DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
insultant AI 158 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb insultant Freqüència total:  158 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no hàgim d'admetre contritament una relliscada pròpia que respongui a la insultant denominació de "bestiesa". Déu sap com ens reca d'acceptar-ho. El
per aquella indignació que tots sentien contra la conducta d'una insultant decència de Bonsoms. Devien estar convençuts, o almenys devien fingir
l'aigua, que cantava encara allí a prop d'ell amb un borbolleig insultant... Veié el rostre al seu davant, amb l'expressió de maldat, i li sentí la
seca i pastosa, com després d'una borratxera, tornava al món reclamant, insultant i imperiosa, una taronjada. Modosa i dolça, Remei Huguet l'ajudava a
la mà de Conxa, i quan el casament va fer-se amb una pompa barroca i insultant a l'església de la Mercè. Conxa un cop casada —encara era com aquell que
horror la inèpcia escarafallosa i mesquina de Maria Carreres i el greix insultant i egoista de la seva àvia materna. Maria Lluïsa es sentia tan forastera
de principis. Els principis del seu avi resultaven tan anacrònics i tan insultants com un xicot que es presentés a pendre el sol en una platja vestit de
rassa e una copagorga"), Vilarig li respongué en forma entre insultant i irònica, sense estalviar jocs de paraules: "Aquesta manera de
explicar-se. Jo tot era insistir que mentia, cada vegada més agressiu i insultant. Ella estava molt contenta aquell vespre, i jo, molt irritat d'haver-me
o una arengada rovellada o un rosegó de pa. Dos cèntims! Una moneda insultant que ja només existeix a Espanya i que la gent guarda per fer caritat als
molt marcats, i els oferia a l'esguard del gendarme d'un autoritarisme insultant. L'altre, el de l'accent atiplat, examinava els meus. —He dit que res de
sortir el "caràcter" de cadascú. Fer parlar Haeckel amb la irritació insultant del seu tarannà. Fer parlar Ruskin amb la seva especial timidesa. Però,
anarquistes— coincidien a denunciar la Monarquia liberal com una ficció insultant. Els tradicionalistes l'atacaven pels seus principis liberals
oficial. Victorejaren Llorente i València amb una mala intenció insultant, i les fuerzas vivas hagueren de contestar amb visques oficials i
fins a la polç, és probable que jo hagués contestat aquest llenguatge insultant amb una violencia personal immediata, si tota la meva atenció no hagués
la conversa esdevingué agra, les veus s'accentuaren en un to ronc i insultant; alguns s'aixecaren per a fer valdre l'opinió llur. Darrerament tombà la
se sentien al lavabo sorolls aquosos, com si la noia volgués fer més insultant el seu mutisme amb aquells senyals de la seva presència. El minyó va
a cosa dolenta i per ésser dolenta. Prescindeixo de ço que puguin tenir d'insultants o sacrílegues o agressives, que això no entra en la especialitat del
ha esmaltat les seves dissertacions públiques i el seu to agressiu i insultant. Aquella conferència de la Sala Parés, entre molts altres parlaments
el més conspicu dels quals, Camille Goemans, m'envià una lletra gairebé insultant. També ho féu Dalí amb la mateixa violència. Allò que després succeí
Les ulleres encimbellades?... La mirada viva que em semblava insultant?... Tant de soroll?... Ho ignoro. De vegades m'adonava que una comèdia
xiulet planyívol, Xebo va alçar-se de mala gana, murmurant unes paraules insultants, i accionà de bursada el mecanisme que tancava les barreres. Perduda la
i engrapar-lo. Es dominà. Traspassà el carrer i el mirava desafiant, insultant... Les rialles callaren i ella va admirar-se d'aquell gest altiu. Després
boca... Triava les expressions fortes i dures, les coses més colpidores i insultants... Era com el copejar d'un botxí embogit sobre l'espatlla nua... Ell
contenint-me. —Sóc bonica? —Sí; em penso que sou molt bonica. —Sóc insultant? —No pas tant com la darrera vegada —vaig dir. —No pas tant? —No
