Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i indiferent alhora, com qui no hi toca, com qui parlés del temps, l'ha	insinuada	. Prefereixo, doncs, de tornar al bosc, a les caceres, sota la guia
m'ha dit de tu? —i la mirà al ventre, gairebé amb temor, on començava a	insinuar	-se la prova del pecat. Ella es posà a plorar i volgué llançar-se als seus
es sentia tranquil·la. Però una por nascuda de no sabia què començava a	insinuar	-se-li allà en el fons de la seva felicitat, semblava créixer i
Això, naturalment, no podia durar tota la vida, i hi havia ja qui havia	insinuat	que el noi acabaria malament. No podia treballar al camp, car no gaudia
sempre he tingut temor de saber d'ella". De sobte, Tino Costa	insinua	un gest d'irritació; es detura, es desvia bruscament del camí que seguia,
malgrat seu amb respecte a la seva filla, i allà en el fons d'ell s'	insinuava	ja un començ de remordiment. A voltes sortia al capvespre i tornava molt
de què no la veiés, i el veié talment acovardit que s'atreví i tot a	insinuar	-li la possibilitat d'adoptar una resolució "per més que els costés".
la pau." I el somni de la seva imaginació tornava a prendre vida, s'	insinuava	tan dolçament, que Tino Costa es deixava vèncer, bressat pels més tendres
més, també Quim, encara que molt veladament per temor d'ofendre-la, havia	insinuat	a Sileta la conveniència de canviar-se de casa: així, també ell havia
la porta torna a percebre el bleix tranquil, assossegat, de la noia.	Insinua	un gest per tornar-se'n. (En el fons sap ja que no pot retrocedir, que
a aplicar el seu enginy a aquests articles de maneig diari. Ja he	insinuat	que la cadira no era l'únic que patia un endarreriment tan considerable.
seguir endavant. Convenia dir sense embuts que Erasme no era un heroi. I	insinuar	, de passada, que l'heroisme és un talent estrany a la família literària.
n'hi ha per tant. El truc del bon sauvage era una impostura: ho he	insinuat	. Però el mite del mal salvatge, que van segregant les agències de premsa,
mancarien de sentit. Tal, don Joan; tal, Sade, com incidentalment he	insinuat	. Els tenòrios, els donjoans, com els Sades, els sàdics, són alguna cosa
segons la significació bíblica, allò que el novel·lista castellà mirava d'	insinuar	. Vull suposar que un Mateo Alemán no s'hauria escandalitzat de llegir un
també està refredada. Jo he de prendre quinina per evitar la grip que s'	insinua	. Dia núvol. Hi ha un nucli tempestuós cap al Pirineu, i la perera de
però que no havia trobat mai la gràcia, la il·luminació dels místics. Jo	insinuava	que Rilke havia intentat de donar al gaudi de la creació artística una
fan de finestra tenen les persianes closes sota les llepades de sol que s'	insinuen	entre els ràfecs i en un ampit, solitaris, es marfonen dos testos sense
suspectes, compreneu? —Ben cert. Potser un dels mateixos oradors... —	insinua	ell, secretament irònic. —Ja hi hem pensat. Per desgràcia cap d'ells no
altres dues s'aixequen també, totes tres decanten lleugerament el cap,	insinuen	un somriure dolç, i la del sofà, que té els ulls blaus, li assenyala un
motiu, doncs. —Potser les teves secrecions tenen un contingut massa àcid —	insinua	ell. La mestressa ho considera llargament abans d'assentir amb
d'endur —fa l'altre. —Puc presentar-me demà amb la documentació... —	insinua	ell. —No. En circumstàncies com aquestes no és autoritzat de tornar al
peu, impacient. —Ja haurien de ser aquí. Farem tard... —Em podeu deixar —	insinua	ell. —Cal que us confiem personalment a l'encarregat del registre. —Ara
que es donen l'un a l'altre, hi ha uns segons de silenci i aleshores s'	insinua	una remor sorda de graons que protesten. La testa de la dona emergeix per
del mig, fa un gest amb les espatlles. —No... —Potser a l'altra banda —	insinua	ell. —Sí, a l'altra banda, és veritat —accepta l'home vagament, però abans
la porta una dona baixeta i rodanxona, jove encara i amb un rostre on s'	insinuen	dos clotets. Ell li allarga el paper que ella plega sense llegir-lo,
els pastors que es persegueixen i mai no s'aconseguiran. Fins que ella	insinua	un altre moviment, i diu: —Hi sou tan expert com jo, en heretgies. —O
llarga, és clar —somriu. —El propòsit ens podria privar de continuar... —	insinua	ell, però la noia branda el cap. —Sempre sol tardar estona. Encreua una
parsimoniosa, i pot dur a terme la seva acabada maduresa quan tot just s'	insinua	en la ment d'un home la comprensió dels verbs irregulars i semideponents.
