DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
interrogar V 1606 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb interrogar Freqüència total:  1606 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

grup dels seus habitants; els comunicà que era el seu propietari; els interrogà sobre llur comesa, i amb breus paraules els assenyalà la nova ocupació
d'ell amb la forastera— també aquesta se li havia esvaït. Mila l'havia interrogat sobre aquell fet: no pogué menys de dir-li-ho, car era l'única cosa que
S'assegué en silenci, fatigat, i sospirà. Mila a penes s'atrevia a interrogar-lo. L'havia esperat amb impaciència, pensant que li diria alguna cosa
Per la mateixa raó no volgué parlar-li de l'estàtua ni volgué tampoc interrogar-la sobre la impressió que li havia pogut causar, impressió que, per altra
davant seu, hi havia la imatge de Mila, que, des de la fusta, semblava interrogar-lo angoixosament. Tenia els ulls fixos en ella feia una estona; els
sap per què l'han duta a la masia. La seva mare, un dia que ella intentà interrogar-la sobre això, l'havia feta callar amb aspror, però Andreu li ho explicà
perdició. Joan del Santo, segons el seu costum, l'escoltà en silenci. L'interrogà, després, sobre altres coses, com si allò no l'interessés, però, en
puc contestar a la meva manera. Si no m'ho permeteu, tant se valdria que interroguéssiu algú altre al meu lloc. Les mirades pesen al seu damunt, amenaçadores i
una llarga sarment que té a les mans. En sentir-los, dreça el cap, els interroga: —Què n'he de fer, d'això? —Planteu-la —diu ell. —
la boca excessivament oberta abans de mormolar: —No ho sé. —T'han ferit? —interroga l'altre. L'expressió l'obliga a alzinar la testa cap al rostre on
però es contemplava el seu fill amb una certa inexplicada angúnia. S'interrogava a si mateix amb sorpresa, per què no se sentia orgullós? Jeroni era un
es digué el Narro, i estigué a punt d'anar-se'n. Això no obstant, l'interrogà: —Què et passa? —Esta nit hai tingut un somni. —Un somni? I què
romangué una estona vora de la bèstia. Rosa Maria cridà Jordi a banda i l'interrogà: —Què li passa, a ton pare? Saps alguna cosa? —És el gos. —
aquells ulls quasi humans, que ell ara no podia mirar. Ara semblava interrogar-lo, preguntar-li per què li havia disparat. "Per què m'ho has fet?
canviat. Marina endevinava que li amagava alguna cosa. Quan ella l'interrogava, ell la mirava de sobte, estremit, com arrencat a una preocupació
I Frederic, l'endemà d'aquella decisió, estirat dintre dels llençols, interrogant amb els ulls d'una manera mecànica el gos dissecat i tornant a passar les
,— tu mateixa; des d'ara a tu pertoca de fer i desfer. —Jo? —interroga Laura, obrint molt els ulls. —Qui més mestressa? —I sense abandonar
per les cares brutes. —No veus, Tomàs, com no costa res de ser feliç? —interroga tot prement el braç de l'home, per encomanar-li la seva vibració. —Només
la Teresa... —¿I, què creus que m'ha de passar, amb la Teresa? —interroga Laura, amb un séc d'angúnia al front. —Com que costa tant de fer estar de
, i m'avergonyeixo de ser una pobra. —Ja han començat a retreure-t'ho? —interroga ell, amb despit. —Així, vols dir que m'ho retrauran? —No pas davant teu
s'atura i el braç li tremola una mica en el de Tomàs. —Que estàs cansada? —interroga l'home, sol·lícit. —Molt cansada; però és de saber aquestes coses, que no
un cop de mà instintiu, es tiva la faldilla tan avall com pot. —Què fa? —interroga immediatament la filla. L'oncle es redreça tot encès de galtes; un tros
li tremola: —És... que jo no vull pas anar-me'n. —No? —interroga Laura, en un esclat de vehemència, com el crit d'un nàufrag que percep
varen desentendre d'acompanyar-la. —Cap al Rieral vols anar a fanguejar? —interrogava Teresa. —Sí que ens posaríem bé la roba! La gent creuria que anem a
