Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ell li digué, tallant, que callés; ella tornà a replicar, i ara gairebé	insultant	-lo, fins a tal extrem que ell no es pogué contenir i, arrabassat per la
els uns als altres amb grans crits; es colpejaren amigablement; s'	insultaren	entre sonores riallades, i abans de les postres alguns dels joves
i li prometés que no ho tornaria a fer. Mila es deixà pegar, es deixà	insultar	per sa mare, però no tornà al col·legi ni anà a demanar perdó a la
però hagué de renunciar-hi al cap de poc temps perquè els nois l'	insultaven	a causa de la seva naixença. Aleshores Tino Costa era un infant
vaig caure, i, no content amb això, m'envestí a puntades de peu mentre m'	insultava	: tot amb tanta còlera, tan brutalment, que encara avui em fa tremolar
a l'aigua i, afegint l'escarni a la crueltat, es posaren a riure i la	insultaren	. No contents amb això, s'endinsaren, encara, pel lloc i, saltant d'ací
La criada li ho explicà. Armà un terrabastall que es sentia de la plaça.	Insultà	, renegà, s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això,
i tot, crec que el sentiré. Fes amb mi el que voldràs: pots censurar-me,	insultar	-me, pegar-me àdhuc; pots retirar-te a casa teva per no veure'm;
d'aquí. Parlava tranquil·la. ¿Què li importava ja que la veiessin, que la	insultessin	, que sa mare li tanqués la porta de casa, que tot el poble de Santa Maria
ell a la dona i de la dona a ell... S'avançà cap a la dona. Començà a	insultar	-la amb les paraules més grolleres, però amb una indignació completament
i fins mesos d'inactivitat. Són tan a prop de l'enemic que es parlen, s'	insulten	, es canten cançons. Un vespre diu que els milicians cridaven als altres:
noia i l'obliga a avançar cap a la sortida. —Apa, tu, perduda! —la	insulta	amb una veu que talla. Des de l'interior dels cotxes de la policia els
lloc; afirmà que sostenia allò que havia dit i tractà Jaume de covard i l'	insultà	de la manera més estúpida i grossera. Això passava pels dies que seguiren
el barri. Essent, com és, tan pervers, personalment no fa mal a ningú ni	insulta	els capellans. Els veïns han acabat per reconèixer-li el talent, sempre
no era sinó la repressió d'una líbido poderosa. Encara ara, quan	insultava	les al·lotes joves que duien la falda curta, ho feia amb tal violència
parlant de l'avantpassat sant; s'enfadà contra les modes d'avui,	insultà	els liberals, es descompongué. Miss Nell pensava: —/Oh, old Spain...
acabà per marejar-se, tombà el tinter, s'enfadà, discutí amb la cuinera,	insultà	Na Remei, parlà de l'avantpassat sant i a la fi quedà com esmorteïda, els
rialla de Rigoletto i Bobby ja no s'aguantà més; i va sortir tot, el va	insultar	, el va tractar de grotesc, de ridícul i d'ase, a ell, al seu pare i
l'agonia tota la vida i restar en perpètua solitud.] [N' Estel d'Or l'	insulta	, dient-li que és un covard i que tan sols mereix esser estimat de la seva
d'indis chippewa, que permeten de matar i de consumir el tòtem, però no d'	insultar	-lo. Si un indígena fa escarn de l'animal epònim d'un altre indígena o
Si un indígena fa escarn de l'animal epònim d'un altre indígena o l'	insulta	, aquest n'informa el seu clan, el qual prepara un festí compost
á terra y s' abrahonan y arrencan los cabells ab la del terrat vehí ó s'	insultan	esgargamellantse ab las que trauhen lo cap per la finestra del cel-obert;
de l' ignocencia, de la bondat, de la candidesa de la noya. —Vosté m'	insulta	, senyora patrona! —Res d' aixó. Vull dir que no me l' enamori, pobreta...
un insult á cada minut, veure fantasmas al mitj del dia... —Jo no	insulto	á ningú: vosté, vosté m' insulta, venint aquí á fingirme amor, á tráurem
fantasmas al mitj del dia... —Jo no insulto á ningú: vosté, vosté m'	insulta	, venint aquí á fingirme amor, á tráurem la pau de l' ánima per' anarsen
al derrera y la mitja rialla als llabis, deixantla esbravar, deixantme	insultar	, imperturbable cóm sé jo posarme y cóm requería 'l sainete en que
aquellas que no saben guardarse res al pap. —Es á dir que, tu, no l'	insultas	perque sabs fingir?... —Ay, nó, filla meva; res d' aixó... y ara!
