Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la	intel·ligència	i la veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el
en provenen, retiren tant a cabrum, sobretot per la brillantor de la	intel·ligència	. Amaltea, pacífica i ganuda, alletava alhora sense parar Zeus, que així
per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la	intel·ligència	, no se l'ha de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els
i ser una mica grassona, amb un punt de sotabarba. "És la cultura i la	intel·ligència	destil·lades", es va enganyar Zeus, força cansat de tantes recents
força entremaliat. "Vola sempre damunt el teu cap, per enterbolir-te la	intel·ligència	i l'esperit. Una vegada comès el crim, deixes de ser tu mateix, ets un
s'angoixava Crisant Baptista Mestres. "Resolguem l'entrebanc amb cauta	intel·ligència	. Amago fosca endins el meu talent", es decantava a disciplinar-se Efrem
en general, m'exalçaran. Cadascú hi dirà la seva, és clar, i estimularé	intel·ligències	i sensibilitats. Tots provaran d'aprofundir l'estrany tema i rivalitzaran
i ardent en la figura; en els ulls somniadors brillava una llum d'	intel·ligència	. Mila s'estava allí —no sabia per què havia baixat aquella tarda—. Ell se
insubstituïble. Ningú com ell, en efecte, a jutjar per l'activitat i la	intel·ligència	que desplegava en els perills, no hauria sabut escollir el lloc on
Sinó que amb ell mai no s'està segur de res. És un home molt rar; és una	intel·ligència	superior, i en el fons crec que és més bo que molts no creuen, malgrat el
d'enyorar sincerament un passat qualsevol. De més a més, per poca	intel·ligència	que els animi, han d'admetre una hipòtesi incontrovertible: que la menor
a voluntat, ectogènesi, mutacions dirigides, estimulació química de la	intel·ligència	, partenogènesi artificial, vida en estat d'hibernació, fins i tot
examen", en el sentit que aquesta fórmula adopta en el camp laic de la	intel·ligència	. D'Erasme, pràcticament, l'ha heretat la moderna cultura europea, i l'ha
el "plagi" queda cohonestat. Cal el geni d'un Stendhal, la	intel·ligència	d'un Stendhal, perquè això sigui factible. No, no és senzill de
precursor del socialisme fou també un ardent partidari de subjectar la	intel·ligència	, els "clercs", a la pàtria. Ahir llegia l'assaig de Peter Wust sobre
de penya, que s'adreça, diríeu, a la coterie amb mots i signes d'	intel·ligència	a penes entenedors per als qui no hi pertanyen. Això explica, potser, la
home de la terra. —Essent així, no es comprèn... —De vegades hi ha casos d'	intel·ligències	naturals —diu l'orador descriptiu. —Les més propenses a l'error —afegeix
vida siguin grotescos, monstruosos i tot... —Una falta de sensibilitat, d'	intel·ligència	... —diu ell. —La que pot esperar-se sempre que l'ocupant es vol
no deixà de ser mai un noi de nou anys. D'una sensualitat precoç, d'una	intel·ligència	precoç, i potser ni l'una ni l'altra mai madurades del tot. Mai del tot
Bonsoms aquelles qualitats que fan de les persones en les quals bondat i	intel·ligència	conflueixen, un nucli d'inusitada atracció. Jeroni es podia sentir
a la temptació dels vostres elogis, si sou vosaltres, tu i Luciènne, les	intel·ligències	més altes que hauré conegut al llarg de la meva fatigosa, inacabable
dit. Amb tot, ens és lícit d'usar aquest mateix raonament a favor de la	intel·ligència	de Luciènne, perquè si va ser sàviament dòcil per amor, el seu amor es
de més admirable en l'esperit de Jeroni, i era, el seu amor, una mena d'	intel·ligència	emotiva que inclinava la persona estimada a ser més profundament aquella
poble està a les seves mans rectes i segures i no pot fallar. La seva	intel·ligència	, la seva rectitud, la seva finor d'esperit obraran el miracle. L'han
ho va fer? L'afalac continua essent l'arma de l'estúpid contra l'home d'	intel·ligència	privilegiada. Carolina devia trobar les paraules exactes per obtenir tota