de la manera més útil i més hàbil un conflicte que en aquell moment s'	insinuava	en la mentalitat feta de prudència-i-no-m'emboliquis pròpia dels bons
mirar i fins li cedia el pas dissimuladament. Però un somriure agre se li	insinuava	a la cara, una expressió alhora de burla i de joia, una mena de fosca
maldestre de les rates-pinyades. A poc a poc, en el seu esperit, va anar	insinuant	-se una altra figura. Era la vella Badona, la vella Badona, que, en una nit
Marina desaparegué quan tenia disset anys —no va morir de part com vostè	insinuava	, no tengué cap nina, tampoc no es casà— un dia de mar forta. Se n'anava
Em sent vella, cansada, lletja, poc atractiva. Cada vegada que algú	insinua	el contrari, el meu agraïment es manifesta en forma de compromís. Partesc
Cap a les sis ha començat a clarejar i entre una boira finíssima s'ha	insinuat	la Guadalupe. L'illa en realitat està formada per dues illes: Grande
amb l'aigua al coll. Jo, per fer quedar una mica bé la Polinèsia, vaig	insinuar	tímidament que en aquestes terres, si no es lliguen els gossos amb
s'arrissen lentes i persuasives, es retallen i es cusen, s'	insinuen	fins que han empresonat els cossos rossos, els
que li costava. El seu marit fou un cretí. L'únic pretendent que se li	insinuà	, una vegada casada —perquè l'adulteri existeix a les novel·les franceses
musicals. En el convent veí començaven a tocar a missa primera. L'alba s'	insinuava	tímidament per les retxilleres. Aquesta era l'hora en què Dona Obdúlia,
de les tradicions, cada dia parlava més malament de Mallorca. Fins gosava	insinuar	que la baronessa de Bearn tenia un amant, que era el qui l'arruïnava.
que calli. No convé que encara m'agafin temptacions d'	insinuar	com hauria anat el relat encaminat al seu bon terme.
de bell nou lleugerament per eixir al menjador. El seu cos temptador s'	insinua	dins els plecs de la bata un poc trèmul i provocatiu.)]
Júlia. [(Avançant a l'encontre de Víctor, mentre	insinua	un somriure.)] Ah! És aquí l'Ernestina? Jo et feia ben sol...
de la seva ànima. Però abans d'esbrinar de quina manera la continuïtat s'	insinua	i s'accentua en la vida catalana caldria potser examinar en què
la vida del català de punta a punta, sense deixar escletxa per on pugui	insinuar	-se l'actitud oposada. Això no vol dir, naturalment, que tots els catalans
tenia un color de llet i cendra. Frederic volia fer parar un taxi; Rosa	insinuà	: —No cal... són dues passes... Frederic sentí a l'espinada tota la
del seu marit, Leocàdia va protestar tímidament, va aconsellar, va	insinuar	, amb aquell esperit conservador i pràctic que generalment tenen les
de criatures, en mig d'una tribu africana de les més cafres. Tot el que	insinuaven	aquestes dues persones es considerava article de fe, i en definitiva eren
la lletra, i que entre vosaltres després ja us arreglaríeu. M'ha mig	insinuat	, també, que ell et devia uns favors molt grans, que s'havia assabentat a
mai s'hagués pogut imaginar; la covardia i la malfiança de Frederic varen	insinuar	-li ràpidament aquesta idea: "¿Però, per què li ha donat la lletra? És a

Pàgina 1 (de 40)

50 següents