Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

crida fins a eixordar-nos. I, last but not least, perquè, sense	intenció	d'ofendre, està molt ben construïda, i ningú no es pararà a escoltar-la,
dissimulat a la seva conducta. Quim Bisa li parlà, en efecte, de la seva	intenció	de casar-se; li confessà el seu amor per Sileta i el propòsit que
durament la seva sensibilitat; en d'altres, per ignorància o deliberada	intenció	fou abreujada. En el fons, salvades aquestes deficiències, la història
semblaven ja deixar-la tranquil·la. Tal vegada animada amb això i amb la	intenció	de procurar alguna diversió a l'infant, car vivien sense comunicar-se ni
brases sota els peus del fill de sant Sebastià. Impuls noble en veritat;	intenció	tres vegades santa i digna del nostre agraïment, però inútil com tots els
que em feies en marxar. I enguany, Mila, no voldràs que hi anem també? La	intenció	del padrí era clara, i Mila no deixà de notar-ho. Sens dubte ho tenien
convèncer-lo que renunciés a Mila o procurés almenys esbrinar d'ell les	intencions	que portava. Quim Bisa, no obstant sentir-se també ell disgustat per la
acariciar, li vaig fer promeses, juraments; tot fou en va. No tenia la	intenció	de complir res d'allò que li prometia; no ho podia complir.
va quedar en una dolça actitud, i el seu cap —el posà sens dubte amb	intenció	— descansava sobre el meu braç dret... Vaig apartar-li el cap curosament;
malgrat el disgust que tenia i la profunda irritació, no alimentava cap	intenció	concreta de pegar-li i menys encara de fer-li mal. Només l'actitud d'ella
a la masia, on a penes hi havia què fer. Després el padrí, donada la	intenció	que el guiava, cometé un greu error, i fou de dir-li que Tino Costa se
no obstant, al pis. Estava excitat i no cessava de preguntar-se quines	intencions	devia portar. Ell estava al menjador, assegut a una vora de la taula, i
es neguen a obeir-li la voluntat. Però, per què no hi pot anar? Les seves	intencions	són pures; ella no pot sospitar de les seves intencions. Però, no pot
anar? Les seves intencions són pures; ella no pot sospitar de les seves	intencions	. Però, no pot sospitar? Són pures, les seves intencions? "Déu meu! Què em
de les seves intencions. Però, no pot sospitar? Són pures, les seves	intencions	? "Déu meu! Què em passa?" Es passa la mà pel front, com per eixugar
que no fóra del cas reproduir ací. No ens apartaríem gaire de la seva	intenció	, crec, si hi generalitzàvem pel nostre compte. En realitat, pocs defectes
en insistència. El "progrés" no va ser —no era, no és— solament una bona	intenció	, sinó també un "fet", i a mesura que s'acomplia, un dels seus aspectes
un copiós prestigi de virtut. Convé, doncs, que ho repensem una mica. La	intenció	de don Quixot és habitualment elogiable: no en va posava tota l'ànima a
un gènere didàctic, encaminat a subtilitzar el plaer carnal. La seva	intenció	, hedonística, suposava una superació de l'aspecte risible del sexe.
a aquest punt. Una rèmora reaccionària interceptà o obstaculitzà les	intencions	. Sense ni tan sols referir-se al sexe d'una manera directa, Flaubert i
que personalment tant li agradava. El naturalisme, desproveït de segones	intencions	teològiques, quan redescobreix el sexe, no surt del pla de les realitats
Només això. Els versos d'Horaci estan plens de receptes amb aquesta sàvia	intenció	. Al cap i a la fi, sigui quina sigui la societat en què l'home ha de viure
d'or" autòcton ens té el cor robat. Hi admirem, més que la doctrina o la	intenció	, la vèrbola. I, per poc que siguem eloqüents, mirarem de fer discursos.
a la paret de l'estable, vora el foc. L'avi ha anat al poble, amb la	intenció	de portar pa, però ha tornat al cap de poc i ha dit que no ha gosat anar
al costat de l'altre, mig girats d'esquena, es van donant empentes amb la	intenció	de fer-se amb un fragment més d'espai vital. Tots dos tenen els llavis
