Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tota resposta es va sentir un "muuuu..." allargadíssim, perquè l'ésser	interpel·lat	per aquell comentarista de la història, de la política i de la filologia,
curta de talla però segura d'ella mateixa, que amb accent d'immigrada ha	interpel·lat	un vailet que sortia per la porta i, quan ell s'ha deturat, comminat per
un nom propi. En el relat que acabem de llegir, Ratolí ofèn Ós perquè l'	interpel·la	incorrectament utilitzant un nom burlesc. Ara, els termes botànics dels
una pau que ell s'ha construït amb la mentida. Fins que apareix Natan i l'	interpel·la	. Aleshores tota la realitat es fa present i David la toca. I la realitat
pecat no era gaire gros. La veritat no és domesticable. La Paraula de Déu	interpel·la	, però ho fa sense malignitat. La missió profètica de reptar, de
i no el dissabte per a l'home. Quan preguem amb sinceritat i ens deixem	interpel·lar	sense defenses ni barreres per la Paraula, el contacte amb Déu ens desfà
és provar de no veure'ls. Jesucrist al·ludeix a aquesta reacció quan	interpel·la	els escribes i fariseus dient-los que són uns cecs i uns guies de cecs (M
que molts ministres, si en aquell moment haguessin estat degudament	interpel·lats	, haurien hagut de confessar que ho ignoraven. L'orientació general, feta
Però, de quina manera! Els animals s'escometien que esparverava; s'	interpel·laven	a grans bramuls, dirigint-se les pitjors invectives. L'aire semblava
no es fa sense aldarull: els negres s'hi entreguen amb frenesí, i s'	interpel·len	a xiscles i exclamacions. De vegades sembla que s'hagin de barallar;
a domini d'estranys i el rei voltat de les armes de l'exèrcit vencedor l'	interpel·lava	de dalt el seu triomf estant. Ell, però, li prengué la victòria, i dins
feixuga rep la conformitat dels mateixos que occeix, a qui ningú no ha d'	interpel·lar	, ans encara, ni tan sols pregar, si amb gran vehemència s'arbora de
morir a mans d'aquests malcarats? —A qui maltractes de malcarat, tu? —l'	interpel·là	, indignat, Erbok. —Jo no maltracto a ningú. Jo dic el que és —respongué en
aquestes coses! —sortí en Boi Delit. —I tu, doncs, que les saps? —l'	interpel·là	Erbok. —Les sé perquè el mateix Comte em va fer l'honor d'explicar-me-les
derivats de la hulla tenia en els seus llavis tot l'interès d'un drama.	Interpel·lava	els aprenents i els camàlics respecte a la tria, i al pes i a les olors
no es cansava de dir-li senyor Conill, i així, l'un darrera l'altre, anà	interpel·lant	amb noms diferents dels seus d'altres homes del seguici, talment que allò
coses urgents a dir a la persona que hem deixat fa un moment. Llavors, la	interpel·lem	a grans crits, alçant considerablement la veu, bracejant aparatosament.
Em semblà notori que es trobava bé en el seu piset. —I doncs, jove —digué,	interpel·lant	-me—, ¿què li sembla tot plegat? Mal m'està el dir-ho, però
es posà el barret en plena aula i es disposà a sortir. El doctor Vila l'	interpel·là	: —¿Dónde va usted? —li demanà. L'estudiant es col·locà el
I a l'arribar el marxant a la presència del Rei Joan aquest bruscament l'	interpelà	: —Em diuen que vius voltat de criats i que ta casa és millor que la meua.
imbecil·litat, impel·lir, instal·lar, intel·lecte, intel·ligència,	interpel·lar	, libèl·lula, lil·liputenc, mal·leable, maxil·lar, medul·la, mel·liflu,
il·luminar, il·lusió, il·lustre, instal·lar, intel·lectual, intel·ligent,	interpel·lar	, miscel·lània, mol·lusc, nul·litat, oscil·lar, paral·lel, pel·lícula,
Dardalló, davant del requeriment dels diputats —quatre o cinc l'	interpel·len	amb els braços estesos i en actitud comminatòria— s'avé a posar a la
Prop de mitja nit, un gendarme treu el cap per la portella del cotxe i	interpel·la	la meva muller, que en aquest moment està incorporada. —Què feu aquí,
els esperits... Era horrorós. Més ben dit: desagradable... —Perdoneu... —	interpel·là	a un cavaller de certa edat que es trobava en aquell instant al costat
que va trigar a creuar-se amb aquell funcionari, al qual era inevitable	interpel·lar	: —Perdoneu... si us plau. No sabríeu pas si els Martel... —Els Martel...?
viatge, vaig observar que un pagès que viatjava al fons del cilindre	interpel·lava	amb una freqüència inusitada els seus més pròxims veïns. —Carau!...
