×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb insistir |
Freqüència total: 6776 |
CTILC1 |
informava Pulcre Trompel·li. "Per què, doncs, balla com una boja?", va | insistir | la senyora Magdalena Blasi. "És una dansa còsmica", va aclarir Pulcre | i els néts, i les nores? Tu sí que tens la vida plena, te l'envejo. | Insisteixes | a preguntar-me per Teoclimen? Et torno a prometre que ni el vaig | l'acompanyés a casa dels seus pares, car ja sabia que era inútil cridar o | insistir | en aquella porta. El vigilant va treure's el seu pesant i vell tabard, | què ell estava. No volgué escoltar res ni atendre ningú; tant, però, van | insistir | , que un dia sortí a rebre'ls amb una vella arma a la mà i els comminà que | davant de Mila m'estaria sempre de genolls... Regnà un silenci. Quim Bisa | insistí | , a despit de tot: —Però (perdona'm la meva insistència), l'estimes per a | ell s'estaria allí, sense moure's. No pujarien, els coneixia; tampoc no | insistirien | molt davant la porta. I si insistien... Va romandre així, amb la mirada | pujarien, els coneixia; tampoc no insistirien molt davant la porta. I si | insistien | ... Va romandre així, amb la mirada perduda en el buit, sense sentiment, | matar. La monja el mirà esverada, sense comprendre'l bé; però no volgué | insistir | . Aquell ésser estrany, aquell home de faccions dures i espirituals a la | se l'allunyà instintivament, gairebé amb rudesa. Ella es retirà sense | insistir | ; sens dubte estava ja acostumada a semblants mudances. Començà a | Veurem després de l'hivern. El padrí meneja, dubtós, el cap, però no | insisteix | . Després parlen de Santa Maria, de la casa, de les terres, i potser | I també l'alegria de sa mare li encomanava tristor. No obstant això, | insistia | : "Potser aquesta vegada serà diferent. Qui ho sap! Potser encara trobaré | de terrors tan angoixosos? Passat el Nadal, Tino Costa havia tornat a | insistir | a sa mare perquè Sileta deixés la casa. Cada dia la por —una por | d'angoixa quasi animal i d'un estrany terror. Ell, posat davant d'ella va | insistir | una vegada encara perquè Sileta no es quedés més a casa. Maria Àgueda no | no se li tradueixen en peces d'or. Balzac, al llarg de la novel·la, | insisteix | a subratllar el neguit que té constantment alterat el seu personatge: un | moments de la nostra vida, tots fem cara de gàrgola. Cinisme Cal | insistir | -hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomenem | "progrés", en un tal context, té tot l'aire d'una paradoxa grotesca. He | insistit | en aquest punt —malgrat que la seva importància és tènue i caducada— del | Si li som una mica "devots" —a la seva biografia, | insisteixo | , no als seus llibres—, és perquè sempre resulta consolador pensar que hi | I aquesta inconsciència és una nova circumstància agravant. No caldrà | insistir | gaire en la moralitat deduïble de les precedents indicacions. Convé que, | i difús, i la metafísica s'enfonsava en un descrèdit bastant perceptible. | Insisteixo | : en línies generals. Tanmateix, els fets, o les doctrines, no han seguit | Endimoniats l'últim que jo hauria triat per queixar-me'n. | Insisteixo | que només puc valer-me, en aquestes consideracions, d'una visió general | establert, es fa discutible quan entra en col·lisió amb la justícia. | Insisteixo | en allò que he indicat abans: la paraula "justícia" és bàsicament vaga. | de ser indiferència, llevat de moments fora de sèrie. Molts perdons, | insisteixo | , no eren sinó desistiments d'odiar, explicables per impotència o per | que li ho mesuren —que li ho compten. Els metafísics contemporanis han | insistit | sovint en la condició temporal de l'home: ens han explicat | animal. Totes les filosofies i totes les ètiques que hem produït fins ara | insisteixen | en aquest punt. L'esforç per ofegar o escamotejar la bèstia que l'home | alguns noms representatius, d'alta categoria literària, que m'estalvien d' | insistir | -hi. El d'André Gide, d'una banda. Els papers autobiogràfics de Gide | que s'acabarà en una conflagració europea." Li dic els meus dubtes, però | insisteix | que Alemanya vol la guerra. "Nosaltres estem, si fa no fa, com | temps desafectada) hi havia un únic sarcòfag gòtic, i els revolucionaris | insistiren | tenaçment fins que els custodis de la casa els van permetre entrar a la | —com núvols verds— entre les alzines. Un cucut canta, per bé que no | insisteix | . Però el merlot gronxa, en aquest temps humit, la línia del seu cant | gran sot al pati: és un refugi en construcció. La Dépêche | insisteix | en els rumors de negociacions, però no afirma com a cosa certa que les | entre el rostoll i les tiges segades de les falgueres. Una mallerenga | insisteix | , insisteix, dalt del noguer. Llegeixo biografies de Nelson i Walter | rostoll i les tiges segades de les falgueres. Una mallerenga insisteix, | insisteix | , dalt del noguer. Llegeixo biografies de Nelson i Walter Scott. Aquesta | acompanyants. —Un espèculum B. No us n'heu de preocupar, vós! No | insisteix | . A més, no tarda a veure l'instrument que la infermera dels shorts | trenta punts en contra. —Deu —protesta ell amb un to desmaiat. —Trenta — | insisteix | la veu—. Deu per falta de respecte, deu per haver-vos assegut a la butaca | ja tomba. Ulla impacientment cap a l'angle del carreró, i la vella | insisteix | : —Al corredor no hi ha ningú. Encara no han arribat. La segueix cap a la | controlar les sortides. —No pas les del personal del servei d'urgència — | insisteix | ell—. A veure, la vostra identificació! L'home es redreça, molestat, | —replica ell amb duresa. —Alguns, molt pocs, no. —Tots! —No — | insisteix | la noieta amb un moviment lent del cap—. N'ha amagat d'altres, ho sé. — | ulls i del cap, mormola alguna cosa indistingible que després, quan ell | insisteix | , ha de repetir: —Quan no et recullen, senyal que no et volen. —Bé s' | distribuïm regularment els figurins per les companyies? Per què, digueu! — | insisteix | en la seva pregunta aparentment retòrica. —Acabo d'ingressar —manifesta | aquí. Així els sembla que poden cargolar més la gent. —Però com? — | insisteix | ell—. Si donen diners... També jo en podria demanar, doncs. —No, com no | —Sou molt generós —mormola la dona, emocionada, i ara sense duresa, | insisteix | prop de la noia—: Aneu-vos a vestir. —Ja serena, serveix les begudes amb | —Xit! La mestressa... La dels ulls verds, però, encara té temps d' | insistir | : —Oi que jo sóc més ferma? I aleshores entra la dona, serena com | diré. —Què? Què saps, tu? —Tot. Que... —calla a temps, | insisteix | —: Li ho fareu? —Digues-ho, primer. —I si després... —Digues | pensarem que ho han aconseguit, com m'ho pensava jo. —Un dia ho faran — | insisteix | ella. —Quan tu i jo i tots els altres vulguem. Ni un moment abans. Beu, | i autoritària, un altre silenci i novament la veu, més forta i impacient, | insistint | en uns mots incomprensibles des del menjador. Aleshores les peuades | —és la resposta. —Evidentment —fa ell—. Res. —Què ha dit? — | insisteix | el més baix. —Sort. Em desitjava sort. Però això no el tranquil·litza, | una mà al pom de la porta del cotxe. —Sense documentació no pot venir — | insisteix | el més baix. —No vinc, doncs. —Us heu oblidat de les sancions, ja? | contesta l'home. —No pas l'altra vegada. —Sempre. —Us asseguro que no — | insisteix | ell. —No devia ser aquest hospital, doncs. N'hi ha d'altres —acaba en un | de greix i de vi, les hores es feien curtíssimes, i la dida havia d' | insistir | vàries vegades per poder parar la taula. Jeroni aprenia a llegir en veu | alçar-se al matí, per engolir el menjar a taula, afortunadament ningú no | insistia | perquè mengés; ni el pare ni Cinta menjaven gaire. Quan aprenia una nova | del color del seu cabell, no podem dubtar de la seva existència, i si hi | insistim | és perquè ell mateix hi insistia, tossudament, per retrobar el principi |
|