amb el palmell de la mà i els altres dos es treuen els mocadors amb la	intenció	d'ajudar-lo. Ell torna a desviar la mirada cap als cirurgians que semblen
El guàrdia el toca amb el peu, amb insistència, com si tingués la	intenció	de fer-lo girar de panxa enlaire. —L'interrogatori no us eximeix de
heu fet... —Parleu per boca d'ase! —reacciona un dels tres homes. I, a	intenció	de la dona, afegeix—: Que no consti l'incident. —N'hi haurà més —promet
no a la vostra; a la mare tal com era abans que la intervinguessin amb	intencions	desnaturalitzadores... —L'amorro a la bassa? —pregunta el guàrdia,
com ja us deu haver explicat l'oficial, però no tenim la més petita	intenció	de perjudicar-vos. No cal que ens acompanyeu. —I he d'abandonar el cotxe?
sobre una pelvis que rellisca pel munt. —Molt recents —afegeix ell amb	intenció	—. Recentíssims, si pot ser. —Us haureu d'enfilar al capdamunt, doncs. N'hi
escapar una breu queixa, rondina quelcom inintel·ligible i ell, amb la	intenció	d'accelerar el procés de recuperació, li escup a la cara. La dona es
per anivellar la terra cap als costats, redreça les vares amb la	intenció	d'evitar que s'escorri; la noia fa una pausa, indica: —Potser ja n'hi ha
les nostres noies... —No saben res, oficialment. Que potser teniu la	intenció	de denunciar-me? Ell branda el cap amb un gest perplex. —Ahir us
ingressen efectivament diners encara que de primer no en tinguessin la	intenció	. Als venedors ens perjudica, perquè són quantitats que normalment els
amb un arronsament d'espatlles, li indica que el segueixi, afegint a la	intenció	de les dones: —Vosaltres no. Podeu tornar a la sala. Avancen tots tres
mugró. —Cinc, ja. —Em pensava que eren més —fa la noia, amb mala	intenció	—. Sou molt gran, ja. —Mai no he amagat els anys que tenia, trenta-tres.
importància, fins que sota aquestes modes es feia evident una malèvola	intenció	. Els currotacos copiaven de París l'ús d'un bastó recargolat com un
frase interrogativa que no calia contestar: Per què? Cinta, amb més bona	intenció	que encert, es creuria capacitada per ajudar el seu marit, convençuda que
sinó tot el contrari, i intueix amb el seu fi esperit la més lleugera	intenció	de censura, i, en últim terme, perquè Luciènne és així: voluntariosa,
comunicar-li que ell pensava casar-se aquella tardor. —Però tu també tens	intenció	de casar-te! —va dir Jeroni furiós. —Tu ets diferent —va dir-li
obra de la meva vida —devia dir-li—; si em promets salvar-la de les	intencions	destructores del meu pare a tu te la confiaré. —I amb quin orgull i
això sí", perquè era d'una simplicitat tan gran, que no copsava mai la	intenció	. A més a més, aquelles filles eren el seu amor, la il·lusió de la seva
—Tio Jaume, com van les artistes? El tio Jaume no penetrava mai la	intenció	, estimava les noies; se sentia orgullós d'aquelles filles, i era, com hem
cridada pel seu nom, que ja tenia oblidat. Però ell li ho havia dit amb	intenció	. Com si aquell nom de "Menuda" hagués de quedar allà, amb el seu
res. Ho havia fet sense mirament, en to insolent i desaprensiu i amb	intenció	evident de provocar. Jaume, sorprès per la brusca escomesa, va quedar-se
potser l'antic perdulari havia, en efecte, canviat; tal vegada portava	intencions	honrades, desigs de treballar i regenerar-se. Ho hauria donat tot perquè
costa, davallant camí de la masia. Aquell dia Jaume pujava d'hora amb la	intenció	d'anar-se'n encara a la Carrova, a regar l'horta abans de sopar. Aquella
davant la porta, mentre Jaume explicava que havia pujat aviat amb la	intenció	d'anar a regar l'horta. —Aquesta és l'hora millor, ja ho saps. Marina no
anà adonant-se que allò no era natural. Anà a poc a poc endevinant-li les	intencions	. Però aleshores esperar s'havia fet ja per a ell qüestió d'amor propi;

Pàgina 1 (de 142)

50 següents