×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb interposar |
Freqüència total: 951 |
CTILC1 |
| desassossec espiritual i de la seva vida, que tremolava tot ell de por d' | interposar | la seva ombriva influència en un destí com el d'ella, tan clar i tan | | el menjar. Aquesta sí, que era la veritat! I no hi hagué àngels que | interposessin | llur mediació entre les indefenses criatures i llur atroç destí; no hi | | que només Déu sap on hauria arribat. A la seva pròpia dona, que pretengué | interposar | -se, la rebaté d'un revés. Només en veure en terra Mila, tal volta amb la | | ja allarga la mà per tal de subjectar-lo, però la noia la hi pica, s' | interposa | entre ell i l'oficial. —Té feina —diu—. Hem d'omplir un pou. — | | seu: —Encadeneu-lo. —A veure-la, aquesta ordre —demana la noia, | interposant | -se de nou. —He dit una crida —rectifica el cap—. Les crides són verbals | | de nou per la corbata. L'altre, totalment recuperat pel que sembla, s'hi | interposa | i l'uniformat li pica els dits amb el cantell de l'altra mà. —Per què? — | | els capítols matrimonials i aquells diners al seu fill, l'herència que s' | interposaria | entre els Campdepadrós, com una refinada venjança, investiria el fill | | se me'n va, una altra nit, i l'ala d'un immens avió caigut s'ha | interposat | entre aquell blau espès i la finestra, i dubto si és | | de gallines. Clavell Tu sí que ets... [(Xela s' | interposa | entre Clavell i Andreu.)] Xela. [(A | | anar-se'n.)] I ara, Júlia! Faci el favor... [(La reté | interposant | -se al seu pas.)] No és cap secret. [(Júlia va asseure's prop | | dit que les coses només poden veure's bé des de fora, quan la distància | interposa | entre la nostra visió i l'objecte un medi que temperi la violència del | | que cap ciència i que, per tant, cap saber és possible sense que s'hi | interposi | prèviament aquest experimentar que sembla limitar-se a l'acumulació de | | amb el que l'home aprèn del món quan cap ciència escolàstica ha | interposat | entre la realitat i la seva visió la boira del concepte. En aquest sentit | | qualsevol situació afectiva. D'ací també certa distància que cada català | interposa | entre la seva persona i la resta dels homes, àdhuc dels més pròxims. Tal | | entre un pintor de l'Escola de Siena i un de l'Escola de París, s' | interposa | una distància que ha d'ésser necessàriament referida als "propòsits" de | | surten del reencontre del pintor europeu amb la realitat sense que s'hi | interpose | el tel racionalista. No vol dir-se que Gauguin i Van Gogh haguessen de | | abandonada al mig d'un desert; entre Beatriu i la família que la rodeja s' | interposa | un espai de buidor enorme. Veu que se li acosta amb els braços clavats al | | d'intentar incorporar-lo al seu món. I la indiferència comença a | interposar | el seu vel entre l'home i la dona, just al punt en què Laura sent, a la | | qui havia cregut poder refiar-se. És la mateixa fatiga que es comença a | interposar | en el seu propòsit de sotmetre's a la voluntat de la cunyada. La solitud | | pietat o befa dissimulada, monstres que us glacen la sang, que s' | interposen | d'home a home i els fa enemics. El mateix Pere: ¿què tenia de comú amb | | ... y una noya es una flor, un mirall que tot l' entela... —Míris: — | interposá | la despesera, accentuant la paraula y fent una pausa pera pendre alé; | | gust teu. Talla y cus, fés lo que vullas. —Quant destinavas á gastarhi? — | interposá | la Mercé, somrisent. —Tres, quatre, cinch mil duros... —Bé, gastémnhi | | tingas lo retrato... Diantre de sang, m' has punxat un xich massa fondo! ( | interposá | xuclant altra vegada...) Y al restaurant no hi aniré, dinaré ab | | compassiva tot fent: —Tonta! tontota! —Aquestos, aquestos ho han vist! — | interposá | ab forsa si bé més calmada la Toneta, signantse 'ls ulls ab los dits | | un moment de casa.