×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb intel·ligència |
Freqüència total: 6422 |
CTILC1 |
definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la | intel·ligència | i la veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el | en provenen, retiren tant a cabrum, sobretot per la brillantor de la | intel·ligència | . Amaltea, pacífica i ganuda, alletava alhora sense parar Zeus, que així | per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la | intel·ligència | , no se l'ha de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els | i ser una mica grassona, amb un punt de sotabarba. "És la cultura i la | intel·ligència | destil·lades", es va enganyar Zeus, força cansat de tantes recents | força entremaliat. "Vola sempre damunt el teu cap, per enterbolir-te la | intel·ligència | i l'esperit. Una vegada comès el crim, deixes de ser tu mateix, ets un | s'angoixava Crisant Baptista Mestres. "Resolguem l'entrebanc amb cauta | intel·ligència | . Amago fosca endins el meu talent", es decantava a disciplinar-se Efrem | en general, m'exalçaran. Cadascú hi dirà la seva, és clar, i estimularé | intel·ligències | i sensibilitats. Tots provaran d'aprofundir l'estrany tema i rivalitzaran | i ardent en la figura; en els ulls somniadors brillava una llum d' | intel·ligència | . Mila s'estava allí —no sabia per què havia baixat aquella tarda—. Ell se | insubstituïble. Ningú com ell, en efecte, a jutjar per l'activitat i la | intel·ligència | que desplegava en els perills, no hauria sabut escollir el lloc on | Sinó que amb ell mai no s'està segur de res. És un home molt rar; és una | intel·ligència | superior, i en el fons crec que és més bo que molts no creuen, malgrat el | d'enyorar sincerament un passat qualsevol. De més a més, per poca | intel·ligència | que els animi, han d'admetre una hipòtesi incontrovertible: que la menor | a voluntat, ectogènesi, mutacions dirigides, estimulació química de la | intel·ligència | , partenogènesi artificial, vida en estat d'hibernació, fins i tot | examen", en el sentit que aquesta fórmula adopta en el camp laic de la | intel·ligència | . D'Erasme, pràcticament, l'ha heretat la moderna cultura europea, i l'ha | el "plagi" queda cohonestat. Cal el geni d'un Stendhal, la | intel·ligència | d'un Stendhal, perquè això sigui factible. No, no és senzill de | precursor del socialisme fou també un ardent partidari de subjectar la | intel·ligència | , els "clercs", a la pàtria. Ahir llegia l'assaig de Peter Wust sobre | de penya, que s'adreça, diríeu, a la coterie amb mots i signes d' | intel·ligència | a penes entenedors per als qui no hi pertanyen. Això explica, potser, la | home de la terra. —Essent així, no es comprèn... —De vegades hi ha casos d' | intel·ligències | naturals —diu l'orador descriptiu. —Les més propenses a l'error —afegeix | vida siguin grotescos, monstruosos i tot... —Una falta de sensibilitat, d' | intel·ligència | ... —diu ell. —La que pot esperar-se sempre que l'ocupant es vol | no deixà de ser mai un noi de nou anys. D'una sensualitat precoç, d'una | intel·ligència | precoç, i potser ni l'una ni l'altra mai madurades del tot. Mai del tot | Bonsoms aquelles qualitats que fan de les persones en les quals bondat i | intel·ligència | conflueixen, un nucli d'inusitada atracció. Jeroni es podia sentir | a la temptació dels vostres elogis, si sou vosaltres, tu i Luciènne, les | intel·ligències | més altes que hauré conegut al llarg de la meva fatigosa, inacabable | dit. Amb tot, ens és lícit d'usar aquest mateix raonament a favor de la | intel·ligència | de Luciènne, perquè si va ser sàviament dòcil per amor, el seu amor es | de més admirable en l'esperit de Jeroni, i era, el seu amor, una mena d' | intel·ligència | emotiva que inclinava la persona estimada a ser més profundament aquella | poble està a les seves mans rectes i segures i no pot fallar. La seva | intel·ligència | , la seva rectitud, la seva finor d'esperit obraran el miracle. L'han | ho va fer? L'afalac continua essent l'arma de l'estúpid contra l'home d' | intel·ligència | privilegiada. Carolina devia trobar les paraules exactes per obtenir tota | no hi ha manera de copsar-los ni a força de malícia ni a força d' | intel·ligència | . Enmig de la procacitat d'un verd envernissadíssim —ja el sol feia | segur que anirien amb les calces estripades, perquè ni la sagacitat ni la | intel·ligència | ni la murrieria no semblen atributs que es puguin aplicar a aquests | aragonesos i valencians, sobretot. Els catalans devem molt a la | intel·ligència | , voluntat de treball, temperament i desig de lucre d'aquesta gent, així | la metafísica, com en els alemanys; l'empirisme, com en els anglesos; la | intel·ligència | , com en els italians; o la mística, com en els castellans. A Catalunya el | comprengué que es moria. Conservava als vuitanta-quatre anys la mateixa | intel·ligència | , clara i escassíssima, que als vint-i-cinc. Les veritats fonamentals que | de les senyores, les quals acusà de "corrompre els cors, extraviar les | intel·ligències | , afeblir la moral i fer que les passions es desbordin i condueixin a | Malgrat tot, no pogué evitar que es produïssin alguns somriures d' | intel·ligència | . La senyora Curt, que era impulsiva, s'expansionà: —Però aquesta Remei no | un dels seus discursos més patètics fent ressaltar els avantatges d'una | intel·ligència | . —/Ah, señores\ —deia passejant-se el mateix que un lleó com ho | No dos escriptors precisament, suposat que no escrivien, però sí dues | intel·ligències | clares, dos crítics, dos orientadors. Altrament, senyors de terres amb | no es confessaria mai la naturalesa de tals sentiments, no per manca d' | intel·ligència | , sinó per excés de por. Era jueva: s'escandalitzava de les obres dels | vull dir, ni tan sols l'aritmètica, vull dir, ni un bri d' | intel·ligència | ), cada noia té el seu ombriu racó dolç, i un plat | [(Pica amb la mà en el seient d'una cadira propera.)] Malaguanyada | intel·ligència | la de vostè! Són uns explotadors els Surroca! Víctor. Tindrà | [(Interrompent.)] Perdoni, li repeteixo; malaguanyada | intel·ligència | la de vostè, per poca que en tingui. Rosa. [(Tot anant-se'n a | pel passadís. La Merceneta es fica a la cuina fent una ganyota d' | intel·ligència | i còmica severitat.)] Pepe. I bé, Ernestina: quan començaràs | a un conjunt de coneixements incerts, més pròxims a l'instint que a la | intel·ligència | . Un home d'experiència és, si ens atenem a certa noció exacta però | l'activitat artística a Catalunya. Per una banda, no té aquella subtil | intel·ligència | que una vida predominantment orientada vers la raó estima com el principi | que sembla cabalment el resultat necessari de l'activitat d'una pura | intel·ligència | . Però aquesta contradicció és, naturalment, aparent. El que pretén el | català no és racionalista, precisament perquè vol ésser intel·ligent. La | intel·ligència | , que és també una facultat saturada de mesura, que és l'aspecte que | s'orienta vers el coneixement, és en certa manera oposada a la raó. La | intel·ligència | provinent del seny és, doncs, una intel·ligència tan oposada a | oposada a la raó. La intel·ligència provinent del seny és, doncs, una | intel·ligència | tan oposada a l'experiència cega, a l'orgia romàntica, com enemiga de la | dels seus actes. Per això el seny produeix tant aquella particular | intel·ligència | abans descrita com una actitud que pretén eliminar de l'experiència la | aquella enteresa moral, amb aquella plenitud d'experiència, amb aquella " | intel·ligència | " particular abans descrita. Qualificar el seny en general i el seny | i no menys insistentment, en el camp de l'afecció i en el sector de la | intel·ligència | . El català mitjà produeix, de primer antuvi, la impressió d'un home ni | penetració de la sensibilitat i de l'afecte en la vida de la raó i de la | intel·ligència | . La proverbial eixutesa del català és també el resultat d'una tendència a | de l'emoció amb les arestes i les brusques separacions introduïdes per la | intel·ligència | . L'emoció que experimenta el català oscil·la perpètuament entre la pura |
|