Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no hàgim d'admetre contritament una relliscada pròpia que respongui a la	insultant	denominació de "bestiesa". Déu sap com ens reca d'acceptar-ho. El
per aquella indignació que tots sentien contra la conducta d'una	insultant	decència de Bonsoms. Devien estar convençuts, o almenys devien fingir
l'aigua, que cantava encara allí a prop d'ell amb un borbolleig	insultant	... Veié el rostre al seu davant, amb l'expressió de maldat, i li sentí la
seca i pastosa, com després d'una borratxera, tornava al món reclamant,	insultant	i imperiosa, una taronjada. Modosa i dolça, Remei Huguet l'ajudava a
la mà de Conxa, i quan el casament va fer-se amb una pompa barroca i	insultant	a l'església de la Mercè. Conxa un cop casada —encara era com aquell que
horror la inèpcia escarafallosa i mesquina de Maria Carreres i el greix	insultant	i egoista de la seva àvia materna. Maria Lluïsa es sentia tan forastera
de principis. Els principis del seu avi resultaven tan anacrònics i tan	insultants	com un xicot que es presentés a pendre el sol en una platja vestit de
rassa e una copagorga"), Vilarig li respongué en forma entre	insultant	i irònica, sense estalviar jocs de paraules: "Aquesta manera de
explicar-se. Jo tot era insistir que mentia, cada vegada més agressiu i	insultant	. Ella estava molt contenta aquell vespre, i jo, molt irritat d'haver-me
o una arengada rovellada o un rosegó de pa. Dos cèntims! Una moneda	insultant	que ja només existeix a Espanya i que la gent guarda per fer caritat als
molt marcats, i els oferia a l'esguard del gendarme d'un autoritarisme	insultant	. L'altre, el de l'accent atiplat, examinava els meus. —He dit que res de
sortir el "caràcter" de cadascú. Fer parlar Haeckel amb la irritació	insultant	del seu tarannà. Fer parlar Ruskin amb la seva especial timidesa. Però,
anarquistes— coincidien a denunciar la Monarquia liberal com una ficció	insultant	. Els tradicionalistes l'atacaven pels seus principis liberals
oficial. Victorejaren Llorente i València amb una mala intenció	insultant	, i les fuerzas vivas hagueren de contestar amb visques oficials i
fins a la polç, és probable que jo hagués contestat aquest llenguatge	insultant	amb una violencia personal immediata, si tota la meva atenció no hagués
la conversa esdevingué agra, les veus s'accentuaren en un to ronc i	insultant	; alguns s'aixecaren per a fer valdre l'opinió llur. Darrerament tombà la
se sentien al lavabo sorolls aquosos, com si la noia volgués fer més	insultant	el seu mutisme amb aquells senyals de la seva presència. El minyó va
a cosa dolenta i per ésser dolenta. Prescindeixo de ço que puguin tenir d'	insultants	o sacrílegues o agressives, que això no entra en la especialitat del
ha esmaltat les seves dissertacions públiques i el seu to agressiu i	insultant	. Aquella conferència de la Sala Parés, entre molts altres parlaments
el més conspicu dels quals, Camille Goemans, m'envià una lletra gairebé	insultant	. També ho féu Dalí amb la mateixa violència. Allò que després succeí
Les ulleres encimbellades?... La mirada viva que em semblava	insultant	?... Tant de soroll?... Ho ignoro. De vegades m'adonava que una comèdia
xiulet planyívol, Xebo va alçar-se de mala gana, murmurant unes paraules	insultants	, i accionà de bursada el mecanisme que tancava les barreres. Perduda la
i engrapar-lo. Es dominà. Traspassà el carrer i el mirava desafiant,	insultant	... Les rialles callaren i ella va admirar-se d'aquell gest altiu. Després
boca... Triava les expressions fortes i dures, les coses més colpidores i	insultants	... Era com el copejar d'un botxí embogit sobre l'espatlla nua... Ell
contenint-me. —Sóc bonica? —Sí; em penso que sou molt bonica. —Sóc	insultant	? —No pas tant com la darrera vegada —vaig dir. —No pas tant? —No
tot passejant, i tot el que deia Biddy semblava just. Biddy no era mai	insultant	ni capritxosa, o bé Biddy avui i algú altre l'endemà; li hauria fet pena,
Estel·la? —interrompé la senyoreta Havisham.— Aquella era orgullosa i	insultant	, i vós us delíeu per allunyar-vos-en. no us en recordeu? Vaig dir
Algun investigador ha suposat que els poemes contra Caldesa,	insultants	fins a la indiscreció, ocasionaren, en ser coneguts per Carles de Viana,
nostre esguard interrogàvem els vianants els quals, amb una indiferència	insultant	, anaven o eixien de la Rambla. Unes passes més i comprovàrem la certesa
disposat a rebatre els conceptes de l'Emiliano Iglesias, considerats	insultants	per als treballadors de Barcelona. Els jóvenes bárbaros,
discutia amb algú o criticava una conducta, mai no emprava un llenguatge	insultant	; sempre ajustava les seves paraules a una correcció extremada, essent
en Seguí. —Hi hagi el que hagi, allò que em sembla una impertinència	insultant	d'aquests esgarriacries, és que tinguin la gosadia de voler demanar-nos,
del seu sogre i va respondre-li amb una lletra impertinent, gairebé	insultant	. També contra aquesta eventualitat, doncs, es garantia el català mercès
de classe i la consciència nacional dels seus associats. L'invectiva	insultant	, la diatriba canalla, la calúmnia infamant ha estat llançada al rostre
presenciaven sentien potser un rau-rau de la consciència per les paraules	insultants	que havien adreçat al condemnat a mort, mentre el duien a la forca,
la seva companyia. Fins a ella ve el murmuri de les dones, el riure	insultant	de Coral, la veu enfosquida del germà. Voluntàriament no ha encès cap
pèsol: malva, blau i rosa, vivien llurs darreres hores d'immòbil bellesa	insultant	. De la penombra de la botiga, darrera de les flors, sortí una mà bruna
Tota l'esplendor de les constel·lacions tremolava en aquell cel fosc,	insultant	com un palau il·luminat al fons d'un parc per al captaire que passa. No
consideració. I paradoxalment una brusa vermella, d'un vermell rabiós,	insultant	, m'havia de donar moltes nits d'insomni i molts dies de neguit dolorós.
—O millor encara, substituint els tres substantius pels tres adjectius	insultants	que poden aplicar-se'ls; macabre-obscè-estúpid... —L'obscè i el macabre —
primitivament conceptes patològics i que han esdevingut agressives i	insultants	. Exemples: "idiota", "imbecil" —graus de dèficit mental congènit—;
—; "tísic", "raquític", "neurastènic", etc.. El criteri pejoratiu i	insultant	s'estén a la qualitat substancial del terme "boig", a la bogeria, i
com una criatura ingènua, encenia els més estripats amb la seva	insultant	indumentària i amb el seu riure típic, que encara conserva, que és com el
la consideració, o tolerar-lo amb aquella condescendència despectiva més	insultant	que la mateixa compassió. Perque tot contemporani que labora en les
per a què uns quants afavorits passegen amb un luxe assiàtic, que seria	insultant	si no fóra criminal. Trenta segles de civilisació no han bastat per a què
clavat en creu. Mai no he pogut capir la polèmica enverinada amb mots	insultants	. Guanyarem més fàcilment els nostres enemics, si les nostres paraules són
més petita dosi de cinisme per part nostra, que ens semblaria francament	insultant	): ¿és que realment l'objectiu d'una investigació com aquesta ha de ser de
els cabells drets i vaig considerar que eren unes paraules decididament	insultants	. —I tant! —Passa, però, que no es pot evitar que hi hagi homes
que fou ferit lluitant a la guerra, l'espanyol li va contestar, en to	insultant	: "--Siendo así, todavía es poco." El xicot guarda els bastons
i la sàtira més o menys habilidosa cada vegada era més grollera, mordaç i	insultant	. Aquesta reiteració era inaguantable perquè el soroll era infernal. Això

Pàgina 1 (de 4)

50 següents