×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb interpel·lar |
Freqüència total: 298 |
CTILC1 |
tota resposta es va sentir un "muuuu..." allargadíssim, perquè l'ésser | interpel·lat | per aquell comentarista de la història, de la política i de la filologia, | curta de talla però segura d'ella mateixa, que amb accent d'immigrada ha | interpel·lat | un vailet que sortia per la porta i, quan ell s'ha deturat, comminat per | un nom propi. En el relat que acabem de llegir, Ratolí ofèn Ós perquè l' | interpel·la | incorrectament utilitzant un nom burlesc. Ara, els termes botànics dels | una pau que ell s'ha construït amb la mentida. Fins que apareix Natan i l' | interpel·la | . Aleshores tota la realitat es fa present i David la toca. I la realitat | pecat no era gaire gros. La veritat no és domesticable. La Paraula de Déu | interpel·la | , però ho fa sense malignitat. La missió profètica de reptar, de | i no el dissabte per a l'home. Quan preguem amb sinceritat i ens deixem | interpel·lar | sense defenses ni barreres per la Paraula, el contacte amb Déu ens desfà | és provar de no veure'ls. Jesucrist al·ludeix a aquesta reacció quan | interpel·la | els escribes i fariseus dient-los que són uns cecs i uns guies de cecs (M | que molts ministres, si en aquell moment haguessin estat degudament | interpel·lats | , haurien hagut de confessar que ho ignoraven. L'orientació general, feta | Però, de quina manera! Els animals s'escometien que esparverava; s' | interpel·laven | a grans bramuls, dirigint-se les pitjors invectives. L'aire semblava | no es fa sense aldarull: els negres s'hi entreguen amb frenesí, i s' | interpel·len | a xiscles i exclamacions. De vegades sembla que s'hagin de barallar; | a domini d'estranys i el rei voltat de les armes de l'exèrcit vencedor l' | interpel·lava | de dalt el seu triomf estant. Ell, però, li prengué la victòria, i dins | feixuga rep la conformitat dels mateixos que occeix, a qui ningú no ha d' | interpel·lar | , ans encara, ni tan sols pregar, si amb gran vehemència s'arbora de | morir a mans d'aquests malcarats? —A qui maltractes de malcarat, tu? —l' | interpel·là | , indignat, Erbok. —Jo no maltracto a ningú. Jo dic el que és —respongué en | aquestes coses! —sortí en Boi Delit. —I tu, doncs, que les saps? —l' | interpel·là | Erbok. —Les sé perquè el mateix Comte em va fer l'honor d'explicar-me-les | derivats de la hulla tenia en els seus llavis tot l'interès d'un drama. | Interpel·lava | els aprenents i els camàlics respecte a la tria, i al pes i a les olors | no es cansava de dir-li senyor Conill, i així, l'un darrera l'altre, anà | interpel·lant | amb noms diferents dels seus d'altres homes del seguici, talment que allò | coses urgents a dir a la persona que hem deixat fa un moment. Llavors, la | interpel·lem | a grans crits, alçant considerablement la veu, bracejant aparatosament. | Em semblà notori que es trobava bé en el seu piset. —I doncs, jove —digué, | interpel·lant | -me—, ¿què li sembla tot plegat? Mal m'està el dir-ho, però | es posà el barret en plena aula i es disposà a sortir. El doctor Vila l' | interpel·là | : —¿Dónde va usted? —li demanà. L'estudiant es col·locà el | I a l'arribar el marxant a la presència del Rei Joan aquest bruscament l' | interpelà | : —Em diuen que vius voltat de criats i que ta casa és millor que la meua. | imbecil·litat, impel·lir, instal·lar, intel·lecte, intel·ligència, | interpel·lar | , libèl·lula, lil·liputenc, mal·leable, maxil·lar, medul·la, mel·liflu, | il·luminar, il·lusió, il·lustre, instal·lar, intel·lectual, intel·ligent, | interpel·lar | , miscel·lània, mol·lusc, nul·litat, oscil·lar, paral·lel, pel·lícula, | Dardalló, davant del requeriment dels diputats —quatre o cinc l' | interpel·len | amb els braços estesos i en actitud comminatòria— s'avé a posar a la | Prop de mitja nit, un gendarme treu el cap per la portella del cotxe i | interpel·la | la meva muller, que en aquest moment està incorporada. —Què feu aquí, | els esperits... Era horrorós. Més ben dit: desagradable... —Perdoneu... — | interpel·là | a un cavaller de certa edat que es trobava en aquell instant al costat | que va trigar a creuar-se amb aquell funcionari, al qual era inevitable | interpel·lar | : —Perdoneu... si us plau. No sabríeu pas si els Martel... —Els Martel...? | viatge, vaig observar que un pagès que viatjava al fons del cilindre | interpel·lava | amb una freqüència inusitada els seus més pròxims veïns. —Carau!... | Vives li preguntà: —Si ara entressin uns obrers de Sant Andreu i l' | interpel·lessin | sobre aquest xampany, ¿què els diria, senyor Lerroux? —Els diria | extraordinària, perquè durant una llarga temporada corregué per Barcelona | interpel·lant | amics, enemics, coneguts, familiars i parents sobre el barret dels mossos | tercera, s'abaixà una de les finestretes i un home tragué el cap enfora. | Interpel·là | don Ricard. —Escolti... ¿No seria pas per ventura el cèlebre Soques, de | fer. —Demà t'acomiadaran... —pensà Font, amoïnat. Arribà el parent i | interpel·là | Font. Aquest explicà la situació amb tot detall, demostrant la | compren el diari endarrerit i no pas amb la intenció de llegir-lo; però | interpel·len | els vianants per tal de saber el que passa i veure si hi ha res de nou. | la riota dels seus devots. Abans d'arribar a la cadira de la cunyada, va | interpel·lar | -lo un altre familiar. Era don Jaume Ciurana, el qual, havent-se atribuït, | a cantar, a fer giravoltar els braços perquè diguin: —És un boig.— Els | interpel·laré | . —I fruïa només de pensar-ho, de pensar com els inquietaria amb la meva | , ab lo que aquèst, per son pes, trencá la del atra barca i es va pèdre. | Interpelat | per el patró, ab gran indignació de aquèst i encara dels mariners tots, | alguns d'edat un xic granada, amb un plat o bacina ple de flors, | interpel·laven | la gent amb aquests termes, si era home: Vostè, senyor galant, | hagin de formular preguntes a la Presidencia o al Consell o que vulguin | interpel·lar | -los respecte algún punt concret, hauràn de fer aquelles i anunciar | llibres de Schopenhauer i altres autors antireligiosos. Maurice Borzes | interpel·là | el Govern sobre aquest assumpte. Jules Simon, que no és catòlic, i que | i cristians; dos que porten els noms aràbics de "Munkar" i "Nakir" | interpel·len | els difunts en llurs tombes. D'altres tenen la funció de consignar els | pregar darrera l'"imam" d'una altra; i el darrer Mufti d'Egipte fou | interpel·lat | sobre si pregària que no destria era comunament legítima. Respongué que | un to adolorit. Avui mateix, que en l'evangeli s'adreça als jueus i els | interpel·la | : Si dic la veritat, ¿per què no em creieu?, ¿no sentim bategar en | que el Déu que estima no li demana la resignació muda de l'esclau i gosa | interpel·lar | directament el Senyor, perquè sap que sols Déu podrà tenir l'última | de la comunicació —jo no puc respondre— em sento concernit. Sóc | interpel·lat | . Pel canal de la televisió, un sacerdot, un bisbe, el mateix papa, podria | l'actitud del deixeble, a qui pertoca escoltar amb docilitat i deixar-se | interpel·lar | per la Paraula. D'aquesta atenció amorosa en naixerà una pregària sincera | Bíblia parla des del passat. Cada vegada que l'home es veu sol·licitat o | interpel·lat | per quelcom que li arriba des del passat, tant si es tracta d'un | se'ns comunica el kèrigma o missatge diví, l'acte de Déu pel qual ens | interpel·la | , la seva irrupció en la història de l'home. És el que anomenem història | per escoltar juntes la Paraula de Déu, per deixar-se qüestionar i | interpel·lar | per ella, per ajudar-se mútuament a acceptar les seves exigències i per | El pròleg: les actituds essencials del monjo Sobtadament ens sentim | interpel·lats | per un mestre espiritual que s'adreça directament al fons del cor amb un | per tal que esdevingui fàcil el govern de la comunitat. Sinó d' | interpel·lar | -los d'acord amb l'Evangeli per tal que arribin a ser homes madurs, oberts | la celebració de la "joia de viure", tan connatural a l'home, vingui | interpel·lada | per la "joia de comprometre's". Anar contra la joia de viure seria un |
|