×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb institució |
Freqüència total: 10083 |
CTILC1 |
No cal dir que aquest "amor" havia de ser una mena de repte a la | institució | del matrimoni, institució convencional i subjecta —en les classes altes | "amor" havia de ser una mena de repte a la institució del matrimoni, | institució | convencional i subjecta —en les classes altes sobretot— a les exigències | l'exerceix com en les forces reals que aguanten aquesta | institució | i la persona que la tripula. Ni Cleopatra era solament Cleopatra —la dona | en què vivien els homes de tot el món. I irreparablement, de més a més. | Institucions | , criteris, tabús, els mateixos conceptes de llibertat i de | que la seva societat arribés a sobreviure si li fallaven aquelles | institucions | : fins a tal punt n'està convençut de la importància. Els jutges, la | ni l'absolució sacramental no les exercim nosaltres, sinó unes | institucions | —l'Estat, l'Església— a través dels seus funcionaris. Ben mirat, la gent | La conducta humana és d'una fatigosa monotonia. Canvien els vestits, les | institucions | , les estructures econòmiques, les religioses, el que vulgueu: però, en | el triomf clar, decidit, d'un dels dos bàndols. Cap al tard he anat a la | Institució | de les Lletres Catalanes, on saludo Díez-Canedo, que ha estat, fins fa | que em vol convèncer perquè accepti d'ésser nomenat membre adjunt de la | Institució | de les Lletres Catalanes. Torno a Viladrau. Pel camí he llegit l'assaig | d'Alcanyís. Trobo un gran aclaparament entre els intel·lectuals de la | Institució | de les Lletres Catalanes. A migdia hi ha molta gent al Passeig de Gràcia, | boires de llana desfent-se pels fondals mig en ombra. Porto a la | Institució | de les Lletres el Coleridge i la Tria dels meus versos. A | funcions i facultats que fins ara depenien i eren exercides per | institucions | d'abast comarcal o local. Una nova responsabilització assegura a les | una relació satisfactòria en els vostres termes. Entre vosaltres, | institucions | , costums i ideals s'han acordat a una línia simple que pot ser satisfeta | mentre surten al carrer, on els espera un cotxe amb les armes de la | institució | , un cap amb una màscara negra. —S'ho deuen pensar. —No ho veig tan clar | A l'escola, aquesta canalla aprenen el que s'acostuma a ensenyar en una | institució | primària de província francesa. De llur país, de llur història, del que | el patrimoni familiar. L'hereu-escampa és un subproducte degenerat d'una | institució | eminentment social. El veritable joc de l'hereu es troba, com ja han | per l'esperit, la mentalitat i el joc polític de la més famosa de llurs | institucions | : la Mesta. Les topades entre ambdues concepcions del treball | dels radicals i la política no sempre clara de la monarquia i de les | institucions | catalanes. Corporativisme i sindicalisme s'arraparen de tal guisa al | encetàrem de bell nou el culte a les arts i a les ciències i nodrírem | institucions | esplendoroses com la Junta de Comerç de Barcelona i la Universitat de | religiositat. Ara bé, l'Església és una realitat mística permanent i una | institució | social que evoluciona d'acord amb el temps. A cada evolució adopta les | es pot ésser massa optimista a considerar l'altura pedagògica d'aquestes | institucions | ni de llur professorat en els moments de l'engegada inicial, entre | de Catalunya, ho feien amb la millor bona fe de creure liberals unes | institucions | que els semblaven bressol de tota mena de llibertats. Més endavant, | darrers. Però només a Anglaterra i a Catalunya el desenvolupament de la | institució | parlamentària assolí un concepte constitucional efectiu, plantejant | a més, establiren la base legal del sistema delegacionista en acordar la | institució | de vicaris (o delegats) del procurador a les principals comarques, | llur unitat nacional, establint a l'illa no menys que una rèplica de la | institució | més reeixida de llur història constitucional: la