DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
insultar V 1208 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb insultar Freqüència total:  1208 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Ell li digué, tallant, que callés; ella tornà a replicar, i ara gairebé insultant-lo, fins a tal extrem que ell no es pogué contenir i, arrabassat per la
els uns als altres amb grans crits; es colpejaren amigablement; s'insultaren entre sonores riallades, i abans de les postres alguns dels joves
i li prometés que no ho tornaria a fer. Mila es deixà pegar, es deixà insultar per sa mare, però no tornà al col·legi ni anà a demanar perdó a la
però hagué de renunciar-hi al cap de poc temps perquè els nois l'insultaven a causa de la seva naixença. Aleshores Tino Costa era un infant
vaig caure, i, no content amb això, m'envestí a puntades de peu mentre m'insultava: tot amb tanta còlera, tan brutalment, que encara avui em fa tremolar
a l'aigua i, afegint l'escarni a la crueltat, es posaren a riure i la insultaren. No contents amb això, s'endinsaren, encara, pel lloc i, saltant d'ací
La criada li ho explicà. Armà un terrabastall que es sentia de la plaça. Insultà, renegà, s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això,
i tot, crec que el sentiré. Fes amb mi el que voldràs: pots censurar-me, insultar-me, pegar-me àdhuc; pots retirar-te a casa teva per no veure'm;
d'aquí. Parlava tranquil·la. ¿Què li importava ja que la veiessin, que la insultessin, que sa mare li tanqués la porta de casa, que tot el poble de Santa Maria
ell a la dona i de la dona a ell... S'avançà cap a la dona. Començà a insultar-la amb les paraules més grolleres, però amb una indignació completament
i fins mesos d'inactivitat. Són tan a prop de l'enemic que es parlen, s'insulten, es canten cançons. Un vespre diu que els milicians cridaven als altres:
noia i l'obliga a avançar cap a la sortida. —Apa, tu, perduda! —la insulta amb una veu que talla. Des de l'interior dels cotxes de la policia els
lloc; afirmà que sostenia allò que havia dit i tractà Jaume de covard i l'insultà de la manera més estúpida i grossera. Això passava pels dies que seguiren
el barri. Essent, com és, tan pervers, personalment no fa mal a ningú ni insulta els capellans. Els veïns han acabat per reconèixer-li el talent, sempre
no era sinó la repressió d'una líbido poderosa. Encara ara, quan insultava les al·lotes joves que duien la falda curta, ho feia amb tal violència
parlant de l'avantpassat sant; s'enfadà contra les modes d'avui, insultà els liberals, es descompongué. Miss Nell pensava: —/Oh, old Spain...
acabà per marejar-se, tombà el tinter, s'enfadà, discutí amb la cuinera, insultà Na Remei, parlà de l'avantpassat sant i a la fi quedà com esmorteïda, els
rialla de Rigoletto i Bobby ja no s'aguantà més; i va sortir tot, el va insultar, el va tractar de grotesc, de ridícul i d'ase, a ell, al seu pare i
l'agonia tota la vida i restar en perpètua solitud.] [N' Estel d'Or l'insulta, dient-li que és un covard i que tan sols mereix esser estimat de la seva
d'indis chippewa, que permeten de matar i de consumir el tòtem, però no d'insultar-lo. Si un indígena fa escarn de l'animal epònim d'un altre indígena o
Si un indígena fa escarn de l'animal epònim d'un altre indígena o l'insulta, aquest n'informa el seu clan, el qual prepara un festí compost
á terra y s' abrahonan y arrencan los cabells ab la del terrat vehí ó s' insultan esgargamellantse ab las que trauhen lo cap per la finestra del cel-obert;
de l' ignocencia, de la bondat, de la candidesa de la noya. —Vosté m' insulta, senyora patrona! —Res d' aixó. Vull dir que no me l' enamori, pobreta...
un insult á cada minut, veure fantasmas al mitj del dia... —Jo no insulto á ningú: vosté, vosté m' insulta, venint aquí á fingirme amor, á tráurem
fantasmas al mitj del dia... —Jo no insulto á ningú: vosté, vosté m' insulta, venint aquí á fingirme amor, á tráurem la pau de l' ánima per' anarsen
al derrera y la mitja rialla als llabis, deixantla esbravar, deixantme insultar, imperturbable cóm sé jo posarme y cóm requería 'l sainete en que
aquellas que no saben guardarse res al pap. —Es á dir que, tu, no l' insultas perque sabs fingir?... —Ay, nó, filla meva; res d' aixó... y ara!