Vives li preguntà: —Si ara entressin uns obrers de Sant Andreu i l'	interpel·lessin	sobre aquest xampany, ¿què els diria, senyor Lerroux? —Els diria
extraordinària, perquè durant una llarga temporada corregué per Barcelona	interpel·lant	amics, enemics, coneguts, familiars i parents sobre el barret dels mossos
tercera, s'abaixà una de les finestretes i un home tragué el cap enfora.	Interpel·là	don Ricard. —Escolti... ¿No seria pas per ventura el cèlebre Soques, de
fer. —Demà t'acomiadaran... —pensà Font, amoïnat. Arribà el parent i	interpel·là	Font. Aquest explicà la situació amb tot detall, demostrant la
compren el diari endarrerit i no pas amb la intenció de llegir-lo; però	interpel·len	els vianants per tal de saber el que passa i veure si hi ha res de nou.
la riota dels seus devots. Abans d'arribar a la cadira de la cunyada, va	interpel·lar	-lo un altre familiar. Era don Jaume Ciurana, el qual, havent-se atribuït,
a cantar, a fer giravoltar els braços perquè diguin: —És un boig.— Els	interpel·laré	. —I fruïa només de pensar-ho, de pensar com els inquietaria amb la meva
, ab lo que aquèst, per son pes, trencá la del atra barca i es va pèdre.	Interpelat	per el patró, ab gran indignació de aquèst i encara dels mariners tots,
alguns d'edat un xic granada, amb un plat o bacina ple de flors,	interpel·laven	la gent amb aquests termes, si era home: Vostè, senyor galant,
hagin de formular preguntes a la Presidencia o al Consell o que vulguin	interpel·lar	-los respecte algún punt concret, hauràn de fer aquelles i anunciar
llibres de Schopenhauer i altres autors antireligiosos. Maurice Borzes	interpel·là	el Govern sobre aquest assumpte. Jules Simon, que no és catòlic, i que
i cristians; dos que porten els noms aràbics de "Munkar" i "Nakir"	interpel·len	els difunts en llurs tombes. D'altres tenen la funció de consignar els
pregar darrera l'"imam" d'una altra; i el darrer Mufti d'Egipte fou	interpel·lat	sobre si pregària que no destria era comunament legítima. Respongué que
un to adolorit. Avui mateix, que en l'evangeli s'adreça als jueus i els	interpel·la	: Si dic la veritat, ¿per què no em creieu?, ¿no sentim bategar en
que el Déu que estima no li demana la resignació muda de l'esclau i gosa	interpel·lar	directament el Senyor, perquè sap que sols Déu podrà tenir l'última
de la comunicació —jo no puc respondre— em sento concernit. Sóc	interpel·lat	. Pel canal de la televisió, un sacerdot, un bisbe, el mateix papa, podria
l'actitud del deixeble, a qui pertoca escoltar amb docilitat i deixar-se	interpel·lar	per la Paraula. D'aquesta atenció amorosa en naixerà una pregària sincera
Bíblia parla des del passat. Cada vegada que l'home es veu sol·licitat o	interpel·lat	per quelcom que li arriba des del passat, tant si es tracta d'un
se'ns comunica el kèrigma o missatge diví, l'acte de Déu pel qual ens	interpel·la	, la seva irrupció en la història de l'home. És el que anomenem història
per escoltar juntes la Paraula de Déu, per deixar-se qüestionar i	interpel·lar	per ella, per ajudar-se mútuament a acceptar les seves exigències i per
El pròleg: les actituds essencials del monjo Sobtadament ens sentim	interpel·lats	per un mestre espiritual que s'adreça directament al fons del cor amb un
per tal que esdevingui fàcil el govern de la comunitat. Sinó d'	interpel·lar	-los d'acord amb l'Evangeli per tal que arribin a ser homes madurs, oberts
la celebració de la "joia de viure", tan connatural a l'home, vingui	interpel·lada	per la "joia de comprometre's". Anar contra la joia de viure seria un

Pàgina 1 (de 6)

50 següents