Diputació del General. | Ningú no nega avui en bloc aquest fet. Ara bé; si creuaren l'Atlàntic les | institucions | , o el nom de les institucions, no les acompanyà l'esperit pactista que | fet. Ara bé; si creuaren l'Atlàntic les institucions, o el nom de les | institucions | , no les acompanyà l'esperit pactista que les havia fetes néixer a la | i somnia en el fons transformar Castella, Extremadura i Andalusia emprant | institucions | catalanes. Catalans seran els pagesos que reeixiran a colonitzar la Serra | i noms de catalans il·lustres figuren en la nòmina de les principals | institucions | científiques oficials, tant a l'Acadèmia de la Història com a la de | i convenció fets entre Sa Majestat i la Província"—, sinó totes les | institucions | de govern de Catalunya, àdhuc —agafem-nos fort— la institució virregnal, | totes les institucions de govern de Catalunya, àdhuc —agafem-nos fort— la | institució | virregnal, de la qual tan amargues proves s'havien tingut d'incompetència | llunyà, però satisfets amb les engrunes de la menjadora que són les grans | institucions | catalanes, dubten entre la tradició i la innovació, per a tombar-se | la tria al nostre gust, ens convencem de la bondat d'una idea o d'una | institució | i maldem per imposar-la arreu, sobretot als altres països d'Espanya. La | un que es disposés amb totes les forces a assolir la santedat, cap altra | institució | religiosa, li podia oferir unes garanties més sòlides que la dels | poble, dels homes, davant dels quals i en bé dels quals el Cèsar és una | institució | utilitària que només es justifica com a tal. No hi ha dilema possible | altre. El que és evident, però, és que el diner és també, i només, una | institució | utilitària —és a dir, que només té una raó d'existir, com el Cèsar, que és | correspondència amb una part del cos, una tècnica, una classe social, una | institució | . (Dietrelen, /1, 2\.) Fets d'aquesta mena causaren sorpresa quan | qual cosa permet de suposar un rigor, una tenacitat i una fidelitat a les | institucions | i a les oposicions en el pla especulatiu tan convincents com les que ha | sobre tota mena de continguts, aquesta preocupació explica que les | institucions | indígenes puguin, bé que endutes també per un flux de temporalitat, | diferencials. Aquesta exigència, palesa ja en els mites fundadors de les | institucions | totèmiques (Lévi-Strauss /6\, pàgs. 27*28 i | com un mètode per a assimilar tota mena de continguts. Lluny d'ésser una | institució | autònoma, definible per caràcters intrínsecs, el totemisme, o el que es | per a morir, cal, d'antuvi, haver nascut; però, en aquest cas, totes les | institucions | socials haurien d'haver aparegut en l'interval d'una generació. | naturals i les diferències culturals —fórmula preferible a la d' | institucions | totèmiques. El caràcter comú dels dos sistemes que acabem de discutir | s'havien sentit colpits pel caràcter de sistema coherent que oferien les | institucions | de les poblacions distribuïdes sobre un eix sud-nord, des de la gran | per Elkin a escala del continent entre prohibicions alimentàries i | institucions | matrilineals. Com que les institucions socials són obra dels homes —per | entre prohibicions alimentàries i institucions matrilineals. Com que les | institucions | socials són obra dels homes —per regla general i molt particularment a | que l'organització hipotètica dels wakelbura és transformable en | institucions | aranda amb la sola condició d'invertir tots els termes: entre els aranda, | interpretació retinguda, és colpidor que subsisteixi la simetria amb les | institucions | aranda: la suposada relació entre regles de casament i regles de | hom concep fàcilment que, sense que canviï semblantment l'esperit de les | institucions | , les marques distintives s'inverteixin i que, com en fotografia, el | altres que el totemisme; igualment, la repartició geogràfica de les dues | institucions | només coincideix en altres punts del globus." (Van Gennep, pàgs. |
|