una visita de compliment. I no sap que jo els porto la visita! Laura interroga, vagament encuriosida. —Ja vaig dir-los que tornava el meu nebot de
esguard se li perd en el flam violeta de l'estufa. —No m'escoltes, Laura? —interroga Teresa amb un màxim de simplicitat d'accent. —Encara no m'has dit què
la meva filleta benaurada. Les llàgrimes li arriben als ulls. Pere no la interroga; l'un i l'altre respecten l'acord, no formulat, de fer abstracció en les
totes les tardes, fins a ella que hi és present. —Només, alguna tarda?... —interroga amb reticència. —Et sap greu? —diu Pere amb un començ de terror. —Oh,
compareix a l'ermita, acompanyat d'un amic. —Què hi véns a fer, aquí? —interroga mossèn Joan al nebot. L'altre s'excusa: ahir a casa els Muntanyola
fiblonejats per les primeres cremades del desig. —Què vols dir, Teresa? —interroga l'amiga, malgrat haver-la entesa prou bé. L'altra no respon, endurida de
tothom en parlava; i quan el senyor Llibori, en un apart amb Teresa, va interrogar-la sobre aquell punt delicat, ella restà com espantada, en una actitud
de Laura i d'unes quantes persones amigues. —Feia dies que no se't veia! —interroga Teresa a una noia amiga de les Torroelles. —He fet tres setmanes
estranyes aquest minut tan bo, que no tornarà mai més. —Mai més? —interroga Pere, anguniat. —I doncs, què creu de mi? —No sé res; només sé
afront! Per què el necessites un altre home; digues? —Un altre home? —interroga Laura, sorpresa. —N'he tingut prou i massa amb un. He fugit d'en Pere per
hora per veure-la de prop. —De què ve que tant t'agradi, ara? —interroga la cunyada, recelosa perquè era com si Laura li hagués endevinat el propi
persona que li parla amb dolcesa. —I tu, podies creure-ho, de mi? —interroga Laura, melangiosa. —És clar; ells són els bons; poden tenir raó. —D'aquí
el germà dret davant la muller, magnífic com un fiscal. —Què us passa? —interroga la germana amb la fredor de sempre. El dit de l'home acusa: —He trobat
refusa: —Queda't, si no hauré de creure que també tens por. —Por? —interroga Pere, ressentit: —de qui? —De la gent, home! Tomàs seu, entre la
anat. Quan una persona té ganes de fer parlar la gent... —Què vols dir? —interroga el Muntanyola allargant el coll per veure de cara la seva germana. —Aviat
més perquè s'acaba d'esvanir entre els braços de l'home. —Què li passa? —interroga a Teresa, que entra, encarcarada com una divinitat justiciera. —Passa que
el covard i el transforma en agressiu. —És cert tot allò d'en Pere? —interroga amb un començ de vermellor a la cara. —Pregunta-ho a qualsevol que
l'infern! Prou saps el que puc dir-te... —Què pots dir-me? —interroga Teresa amb tot de sécs al front, de severa indignació. —Una dona com tu,
per un amor impossible. I és en aquell moment de vacil·lació quan Tomàs interroga, de cara a les dues dones: —És cert que en Pere i tu sou amigats? —
ser enlloc. Nostre Senyor ja m'hauria donat resistència. —I ara, què? —interroga de nou el sacerdot, al punt en què van per sortir. —No el veuré mai més.
—Però, què hi havia de cert, en tot allò d'en Peret de cal procurador? —interroga ell, amb aire de candidesa. —Tothom diu el que li sembla, encara que jo
Compareix Teresa, amb el somriure gèlid de la indiferència. —Tornar? —interroga, meravellosament sorpresa. Es decanta a mirar endins de la casa: —Ja ho
el conjunt pot oferir al problema que el bricoleur li planteja. Interroga tots aquells objectes heteròclits que constitueixen el seu tresor, per
pogut ésser preferida a la primera. Indubtablement, l'enginyer també interroga, puix que per a ell l'existència d'un "interlocutor" resulta del fet
de transigir. Hom podria sentir-se temptat de dir que l'enginyer interroga l'univers, mentre que el bricoleur s'adreça a una col·lecció de
de matisar. Contemplem ara aquest retrat de dona pintat per Clouet i interroguem-nos sobre les raons de la profunda emoció estètica que suscita,

  Pàgina 1 (de 33) 50 següents »