Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

", s'estranyava el senyor. "Per què?", va respondre, amb un bri d'	insolència	el trinxeraire. "La vida ens ben acostuma a tots a menjar
una forma d'organització pública ha pogut reduir al mínim les probables	insolències	de qualsevol Cleopatra de nas admirable: precisament aquella que ha
els dits i els fets del veí: la seva ira, la seva brutícia, la seva	insolència	, la seva temeritat, la seva rudesa. "Perdonar-lo", en un tal supòsit,
de les camises de seda que us inviten a entrar a llurs botigues amb una	insolència	de rajàs, es pot dir que un vuitanta per cent de la gent d'aquest país és
havien fet molt de bé a Na Maria Antònia, esborrant d'ella tota ombra d'	insolència	. Ara la seva actitud de no sentir era més aviat somniosa, i si és cert
es tomba fera i fuig al fosc sota el teu pit) a la	insolència	(la mà, l'ocell agut de burla i de pregunta: com te'l
dormen: —Sou massa gent, d'un plegat! —exclama. Tomàs li diu una	insolència	que ella escolta rient; se li repenja al braç, mentre que en aquella
I en la foscor de la nit es desborda tota la ira de Teresa contra la	insolència	d'aquella sobrevinguda, vestida com una còmica, com una dona de món,
senyora Pepa, mostrantse estranyada d' aquella resposta que duya ayres d'	insolencia	.) La gegantessa s' asseu á la primera cadira que á má li vé, y allí, ab
s'havia tornat més prudent i jo més atrevit, agressiu i tot, fins a la	insolència	. Aquesta situació durà un quant temps i empitjorà de dia en dia. Ella
fer-me pietat o respecte, m'irritava talment, que jo li responia amb una	insolència	, amb un esclat frenètic que no havia sabut contenir. Una vegada vaig
li he demostrat que sóc un home. Afrontava els tenders i les tenderes amb	insolència	i menyspreu. I quan estaven distrets, els robava alguna cosa. He vist com
l'esclau de tu mateix; i goses escarnir el nostre deure amb	insolència	! Regna, regna a l'Infern, els teus dominis; jo, al
permet així mateix que el seu desafiament adquireixi una major varietat d'	insolències	. La resposta dels joves petit-burgesos, en el període d'Entreguerres, no
sol ser franca: adopta el gest de la revolta, del terrorisme, de la	insolència	estentòria. Sembla "més" violenta que no l'altra, encara que, en el
Els "altres", al seu torn, corren el risc de suposar que, amb un mínim d'	insolència	als mateixos nivells —el de la indumentària o la rasura, el dels gèneres
hi ha algun conat de revolta, cal interpretar-lo encara com un pur gest d'	insolència	, bàsicament inane, que comença i acaba en ell mateix. És obvi que els
les municipalitats lliures, en les quals buscaven suport contra la	insolència	dels senyors feudals. La prosperitat econòmica de la capital i de les
No s'acontenten sempre de replicar agrement, ataquen tot sovint amb	insolència	: colpeixen tot el que s'escau sota llur llengua, els presents, els
i brillants, que us suporten l'esguard, impertorbables, amb senyorívola	insolència	. Guaitant-lo de reüll ja es veu, però, que és fort, alt i robust,
els més plagues. Però'l senyor Bau ja no sentía ni veya sinó l'	insolencia	inaudita d'aquell alumne que desafiava tan fresch, desde 'l mitx del
seu manual de tàctiques: i era el pas doble. Us tractava amb tota mena d'	insolència	i de mancaments al respecte, i els més coratjosos de vosaltres no gosàveu
de cosa indefinible que no és exactament un insult, i és tanmateix una	insolència	; i una insolència, altrament, difícil de comportar. Vaig passar una
que no és exactament un insult, i és tanmateix una insolència; i una	insolència	, altrament, difícil de comportar. Vaig passar una estona d'irritació
la corona, el capteniment de Guillem al principi fou moderat. Però la	insolència	dels seus Normands... Com us aneu trobant ara, filla meva? —seguí dient,
¿és que fóra tornar als temps barbres protegir els ciutadans contra	insolencies	públicament espectorades? Jo crec que aquesta vigilancia, lluny d'ésser
atenesos, que aquest home és un insolent i un temerari, que per pura	insolència	i temeritat i com un cop de jove, ha formulat aquesta acusació. Hom diria
el quart era un escarolament triomfal. La Trini cantava amb una	insolència	provocativa, feia l'ullet als amics i els gestos del lladre. Cantant
de vegades maniàtic, de vegades poruc, de vegades femení; sovint té una	insolència	que fa feredat. Sempre és fi com un ganivet esmolat. Escanyar el farsant,
que s'escau en mig del cor de les muntanyes... Tornà a riure amb	insolència	, i es girà vers els soldats: —Vejam! —cridà. —Dos homes ací, de
mateix encara es sentia indecís i feble, humiliat com el pudor sota la	insolència	i se'n revoltava inútilment. Per tal d'agafar coratge, pensà beure
I dic m'ho sembla, perquè aleshores no em donava compte de la meva	insolència	. Cert que, de vegades, em trobava insuportable a mi mateix, però que ho
s'havia fet el pensament d'esperar la mort en algun recer inconegut a la	insolència	de la ferralla. Però ara es digué: —Vet aquí que aquesta dona m'arriba
dels manics de debò. És així, amb llur brutícia, ignorància, grolleria,	insolència	, com aquests personatges es complauen a donar-nos la imatge dels
aquesta ordre, no et ve pas de nou: la repeteixen amb la mateixa arrogant	insolència	d'aquell vespre que uns guàrdies empenyien —¡Sube!— el
de la pluja, dels ocells, del vent, del mar, que tan aviat es mirava amb	insolència	les dones com bocabadat el cel amb els seus grans núvols. Com ara, però
més bonic. La nena del principal s'impacientava amb aquell seguit d'	insolències	i obligava al germanet a posar-se de la seva banda. Els altres —menys el
hi havia una festa de braus a la plaça de Cuenca. Seniergues ple d'una	insolència	admirable, però no recomanable, havia entrat a saludar diverses famílies
que li venia amb un sentiment de profondes humil·liacions, aquell riure d'	insolències	que li feia mal... El mirava acostar-se i sentia un impuls incontenible
havien fet molt de bé a Na Ma. Antònia, esborrant d'ella tota ombra d'	insolència	. Ara la seva actitud de no sentir era mes bé somniosa, i si és cert que
damunt l'empedrat, i em donà el pa i la vianda sense mirar-me, amb tanta d'	insolència	com si jo fos un gos en desgràcia. jo em sentia tan humiliat, ferit,
sovint i feia broma sobre el meu to vehement, una broma barrejada d'	insolència	i menyspreu. Aleshores jo havia d'aixecar-me de la taula per respecte a
aquest minyó, se les havia posades sota dels peus, i calcigava, amb una	insolència	impudent, el paviment del temple sagrat, i travessava, impàvid, les
necessito ni en dono —diu sense mirar-la. Aloma pren coratge davant de la	insolència	. —Vinc a buscar aquest anell.— Gairebé el frega amb el dit. Coral
estaran amb ànsia. L'adversari de Gerd era palesament esbalaït d'aquella	insolència	. —No demanes pas poc! —digué sarcàsticament—. Telefonar als amics.
de la carena. Vega ha arribat al zenit. Artur em mira amb una brillant	insolència	. El joc de les constel·lacions s'ha esborrat de sobte davant del meus
sembla blanca i nova, i al costat de l'església badallen amb lluminosa	insolència	alguns altres edificis moderns. Són obra de Regions Devastades, perquè el
humils el dia abans fins a la baixesa, esclataven l'endemà d'orgull i d'	insolència	, i cadascú es sentia el triomfant, el victoriós, no de l'exèrcit grec,
aquest escriptori. Les dues senyores es van enretirar, atemorides. —Quina	insolència	! —clamà donya Amèlia amb un deix de tremolor—. Quasi m'ha espantat,
que passa. Em miro l'home uniformat amb una intensitat que li deu semblar	insolència	, perquè em sacseja amb força: —Nosaltres et farem cantar, t'ho

Pàgina 1 (de 7)

50 següents