havia un home vell, escardalenc, amb el cor trencat i els ulls	insegurs	, assegut a una de les cadires d'un bar a la Plaça del Marquès de Mina, a
l'horitzó, ¿què seria de la nostra Europa essencial, avui inquieta,	insegura	i temorenca, sense aquesta confiança en les virtuts de la seva
de la paraula ens apar immòbil i estable, és un moviment en tots sentits,	insegur	i múltiple, dintre l'infinit del possible. D'aquí els arguments a favor
al de les primeres passes que fa l'explorador en un país desconegut. Per	insegures	que hagin estat aquestes primeres passes, per tortuosos i perdedors que
un seguit de tremolors que no sabem què volen ni designen. A tot arreu l'	insegur	. Pertot forces obscures que batallen. Cap certitud no hi ha que un bell
mesos que faran més llargs i més inclements la fatiga certa i el guany	insegur	i el pa curt a taula. I els fills, arraulits, l'espant als ulls i la
lluny les fites. Però res més. Part d'allà hi haurà sempre l'ignot i l'	insegur	, terres on floreixen abundosament la il·lusió, l'esperança i el somni.
necessàriament, una conseqüència del joc mateix a què l'artista ha jugat.	Insegur	, desproporcionat, no pas —ni de bon tros— aconseguit sempre que és
pot comportar a vegades la intervenció d'uns certs elements, més o menys	insegurs	o incomplets, de significació preestablerta, que, si més no
negativa rotunda seria excessiva. Sovint tenim la impressió —més o menys	insegura	— que hi trobem representacions confuses o esquemàtiques, o potser
Les possibilitats expressives de les arts són, ben cert,	insegures	, imprecises, quasi aleatòries. Però no pas més que les de qualsevol altra
la resposta a aquestes preguntes hauria de quedar sempre un bon xic	insegura	, perquè hauria d'ésser en cada cas molt subjectiva. Això no exclou que no
amb la qual s'havia d'enfrontar feia entendre als pintors fins on eren d'	insegures	i d'arbitràries les normes en nom de les quals eren combatuts. Esdevenia
intel·ligència. O potser —aneu a saber— la de preferir, a les nostres	insegures	però complexes formulacions de la realitat percebuda, alguna cosa com les
Després Thompson digué en veu baixa, esporuguida: —De vegades és	insegur	, si són morts de bo de bo o no en són. Semblen morts: sabeu? Tenen
és igual. Alfred! No hi hagué resposta. —Alfred!... Bon criat, però tan	insegur	com el rellotge. Alonso tocà un botó de timbre elèctric, a la paret.
una col·laboració raonable per evitar el fracàs de la seva arma	insegura	i mal proveïda. Com en tota ocasió en què intentava convèncer els petits,
la Catarina, eixint de l'alcova, les mans sobre les galtes i el pas	insegur	. —Per què has cremat la carta? —No ho vulguis saber mai, filla meva —digué
un moment. En Miqueló nava pujant la rampa del carrer a poc a poc,	insegur	, la cara amarada de suor. Tan decidit com caminava abans, aquell pas tan
Si Shere Khan hagués donat, amb la pota coixa, un dels seus passos	insegurs	dins els boscos que travessa el Wainganga, Mowgli l'hauria oït en la

Pàgina 1 (de 18)

50 següents