Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ens comporta, sense l'escapatòria del més petit subterfugi, una sofrença	intel·lectual	contínua—, la nècia, brillant, glaçada riquesa, avorrible i aplicada al
que tant ens escurcen les hores del sobri, net, desinteressat plaer	intel·lectual	, que mai no ens enganya. I us sentireu potser més propers a Déu,
indicible, Déu, acte pur, "s'estima a si mateix amb un amor	intel·lectual	infinit". I una dura condició diamantina permet de davallar un a un,
al preu de caure sota l'esclafadora pesantor del seu fredíssim domini	intel·lectual	, i em nega també la caritat de concedir-me un refugi en la mentida molt
l'època en què corria l'or: serà, si molt convé, un plaer restringidament	intel·lectual	. ¿I valdrà la pena que seguim anomenant-lo "avarícia"? Ai, Mare de Déu
dir un prejudici: un vici d'origen. Si sou zelosos de la vostra llibertat	intel·lectual	, si aspireu a conservar la "disponibilitat permanent" que n'és el
Heus ací uns temes que caldria explanar-hi: 1) Aspecte	intel·lectual	: Els escèptics són sempre —i per definició— persones raonables:
Només els romàntics de la branca reaccionària, i la seva descendència	intel·lectual	, han gosat formular objeccions o retrets al "progrés" en termes
Només algunes bones ànimes, de propensió catequística i categoria	intel·lectual	secundària, han estat capaces de creure en l'eficàcia d'un pal·liatiu.
mòdul de "dignitat humana", una axiologia i un desideràtum de confort	intel·lectual	—els seus—, que haurien de ser preservats, costi el que costi, enmig de
És la nostra petita, obstinada, insaciable venjança. "Pòstuma".	Intel·lectual	Què en perdura avui d'Erasme? El nom, solament. O quasi solament el nom.
present i directa, viva, d'exemplaritat. L'home, l'home Erasme, l'actitud	intel·lectual	que identificà amb la seva vida, és el que nosaltres seguim admirant. En
seus companys de professió en el segle XX: vull dir, d'aquells	intel·lectuals	que, no compromesos del tot amb un partit o una església, es
o sòlida que la nostra, això no hauria estat tan evident. No sempre l'	intel·lectual	s'ha vist en la immediata necessitat d'optar, i de decidir-se entre les
amb un moment de revolució —de revolució religiosa aleshores— com l'	intel·lectual	d'avui —amb una revolució social—, i en tots dos casos el mateix fet de
bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi juguen, els	intel·lectuals	d'ara repeteixen l'aventura erasmiana, salvant —com és natural— les
produeixi, sobretot a partir d'un punt determinat: quan allò que per a l'	intel·lectual	era simple qüestió d'idees o de conducta personal, passa a ser substància
colla, perquè guanyant-se Erasme guanyaven un reforç valuós d'autoritat	intel·lectual	, un col·laborador sagaç i el públic escollit d'admiradors que tenia
retenir la complaença dels protectors pro-romans. Les condicions de l'	intel·lectual	d'avui no són ja les de l'època d'Erasme. Davant el conflicte actual,
en els nostres dies, assoleix la figura d'Erasme, prové d'això: que els	intel·lectuals	contemporanis, com ell, es neguen a la servitud implícita en tot
a la qüestió, tot l'èmfasi previsible en el cas. La raó és clara. L'	intel·lectual	, ja se sap, acostuma a rodejar el seu ministeri d'una aurèola gairebé
i febleses personals, incentius i interessos socials. Lògicament, l'	intel·lectual	tendeix a ocultar aquest darrer aspecte, per pur instint de decència.