no hi ha manera de copsar-los ni a força de malícia ni a força d'	intel·ligència	. Enmig de la procacitat d'un verd envernissadíssim —ja el sol feia
segur que anirien amb les calces estripades, perquè ni la sagacitat ni la	intel·ligència	ni la murrieria no semblen atributs que es puguin aplicar a aquests
aragonesos i valencians, sobretot. Els catalans devem molt a la	intel·ligència	, voluntat de treball, temperament i desig de lucre d'aquesta gent, així
la metafísica, com en els alemanys; l'empirisme, com en els anglesos; la	intel·ligència	, com en els italians; o la mística, com en els castellans. A Catalunya el
comprengué que es moria. Conservava als vuitanta-quatre anys la mateixa	intel·ligència	, clara i escassíssima, que als vint-i-cinc. Les veritats fonamentals que
de les senyores, les quals acusà de "corrompre els cors, extraviar les	intel·ligències	, afeblir la moral i fer que les passions es desbordin i condueixin a
Malgrat tot, no pogué evitar que es produïssin alguns somriures d'	intel·ligència	. La senyora Curt, que era impulsiva, s'expansionà: —Però aquesta Remei no
un dels seus discursos més patètics fent ressaltar els avantatges d'una	intel·ligència	. —/Ah, señores\ —deia passejant-se el mateix que un lleó com ho
No dos escriptors precisament, suposat que no escrivien, però sí dues	intel·ligències	clares, dos crítics, dos orientadors. Altrament, senyors de terres amb
no es confessaria mai la naturalesa de tals sentiments, no per manca d'	intel·ligència	, sinó per excés de por. Era jueva: s'escandalitzava de les obres dels
vull dir, ni tan sols l'aritmètica, vull dir, ni un bri d'	intel·ligència	), cada noia té el seu ombriu racó dolç, i un plat
[(Pica amb la mà en el seient d'una cadira propera.)] Malaguanyada	intel·ligència	la de vostè! Són uns explotadors els Surroca! Víctor. Tindrà
[(Interrompent.)] Perdoni, li repeteixo; malaguanyada	intel·ligència	la de vostè, per poca que en tingui. Rosa. [(Tot anant-se'n a
pel passadís. La Merceneta es fica a la cuina fent una ganyota d'	intel·ligència	i còmica severitat.)] Pepe. I bé, Ernestina: quan començaràs
a un conjunt de coneixements incerts, més pròxims a l'instint que a la	intel·ligència	. Un home d'experiència és, si ens atenem a certa noció exacta però
l'activitat artística a Catalunya. Per una banda, no té aquella subtil	intel·ligència	que una vida predominantment orientada vers la raó estima com el principi
que sembla cabalment el resultat necessari de l'activitat d'una pura	intel·ligència	. Però aquesta contradicció és, naturalment, aparent. El que pretén el
català no és racionalista, precisament perquè vol ésser intel·ligent. La	intel·ligència	, que és també una facultat saturada de mesura, que és l'aspecte que
s'orienta vers el coneixement, és en certa manera oposada a la raó. La	intel·ligència	provinent del seny és, doncs, una intel·ligència tan oposada a
oposada a la raó. La intel·ligència provinent del seny és, doncs, una	intel·ligència	tan oposada a l'experiència cega, a l'orgia romàntica, com enemiga de la
dels seus actes. Per això el seny produeix tant aquella particular	intel·ligència	abans descrita com una actitud que pretén eliminar de l'experiència la
aquella enteresa moral, amb aquella plenitud d'experiència, amb aquella "	intel·ligència	" particular abans descrita. Qualificar el seny en general i el seny
i no menys insistentment, en el camp de l'afecció i en el sector de la	intel·ligència	. El català mitjà produeix, de primer antuvi, la impressió d'un home ni
penetració de la sensibilitat i de l'afecte en la vida de la raó i de la	intel·ligència	. La proverbial eixutesa del català és també el resultat d'una tendència a
de l'emoció amb les arestes i les brusques separacions introduïdes per la	intel·ligència	. L'emoció que experimenta el català oscil·la perpètuament entre la pura

Pàgina 1 (de 129)

50 següents