vici, ara l' enlluhernava ab la resplandor de la caritat allí present, insultada, escarnida per sos baixos instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y
trobarlo; ben agena per cert de que 'l vici y la trivialitat vinguessin á insultarla ab sos desvaris. Quan ella 's vejé lo primer afront, tractá d' escapar,
pedra. Havíem colgat un pou, desfet escales, enderrocat embans. Finalment insultàvem i atropellàvem la mestressa quan s'atrevia a queixar-se. Saltàvem a uns
però en el moment decisiu tan severa. Aleshores jo perdia els estreps, la insultava; li deia que era una perversa de voler jugar amb mi com amb un infant,
que si vol tenir un acarament... Pregui'l en nom meu... Que no el vull insultar... que vull parlar amb ell de cara a cara, de cor a cor... Tant vaig
a l'inrevés i que no faria res de bo de mi. En resum, em rebaixà, m'insultà, m'humilià com només sap fer-ho una francesa irritada. Aleshores jo vaig
l'Església i la Societat m'abandonen. Surt l'anarquista de l'època que insulta, amb uns insults transcendentals, el senyor rector. Aquest apareix al
canvi, em sentia capaç de robar —com vaig fer després—, de barallar-me, d'insultar, de mentir, d'atacar l'home, i aquest sentiment enfortia en mi unes
vida a part. El manyà se m'ha fet insuportable. Ganduleja descaradament. Insulta l'amo, que el tolera no sé per què. Es veu que li té por. Ha sortit
sinó els diners que deus tenir tu. La ràbia m'arborava. Anava a cridar, a insultar-lo, a llançar-li una cosa pel cap. I, de sobte, vaig prendre una
melosa, em sento capaç d'una paciència infinita. Josep, al meu costat, l'insulta en català, entre dents, tot fitant-lo. Morros d'açò, morros d'allò. (
seguir més aquestes senyoretes elegants, pretensioses, indiferents, que m'insulten amb llur menyspreu si provo de recollir llur esguard. No vull. Vaig per
i darrera correguda. Si ho fan, els fadrins les animen, escridassen o insulten segons coneixences, amistats o enemistats; i, a la fi, una d'elles
la manté. ¡Pobre Xinxa, pobre Xinxa! ¡Com te motejan, com t'insultan, com t'escarneixen los que 't deurían un pedestal! Perque prou saben tos
Tú ets la que teixeixes las rícas robas ab que moltas vegadas se preten insultar la teva miseria; la que diariament va portant son caudal de pedra y
si, pe 'l sol motiu de ser tals, ja sembla que tothom tinga dret á insultarlas de paraula y fins de fet? ¿Que vol que fassin, per altra part, las
col y algun tomatech, quan de prompte un de la colla dels que 'ns habian insultat, va cridar: —¡Minyons: á la barreja!... Y velhiaqui que, avans de que
: —¡No tingas por, Gracieta!... Jo soch aqui per tú... Lo primer que t' insulti té pena de la vida... De moment vaig respirar. Aquella veu m' inspiraba
contestar.— Dispensim l' atreviment; pero he vist que aquells pillets l' insultaban y... —¡Ay, gracias, gracias pe 'l favor que m' ha fet! —li vaig contestar
que jo promovia. Alli varem trobar al majordhom, que, al veurens, nos va insultar, dientnos: —¿Encara sou aqui? ¡Al carrer tot seguit! Nosaltres obehirem,
un incapacitat, un retardat mental! —T'ho prego; no hi guanyes res d'insultar-lo. —Aleshores, quan rebrem una nota com aquesta, el que hem de fer,
únicament a tu. Clitemnestra. —Quina vergonya! Ens insultem com dues dones de la mateixa edat dreçades l'una contra l'altra per una
sentia, quan darrera la nostra reraguarda malmesa ens insultava l'adversari i ens anà perseguint per dins l'Abisme,

  Pàgina 1 (de 25) 50 següents »