tot passejant, i tot el que deia Biddy semblava just. Biddy no era mai insultant ni capritxosa, o bé Biddy avui i algú altre l'endemà; li hauria fet pena,
Estel·la? —interrompé la senyoreta Havisham.— Aquella era orgullosa i insultant, i vós us delíeu per allunyar-vos-en. no us en recordeu? Vaig dir
Algun investigador ha suposat que els poemes contra Caldesa, insultants fins a la indiscreció, ocasionaren, en ser coneguts per Carles de Viana,
nostre esguard interrogàvem els vianants els quals, amb una indiferència insultant, anaven o eixien de la Rambla. Unes passes més i comprovàrem la certesa
disposat a rebatre els conceptes de l'Emiliano Iglesias, considerats insultants per als treballadors de Barcelona. Els jóvenes bárbaros,
discutia amb algú o criticava una conducta, mai no emprava un llenguatge insultant; sempre ajustava les seves paraules a una correcció extremada, essent
en Seguí. —Hi hagi el que hagi, allò que em sembla una impertinència insultant d'aquests esgarriacries, és que tinguin la gosadia de voler demanar-nos,
del seu sogre i va respondre-li amb una lletra impertinent, gairebé insultant. També contra aquesta eventualitat, doncs, es garantia el català mercès
de classe i la consciència nacional dels seus associats. L'invectiva insultant, la diatriba canalla, la calúmnia infamant ha estat llançada al rostre
presenciaven sentien potser un rau-rau de la consciència per les paraules insultants que havien adreçat al condemnat a mort, mentre el duien a la forca,
la seva companyia. Fins a ella ve el murmuri de les dones, el riure insultant de Coral, la veu enfosquida del germà. Voluntàriament no ha encès cap
pèsol: malva, blau i rosa, vivien llurs darreres hores d'immòbil bellesa insultant. De la penombra de la botiga, darrera de les flors, sortí una mà bruna
Tota l'esplendor de les constel·lacions tremolava en aquell cel fosc, insultant com un palau il·luminat al fons d'un parc per al captaire que passa. No
consideració. I paradoxalment una brusa vermella, d'un vermell rabiós, insultant, m'havia de donar moltes nits d'insomni i molts dies de neguit dolorós.
—O millor encara, substituint els tres substantius pels tres adjectius insultants que poden aplicar-se'ls; macabre-obscè-estúpid... —L'obscè i el macabre —
primitivament conceptes patològics i que han esdevingut agressives i insultants. Exemples: "idiota", "imbecil" —graus de dèficit mental congènit—;
—; "tísic", "raquític", "neurastènic", etc.. El criteri pejoratiu i insultant s'estén a la qualitat substancial del terme "boig", a la bogeria, i
com una criatura ingènua, encenia els més estripats amb la seva insultant indumentària i amb el seu riure típic, que encara conserva, que és com el
la consideració, o tolerar-lo amb aquella condescendència despectiva més insultant que la mateixa compassió. Perque tot contemporani que labora en les
per a què uns quants afavorits passegen amb un luxe assiàtic, que seria insultant si no fóra criminal. Trenta segles de civilisació no han bastat per a què
clavat en creu. Mai no he pogut capir la polèmica enverinada amb mots insultants. Guanyarem més fàcilment els nostres enemics, si les nostres paraules són
més petita dosi de cinisme per part nostra, que ens semblaria francament insultant): ¿és que realment l'objectiu d'una investigació com aquesta ha de ser de
els cabells drets i vaig considerar que eren unes paraules decididament insultants. —I tant! —Passa, però, que no es pot evitar que hi hagi homes
que fou ferit lluitant a la guerra, l'espanyol li va contestar, en to insultant: "--Siendo así, todavía es poco." El xicot guarda els bastons
i la sàtira més o menys habilidosa cada vegada era més grollera, mordaç i insultant. Aquesta reiteració era inaguantable perquè el soroll era infernal. Això

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »