×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb insultar |
Freqüència total: 1208 |
CTILC1 |
Ell li digué, tallant, que callés; ella tornà a replicar, i ara gairebé | insultant | -lo, fins a tal extrem que ell no es pogué contenir i, arrabassat per la | els uns als altres amb grans crits; es colpejaren amigablement; s' | insultaren | entre sonores riallades, i abans de les postres alguns dels joves | i li prometés que no ho tornaria a fer. Mila es deixà pegar, es deixà | insultar | per sa mare, però no tornà al col·legi ni anà a demanar perdó a la | però hagué de renunciar-hi al cap de poc temps perquè els nois l' | insultaven | a causa de la seva naixença. Aleshores Tino Costa era un infant | vaig caure, i, no content amb això, m'envestí a puntades de peu mentre m' | insultava | : tot amb tanta còlera, tan brutalment, que encara avui em fa tremolar | a l'aigua i, afegint l'escarni a la crueltat, es posaren a riure i la | insultaren | . No contents amb això, s'endinsaren, encara, pel lloc i, saltant d'ací | La criada li ho explicà. Armà un terrabastall que es sentia de la plaça. | Insultà | , renegà, s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això, | i tot, crec que el sentiré. Fes amb mi el que voldràs: pots censurar-me, | insultar | -me, pegar-me àdhuc; pots retirar-te a casa teva per no veure'm; | d'aquí. Parlava tranquil·la. ¿Què li importava ja que la veiessin, que la | insultessin | , que sa mare li tanqués la porta de casa, que tot el poble de Santa Maria | ell a la dona i de la dona a ell... S'avançà cap a la dona. Començà a | insultar | -la amb les paraules més grolleres, però amb una indignació completament | i fins mesos d'inactivitat. Són tan a prop de l'enemic que es parlen, s' | insulten | , es canten cançons. Un vespre diu que els milicians cridaven als altres: | noia i l'obliga a avançar cap a la sortida. —Apa, tu, perduda! —la | insulta | amb una veu que talla. Des de l'interior dels cotxes de la policia els | lloc; afirmà que sostenia allò que havia dit i tractà Jaume de covard i l' | insultà | de la manera més estúpida i grossera. Això passava pels dies que seguiren | el barri. Essent, com és, tan pervers, personalment no fa mal a ningú ni | insulta | els capellans. Els veïns han acabat per reconèixer-li el talent, sempre | no era sinó la repressió d'una líbido poderosa. Encara ara, quan | insultava | les al·lotes joves que duien la falda curta, ho feia amb tal violència | parlant de l'avantpassat sant; s'enfadà contra les modes d'avui, | insultà | els liberals, es descompongué. Miss Nell pensava: —/Oh, old Spain... | acabà per marejar-se, tombà el tinter, s'enfadà, discutí amb la cuinera, | insultà | Na Remei, parlà de l'avantpassat sant i a la fi quedà com esmorteïda, els | rialla de Rigoletto i Bobby ja no s'aguantà més; i va sortir tot, el va | insultar | , el va tractar de grotesc, de ridícul i d'ase, a ell, al seu pare i | l'agonia tota la vida i restar en perpètua solitud.] [N' Estel d'Or l' | insulta | , dient-li que és un covard i que tan sols mereix esser estimat de la seva | d'indis chippewa, que permeten de matar i de consumir el tòtem, però no d' | insultar | -lo. Si un indígena fa escarn de l'animal epònim d'un altre indígena o | Si un indígena fa escarn de l'animal epònim d'un altre indígena o l' | insulta | , aquest n'informa el seu clan, el qual prepara un festí compost | á terra y s' abrahonan y arrencan los cabells ab la del terrat vehí ó s' | insultan | esgargamellantse ab las que trauhen lo cap per la finestra del cel-obert; | de l' ignocencia, de la bondat, de la candidesa de la noya. —Vosté m' | insulta | , senyora patrona! —Res d' aixó. Vull dir que no me l' enamori, pobreta... | un insult á cada minut, veure fantasmas al mitj del dia... —Jo no | insulto | á ningú: vosté, vosté m' insulta, venint aquí á fingirme amor, á tráurem | fantasmas al mitj del dia... —Jo no insulto á ningú: vosté, vosté m' | insulta | , venint aquí á fingirme amor, á tráurem la pau de l' ánima per' anarsen | al derrera y la mitja rialla als llabis, deixantla esbravar, deixantme | insultar | , imperturbable cóm sé jo posarme y cóm requería 'l sainete en que | aquellas que no saben guardarse res al pap. —Es á dir que, tu, no l' | insultas | perque sabs fingir?... —Ay, nó, filla meva; res d' aixó... y ara! | vici, ara l' enlluhernava ab la resplandor de la caritat allí present, | insultada | , escarnida per sos baixos instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y | trobarlo; ben agena per cert de que 'l vici y la trivialitat vinguessin á | insultar | la ab sos desvaris. Quan ella 's vejé lo primer afront, tractá d' escapar, | pedra. Havíem colgat un pou, desfet escales, enderrocat embans. Finalment | insultàvem | i atropellàvem la mestressa quan s'atrevia a queixar-se. Saltàvem a uns | però en el moment decisiu tan severa. Aleshores jo perdia els estreps, la | insultava | ; li deia que era una perversa de voler jugar amb mi com amb un infant, | que si vol tenir un acarament... Pregui'l en nom meu... Que no el vull | insultar | ... que vull parlar amb ell de cara a cara, de cor a cor... Tant vaig | a l'inrevés i que no faria res de bo de mi. En resum, em rebaixà, m' | insultà | , m'humilià com només sap fer-ho una francesa irritada. Aleshores jo vaig | l'Església i la Societat m'abandonen. Surt l'anarquista de l'època que | insulta | , amb uns insults transcendentals, el senyor rector. Aquest apareix al | canvi, em sentia capaç de robar —com vaig fer després—, de barallar-me, d' | insultar | , de mentir, d'atacar l'home, i aquest sentiment enfortia en mi unes | vida a part. El manyà se m'ha fet insuportable. Ganduleja descaradament. | Insulta | l'amo, que el tolera no sé per què. Es veu que li té por. Ha sortit | sinó els diners que deus tenir tu. La ràbia m'arborava. Anava a cridar, a | insultar | -lo, a llançar-li una cosa pel cap. I, de sobte, vaig prendre una | melosa, em sento capaç d'una paciència infinita. Josep, al meu costat, l' | insulta | en català, entre dents, tot fitant-lo. Morros d'açò, morros d'allò. ( | seguir més aquestes senyoretes elegants, pretensioses, indiferents, que m' | insulten | amb llur menyspreu si provo de recollir llur esguard. No vull. Vaig per | i darrera correguda. Si ho fan, els fadrins les animen, escridassen o | insulten | segons coneixences, amistats o enemistats; i, a la fi, una d'elles | la manté. ¡Pobre Xinxa, pobre Xinxa! ¡Com te motejan, com t' | insultan | , com t'escarneixen los que 't deurían un pedestal! Perque prou saben tos | Tú ets la que teixeixes las rícas robas ab que moltas vegadas se preten | insultar | la teva miseria; la que diariament va portant son caudal de pedra y | si, pe 'l sol motiu de ser tals, ja sembla que tothom tinga dret á | insultar | las de paraula y fins de fet? ¿Que vol que fassin, per altra part, las | col y algun tomatech, quan de prompte un de la colla dels que 'ns habian | insultat | , va cridar: —¡Minyons: á la barreja!... Y velhiaqui que, avans de que | : —¡No tingas por, Gracieta!... Jo soch aqui per tú... Lo primer que t' | insulti | té pena de la vida... De moment vaig respirar. Aquella veu m' inspiraba | contestar.— Dispensim l' atreviment; pero he vist que aquells pillets l' | insultaban | y... —¡Ay, gracias, gracias pe 'l favor que m' ha fet! —li vaig contestar | que jo promovia. Alli varem trobar al majordhom, que, al veurens, nos va | insultar | , dientnos: —¿Encara sou aqui? ¡Al carrer tot seguit! Nosaltres obehirem, | un incapacitat, un retardat mental! —T'ho prego; no hi guanyes res d' | insultar | -lo. —Aleshores, quan rebrem una nota com aquesta, el que hem de fer, | únicament a tu. Clitemnestra. —Quina vergonya! Ens | insultem | com dues dones de la mateixa edat dreçades l'una contra l'altra per una | sentia, quan darrera la nostra reraguarda malmesa ens | insultava | l'adversari i ens anà perseguint per dins l'Abisme, |
|