×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb insensat |
Freqüència total: 553 |
CTILC1 |
escarceller, que em fugís, però lamento doblement que no realitzés el seu | insensat | projecte, perquè ja hauria après el que significa penedir-se de debò. | el culpable, sinó que el va fer seure a la taula dels immortals. L' | insensat | Ixió es va enamorar aleshores de la virtuosa i poderosíssima Hera, la més | la fi el domini del no-res. No desconeixem algunes anècdotes amables de l' | insensat | , però emmudim davant l'horrible atractiu fascinador que habita en ell, | em resigno a morir, acusada de còmplice, si em distrec, amb un parell d' | insensats | . Vella, estimo més que mai la vida. Vagi on vagi, en tots els indrets hi | el jove capità féu objecte la noia es féu més assídua i insistent, quasi | insensata | . A despit dels temors d'ella, a despit de la vigilància i de la severitat | cremar-li, i de seguida li hauria demanat al seu fill perdó pel seu acte | insensat | . No ho va fer perquè l'actitud d'ell, ja des de petit, rebutjava tota | Eva! Tu que hauries pogut fer-me de mare! Quina mare! Fou la teva ambició | insensata | , el teu capritx infernal, allò que em va perdre! Tu, la causa de la meva | moltes de les realitats del viure català que, sense ésser ni molt menys | insensates | , es troben fora de la circumferència dins la qual el seny està inscrit. | no es troba mai absent de la seva vida, la qual no és de cap manera | insensata | , però és gairebé sempre apassionada. D'aquesta passió freda, d'aquest | i la gosadia, tot el que, des de cert punt de vista, pot semblar | insensat | , però que, mirat des de l'horitzó de la continuïtat, esdevé una actitud | encara que aquesta persecució sigui en alguns instants l'acció més | insensata | que hom pugui imaginar. Tal com es manifesta en la vida catalana, el seny | haguessin rebentat una resclosa, em desfeia en una explosió d'entusiasme | insensat | o de joia agressiva. No m'adonava que perdia els estreps. Cridava la fe | Rey: lo Rey es quí fá la lley, y la lley may al Senyó'. Culpéu al rey | insensat | que ab los seus instints s' aferra, y sóls perqué éll vol hi há guerra, y | en l'atenció que dispensaves al meu pare." "¿Us semblarà | insensat | si us confesso que no vaig deplorar la seva malaltia? Recorda-ho, Mònica. | existència d'abans; tornar als seus fills, a les labors, al piano. Era | insensat | que una dona casada visqués pendent d'aquella idea fixa: tornar-lo a | ofenses, i més tard, indiferents, astuts, els records reprendrien la seva | insensata | i obligada tenacitat de corc; l'escarni es redreçaria amb urc, la | moments va témer que, despitat i dolorit, no hagués comès alguna acció | insensata | . El gos jeia al marxapeu de la barraca. Elvira tenia raó. La presència | producció industrial. Cedir és prudent i just; cedir per la violència és | insensat | i, en el fons, ridícul. —Aleshores, trobes que "ells" tenen raó! Cosme | per la paüra del teu poder i de la teva llengua. | Insensat | ! No comprens que és vana empresa lluitar amb l'Omnipotent, Ell | forces per prosseguir amb afany rebel la lluita, | insensats | , concebent llurs esperances del mateix desesper. ¿Com fou | blasme merescut. Em caigués així la còlera! Oh desig | insensat | ! ¿Suportaria jo aquell pes, més feixuc que no la Terra, | i ferotge clamor que en mi s'alçava, no vaig fer una acció generosa i | insensata | . Vaig escoltar la veu moderada, freda, humana, de la lògica. I vaig | com condemnar els illencs a l'absentisme reial. A més, les llargues i | insensates | guerres entre germans, que s'esdevingueren per causa dels territoris | que al nostre país la gent "s'esbutzava" de riure quan un grapat d' | insensats | volgueren instal·lar el primer ferrocarril illenc. N'arribaren a fer | tenir millor cura d'ell mateix quan esdevingui lliure. Només un home | insensat | podria pensar això justament, que li cal fugir de l'amo, sense adonar-se | dèiem: és als assenyats que els escau d'irritar-se quan van a morir i als | insensats | d'alegrar-se. En haver sentit això, em va semblar que Sòcrates es | ningú que afronti la mort amb confiança i que no mereixi la imputació d' | insensat | , puix no sabria pas demostrar que l'ànima és absolutament immortal i | molt millor allí que si hagués viscut una altra mena de vida, no resulti | insensata | i estúpida. Fer palès que l'ànima és forta i de llinatge diví, i que ja | quan volem sortir de les situacions compromeses, on ens menen els | insensats | que no en posseeixen, no ens serà difícil d'endevinar que es tracta del | el seu brandar cap amunt o cap avall amb la vehemencia del desesper més | insensat | ; s'aclucaven espasmòdicament al descens, anc que la mort hauría estat un | més fort que la moda aquestes disertacions dels psicòlegs. M'ha semblat | insensat | voler considerar els pensaments i els sentiments com un espectacle que | d'un passatge: és la confessió que Déu és Déu i l'home és només home. És | insensat | que l'home pretengui de ser com Déu; aquesta pretensió és la causa de | Haurien hagut de ser la nata i la flor i eren l'escorrim i el pòsit. | Insensats | ! Onsevulga que hi ha un dret escarnit, tots els drets trontollen. Ofesa | de lo que comunment es fa. Tot el món admira el seny, i val molt més ser | insensat | . Acàs el ser insensat, no és obrar amb llibertat? Emancipant-se de lo | es fa. Tot el món admira el seny, i val molt més ser insensat. Acàs el ser | insensat | , no és obrar amb llibertat? Emancipant-se de lo convencional, de lo | amor per en Lluis havía sentit per un instant creuar per la seva pensa la | insensata | idea de que, una volta enterat de la seva situació, se li hagués acudit | majors, i els que han assolit aspiracions inesperades en conceben les més | insensates | esperances; ara, però, tots els teus súbdits confessen ésser feliços i no | posat ridícul dels calaveres impenitents hauria fet desdir el més | insensat | . No hi ha res que hagi canviat més en pocs anys que la bohèmia de l'amor | el vell Aspriu del perill que corria i de destorbar aquella competència | insensata | . L'endemà de bon matí, encara fosc, en Cassanella i Innocenci eren al Pla | seva pobresa, la seva indigència plàstica. Els surrealistes, amb l'afany | insensat | de negar-ho tot, han negat també la pintura; l'han negada en allò que la | d'oferir-nos innecessàriament als perills: res no pot haver-hi de més | insensat | . D'acord amb això, en sortir a l'encontre d'un perill, és d'imitar el | el poble s'abraona sobre d'ell. Són suficients tres segons perquè l' | insensat | quedi amb el crani separat del cos, horriblement mutilat. —El mort és un | llums, moviment, núvols de pols; a dintre, palpitant en el silenci, un | insensat | desig d'evitar el que era inevitable: de retenir el temps. Que l'estret | seu destí. I això no li semblava pretenciós a Joan Antoni! No li semblava | insensat | voler faisonar el destí de quatre homes i el seu! Quan més s'al·lucinava, | la fosca. S'eleva un coet lluminós i m'aclofo de nou. Sostinc una lluita | insensata | i tèrbola contra mi mateix i vull eixir del meu clot i, amb tot, m'hi | ronca, de vegades lleu, sibilant i, de seguida, rogallosa, forta. És | insensat | això que faig, però he d'ocupar-me en quelcom. Així és que poso el mort en | fet, Bacus és sempre un adolescent amb cabellera abundant? Doncs perquè, | insensat | i ebri, passa la vida en convits, ballarugues, danses i jocs, i no té cap | gènere humà. Totes elles, en realitat, posseeixen un tret comú: com més | insensates | són, més alegren la vida dels homes que, si és trista, ni el nom de vida | pesat i molest? Això, em sembla, no ho afirmaria ningú que no fos més | insensat | que la Follia en persona. Si es prescindís de mi, ningú no podria | afirmació, en són un magnífic exemple els Catons; l'un, amb les seves | insensates | denúncies, pertorbà la tranquil·litat de la República; l'altre, en |
|