Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt confusa", va dir Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per	interessar	-se encara per tota mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes
Després d'acabar-se aquest període, i Cronos ja vençut, res no ens	interessa	dels Curetes, fins a l'embull de Iò i d'Èpafos i la gelosia, permanent i
acostuma a tots a menjar d'escombraries." "Que no treballes mai?", s'	interessava	el senyor. "Abans sí, una mica, però no em provava i me'n vaig deseixir,
córrer a treure Asclepi del cos ja mig consumit de la mare. Avui no ens	interessa	la història del darrer, que, de gran, es va dedicar a la medicina. Altres
varen pair l'afront, és lògic." "Doncs com ho havia de resoldre?", s'	interessava	Pulcre Trompel·li. "O refusant-se en rodó a intervenir en l'assumpte o
Mutsu-Hito. "En segon lloc, perquè només prediu desgràcies, i a qui	interessen	, si no es poden evitar?", filosofava l'anomenat. "Després, perquè crida
de sobte una eina homicida. Destral o espasa? Com a tècnic militar, m'	interessaria	d'aclarir-ho. Pot ser que la pregunta que ara em formulo sigui inescaient
en silenci. L'interrogà, després, sobre altres coses, com si allò no l'	interessés	, però, en acabar, li aconsellà que no en parlés amb ningú. Ho sapigué, no
que continuï. —Els carrers, els individus que us trobàveu al pas... No us	interessaven	gens ni mica. Eren uns carrers com qualssevol altres, i uns individus
la lectura d'una espessa obra medieval. Atònit, em pregunta: —I això, t'	interessa	realment? Posa una mica d'incredulitat en el "realment". La seva bona
desconcerta. Ell llegeix una altra mena de papers: en tot cas, mai no s'	interessaria	per un text arcaic i avorrit. Dic "avorrit" perquè per a ell, i per a
gairebé tothom, ho seria. ¿Ho és per a mi? He de reconèixer que no: m'	interessa	. —Sí, m'interessa. Què vol dir interès? "Sentiment que alguna
¿Ho és per a mi? He de reconèixer que no: m'interessa. —Sí, m'	interessa	. Què vol dir interès? "Sentiment que alguna cosa desvetlla en
sempre, el Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat. Doncs sí. M'	interessa	el llibre antic i atapeït, ocupat de problemes caducs i redactat amb una
caducs i redactat amb una retòrica abstrusa o debolida. —¿I per què t'	interessa	? Ara, la veritat, no sé què contestar. O hauria de contestar amb la meva
cinc minuts seguits una cosa, la cosa més insignificant, perquè arribi a	interessar	-te... La frase és, en unes altres paraules, de qualsevol moralista
lectures. S'esdevé igualment en d'altres ordres de coses, en tots; però m'	interessa	considerar, ara, només, les lectures. Abunda la gent, i entre aquella que
alliberat, si no és en l'aparença, de la teologia: les "qüestions" que	interessaven	els teòlegs —els teòlegs d'"abans"— són les mateixes que continuen
caos. El raonament seria fàcil de refutar, però no és això el que ara m'	interessa	. El que ara m'interessa és la reacció dels Goethes. Els quals, en efecte,
fàcil de refutar, però no és això el que ara m'interessa. El que ara m'	interessa	és la reacció dels Goethes. Els quals, en efecte, si passen per alt la
Però no deixa de tenir la seva importància. Zola i els naturalistes, en	interessar	-se en el sexe, ho feien, una mica, per prolongar també en aquesta
veure'm. M'abraça. Diu que, al principi, l'opinió anglesa d'esquerra no s'	interessava	gaire per la guerra d'Espanya, però des de primers de novembre, a causa
Martínez-Ferrando. Creu que la seva estètica és passada de moda, però li	interessa	la seva concepció social jeràrquica, orgànica. Amb tot, opina que, a
agradable. Encara sembla que el veig al llit, fa un parell de setmanes,	interessant	-se pel meu llibre de versions de l'anglès, editat per iniciativa seva.
més aviat tebi). Rebo carta del poeta Casadevall, que es mostra molt	interessat	per les meves coses: jo també desitjo conèixer-lo. Els seus versos són
una consciència de tot el que vivia; més que viure —precisava jo— li	interessava	veure's viure. Vinyoli afegia admirablement que en Rilke no hi ha mai
deixar arribar fins aquí, quan són tan ignorants. La veu mascla, però, s'	interessa	per qüestions més personals: —Què us ha passat avui? Heu defecat a casa
La veu afemellada pregunta: —Preparats? —Quan vulgueu. La secretària s'	interessa	, ara ben eixancarrada en la seva cabina. —Procediment ordinari? —Se
. —Per què? —Perquè era diferent i no duia uniforme. —Quin uniforme? —s'	interessa	el de la veu més mascla—. No ens n'han parlat, d'això. —Un uniforme
-los d'encarar amb l'arma. —Vostès... —diu. Però de fet només li deu	interessar	ell, perquè el fita i pregunta—: Sou de la casa? —És clar —fa la
un dia com avui? —s'estranya l'encarregat. Ell no perd la sang freda: —M'	interessa	comprovar alguns dels efectes de la pluja sobre els cranis dolicocèfals
no haver-lo de carregar, diu a l'atzar: —És d'una persona vella. No	interessa	. —Carall, que sou primmirat! Rebot el crani per terra i reprèn la tasca.
gratar-se la cama o estirar-se el mitjó i, amb una veu molestada, s'	interessa	: —Per què li ho dieu? Un dia tindrem un disgust. —Bé ho ha de saber
pot fer res per ajudar-lo, com no sigui mostrar-li una mica de simpatia,	interessar	-s'hi. —Deveu tenir altres fills, família... —No —contesta el vell. —
de samaler, enrotllada. Tot seguit busca més enllà, no troba el que li	interessa	i pregunta: —Què n'heu fet, dels travessers del llit? —Al costat
tan cecs, tampoc. No voldria que et creguessis —afegeix— que no ens hi	interessem	; també és la nostra mare, encara que sovint la tinguem una mica
una mica recelosos, però ja amb un inici de somrís. —Ja no sou jutge? —s'	interessa	aleshores. —Només tinc servei dia per altre —explica l'home. —No cal que
mai ningú. Faig una funció tècnica i les meves opinions no poden	interessar	. Una funció que obeeix unes regles segons les quals es desenvolupa. No
els petits sense por de quedar malament. —Els teniu aquí, a la torre? —s'	interessa	ell. Però la dona ja no és a temps de contestar, car la criadeta, des del
confonguessin amb una dona? —Naturalment. —Doncs? També a nosaltres ens	interessa	d'evitar malentesos. —I al seu company—: Torneu a preguntar. —Edat?
per ara he de llegir d'amagat, a les criades no els és permès... També m'	interessa	la filosofia. —Observa el seu aire escèptic i diu—: No us ho creieu? Em
maniqueisme és Cerdó, nat a Síria al segle II. Són els que més m'	interessen	, els del segle II. —Era un segle ple d'inquietuds i de ferment
—repeteix ell per tercera vegada. —Sí —assenteix aleshores la noia—. No	interessa	que en tingueu, vosaltres, de documents. És una disposició nova i per
parlar d'heretgies o d'individus que duen estrelles als mitjons? —s'	interessa	aleshores. —No, no caldrà parlar de res, si no voleu. Només amb els
dret. De les dotze a dos quarts d'una. —No puc fer res més? —s'	interessa	encara. —Ara, no. —No us entretingueu —diu la veu de l'home de la
regulacions. Em penso que us donaran quinze dies per a la renovació. —No	interessa	, això —li diu el seu company—. Interessa més que, segons sembla, intenteu
dies per a la renovació. —No interessa, això —li diu el seu company—.	Interessa	més que, segons sembla, intenteu eludir el compliment del vostre deure...
! —exclama l'home, disgustat. —I com saben que aneu a l'hospital? —s'	interessa	el seu company mentre surten al carrer, on els espera un cotxe amb les
llengües. Els textos que podia haver llegit en llengua castellana no l'	interessaren	prou per a exercir influència en el seu pensament, val a dir que els
floreciente." Si això és poesia, no ho sé. Però sé que si ho és no m'	interessa	ni mica. T'escric tot això perquè sé que tu trobaràs bons arguments per

Pàgina 1 (de 199)

50 següents