vici, ara l' enlluhernava ab la resplandor de la caritat allí present,	insultada	, escarnida per sos baixos instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y
trobarlo; ben agena per cert de que 'l vici y la trivialitat vinguessin á	insultar	la ab sos desvaris. Quan ella 's vejé lo primer afront, tractá d' escapar,
pedra. Havíem colgat un pou, desfet escales, enderrocat embans. Finalment	insultàvem	i atropellàvem la mestressa quan s'atrevia a queixar-se. Saltàvem a uns
però en el moment decisiu tan severa. Aleshores jo perdia els estreps, la	insultava	; li deia que era una perversa de voler jugar amb mi com amb un infant,
que si vol tenir un acarament... Pregui'l en nom meu... Que no el vull	insultar	... que vull parlar amb ell de cara a cara, de cor a cor... Tant vaig
a l'inrevés i que no faria res de bo de mi. En resum, em rebaixà, m'	insultà	, m'humilià com només sap fer-ho una francesa irritada. Aleshores jo vaig
l'Església i la Societat m'abandonen. Surt l'anarquista de l'època que	insulta	, amb uns insults transcendentals, el senyor rector. Aquest apareix al
canvi, em sentia capaç de robar —com vaig fer després—, de barallar-me, d'	insultar	, de mentir, d'atacar l'home, i aquest sentiment enfortia en mi unes
vida a part. El manyà se m'ha fet insuportable. Ganduleja descaradament.	Insulta	l'amo, que el tolera no sé per què. Es veu que li té por. Ha sortit
sinó els diners que deus tenir tu. La ràbia m'arborava. Anava a cridar, a	insultar	-lo, a llançar-li una cosa pel cap. I, de sobte, vaig prendre una
melosa, em sento capaç d'una paciència infinita. Josep, al meu costat, l'	insulta	en català, entre dents, tot fitant-lo. Morros d'açò, morros d'allò. (
seguir més aquestes senyoretes elegants, pretensioses, indiferents, que m'	insulten	amb llur menyspreu si provo de recollir llur esguard. No vull. Vaig per
i darrera correguda. Si ho fan, els fadrins les animen, escridassen o	insulten	segons coneixences, amistats o enemistats; i, a la fi, una d'elles
la manté. ¡Pobre Xinxa, pobre Xinxa! ¡Com te motejan, com t'	insultan	, com t'escarneixen los que 't deurían un pedestal! Perque prou saben tos
Tú ets la que teixeixes las rícas robas ab que moltas vegadas se preten	insultar	la teva miseria; la que diariament va portant son caudal de pedra y
si, pe 'l sol motiu de ser tals, ja sembla que tothom tinga dret á	insultar	las de paraula y fins de fet? ¿Que vol que fassin, per altra part, las
col y algun tomatech, quan de prompte un de la colla dels que 'ns habian	insultat	, va cridar: —¡Minyons: á la barreja!... Y velhiaqui que, avans de que
: —¡No tingas por, Gracieta!... Jo soch aqui per tú... Lo primer que t'	insulti	té pena de la vida... De moment vaig respirar. Aquella veu m' inspiraba
contestar.— Dispensim l' atreviment; pero he vist que aquells pillets l'	insultaban	y... —¡Ay, gracias, gracias pe 'l favor que m' ha fet! —li vaig contestar
que jo promovia. Alli varem trobar al majordhom, que, al veurens, nos va	insultar	, dientnos: —¿Encara sou aqui? ¡Al carrer tot seguit! Nosaltres obehirem,
un incapacitat, un retardat mental! —T'ho prego; no hi guanyes res d'	insultar	-lo. —Aleshores, quan rebrem una nota com aquesta, el que hem de fer,
únicament a tu. Clitemnestra. —Quina vergonya! Ens	insultem	com dues dones de la mateixa edat dreçades l'una contra l'altra per una
sentia, quan darrera la nostra reraguarda malmesa ens	insultava	l'adversari i ens anà perseguint per dins l'Abisme,

Pàgina 1 (de 25)

50 següents