i psicològica. Erasme no era un heroi així. Tampoc no ho és cap dels	intel·lectuals	en què avui es reprodueix el seu drama. Potser, doncs, caldria rectificar
i subtil, i l'alliberament de les traves doctrinals imposades. Avui, l'	intel·lectual	té els mateixos temors. Hi ha la violència: la dels fets materials, i la
en perill el quadre de condicions dins el qual es produeix l'operació	intel·lectual	tal com ells entenen que s'ha de produir: condicions, en un mot,
heretat la moderna cultura europea, i l'ha fet centre de la consciència	intel·lectual	. Només si té garantida la seva llibertat —interior i exterior— l'home de
els nostres dies, el paral·lel pot observar-se sense gaire esforç. Quan l'	intel·lectual	es nega a "comprometre's" —a "enrolar-se"—, no ho fa per
exactament antípodes de les liberals. Naturalment, la prevenció de l'	intel·lectual	va, avui, dirigida a les pretensions dogmatitzants i absolutistes del
precisament aquest tipus de geni i d'escriptor el que, per ser el seu, l'	intel·lectual	d'avui vol resguardar contra el comunisme i contra l'anticomunisme. El
psicològic, això és un factor que té la seva importància. Mentre en l'	intel·lectual	modern segueixi arrelada aquesta convicció, no abandonarà la seva
contestar. O hauria de contestar amb la meva autobiografia. Les afeccions	intel·lectuals	i l'ofici, des de fa molts anys, m'han habituat al tracte d'una
i els "neopositivistes" tipus Bertrand Russell de fa quatre dies. L'	intel·lectual	d'aquestes etapes àrides i definitives desdenya les especulacions
i lúcid de la ideologia del XVII i del XVIII, molts	intel·lectuals	europeus sentiren reverdir en els seus tendríssims cors les més
"religiosa" torni a ser àmplia i efectiva en les elucubracions de molts	intel·lectuals	ateus de la nostra època. Dic "religiosa" amb totes les reticències del
medieval comparable a la d'un Rimbaud. En contrast amb els hàbits	intel·lectuals	de l'Edat Mitjana, el Renaixement —parlo en general, és clar— introdueix
contradiccions— que la classe dirigent imposa al conjunt de cos social. L'	intel·lectual	, submís o rebel, tant hi fa, queda atrapat en l'engranatge del sistema.
dir que fins als nostres dies, aquestes formes de "manutenció" de l'	intel·lectual	perduren encara amb una certa vigència: les famílies benestants segueixen
és un "robatori": el plagiari s'apropia indecorosament dels béns	intel·lectuals	del proïsme. La idea plagi-robatori, més que res, impressiona la bona fe
això, cal remarcar que, en algunes èpoques, el plagi era un costum	intel·lectual	admès i consagrat. Cada escriptor prenia d'un altre allò que millor li
de llibres perduts, que ell recordava en la seva metòdica memòria d'	intel·lectual	: "De quel sens estoit le livre du philosophe Strato, De la
d'aquesta ofensiva és el retrocés de la influència cristiana en l'esfera	intel·lectual	, on, precisament, s'inicia el reconeixement asèptic del sexe. I la
zero? Dic imaginar una idea. Evidentment, cal molta febre	intel·lectual	per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El zero —la
llargament amb en Carles Riba. Diu que el govern actual i el grup d'	intel·lectuals	amics seus que treballen per "la restauració de la cultura i l'esperit
anuncia la caiguda d'Alcanyís. Trobo un gran aclaparament entre els	intel·lectuals	de la Institució de les Lletres Catalanes. A migdia hi ha molta gent al
Com és de suposar, la Universitat de Cervera sofrí com tots els nuclis	intel·lectuals	del país un visible descens, causat per l'expulsió dels Jesuïtes, no sols
suat. Entre el grup francès fantasista hi ha un tal Mr. A., que és l'	intel·lectual	i l'espiritual de la colla. És un home ric que ha publicat alguns llibres
ella, no crec que atrapés ni un rufí. Mr. A., el sapastre espiritual i	intel·lectual	del nostre "Ramel", que des que ha arribat a Tahití s'ha comprat tres
mercantils, les altes construccions polítiques, el desenvolupament	intel·lectual	, la projecció imperialista. Això no obstant el mestissatge, més evident
ens manca per complet a nosaltres: la de refugiar-se en la cavil·lació	intel·lectual	i cercar la continuïtat del poble en el que podríem anomenar línia
fàcil d'encimbellament de les famílies amb aptituds biològiques i	intel·lectuals	. ¿Quantes nissagues catalanes podrien refer l'itinerari social de llurs

Pàgina 1 (de 175)

50 següents