— La Madrona, las mans creuhadas demunt la falda, no | interposá | un mot. Tapantse mitja cara ab la má y gratinyantse una cella, qu' era | | xich la resposta. —De manera que durant los últims temps ha plorat molt? — | interposá | 'l metje, fingint que la tenía per viuda. —Com una Magdalena. Ja veurá: | | calificar la malaltía, tot receptant. —Vol dir qu' es cosa de cuydado? — | interposá | la Madrona ab los ulls espurnejantli. —Ara com ara, nó; peró cal molta | | entesa! Los metjes hi van tan enganyats ab las criaturas! —Cóntimho á mí, — | interposava | un pare escarmentat ab la vista plorosa. —Qué s' hi fará! Fá quinze dias | | aquell afany evident d' amagar la cara, aquell propósit meditat d' | interposar | entre ella y la gent com cal tota una muralla de carruatges, li | | entri... —seguí fent ab veu tremolosa y amenassadora tot d' un plegat. É | interposant | se entre en Lluís y la porta, sempre servant aquell posat altívol qu' | | carret i ell mateix es posava a empentar, violentament. A la gent que s' | interposava | al pas del carretó els cridava: Attention! Attention! Qu'est-ce | | hi trobaría la persona que buscaba. —Jove, —va dir en Fradalico, | interposant | se entre ell y la porta ahont hi havia amagat l' Esparver,— si vol | | que en ell s'havien concentrat se li comunicaven. No va tenir temps d' | interposar | -se; Cosme, d'una estrebada, engrapà Lluís per la solapa. Lluís Alsina es | | va provar. Les dues mans en confrontar-se es repel·liren; un obstacle s' | interposava | entre elles. S'esguardaren llargament: no es coneixien. Mònica va sentir | | et costava anar amb ells? No hi puc anar amb tu! L'""altre"" s' | interposa | contínuament entre tots dos; el sento al teu costat, el veig com | | Cosme—, però ja fóra hora que sabessis el que jo penso de tu. Gaspar s' | interposà | entre el seu pare i Josep. —La mamà et pot sentir! —Sobretot, eviteu-li | | Pengen del sostre com tot de raïms negres i enfosqueixen les parets; s' | interposen | entre la llum i els meus ulls, i les seves ombres m'amaguen la teva cara. | | Primera. —No el tornaràs a veure mai més, el sol, Electra. Ens | interposarem | entre ell i tu com un núvol de llagostes i arreu on vagis duràs la nit | | raó. Recordo el fonament de l'atac. Quan en el trajecte de la llum s' | interposa | un objecte petit, molt petit, en lloc de fer ombra (per detenció | | banda. Igual com s'esdevé amb el soroll. És evident que si s' | interposa | un objecte, les ones del soroll donen el tomb i continuen el seu | | la Lluna (tal és el nom d'aquell estel bellíssim) | interposa | , escaient, el seu auxili, i amb el curs mensual, que recomença | | una pausa per si tingués llavors alguna cosa Adam a | interposar | ; i amb un dolç canvi prosseguia, i li deia tals paraules: "Has | | ! —¿És ara el moment de preocupar-se pels pics, Zorbàs? —vaig dir, | interposant | -me—. Alegrem-nos que no hagi mort ningú. Magnífic, Zorbàs, tots et devem | | llavors ençà no em va escriure més. De bell nou terribles esdeveniments s' | interposaren | entre nosaltres, i el món continuava tentinejant com un ferit, com un | | ho fan veure. De tota manera, la prova es realitza sense que s'hi | interposin | gaires preocupacions sobre el particular. El que es pretén, al cap i a la | | com un meteor, el Mestre el converteix en una Grècia catalana, que s' | interposa | cronològicament entre el ducat francès dels De la Roche i el ducat | | —a Roma, amb quina obsequiositat tant inoportuna, tant espectrívola se | interposà | entre mi i la meva ambició! A Viena, també— a Berlín— i a Moscou! ¿ | | li trobaría un recó a la meva bodega; però..." "Aquest procediment", | interposà | el president, "és en perfecta discordancia amb els termes de la multa o | | desenvolupa el somni, tal i com entre el referent i el seu significant s' | interposa | el significat: el nom no és res, si per desgràcia se l'articula | | més y més a cada pàs. Per fi, vem arribar a un giravolt del riu que s' | interposava | entre dos pobles: Les Cabanes y Verdun. —Mírin, mírin, Verdun, aquell |
|